Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ENTREVISTES » 19-12-2016  |  PROJECTE COLOM
3834

L’origen català de Cristòfor Colom (Un interviu a cau d’orella)

Reproducció d'un fragment de l'entrevista que En Domènec de Bellmunt va fer a l'investigador peruà Luís Ulloa el 1927. L'Ulloa, recolzant-se en cronistes de l'època, hi afirma que En Colom estigué a Barcelona, on s'entrevistà amb els Reis Catòlics el 1492.

París, abril.

[…] He trobat el senyor Ulloa assegut a la [Bibiblioteca] Nacional [de París] davant una pila de llibres antics, absort completament per la lectura i la seva tasca de recerca. M’he assegut al seu costat sense que se n’adonés, i he aprofitat el primer moment en què ha iniciat un interval de repòs per saludar-lo en veu baixa. El lector no ha d’oblidar que som a les respectables sales d’una de les millors biblioteques. Només se sent la fregadissa de papers dels fulls que giren i alguna tos inevitable que hom tracta d’apagar. Davant nostre tenim un senyor venerable que es rasca amb la mà esquerra i que amb la mà dreta pren notes damunt d’uns fulls desmesurats. Al costat tinc una noia amb ulleres, rossa, esquàlida, que llegeix un llibre alemany amb gran devoció. Inconscientment, sense distreure’s de la lectura, juga amb una boleta de paper entre els dits…

A cau d’orella, doncs, parlo amb el senyor Ulloa després d’haver-li ensenyat el comentari de la Veu. Li demano que vulgui ampliar les seves manifestacions respecte a aquest assumpte tan interessant per nosaltres.

--Que Colom no estigué mai a Barcelona? –ens diu--. Ho considero de prova impossible. Hi ha testimonis indiscutibles, amic meu. Entre molts altres, el del cronista d’Índies Oviedo i Valdés, contemporani de Colom i patge de l’infant Joan. Oviedo i Valdés era a Barcelona quan Colom tornà del seu viatge i fou rebut pels reis. “El vaig veure” –diu Oviedo i Valdés, referint-se a l’estada de Colom a la ciutat comtal. I no poria ésser altrament. El Reis Catòlics eren a Barcelona d’abans de la tornada de Colom i hi romangueren encara fins força temps després d’emprendre el seu segon viatge. Colom arribà a Barcelona per l’abril del 1492 [vol dir 1493?] i és incontestable que parlà amb els reis i que fou rebut per ells precisament “a Barcelona”. No podríem admetre que els reis anessin a fer un viatge a Sevilla per veure Colom abans que se’n tornés…

A més a més, --afegeix don Lluís Ulloa, amb una gran seguretat en citar dades i testimonis— la referència del cronista Oviedo I Valdés afirmant que “el veié personalment”, em sembla d’un pes definitiu. Ultra això, hi ha les cartes autògrafes de Colom, de les quals se’n conserven fotografies, en algunes de les quals conta haver vist ciutats “florides com Barcelona””… Si mai no hagués estat a Barcelona, no se li hauria pas ocorregut de treure-la com a model per comparar-la amb d’altres.

Ensenyo al senyor Ulloa un sens fi de cartes de lectors de La Publicitat que m’han escrit perquè el feliciti en llur nom i perquè l’animi a seguir les demostracions sobre la catalanitat de Colom. Alguns –com el distingit escriptor senyor Carreras i Valls—aborden en les seves frases uns punts que el senyor Ulloa troba interessants, sobretot en el que fa referència a la certificadíssima influència que Ramon Llull exercí en el descobriment del nou món.

--Consti, però—ens diu el savi peruà--, que no pretenc pas haver estat jo el primer que constatà aquesta relació de l’obra de Llull amb la descoberta de Colom. Ja en 1782 el Pare Pasqual, rector de la Universitat de Palma, en el seu llibre sobre l’agulla nàutica, Ramon Llull i el descobriment d’Amèrica, assenta la tesi que Cristòfor Colom es documentà, per al seu descobriment, en els papers, llibres i treballs de Ramon Llull, documents que quedaren en mans d’un tal d’un Esteve Colom, també català.

Posteriorment, Salvador Bover publicà un llibre titulat Ramon Llull i el descobriment d’Amèrica. I més recentment encara, en 1892, quan se celebrà el centenari del descobriment, donya Emilia Pardo Bazán, en una conferència que formava part del programa de festes del centenari, es referí a l’obra del savi català Ramon Llull, com a precursora del famós descobriment d’Amèrica.

