Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 10-09-2015  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
6694

L’obra de Lope de Vega i el temps real que va trigar a escriure-la

En Marcel Mañé fa una valoració global del temps que Lope de Vega va trigar a escriure l’obra que se li ha atribuït i arriba a la conclusió que hi ha gat amagat.

Lope de Vega (font: wikimedia commons)

Félix Lope de Vega Carpio és considerat un dels més importants poetes i dramaturgs de l’anomenat Segle d’Or Espanyol. És notori que se’l tingui com un autor amb molta producció literària. Fa el cas, doncs, d’estudiar la seva productivitat literària. Aquí entendré, com fan els enginyers, la productivitat com la quantitat de producció per unitat de temps.

Mirem el que ens diu www.wikipedia.es sobre aquest autor: Nasqué a Madrid al 1562-11-25 i hi morí en 1635-08-27, als 72 anys. A l’edat de 12 anys ja començà a escriure alguna comèdia. Estudià a la Universidad de Alcalá de Henares de 1577 a 1561, temps durant el qual probablement escriví molt poc de la seva obra, perquè es dedicava a una vida desordenada i faldillera. Després, a temporades, fou militar i també estigué al servei de nobles. Tingué mullers, amants i fills.

Segons www.wikipedia.es, Lope de Vega tingué relacions tibants amb l’autor de “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha” (editat en castellà al 1605), perquè aquest llibre contenia al·lusions desfavorables a la seva persona. No obstant això, en dit llibre no hi ha la paraula “Lope” ni he sabut trobar dita al·lusió. En canvi, l’entrada de “Alonso Fernández de Avellaneda” de www.wikipedia.fr diu que al capítol LXX de la segona part d’aquell llibre (editat al 1615), el seu autor troba que el llibre de Fernández de Avellaneda “Segundo tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha” és un fals indigne de l’original, tal com es veu en la pàgina 267 que adjunto. L’explicació de l’animadversió de Lope de Vega vers l’autor dels dos Quixots rau probablement en què Lope de Vega escriví el llibre atribuït a Fernández de Avellaneda.

lope-quixot

A continuació poso una llista de les obres de Lope de Vega segons www.wikipedia.es, i afegeixo una estimació de les seves quantitats de línies:

3.000 sonets (x 14 línies/sonet = 42.000 línies)

3 novel·les (x 150 pàgines/novel·la x 33 línies/pagina = 14.850 línies)

4 novel·les curtes (x 50 pàgines/novel·la curta x 33 línies/pàgina = 6.600 línies)

2 epopeies (x 200 pàgines/epopeia x 33 línies/pàgina = 13.200 línies)

3 poemes didàctics (x 50 pàgines/poema didàctic x 33 línies/pàgina = 4.950 línies)

1.800 comèdies (segons Juan Pérez de Montalbán, 1602-1638) (x 30 pàgines/comèdia x 33 línies/ pàgina = 1.782.000 línies)

Total: 1.863.500 línies

Per altra banda, faig una estimació dels minuts que en tota la seva vida Lope de Vega escriví:

60 minuts/h, 10 h/dia, 300 dies/any, 60 anys donen 10.800.000 minuts.

Això resulta una productivitat de 5,8 minuts/línia o bé 0,17 línies/minut.

Recordem que necessitava un temps per pensar què escriure i per fer repassos i modificacions; i que emprava ploma d’ànec i sucava al tinter.

Conclusions:

Qui opini que els números són uns altres, pot refer fàcilment els càlculs.

Qui opini (per exemple, atesa la seva experiència com a escriptor) que dita productivitat és impossible d’assolir, pot estudiar la hipòtesi que Lope de Vega no escrivís totes aquestes obres, sinó que ho feren altres autors, inclosa la possibilitat que es fessin traduir del català al castellà obres, es fes desaparèixer l’original català i les atribuïssin a Lope de Vega.

Marcel Mañé i Pascual




versió per imprimir

  1. Santo Job
    02-01-2018 16:23

    Cesc: Que tú no sepas de la existencia del teatro en catalán no quiere decir que no existiese. Había tanto teatro sacro como teatro profano, representaciones, lectura de teatro, y formas particulares como los "misterios", así como jácaras, mojigangas, y entremeses
    ttp://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_actes.htm

  2. super
    27-01-2016 01:14

    jose ignacio... no has respost

  3. Brauli
    26-01-2016 16:35

    Bien visto Jose Ignacio, pero por peteneras saldrán...
    Siempre con su as en la manga, mas falso que un duro de madera.

  4. José Ignacio
    26-01-2016 07:49

    Aprovechando que se nombra al Tirant lo Blanch, al que se toma como prueba de que el Siglo de Oro castellano va a ser escrito en catalán, querría plantear una duda.

