Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 21-07-2017  |  PROJECTE DE MEM√≤RIA HIST√≤RICA
3913

La Catalunya d’abans del 1714 ens interessa avui

Comunicaci√≥ d‚Äôen Llu√≠s Botinas al 16√® Simposi sobre la Hist√≤ria Censurada de Catalunya.‚ÄúSi a Catalunya nom√©s s√≥n legals les lleis paccionades a les nostres corts, el Decreto de Nueva Planta √©s il¬∑legal‚ÄĚ. Les Constitucions Catalanes s√≥n vigents.

Introducció
Gracies per deixar-me compartir el que, molt content i molt emprenyat, estic descobrint als meus 72 anys: que el Principat de Catalunya era una meravella comparat amb el Reino de Castilla d‚Äôaleshores, per√≤ tamb√© comparat amb la ‚ÄúComunidad Aut√≥noma de Catalu√Īa‚ÄĚ d‚Äôavui dia.

Dos juristes
Qui em va fer començar a descobrir això és un senyor del qui ara us llegeixo tres frases:

  • ‚ÄúLa ordenaci√≥n constitucional de Catalu√Īa alcanz√≥ en el siglo XIV una modernidad que asombra y un sentido de respeto a la libertad humana que bien podemos anhelar en el siglo XX‚ÄĚ

(aquesta persona va viure el segle XX; ara segurament diria XXI)

  • ‚ÄúLa civilizaci√≥n universal recibi√≥ una aportaci√≥n catalana digna del m√°ximo relieve: la consecuci√≥n de la f√≥rmula de libertad pol√≠tica m√°s perfecta de la Edad Media‚ÄĚ
  • ‚ÄúLas libertades eran tan catalanas, tan entra√Īadas en el alma colectiva, tan peculiares, que s√≥lo las gentes de Catalu√Īa pod√≠an entenderlas y guardarlas‚ÄĚ.

Sona fort i sona molt laudatori, oi? Aix√≤, si m‚Äôhagu√©s arribat en catal√† i signat per un catal√†, no n‚Äôhagu√©s fet cap cas. Per qu√®? Doncs perqu√® la meva autoestima, com l‚Äôautoestima del poble catal√†, est√† sota m√≠nims despr√©s de 302 anys d‚Äôestar sotmesos. Per√≤, afortunadament, l‚Äôautor d‚Äôaquestes frases es deia Francisco El√≠as de Tejada. Nascut a Madrid el 1917 i mort tamb√© a Madrid el 1978, va ser un jurista i Catedr√†tic de Dret, successivament, a les Universitats de Murcia, de Salamanca, de Sevilla i de Madrid. √Čs a dir, que va anar fent carrera. Es definia a si mateix com ‚ÄúExtreme√Īo de sangre andaluza y educaci√≥n castellana‚ÄĚ, i va escriure una vintena de llibres ‚Äďquatre sobre la Naci√≥ Catalana, un per cada Regne[1]- i centenars d‚Äôarticles.

Gr√†cies a ell em vaig comen√ßar a interessar pel Dret Catal√†, i amb cap√≠tols de llibres, articles, etc., vaig confeccionar un quadern de 77 p√†gines titulat: CON√ąIXER I RETORNAR AL DRET CATAL√Ä, A LES CONSTITUCIONS CATALANES I A LES FORMES DE GOVERN CATALANES QUE VAN EXISTIR FINS 1714 i que no tenien res a veure amb les castellanes.

Tibant d‚Äôaquest fil, vaig descobrir un altre jurista, en aquest cas catal√†: Francesc Maspons i Anglasell, mort el 1966, i que en particular t√© un llumin√≥s llibret que es diu L‚ÄôEsperit del Dret P√ļblic Catal√†. Tot aix√≤ ho vaig concentrar en un fullet√≥ de 16 p√†gines titulat Con√®ixer els catalans d‚Äôabans de 1714, que m‚Äôagradaria que lleg√≠s tot catal√†... i tamb√© tot no-catal√†.

