Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar
HO SABIES? » 01-05-2010
17121 lectures

La primera i única atzavara d'Europa era a València

Un altre argument més per ajudar-nos a entendre que la conquesta de Mèxic va ser duta a terme per catalans.

A la Década Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano, editada per En Pere Patrici Mey, a València, al 1610, s'hi parla per primer cop, segons en tinc coneixement, de la presència de l'atzavara al continent europeu.

Així, el capítol VI està dedicat, entre d'altres temes, a "ciertos arboles estraños de las Indias" (columna 704).

La indroducció explicita: "Tratemos ya por despedida, de dos peregrinos arboles que vinieron de la India America, y no se hallan en parte del viejo mundo, salvo en la ciudad de Valencia, en el monasterio de nuestra Señora de Iesus de frayles Franciscos: que por serlo tanto escrivio dellas con cuydado Carolo Clusio en los libros de las plantas de España. El uno es muy semejante al peral, pero de copa muy estendida y siempre verde [...]. En Valencia le llamamos Mamey" (col. 708).

El punt 7 d'aquest capítol, diu:

"El segundo árbol o planta peregrina, venido de la America, y acogida solamente en Valencia, es la que llama Clusio Aloe America, aunque bien diferente de la que vulgarmente tiene el nombre de Aloe. Los valencianos la llamamos hilo y aguja: los Castellanos, cardon: y los Indios, marguey, o metl: cuyas raras partes y calidades escrivieron Gomara al fin de su Historia Mexicana, y nuestro curioso valenciano mossen Philippe de Pamenes, libro primero de los notables del Piru, que vio por sus ojos" (columna 709).

Acte seguit descriu la planta i els seus usos, que són tants i tants que l'Escolano objectiva que "en Valencia no tenemos hechas tantas experiencias del nuestro [de l'atzavara que hi ha a València]; parte, porque com es uno solo, no parece acertado el deshacerle; y parte, porque las plantas pierden muchas de sus qualidades quando se sacan de sus sitios naturales" (col. 712).

Amb aquesta petita ressenya vull donar a conèixer a l'opinió pública que tenim un altre argument més per ajudar-nos a entendre que la conquesta de Mèxic va ser duta a terme per catalans, i que justament per aquest motiu, les primeres plantes que van arribar d'aquell immens país, les van dur aquí. La primera i única atzavara valenciana, plantada al Convent de Sant Francesc de la ciutat del Túria ara ho indicaria ben ostensiblement.

Jordi Bilbeny





Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. MontserratC
    18-02-2017 18:25

    Es diu "hilo y aguja" perquè la punxa de l'atzavara servia per cosir, ja que un cop arrencada de la planta, aquesta punxa portava incorporada la part de la tija que la recobreix a costat i costat.Un cop seca, era apunt per usar-se per cosir, sense que calgués enfilar, ja que fil i agulla era tot una mateixa peça.Encara en conservo una mostra de quan vaig estar a Mèxic.A part, de l'atzavara ( el seu ágave) en fan el famós "pulque", una beguda de graduació alcohòlica molt alta, però que fins i tot dones embarassades i en període de lactància bevien.

  2. Guerau
    05-06-2011 16:56

    En un programa documental de TVE parlant sobre la costa valenciana, el narrador va comentar sobre la tradicional i històrica indústria del xocolate a la Vila Joiosa (Marina Baixa) que de molt antic va aparèixer aquesta indústria a la Vila Joiosa i des d'aqui es va estendre per tot arreu. Curiós, la vila estava dins l'òrbita del Marqués de Guadalest qui va heretar els títols de Colom sobre Amèrica. El marqués de Guadalest era Almirall de la Mar Oceana i Governador de les terres heretades pels Colom a Amèrica. El Marquès de Guadalest (dels Cardona) es va casar amb Maria Colom, neta del descobridor.

  3. perepau
    09-04-2011 23:42

    ens cal reescriure la nostra pròpia història si volem ser mereixedors d'un futur digne, com a poble i com a nació Em pregunto si existeix un moment en el qual els fets ja són irreversibles i és impossible de recuperar la consciència d'una nació. M'ho pregunto per saber si estem en condicions de fer un darrer esforç abans de llençar la tovallola i oblidar per sempre més Jo m'hi resistiré sempre, tanmateix

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36406 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]
Tot i que Vilanova de Sixena, el lloc on la història oficial fa néixer En Miquel Servet, és una població...[+]