    Los grandes autores catalanes del Siglo de Oro han sido castellanizados por los censores manipulando sus lugares de nacimiento, su nombre, su familiar, su biografía, creando documentos falsos y no sé cuantas perversiones más. Hay tenemos el caso de Servent o de Santa Teresa de Pedralbes-Cardona y otros muchos.

    Pues bien, ¿quién es el autor castellano de Tirante el Blanco? ¿Qué sabemos de su vida?¿Qué documentos falsos hay de él? ¿Participó en alguna batalla famosa a más gloria de Su Majestad Católica?...

    Resulta curioso que de esta obra, cumbre en la literatura en catalán, y que se pone como ejemplo de la traducción y destrucción sistemática de obras en catalán, no se inventaran los censores un personaje como autor y que fuera uno de los grandes autores castellanos hoy en día.

  5. super
    25-01-2016 23:45

    Marquesito... es canviaven noms per vendre més... es canviava el nom per un artista de renom... i si es canviava per un autor anònim? també era per vendre més? ex: tirant lo blanch

  6. Marquesito
    25-01-2016 22:02

    Josep: el tema está en que Lope no escribió 1.800 comedias, sino una cifra cercana a las 600. Se lleva mucho tiempo estudiando con seriedad a Lope de Vega, y se le han atribuido erróneamente muchísimas obras que son de Vélez, Calderón, Herrera, Diamante, Claramonte, Rojas, Guillén de Castro, Alarcón...
    Y no, eso no significa que haya una conspiración, sino que los editores tenían pocos escrúpulos en poner cualquier cosa a nombre de cualquiera con tal de vender.

  7. josep
    25-01-2016 19:10

    A mes si es fan el mateixos calculs per les 1 800 comedias escritas en 30 anys ; la productividad dobla amb 1 linia cada 3 minuts !

  8. Macabeo Rollet
    18-09-2015 19:21

    Cesc per favor deixa de fer el fava, en castellla antic Ninguna persona o ninguna cosa era muy habitual , " Ninguna cosa que le propusieron pareciole bien " no tens ni puta idea.

  9. Marquesito
    17-09-2015 13:18

    Cesc:
    Acabo de echar un vistazo al CORDE y te digo sobre "ninguna persona": 103 casos en 30 documentos para el período 1520-1535. Mucho me temo que es un una expresión muy corriente, amén de que tu comentario no aporta absolutamente nada.

  10. Cesc
    17-09-2015 11:10

    El Marqués de Dènia curador de Joana la Boja es dirigeix a l'emperatriu--> (De letra del marques.)
    A la Reyna nuestra Señora e tornado oy a dezyr lo de la confysyon. Su Al. me dyxo que lo querrya azer pero que no conocya en la orden de Santo domyngo ninguna persona,
    Tordesillas, Valladolid - 1530-

    Per no saber, el Marquès no sap dir " nadie"

  11. Lluís
    16-09-2015 20:15

    No sé si estáis avellanados, o ni teméis ni debéis, pero siempre estáis herre a herre del romper del alba a boca de noche.

  12. Rossendo
    16-09-2015 19:07

    Sí que és així, Agor, però cal tenir en compte que no vivim a un país "normal" i és per això que es creen unes distorsions que d'altra forma no es produirien, penso. Vull dir que la mancança d'un país-nació pròpia i amb gran part del país desitjant-ho, sorgeixen, com és normal, moviments nacionalistes que d'alguna forma se n'apropien (democràticamnet) del país i es distorsiona així tota crítica, que se'ns apareix com un atac al país, i evitant-se així aquest grup dirigent crítiques, moltes vegades justificades, per l'auto-censura de molts dels artistes, escriptors, etc..., que sense aquestes condicions deformants farien.

  13. Guerau
    16-09-2015 14:39

    No cal confondre, la casta burgesa catalana és la que va pactar amb Ferran el catòlic per construir l'imperi espanyol. al segle XV-XVI.

  14. Guerau
    16-09-2015 14:35

    exacte quan s'ha fet una crítca forta de la classe burgesa corrupta catalana, en l'actualitat la gent ha començat a despertar del somni imperial.

  15. Rossendo
  16. Rossendo
    16-09-2015 13:29

    A Catalunya està el Polònia i el Boadella, i no sé del cert si també el Flotats.

  17. Rossendo
    16-09-2015 13:22

    Bé, al País Valencià hi ha tota una tradició de "coentor", on es critica generalment a la classe dominant i al poder.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Coentor

  18. Guerau
    16-09-2015 13:18

    I no no, hi hagut mai cap escriptor català que fes una crítica forta a la casta burgesa corrupta catalana, no l'haguessen deixat publicar, i aquesta és una de les raons per les quals els catalans han estat fent....