Set aspectes de les nostres Constitucions
Us dir√© ara set punts d‚Äôaquests que em sembla interessant situar en el centre. Perqu√® quan es parla d‚Äôidentitat, el problema √©s d‚Äôon surt aquesta identitat. Si no coneixem els nostres avantpassats, dif√≠cilment podem ara situar-nos nosaltres adequadament, situar-nos en una perspectiva correcta. L‚ÄôInstitut Nova Hist√≤ria esta fent des de fa una desena llarga d‚Äôanys la tasca de recuperar l‚Äôaut√®ntica historia de la Naci√≥ Catalana. Per√≤ aix√≤ implica tamb√© recuperar com eren i com vivien els nostres avantpassats. Sembla que la poblaci√≥ catalana era bastant redu√Įda ‚Äďencara que menys que la que ens han fet creure, mentre que la poblaci√≥ castellana est√† superexagerada- per√≤ sent una poblaci√≥ relativament petita, les coses que vam fer s√≥n impressionants i ara estan sortint a la llum. I aix√≤ vol dir que hi havia un poble amb un esperit molt especial. Doncs b√©, us n‚Äôassenyalo set punts:

  • Primer. El Dret Catal√† era totalment diferent del ‚ÄúDerecho Castellano‚ÄĚ El dret catal√† anava de baix cap a dalt, del poble lliure cap a l‚ÄôAutoritat, mentre que el dret castell√† anava de dalt cap a baix, del Rei cap al poble s√ļbdit. A questes expressions que ens han imbu√Įt com ‚ÄúEl Rey es la ley‚ÄĚ o ‚Äú¬ŅQu√© es ley? Lo que manda el Rey‚ÄĚ o ‚ÄúEl que manda, manda‚ÄĚ[2], durant vuit segles eren senzillament inconcebibles a Catalunya i a tota la Naci√≥ Catalana. Ning√ļ aqu√≠ podia pensar aix√≠.
  • Segon. En Maspons i Anglasell utilitza una expressi√≥ que jo no havia sentit mai: ‚ÄúImmunitas plebis‚ÄĚ. Doncs b√©, resulta que a Catalunya hi havia ‚ÄúImmunitas plebis‚ÄĚ, √©s a dir, immunitat del poble. No immunitat dels parlamentaris, dels ministres o del Rei, sin√≥ immunitat del poble davant de qualsevol autoritat, fins i tot del Rei. Tot catal√† i tota catalana ‚Äďperqu√® aqu√≠ hi havia igualtat de drets, si se sentia v√≠ctima d‚Äôun ab√ļs d‚Äôautoritat o d‚Äôuna sent√®ncia injusta, podia denunciar-la fins el nivell m√©s elevat. (Ull! Tot el que dic √©s nou per a mi i cal aprofundir-ho, per√≤ em sembla molt important).
  • Tercer punt. I aix√≤ xoca molt√≠ssim actualment: al Principat i a tota la Naci√≥ Catalana no hi havia corrupci√≥ social, era impossible que hi hagu√©s corrupci√≥ social. Per qu√®? En primer lloc, perqu√® hi havia un clima de llibertat i de respecte a la just√≠cia i a la persona totalment diferent que n‚Äôera un obstacle, i segon, perqu√® els c√†rrecs s‚Äôescollien ‚Äďno s√© durant quants segles; aix√≤ tamb√© cal afinar-ho‚Äē per un m√®tode que se‚Äôn deia ‚Äúinsaculaci√≥‚ÄĚ. Aix√≤ volia dir que quan hi havia un c√†rrec a escollir, primer ‚Äēi el que ara dir√© √©s quelcom que ho podem aplicar aqu√≠ des ara mateix‚Äē s‚Äôescollia sempre en la mateixa data fixa que tothom sabia; s‚Äôha acabat aix√≤ que la data de l‚Äôelecci√≥ la posa qui est√† en el poder perqu√® la considera favorable per a continuar en el poder; aix√≠, l‚Äôelecci√≥ municipal del Consell de Cent es feia el dia de Sant Andreu, el 30 de novembre. Segon: els noms de les persones qualificades pel c√†rrec s‚Äôescrivien cadascun en un paper i es ficaven en un sac, eren ‚Äúinsaculats‚ÄĚ. Tercer: una ‚Äúm√† innocent‚ÄĚ ‚Äďuna criatura- treia un paper i aquell era el candidat escollit. Quart: sempre eren per un temps molt limitat. Un any els municipals, tres anys els de la Generalitat. Cinqu√®: els c√†rrecs no es cobraven. Sis√®: ¬†els escollits passaven la ‚Äúpurga de taula‚ÄĚ abans i despr√©s d‚Äôexercir la funci√≥ rendint compte del seu patrimoni. I set√® i √ļltim: l‚Äôescollit no podia tornar a ser candidat fins diferents eleccions posteriors. Tot aix√≤ vol dir que era impossible que hi hagu√©s corrupci√≥ social.
  • Quart punt. La conducta de les autoritats catalanes havia de ser exemplar per a tothom, incloent-hi una pluralitat molt sorprenent i ben significativa: ‚Äú(...) el pr√≠ncep, qui encarna la suprema autoritat de l‚ÄôEstat, ha d‚Äô√©sser escrupol√≥s i fidel complidor dels seus deures ‚Äúde guisa que tots h√≤mens, nobles e no nobles, reis i pr√≠nceps, magnats e cavallers, vilans e pagesos, mercers e mercaders, peregrins e vianants, amics e enemics, cristians e sarra√Įns, jueus e heretges, se pugen en ell fiar e creure".
  • Cinqu√®. Les nostres Constitucions recollien el costum del poble catal√† de ‚Äúportar i posseir armes ofensives i defensives de dia i de nit sense cap impediment‚ÄĚ. Imagineu-vos tot aix√≤ que se‚Äôns ha dit del dret de cuixa, dels pagesos fets un f√†stic, etc. Si tens les armes a casa, tothom anir√† amb molta cura.
  • Sis√®. Hi havia una din√†mica social que fomentava que cadasc√ļ contribu√≠s amb les seves capacitats. Per exemple, peri√≤dicament es feia una reuni√≥ de tota la comunitat on cadasc√ļ, si considerava que havia descobert una cosa o si havia posat en pr√†ctica quelcom que considerava que podia ser √ļtil a tothom, ho explicava i ho posava a disposici√≥ de la resta, de manera que si es considerava adequat, es pogu√©s generalitzar.
  • I per √ļltim ara, el set√® punt. A Catalunya nom√©s eren legals les lleis que s‚Äôhavien pactat, paccionat, a les Corts. Aix√≤ √©s d‚Äôuna actualitat enorme. Des del meu punt de vista, conv√© anar-ho assimilant b√© i aprendre a aplicar-ho.