Ja veieu, doncs, --ens diu el senyor Ulloa—que no sóc pas el primer a sostenir-ho. Del que accepto jo tot sol, i en tinc la responsabilitat, tota la responsabilitat, és de la meva afirmació sobre l’origen de Cristòfor Colom. N’estic tan segur, en tinc tantes proves que ho certifiquen, ho veig tan clar, que no tinc por a cap polèmica.

--Publicarà el llibre anunciat? –Preguntem.

--Està en premsa. No pot pas trigar més enllà d’una mesada a estar llest.

--Té alguna conferència en perspectiva sobre aquest assumpte?

--Sí. La setmana entrant n’he de donar una a la “Société de Geographie”. No sé si acceptaré perquè tinc molta feina.

Donem les gràcies al senyor Ulloa –sempre a cau d’orella, naturalment—i sortim de puntetes, deixant el savi peruà novament escorcollant l’esperit dels antics. El senyor de davant, gratant-se la barba i la senyoreta del costat, rossa i esquàlida, jugant amb la boleta de paper...

 

Domènec de Bellmunt




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    16-04-2017 08:55

    Para que haya debate es preciso confrontar opiniones divergentes. Lo otro son juegos florales. Si no estás dispuesto a la controversia le auguro un recorrido muy corto a la defensa de tus hipótesis.

  2. Lluíslluís
    15-04-2017 22:12

    Hola a tothom,

    No paga la pena discutir ni debatre amb els que neguen la catalanitat de Colom, només existeixen justament per la negació que en fan del seu origen vertader.

    Si haguessin d'existir per la teoría del Colom genovés o quina sigui que tinguin, deixarien d'existir així...pffff...com un ventet lleuger

  3. Marc Pol Sospir
    10-02-2017 23:47

    Tots aquests que negueu l'origen català de Cristòfor Colom, heu de fer-vos-ho mirar. Hi ha testimonis irrefutables a favor d'aquesta teoria, la única plausible i coherent. Si no era català, com pot ser que tingui una estàtua a les Rambles, centre de la Catalanitat?? I es més, no crec que una ciutat com Barcelona dediqui una part tant important i turística de la ciutat a una figura no catalana...no creieu? (Fins i tot té una parada de metro per favor!).

    A més a més, si fos castellà no es diria Cristòfor Colom, sinó que es diria Cristóbal Paloma, no??? La seva catalanitat està àmpliament demostrada en diversos manuscrits del segle XIV. Però l'estat Espanyol no ens permet consultar-los, ja que ho tenen tancat sota pany i clau a l'arxiu de Salamanca, I NO ENS ELS TORNEN!!

    ||*||

  4. Joan3
    04-02-2017 17:50

    Saben aquell que diu: "un plato es un plato y un vasu es un vaso", no?
    Tenir estudis no és cap garantia de que un totxo segueixi sent un totxo, com tothom amb una mica de sentit comú, encara que no tingui estudis, pot comprovar per si mateix i aquí mateix.

    Ala, a seguir rebuznando!

    ·X·

  5. Antón Martín
    02-02-2017 13:34

    Estelades per tota América? Ay, las traiciones del subconsciente...

  6. Joan3
    02-02-2017 12:36

    Us heu adonat que en aquesta web hi deu haver uns 1000 mapes antics més? o és que ens voleu confirmar que sou uns totxos?

    Per descomptat sabeu més vosaltres que un senyor que es va prendre la molèstia de dibuixar aquest mapa al segle XVI, i va pintar estelades per tota Amèrica perquè ja sabia que el 2017 n'hi hauria tantes als carrers que taparien fins i tot el sol, el mateix que passaria a EspaÑa si els rucs volessin.

    ·X·

  7. Arturo Rodriguez
    01-02-2017 14:30

    Joan: Ese mapa ya se ha mencionado antes, y a nivel heráldico-vexilológico no tiene valor. A nivel cartográfico sí porque es de muy buena factura. ¿Puedes ir a mirar lo que dicen los Portugaliae Monumenta Cartographica, tomo IV y ver lo que se dice ahí? Supongo que es el tomo IV por la fecha del mapa, pero puede que sea otro. Yo no lo tengo en ninguna biblioteca aquí a mano. O puedes escribirle a Alfredo Pinheiro Marques, que es especialista en navegación y cartografía portuguesa.