  19. Guerau
    16-09-2015 13:08

    perdó: burgesa catalana

  20. Guerau
    16-09-2015 13:07

    I segona és molt dubtable que un escriptor català publiqués una critica al poder de la burgesia corrupta catalana, sempre la casta dominant catalana burgesa ha estat corrupta. I l'error de Cervantes (si la teoria fos que era de la casta política de la corona d'aragó) va ser criticar i enfonsar la casta política d'un altre pais que no és el seu. Fent això Cervantes protegia la corupció de la casta burgesa que impedia la nació catalana poder-se desfer de la tutela d'una altra casta d'un altre país. Si la casta nuregsa catalan no fos corrupta no s'entendria que en 500 anys no ens hem pogut independitzar de l'imperi espanyol.

  21. José Ignacio
    16-09-2015 13:04

    Interessant la frase "porque todos la dan del pie.?

    Y tanto que sí.

    Unas líneas antes de esta frase dice:

    :«Esta es la Segunda parte de la historia de don Quijote de la Mancha, no compuesta por Cide Hamete, su primer autor, sino por un aragonés, que él dice ser natural de Tordesillas». «Quitádmele de ahí ?respondió el otro diablo? y metedle en los abismos del infierno, no le vean más mis ojos.» «¿Tan malo es? ?respondió el otro.» «Tan malo ?replicó el primero?, que si de propósito yo mismo me pusiera a hacerle peor, no acertara.»

    Curioso que Cervantes diga que el Quijote de Avellaneda, un libro muy malo según él, fuera escrito por un aragonés que se hace pasar por castellano.

    Y prosigue así el diálogo:
    "Prosiguieron su juego, peloteando otros libros, y yo, por haber oído nombrar a don Quijote, a quien tanto adamo y quiero, procuré que se me quedase en la memoria esta visión.
    ?Visión debió de ser, sin duda ?dijo don Quijote?, porque no hay otro yo en el mundo, y ya esa historia anda por acá de mano en mano, pero no para en ninguna, porque todos la dan del pie.?

    Donde se ve que la frase tiene pleno sentido en castellano.

  22. Maria
    16-09-2015 12:40

    Jo he dit que sembla castellà escrit per un català, un traductor del castellà al català

    -Anda por acâ de mano en mano pero no para en ninguna: porque todos la dan del pie-

    Interessant

  23. José Ignacio
    16-09-2015 12:10

    Correcto Agor.

    D. Quijote quería ir a las justas de Zaragoza en la primera parte. Como el Quijote de Avellaneda sitúa a su personaje en esta ciudad, Cervantes hace decir a su D. Quijote que, para desmentir al falso, él irá a Barcelona en lugar de a Zaragoza.

    Y, efectivamente, hace morir a D Quijote, una vez recuperada la cordura, ya en el Toboso, para evitar que se escribiera una nueva historia.

    Pero María está equivocada en cuanto al planteamiento. Según el INH no se trata de una obra escrita en castellano por un catalán, sino una obra escrita en catalán y traducida malamente al castellano.

    Y dicho sea de paso, Camilo José Cela, no estaría de acuerdo tampoco con el INH en cuanto al castellano del Quijote. Él decía que siempre que escribía un nuevo libro, releía el Quijote, por la riqueza y perfección del castellano de Cervantes.

    Pero eso era Cela, que sólo era Premio Nobel de literatura.

  24. Guerau
    16-09-2015 12:09

    És molt dubtable que un escriptor castellà puga ridiculitzar el sistema polític castellà per excel·lència: La hidalguía. Entre d'altres coses perquè els mateixos castellans l'haguessen vil·lipendiat i l'haguessen perseguit fins a la extenuació impedint que escrigués una crítica tant forta contra la classe dominant castellana.

  25. Maria
    16-09-2015 11:16

    Sembla castellà escrit per un català

  26. Maria
    16-09-2015 10:42

    Quin castellà més estrany el de Quixote de Mancha 267 !

  27. Rossendo
    15-09-2015 20:19

    Per a qui pugi interessar veure l'estat del teatre breu al País Valencià, a un època un poc tardana pel que aquí s'estudia (s. XVIII), però que no deixa de ser interessant veure com en ple segle de prohibicions, el teatre en català -feta la llei feta la trampa- bull, es demandat i sobreviu.

    http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/23666/1/TeatrebreusegleXVIII.pdf

  28. Pepnillo
    15-09-2015 19:57

    Estupendo artículo.

    Creo que sus autores deberían contemplar también la posibilidad de que Shakespeare hubiera traducido sus obras directamente del catalán. Al fin y al cabo cuentan que fue todavía más prolífico que Lope.

    Aprovechando la ocasión solicito el permiso de los editores para publicar tamaño estidio en el www.elmundotoday.com.

  29. Guerau
    15-09-2015 18:53

    I Aquesta és al teoria: com a França (la vertadera la del nord, no al sud que és Occitània), que t'hi trobes unes grans catedrals en ciutats petites, (ara ja no tant però en el segle de construcció sí) a Castella es va practicar la mateixa política perquè la casa reial castellana és d'origen borgonyó-francés. una societat basada en el culte al poder absolut, de la cort reial, de la noblesa, de la inquisició catòlica (no ve de Castella, ve de l'Ile de France). A diferència d'Occitània i Catalunya-Aragó, el poder és burgés, i més "democratitzant".

