Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 05-03-2021  |  PROJECTE COLOM
921 lectures

L’obra del cosmògraf i dantista Jaume Ferrer de Blanes (1545), editada filològicament

En Pep Valsalobre ens fa saber que ha sortit editat el llibre d'En Jaume Ferrer de Blanes 'Sentencias Católicas'. En Jaume Ferrer va ser un gran cosmògraf que s'escrigué amb els Reis Catòlics i amb En Cristòfor Colom. El seu mapamundi es va fer servir a l'anomenat Tractat de Tordesillas per delimitar la zona d'influència entre la Nació Catalana i Portugal.

L'obra d'En Jaume Ferrer de Blanes

Estem de sort: acaba d’aparèixer en versió digital l’edició de l’obra impresa pòstumament del mercader, cosmògraf, lapidari i no sé quantes coses més, Jaume Ferrer de Blanes, natural de Vidreres (1445/1449-1529). L’editor ha estat Josep Llorenç i Blat, alumne del màster de Introducció a la Recerca en Humanitats  de la UdG i membre del grup de recerca en Literatura Catalana Moderna i de l’Institut de Llengua i Literatura Catalanes, de la mateixa universitat.

És un llibre que, per bé que ha estat comentat i reportat en infinitud d’ocasions, des de perspectives ben diverses (cosmografia, dantisme, literatura, geografia, història de la ciència, història de la cultura, teologia, etc.), ha estat escandalosament desconegut per la tradició acadèmica del país. Un individu que s’escriu amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom, amb la reina Joana de Nàpols, amb el cardenal Mendoza, amb el rei de Xipre, etc., i de l’obra del qual n’han parlat Irving Washington, Humboldt, Arturo Farinelli, etc., a banda de la historiografia literària i cultural del país des del segle XVII (Escolano, Roig i Gelpí, Torres Amat, Milà i Fontanals, Rubió, Riquer, Batllori…) no és pas poca cosa. Aquest va ser un individu peculiar, per no dir pintoresc, que del vescomtat de Cabrera (a què pertanyien Vidreres i Blanes) va anar a raure de ben jove a la cort napolitana; hi va servir entre mitjan de la dècada de 1460 fins a 1480, en temps de Ferran I de Nàpols. Aquella era una cort refinada i culta, en què circulaven humanistes i reformistes religiosos, comentaristes de Dant i imitadors del Petrarca, poetes excel·lents com Caracciolo, Galeota, Serafino Ciminelli (l’Aquilano), el barceloní d’origen Benet Garret, dit Cariteo, i figures majors com Giovanni Pontano, Masuccio o Jacopo Sannazaro. I encara hi devien romandre els efluvis de la gent de la cort del Magnànim: Lorenzo Valla, Il Panormita, Poggio Bracciolini, Bartolomeo Facio, Pier Candido Decembrio, Biondo Flavio, Enea Silvio Piccolomini, etc. Va estar al servei administratiu d’aquesta cort napolitana, com a mercader personal i home de confiança del cercle més estret al voltant de la reialesa, per compte del qual va circular per tota la Mediterrània. Després va retornar a la seva terra, als territoris del vescomtat de Cabrera i Bas, al servei del qual va continuar la resta de la seva atzarosa i llarga vida.

El seu llibre consta de tres parts ben diferents: una mena de tractat moral teològic que recorre sistemàticament a la Commedia dantesca com a autoritat, una meditació o contemplació sobre la mort de Crist i un conjunt epistolar importantíssim, tot aplegat pel seu servent i nebot Jaume Coll, a partir de papers manuscrits de l’oncle, i dut a impremta al 1545.

No cal que us expliqui ara com és que un individu i una obra tan interessants no han merescut estudis i edicions fins al s. XXI… En efecte: malgrat que viu en el tombant del XV al XVI, la seva obra va ser publicada pòstumament al 1545, és a dir, dins del període que tradicionalment se’n deia ‘decadència’. Fixeu-vos si n’és de perniciós sostenir una superestructura historicocultural i mental com aquesta, que fa que desconeguem homes i obres que qualsevol cultura (normal) projectaria amb orgull!



Jaume Ferrer ensenyant a un infant Colom.
Monument a Colom. Barcelona.  

Pep Valsalobre

https://pepvalsalobre.wordpress.com/2013/01/21/lobra-del-cosmograf-i-dantista-jaume-ferrer-de-blanes-1545-editada-filologicament/








versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Andreu Marfull
    06-03-2021 15:50

    Aquest personatge té el problema típic català del segle XVI, se n'ha esborrat el rastre documental i al seu lloc tenim un llibre inquisidor de data oficial 1545, amb la Companyia de Jesús en marxa i amb una dona catalana que es diu Isabel Ferrer al costat d'Ignasi de Loiola. Però d'aquesta història no se'n parla. Sembla que els Ferrer són objecte de gran misteri. Amb els Colom, lideren la resistència en temps de la guerra civil catalana, i amb ells es fusionen controlant l'Orde papal de Sant Joan Baptista, hereva de l'Orde del Temple de Salomó. Isabel Ferrer (la fundadora jesuita) era la germana del comanador de Barcelona de l'Ordre de Sant Joan, de nom Francesc Ferrer Alzina, que després ho fou de Mallorca, i eren parents d'en Miquel Ferrer i Marimon, el Gran Prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de 1537 a 1550, que alhora era cunyat d'Isabel Colom, neboda d'en Joan Colom que n'Ulloa i en Bilbeny (entre d'altres) identifiquen amb en Cristòfor Colom.

    Però, pel que sembla, Catalunya no pot fer recerca lògica sobre la seva història.

    Colom, Ferrer ... i tota la catalanitat conversa (jueva en arrel) és espai minat.

  2. LluísLluís
    05-03-2021 16:52

    Resulta estrany veure com des del món acadèmic català no es dona valor a obres com aquesta.

    Si aquest personatge connecta els reis catòlics, el descobridor Colom, el tractat de Tordesillas, és un indici més que la narració oficial sobre le decobriment d'Amèrica no està suportada per documentació historiogràfica adient.



Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
25173 lectures
2019 INH 36 Pere Coll/ «Els Calders de Barcelona i el seu anagrama»
2019 INH 39 Joanjo Albinyana/ «Notes sobre el 1r viatge de Carles I per terres valencianes»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]
Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]