  8. Joan3
    01-02-2017 13:26

    Ayyy, que me dezorino! :d

    Més mapes:
    http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1vmmp05200

  9. Arturo Rodriguez
    31-01-2017 22:14

    Lo que decís que son senyeras del mapa de Domingos Teixeira no son más que decoración. ¿O acaso los catalanes conquistaron Polonia, Groenlandia, Libia y Curlandia? En ese mapa hay un escudo portugués en el centro de la Península, el escudo de Francia es erróneo,el del Sacro Imperio también, y más cosas. No merece mucho caso salvo por su buena factura técnica, igual que Godinho de Eredia, João Teixeira y Pedro Teixeira.

  10. Luis SM
  11. Joan3
    29-01-2017 20:56

    En aquest web els administradors del INH podeu trobar idees per fer que aquest lloc sigui molt més amè i agradable:
    http://www.emezeta.com/articulos/10-formas-originales-de-frustrar-a-un-troll

  12. Antón Martín
    04-01-2017 17:57

    ¡No me digas! ¿Domingos Teixeira... portugués? Me dejas de pasta de boniato. Con ese nombre, yo siempre lo había tomado por finlandés. Desde luego, todo lo que nos contaban en el colegio está manipulado y falseado.

  13. Joan3
    03-01-2017 18:31

    Us recordo que aquest mapa és de 1573 i és portuguès. Els que sí que han manipulat i segueixen manipulant la història al seu gust, des del segle XV fins ara, han estat i segueixen sent els espanyols, no els portuguesos.

    Amb aquesta dono per finalitzada la meva intervenció. No hi haurà més respostes per trolls espanyols.

    ·X·

  14. Antón Martín
    03-01-2017 16:05

    Un mapa -el de Teixeira- que además plantifica un escudo portugués en mitad de la Península, sin rastro de bi, tri, o cuatribarrada por ninguna parte, ni siquiera en la propia Cataluña. Ay, la mirada selectiva...

  15. Joan3
    03-01-2017 13:53

    El Mapa Mundi de Domingos Teixeira, va ser fet per aquest cartògraf portuguès poc abans de ser súbdit de Felip II, en esdevenir aquest rei de Portugal el 1580:

    http://2.bp.blogspot.com/_yY_-BbAeBdA/TI3_8hBQ-6I/AAAAAAAAABQ/IPdWaP3cT8o/s1600/5000px_1573_Teixeira.jpg

  16. Joan3
    28-12-2016 16:03

    No mires el mapa correcte. Mira aquest: https://goo.gl/h97qQk

  17. Joan3
    22-12-2016 20:36

    "Malaurat" no és cap insult, és equivalent a "desafortunat". Però en tot cas els "desafortunats" seríem nosaltres.

  18. Frede
    22-12-2016 14:52

    Ospa! Ja torna a estar aquí! Trobava a faltar les profundes aportacions a la historiografia dels malaurats "tigre", etc. No sé si són els mateixos, però benvinguts siguin senyor Jose2.

  19. Chiqui
    22-12-2016 00:07

    Al seu llibre "La historia general y natural de las Indias", del Capitan Valdés, a "Indias Lib.XXIX, Cap.XI", pàgina 55, trobaràs una altra possible falsificació o retoc, Jose2, diu: "En aquella saçon estaba en la córte el almirante don Diego Colom, pleyteando con el fiscal general sobre sus privilegios". Sort de tu, Jose2, ja els he trobat 2 més: Colom, amb M final i això de pleyteando.
    Diga'ls-hi als de l'"Imprenta de la Real Academia de la Historia", que el van imprimir a Madrid el 1852, 53 i 59, segur que hi treballava algun independentista català. Per què, surten sempre ColoM...

  20. Chiqui
    21-12-2016 23:34

    Si Barcelona no existeix, ni Oviedo i Valdés tampoc, o si malgrat existir tot dos, Valdés no hi era en aquella data a Barcelona, contrastat per altres fons, pot ser tens raó. Però si Valdés hi era, tal com l'entrada "Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés" de la Viquipedia també confirma, o al seus llibres "La historia general y natural de las Indias" i 'Las Quinquagenas de la nobleza de España" hi ha moltíssimes referències a altres fets que ell observa a Barcelona, i ell mateix fa referència als llibres de la Cort on poden ser contrastades les seves dades...
    Curiós seria que de totes totes, només aquesta estigués manipulada (junt amb les dades per ell referenciades).
    Tota manera, Jose2, no deixis de seguir aportant dades.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21424
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor?...[+]
Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels XVI i XVII, fa un repàs de la història de la...[+]
Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial...[+]