  30. Guerau
    15-09-2015 18:38

    Si cerceu artistes a la wikipèdia dels segles XVI-XVII a Espanya, no sé el percentatge però hi ha un percentatge més alt a la Corona d'Aragó que a la Corona de Castella. Sobretot d'artistes no tant coneguts. és una dada a tenir en compte en el context.

  31. José Ignacio
    15-09-2015 18:26

    "Nacho: Juan van der Hamen y León també era andalús??

    María, no sé si lo de Nacho me lo dices a mí.

    Me halaga si es así, pero, por mi edad, yo ya estoy lamentablemente más cerca de Don José que de Nacho.

    No quería decir que todos estos pintores fueran andaluces, sino quería poner de manifiesto que durante el llamado Siglo de Oro español, no sólo hubo un florecimiento de la literatura, que aquí se reclama como robada a la Nación Catalana, sino también, en consonancia, de la pintura. Con Velázquez, desde luego, pero también con unos cuantos más, de los que, de momento, no se duda de su origen.

    Y no, Juan van der Hamen no era andaluz. Parece que era madrileño de padres flamencos.

  32. Alfonso
    15-09-2015 14:14
  33. Guerau
    15-09-2015 13:34

    Jo em posicione a favor de que Velázquez és d'Aragó, de la família Velázquez-Climent.

  34. Guerau
    15-09-2015 11:12

    Qui és Diego Rodriguez de Silva y Velázquez? Ningú ho sap, i com què és un desconegut cal fer-lo de Sevilla o Madrid. qui són els Silva i els Velázquez?. Un personatge històric que llegia Ramon Llull per comprendre la realitat que traslladà a les seues creacions.

  35. josep
    14-09-2015 21:46

    Marcel feu bon càlcul potser en tot això hi té alguna cosa a veure que fos Lope de Vega l'inquisidor General.

  36. Joan Padró
    14-09-2015 18:57

    Quan tenia 8 anys, a l'escola ensenyaven Història Sagrada. Sí sí, alló de Adam i Eva en el paradís, la serp, la poma, la torre de Babel i la dispersió de les llengües, Moisés i el pas del mar Roig etc. Aqueste era la HISTORIA OFICIAL que Franco i la Religió Católica ensenyaben als espanyols. Perqué era la que li interesava al régimen dictador, la més convenient pels alumnes, la més patriota. Durant segles és el que s'ha ensenyat a les escoles, a l'església i fins i tot a les Universitats. Avui em evolucionat una mica, la història Sagrada s'ha descartat per ser NO CREIBLE, contrària a la lógica i la raó i especialment contrària a la ciéncia.
    Senyors evolucionem. Salutacions.

  37. Cesc
    14-09-2015 17:57

    Frede. Allò que has dit: "Això val també per les cultures altament civilitzades i refinades. Quan entren en contacte amb cultures menys desenvolupades les primeres tenen un cert retrocés per tal d'igualar-se", per a mi té sentit. És la llei de l'entropia que he esmentat anteriorment.
    El que passa que en el cas de Catalunya i Castella no funciona d'aquesta manera. Si llegeixes el llibre "Madrix" ho entendràs tot. Els Rivera, Albiol, Rosell, Boadella. etc, etc ja existien llavors i probablement també un tal Lope de Vega, o Llop de Vega, o Llobet o Lloveras o com es digués

  38. Frede
    14-09-2015 17:25

    Sóc conscient que el poc que participo, a vegades, és per deixar anar una bajanada. Potser perquè m'arriba a avorrir certes intervencions que no aporten gairebé res. A mi el que m'agradaria és un debat seriós del que es planteja en aquestes pàgines. No sóc un erudit però tampoc un inculte. I voldria aprendre, tenir dubtes, reflexionar... Sovint aquests senyors i senyores que responen inconveniències ferien més profit al pensament si realment argumentessin de veritat i sense faltar al respecte. I sobretot aportant dades coherents. Tot són veritats relatives, certament, però obviar que els investigadors de l'INH no s'ho agafen seriosament i acabar mofant-se sense aportar elements de judici em sembla poc senyor, utilitzant un terme força nostrat. Els caldria ser més senyors. I els que volem aprendre en trauríem més profit.

  39. Cesc
    14-09-2015 13:14

    Jo prefereixo la lectura d'una de les lleis de l'entropia "Tot tendeix al desordre i per tant a l'ordre". S'associa als gasos, molècules i a temperatures, Per entendre-ho fàcilment: si tens unes quantes molècules d'aigua a 50 graus i les barreges amb molècules de a 100 graus, en funció del volum i pressió, tant les primeres molècules com les segones es desordenarán i formaran un nou ordre.

    En el cas de la literaura catalana versus la castellana res es desordena per formar un nou ordre, simplement un dels factors desapareix. Interessant eh Fede?