La importància de la figura de la llei paccionada com a eina legal per a la llibertat de Catalunya
Per què? Doncs perquè això ens permetria, per exemple, afirmar directament que les Constitucions Catalanes continuen vigents. No té cap sentit -ara ho entenc però també jo hi he estat ficat un parell d’anys- discutir si les Constitucions Catalanes van ser derogades o no van ser derogades.

  • Primer. Les Constitucions Catalanes no van ser derogades pel Decreto de Nueva Planta.
  • Segon. El mateix Decreto de Nueva Planta va ser derogat despr√©s dos cops pel propi Felipe-V-de-Castilla[3].
  • Tercer. I aix√≤ √©s el que √©s m√©s important, si a Catalunya nom√©s s√≥n legals les lleis paccionades a les nostres Corts, √©s el Decreto de Nueva Planta el que √©s il¬∑legal. I, de fet, a Catalunya s√≥n il¬∑legals totes les lleis que ens han sigut aplicades des 1714 fins avui.

De fet, d‚Äôen√ß√† del 1714 no hi ha poble catal√†. El que hi ha s√≥n ‚Äúciudadanos estadoespa√Īoles‚ÄĚ habitant en territori catal√†. I aleshores tampoc no hi ha Universitat catalana ni Just√≠cia catalans ni res que sigui catal√†. √Čs vergony√≥s, per exemple, dir ‚ÄúTribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya‚ÄĚ. Nassos! √Čs el ‚ÄúTribunal Superior de Justicia Estadoespa√Īola ¬†en Territorio Catal√°n‚ÄĚ.

Ja que les Constitucions Catalanes s√≥n vigents, APLIQUEM-LES! I aleshores es veu que s√≥n d‚Äôuna actualitat incre√Įble.

Darrera conclusió
I ja que se m‚Äôest√† acabant el temps, vull concloure amb el tema tab√ļ per√≤ decisiu: estem sent genocidats. Ning√ļ parla del GENOCIDI CATAL√Ä. Si hagu√©s un concurs mundial de pobles solidaris, els catalans estar√≠em en el podi segur... si no en el primer lloc. Per√≤ resulta que els primers que no ens adonem que no som lliures, som nosaltres. Els barrots porten 302 posats i ja formen part del mobiliari de la casa, i a m√©s ens estan genocidant.

I m’ha fet arribar definitivament a aquesta conclusió el fet d’entendre que els catalans d’ara estem molt més a prop dels castellans de fa tres segles que dels nostres propis avantpassats, de 30 generacions d’avantpassats. En canvi, els castellans d’ara estan molt a prop als seus antecessors castellans de fa 302 anys, totalment allunyats dels catalans de fa tres segles, i molt a prop nostre. Això vol dir que al llarg de més de tres segles els catalans hem anat sent castellanitzats, cosa que, quan es fa per la força, s’anomena genocidi. Ara el que fem és pensar en castellà i dir-ho en català. I a sobre en una llengua catalana cada cop més castellanitzada.
Gràcies!