    Quan parles de cultures més desenvolupades vols dir per exemple la societat Xinesa que està sotmetent a l'illa de Taiwan? Et recomano que llegeixis Madrix

  40. Frede
    14-09-2015 12:52

    En ciència hi ha un experiment que se'n diu vasos comunicants. Si hi ha un vas alt i prim ple a vessar d'or liquid i es posa en comunicació amb un vas buit i ample, per acció de la pressió atmosfèrica s'igualaran els nivells en perjudici del vas prim. Això val també per les cultures altament civilitzades i refinades. Quan entren en contacte amb cultures menys desenvolupades les primeres tenen un cert retrocés per tal d'igualar-se. Una vegada vaig escoltar que tota cultura superior és súcube de l'inferior. Interessant, oi?

  41. Cesc
    14-09-2015 11:55

    Barcelona era Barcelona per als holandesos, els francesos, els anglesos, els portuguesos els catalans i castellans... Quan apareix aquest nom associat a una coordenada és per a tothom

  42. Cesc
    14-09-2015 10:19

    Si haguessin esborrat Barcelona de Veneçuela o València de Veneçuela o Lerida que és un municipi de Colòmbia, o Tarragona que està situat a la regió de Monagas a Veneçuela, ara no estaríem parlant de frau històric. Jo penso que esborrar Barcelona de Veneçuela era molt més difícil perquè és el nom d'una coordenada, (Latitud, longitud) Donat el nom, posada la coordenada. És més fàcil memoritzar un nom que una coordenada.
     Torno a dir que no hi ha una corespondencia literària entre autors i obres escrites en castellà. No es coneix la quantitat d'obres que va escriure Lope de Vega, però si se sap que són una exageració. Es van escriure moltes comèdies en llengua castellana i aquestes s'atribueixen a un o altre autor però sense certesa.
     Com demostren els filòlegs de l'INH aquestes comèdies estan plenes de catalanades.

    Durant el renaixement, en una societat mercantil com la catalana no s'ha conservat cap obra de teatre escrita en català. Zero obres, en canvi els autors i les obres en llengua castellana abunden. No lliga amb el protagonisme dels noms catalans a Amèrica del sud. Allà si que s'han conservat noms catalans

  43. José Ignacio
    14-09-2015 08:23

    Frede, en la Wikipedia puedes obtener listados por categorías:

    Este es el listado de científicos en el siglo XVI en España:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Cient%C3%ADficos_de_Espa%C3%B1a_del_siglo_XVI

    Puedes incluso pinchar en el siglo que desees consultar.

    Y dicho sea de paso, también puedes obtener categorías de escritores:

    Estos son los que aparecen del Siglo de Oro español:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Escritores_de_Espa%C3%B1a_del_Siglo_de_Oro

    Hay unos cuantos.

    Y aquí por siglos, para los que estudien la inexistencia de la tradición literaria en Castilla:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Escritores_de_Espa%C3%B1a_por_siglo

  44. José Ignacio
    14-09-2015 07:59

    Muy interesante el post de Frede.

    Aporta dos teorías nuevas que yo no había visto aquí todavía:

    La primera es que las obras de arte han sido también manipuladas, cambiando el nombre del autor.

    Frede nos dice que en esta basta operación de "suplantació de la cultura catalana per la castellana, en el cas de les obres d'art va ser molt més fàcil, només calia canviar el nom de l'autoria?.

    Y es que sospecho que Diego Rodriguez de Silva y Velázquez es como un grano en el culo para el INH y no ven la forma de meterle mano.

    Y la otra, aún más fantasiosa, es que en la gran Nación Catalana había una ingente producción de textos científicos "de medicina, ciència, tècnica nàutica, cartografia, enginyeria, arquitectura, etc., etc., etc?, los cuales, al no poder ser traducidos por los castellanos porque no había expertos para hacerlo, los han destruido.

    Una terrible pérdida para la Humanidad, comparable a la destrucción de la Gran Biblioteca de Alejandría, nos dice Frede.

    ¿Y qué le lleva a hacer estas afirmaciones?

    Nada. Son completamente gratuitas. No aporta ni un mísero indicio de que esto pudiera haber sido así.

    Pero eso sí, no han sido contestadas por nadie del INH, por lo que debemos suponer que pasan a formar parte del cuerpo teórico de esta institución.

    Todo muy de acuerdo con el principio con el que se autodefine el INH:

    El nostre mètode de treball consisteix en realitzar propostes i desenvolupaments a partir d'una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i tot expressant una combinació específica de qualitats de rigor com son el mètode multidisciplinar i l'enfocament global.

  45. Joan Padró
    13-09-2015 23:06

    Crec que aquí ningú a dit que tots els castellans siguin analfabets i ignorants. Es parla d'un personatge en concret, de Lope de Vega. Extrapolar les coses és una manera de practicar el victimisme.

  46. Eduard Baró
    13-09-2015 21:03

    Molt bona CESC, tornés a raonar. Però... els servirà les explicacions Als animalons, urinals i mixons? acabaràn defensant la facilitat de llengües (i per tant superioritat universal incomparable), dels catalans de fa tants segles?? per poder defensar que el teatre era en castellà. Fa relativament pocs anys la majoria de catalans ignoraven el castellà, es possible que fa segles sapiguessin el castellà?

  47. Marquesito
    13-09-2015 18:57

    Cesc:
    Claro que en Cataluña también había teatro, pero era en Castellano. Y no faltaban corrales y patios de comedias en el territorio de la corona de Aragón. Te voy a dar algo de bibliografía para que entiendas cómo era el mundo del teatro, aparte de las obras de referencia de Jauralde y el interesante diario de Sommaia.
    "Para la geografía teatral del norte de la Península (algunos ámbitos y espacios escénicos)", de Francisco Matito. En ese artículo encontrarás algo de bibliografía que no estaría mal que leyeras. El artículo hasta contiene un mapa de rutas e las compañías teatrales.

  48. Cesc
    13-09-2015 18:03

    Marquesito. No manipulo. Dius: " El teatro era el entretenimiento principal del pueblo y había una demanda muy alta que satisfacer" (a Castella i en castellà entenc). Ergo a Catalunya i en català que era una societat marcadament mercantil amb els grans ports de Barcelona, Valencia i Nàpols no hi havia aquesta demanda d'entreteniment, perque el resultat es de zero comedies escrites en català i de zero escriptors de comèdies escrites en català. Com comprendràs jo no tinc perquè creure que aquesta operació aritmètica es correcta

  49. Marquesito
    13-09-2015 17:00

    Cesc: no manipules, no he dicho eso. He referido lo concienzudo que fue en sus anotaciones Sommaia, y que su diario es una fuente importante para conocer la cultura de teatro que había en Castilla. El teatro era el entretenimiento principal del pueblo y había una demanda muy alta que satisfacer. Además de Sommaia, te recomiendo que leas el "Arte nuevo de hazer comedias en este tiempo", de Lope de Vega (1609), donde teoriza mucho sobre la naturaleza del teatro y de la necesidad de producir lo que el pueblo quería.
    Seguro que en los territorios de la Corona de Aragón también había un muy fuerte consumo de teatro, y que también había escritores: Guillén de Castro, valenciano, fue un muy buen escritor en lengua castellana, por ejemplo.

  50. Guerau
    13-09-2015 16:19

    D'acord amb la teoria de Fedre. Una de les prioritats del poder absolut és fer desaparéixer tot coneixement científic, aquest era una font de coneixement i desenvolupament que podria desestabilitzar el poder "simbòlic" absolut.

  51. Joan Padró
    13-09-2015 13:13

    Molt bona Marcel, Felicitats. Com sempre el personal tocant el que no sona.

  52. Lluís
    13-09-2015 13:06

    Tornant a les excel·lències del teatre de Madrid (que el senyor Carnicer va haver de dignificar, segrestat per ordre reial), també puc aportar alguna cosa d'en Fernández de Moratín, "uno de los fundadores de la historiografía teatral española" (Viquipèdia castellana), amb el seu "Orígenes del teatro español". Un crack, com el Lope castellà.

    Resulta que el paio publica a París el 1825 un conjunt d'obres en primícia, i una d'elles és el "Médico a palos", traducció de Molière. Hi vaig veure una colla de catalanades: "los sucos gástricos", "vaya a coger un rato el aire", "se habrá visto mico más enredador", ... I mirant-ho una mica, em trobo una traducció de Molière amb el text clavat al dit d'en Moratín, però amb peu d'impremta de deu anys abans, de 1815, a València: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-medico-a-palos-comedia-en-tres-actos-en-prosa--0/html/

    Vet aquí d'on li sortien les catalanades a aquest Madrileny.

    La viquipèdia ens il·lustra de l'extraordinària capacitat d'en Moratín: "Moratín, fue envidiado en su tiempo, y sus enemigos hicieron circular rumores de plagio."

    Però bé, en Moratín ho tenia clar, i a les seves notes a "El viejo y la niña" hi escriu: "El que no estudia por buenos principios la razon de las artes, nada de esto entiende; y luégo que halla en cualquiera obra algún pasaje que tenga semejanza con otro, eso le basta para llamar plagio, copia, robo execrable, lo que es tal vez una prueba de talento, de profunda meditacion."

  53. Marquesito
    13-09-2015 12:51

    Cesc:
    ¿Puedes refutar de alguna manera un texto como el de Sommaia, que es una evidencia palmaria del consumo de teatro en Castilla (amén de testimonio de otro montón de cosas como los precios de bienes y servicios, que anotaba cuidadosamente, prostitución incluida)?
    En cuanto al consumo de teatro en la Corona de Aragón, no manejo esos datos, pero seguro que te puedes informar bastante si lees a Pablo Jauralde Pou o alguna publicación de la AISO (Asociación Internacional Siglo de Oro) o la AITENSO (Asociación Internacional Teatro Español y Novohispano del Siglo de Oro).

  54. Lluís
    13-09-2015 12:13

    Has d'elaborar més aquesta teoria de "només hi ha hagut la repressió que el.repressor ha reconegut". Sembla prometedora. Que tinguia sort.

  55. Lluís
    13-09-2015 11:13

    Sobre el teatre a Madrid, val la pena recordar el paper d'en Ramon Carnicer i Batlle (avantpassat meu, potser :) https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Carnicer_i_Batlle

    "Cuando volvía a Cataluña para reincorporarse al Teatro de la Santa Cruz, por real orden de Fernando VII fue forzado a establecerse en Madrid para suceder a Saverio Mercadante en la dirección los teatros de la Corte, el Teatro de la Cruz y el Teatro del Príncipe (1827). Carnicer, que tenía a su familia y su trabajo en Barcelona, se resistió a la orden real. Por este motivo fue raptado por las fuerzas públicas y obligado a viajar a Madrid en calidad de preso. La familia se incorporó más tarde."

    "Su llegada a Madrid permitió dignificar el estado de los teatros de música, luchando contra todos los «vicios» instaurados en las orquestas, como tocar los instrumentos con la capa puesta. En cuanto al corazón del teatro, exigió conocimientos musicales y amplió el número de sus miembros."

  56. Lluís
    13-09-2015 11:09

    Frede: sí, els textos científics també tenen catalanades. Mira't l'inici de la meva conferència, per exemple: http://www.inh.cat/arxiu/vid/6e-Cicle,-d%27hivern,-de-Falsificacio-de-la-Historia/Lluis-Batlle:-%27Els-rastres-de-traduccio-del-catala-al-castella-del-Siglo-de-oro%27

    Salut!

  57. Cesc
    13-09-2015 10:47

    Marquesito. Si clar, el consum de teatre a Castella (en llengua castellana) era "asombroso". A Catalunya el consum de teatre (en llengua catalana) era el zero absolut. Foteu riure

  58. Frede
    13-09-2015 10:46

    Lluís. Molt interessant la pàgina que ens has adreçat amb l'escrit d'en Pep Mayolas. Llegint-lo m'ha vingut al cap una pregunta que fa temps em faig i que l'aboco aquí a veure si algú m'ho pot explicar. Sembla bastant clar a hores d'ara, per tot el que s'ha aportat en aquestes pàgines, que hi va haver una operació monumental de suplantació de la cultura catalana per la castellana com a única solució per dotar de prestigi una cort analfabeta. Un dels elements fonamentals va ser la censura i reescriptura de les obres literàries catalanes. En el cas de les obres d'art va ser molt més fàcil, només calia canviar el nom de l'autoria. Ara bé, i tots els textos de medicina, ciència, tècnica nàutica, cartografia, enginyeria, arquitectura, etc., etc., etc. S'han trobat catalanades? No. Per no trobar-se no s'han trobat ni els textos castellans. Què significa? Elemental. Si bé un text literari es podia traduir més o menys maldestrament i es podria trobar algú que ho pogués fer, un text científic, mèdic, d'enginyeria no ho pot traduir un qualsevol. Cal ser expert ni que sigui en castellà. I aquí rau l'horror de la meva teoria. Com que no es podia traduir perquè no hi havia ningú que ho pogués fer, però no es podia permetre que existís es va optar per destruir aquest llegat. D'aquí ve que no es trobin textos d'aquesta categoria ni a Catalunya ni Espanya. Es van destruir per no disposar d'experts castellans en ciència, tècnica o medicina. I d'aquí vindria també la decadència a Catalunya i Espanya, en aquells anys, de la ciència i la tècnica. I si això fos així seria un desastre pitjor que la desaparició de la Biblioteca d'Alexandria. I si això fos així, certament m'esgarrifa. Bé, crec que podria ser un altre fil d'estudi interessant.

  59. Lluís
    13-09-2015 00:55

    La reputada Universitat de Salamanca. http://www.inh.cat/articles/Quod-Natura-Non-Dat,-Salmantica-Non-Praestat

  60. Marquesito
    12-09-2015 19:24

    Cesc: antes citaba de memoria, pero ahora te apunto la referencia concreta. El autor italiano era Girolamo da Sommaia y escribió su diario entre 1603 y 1607. El libro fue publicado en 1977 por la Universidad de Salamanca, bajo el título "Diario de un estudiante de Salamanca".

  61. Guerau
  62. Marquesito
    12-09-2015 19:17

    Cesc: Diez comedias al año o hasta veinte, considerando la discutible calidad de la mayoría, no son una gran cifra para Lope. La gran mayoría de sus comedias eran "alimenticias", por así decir. ¿Sabes cómo era el recorrido de una comedia en la época? Las comedias no eran para ser leídas, eran para ser vistas. A veces se publicaban como sueltas o en volúmenes, pero la circulación normal era otra: un autor escribía una comedia, la vendía a una compañía de teatro y se desentendía, a menos que trabajase en una compañía, como Claramonte, que entonces podía controlar un poco el repertorio.
    Si te preguntas si el consumo de teatro por parte del público era tan inmenso como para que hubiese una producción tan inmensa; sí el consumo de teatro era asombroso.
    La obra más representativa a este respecto es el diario de un estudiante italiano en Salamanca en 1620 (no estoy seguro del todo de la fecha). Casi cada día se representaba una obra distinta en el teatro. Multiplica por varias ciudades de cierta entidad: Madrid, Salamanca, Sevilla, Córdoba, Écija, Granada, Valladolid, Toledo... y las cifras cuadran.

  63. Marcel Mañé i Pascual
    12-09-2015 18:04

    El meu llibre "En Quixot" té la primer part del Quijote de 1605 i al seva traducció al castellà; és una edició biligüe. Ja que tinc en format el tinc en format doc al meu ordinador, m'ha estat molt fàcil comprobar que la paraula "Lope" no hi és. La nota final del llibre comença així:


    "A la vista del conjunt de les 310 notes de peu de pàgina, res es contraposa a que més d'una persona opini els 3 paràgrafs següents:

    Aquestes anomalies són degudes a que la primera edició de 1605 en castellà és una traducció imperfecta de l'edició original en català."

  64. Cesc
    12-09-2015 14:30

    Marquesito, no cal que t'esforcis. els números no surten de cap manera. Si Lope de Vega va viure 72 anys i rebaixes les 1800 comèdies que en algun cas s' ha dit que va escriure a 600 comèdies toquen aproximadament més de 10 comèdies per any. Realment va ser un monstre de la natura com va dir Cervantes. A més cal tenir en compte els lectors en llengua castellana que existien. Trobo més raonable dir que en aquell temps va apraeixer una ordre general de recollida de tota la literatura que existia pels diferents regnes (València, Catalunya, Nàpols ...) per uniformitzar aquesta literatura a una sola llengua.
      De bon rotllo marquesito, No lliga gens la immensitat de literatura escrita en llengua castellana i el zero absolut de literatura escrita en llengua catalana. Segur que es va donar un espoli literari

  65. Francesc D
    12-09-2015 07:43

    Quina màquina aquest lope de vega! escribia més ràpid que els própis aconteixements...

  66. Eduard Baró
    11-09-2015 21:56

    Molt bona Marcel, Felicitats. La evolució de la literatura catalana inexplicablement s'atura en una època determinada. I ves per on, com qui troba un erol de bolets, Pam siglo de oro. I n'hi ha un que no dorm per poder escriure milers de línees, i tants i tants anònims, i tantes catalanades, que no existien en el castellà d'alseshores. Però es clar tot és una paranoia de bilbeny, de l'INH.

  67. Guerau
    11-09-2015 18:02

    l'INH té un munt de feina a fer, en el context actual de la llibertat de catalunya un dels mamtres que es repeteixen arreu és que Catalunya mai ha estat un estat independent. El primer i originari episodi de la manipulació històrica d'Espanya.

  68. Marquesito
    11-09-2015 11:00

    Cesc:
    Los impresores de la época no tenían problemas de atribuir obras de unos autores a otros, en función de quién estuviese de moda. Así te encuentras cosas de Calderón atribuidas a Lope, de Lope a Calderón, de Claramonte a Lope y Tirso, de Vélez a Lope, etc.
    Lope estuvo de moda mucho tiempo, escribió muchísimo y de cara a las ventas, era un valor seguro.
    En cuanto a Claramonte, Andrés de Claramonte y Corroy era murciano, descendiente de franceses de Clermont, aunque no está del todo claro, podrían ser de la Cerdaña, pero que era murciano parece un hecho claro apoyado documentalmente.

  69. José Ignacio
    11-09-2015 07:58

    Entonces Lope de Vega era castellano. Y aunque no escribió todas su obras, sí una gran parte de ellas.

    Y el Quijote de Avellaneda, que aunque es el falso y el malo, sí se escribió en castellano.

    Y también Juan Pérez de Montalbán era castellano. Y fue un autor también muy prolífico.

    Y esto reconocido sólo en este artículo.

    Porque también parece ser que era castellano Quevedo. Que, aunque tenía mala leche y copió algunos versos a no sé qué rector catalán, escribió él mismo buena parte de su obra.

    ¿Pero la teoría de esta web no se basa en que la analfabeta Castilla no podía tener producción literaria y se la tuvo que robar a la Nación Catalana?

  70. Guerau
    11-09-2015 04:55

    I Catalunya serà independent de l'imperi espanyol properament.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21830
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]