Lluís Botinas
Impulsor del blog LA GOTA CATALANA
https://lagotacatalana.wordpress.com/
Vídeos meus:
https://www.youtube.com/watch?v=0jVOXTjJFbk 10:28 Conferència meva
https://www.youtube.com/watch?v=-hUc1voFmQ4&spfreload=5 6:24 Entrevista Carlus Camps

NOTES
[1] Entre ells: Las doctrinas pol√≠ticas en la Catalu√Īa Medieval (1950) i una Historia del pensamiento pol√≠tico catal√°n en tres volums (1963-65): Tomo I: La Catalunya cl√°sica (987-1479). Tomo 2: Mallorca y Menorca, cl√°sicas (1231-1479). Tomo 3: La Valencia cl√°sica (1238-1479).
[2] Una prova que els castellans d‚Äôara estan molt a prop dels seus antecessors que afirmaven ‚ÄúEl que manda, manda‚ÄĚ, √©s que l‚Äôactual concepci√≥ del ‚ÄúDerecho del Estado Espa√Īol‚ÄĚ es pot resumir en l‚Äôexpressi√≥: ‚ÄúAl amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislaci√≥n vigente‚ÄĚ (Joan Fonollosa, ‚ÄúEspanya explicada als catalans‚ÄĚ, Dux Editorial, 2013, pg. 39), i es pot caricaturitzar molt adequadament en ‚Äúel palco del Bernabeu‚ÄĚ.
[3]En relació a la signatura del Tractat de Viena de 1725 a canvi que Carles III, ja Emperador Carles VI, renunciés definitivament a tot dret sobre la corona de la Monarquia Hispànica




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    01-08-2017 07:50

    La catedral de Barcelona permaneci√≥ inconclusa hasta finales del siglo XIX. ¬ŅEra entonces el comtat m√©s pobre de Europa a la Edat Mitjana? ¬ŅA los castellanos les llov√≠an los doblones del cielo para financiar esas obras disparatadas? Los maestros extranjeros a los que se convocaba para las obras ¬Ņiban por la patilla?

  2. Santo Job
    01-08-2017 07:19

    Las catedrales tienen una explicación relativamente sencilla, los concejos y obispados querían demostrar quién era mejor que el vecino, y así se ven por aquí y por allá catedrales de gran envergadura y belleza: Toledo, León, Burgos, Segovia, Sevilla (aunque es algo tardía), etc.
    Los obispos, que no dejaban de ser se√Īores feudales, quer√≠an mostrar lo ricos y poderosos que eran, adem√°s de honrar a Dios (seamos serios, esta motivaci√≥n era secundaria).
    El ejemplo m√°s evidente de esto es la inacabada catedral de Valladolid. El obispo y el rey Felipe II quer√≠an dejar claro meridiano qui√©n era el amo del cotarro. Le encargaron un proyecto para el cual el adjetivo fara√≥nico es muy adecuado a Juan de Herrera y fue aprobado. La catedral iba a ser del tama√Īo de la bas√≠lica de San Pedro del Vaticano, pero hubo un problema, el eterno problema: los dineros. El rey estaba financiando tambi√©n San Lorenzo del Escorial, y los fondos s√≥lo llegaban para concluir uno. Entre hacer una catedral mastod√≥ntica en la villa que le vio nacer y acabar la gran obra de su vida, un empe√Īo tan personal, decidi√≥ acabar la gran obra de su vida. La catedral de Valladolid qued√≥ a medio hacer, pero el proyecto era asombroso. Como dice el castellano refr√°n, "del dicho al hecho hay un buen trecho" (seguro que en catal√°n tambi√©n existe la expresi√≥n).

  3. Francesc 2
    01-08-2017 01:01

    S√≠, aix√≤ de les catedrals ha de tenir una explicaci√≥, que jo, en la meva ignor√†ncia, no s√©, ara com ara. Ho he dit moltes vegades. Alg√ļ ho hauria d'explicar b√©. Molt b√©. Potser s√≥n l'evid√®ncia del gran poder del pa√≠s: la Mesta. Aquest √©s un costat de la balan√ßa --i molt important--, per√≤ hi ha l'altre, tamb√©. Jo en cap cas he volgut menysvalorar ning√ļ ni cap territori. De cap manera. En tot cas, he aportat algunes dades que penso que expliquen millor els fets hist√≤rics. Nom√©s un petit afegit: molt√≠ssims pobles, viles i ciutats de la Corona Catalanoaragonesa van ser cremats i √ęn part destru√Įts a la Guerra de Successi√≥. I castells. Gran quantitat de castells. Passa que aquests castells, en el cas de la nostra naci√≥ no han estat refets. Al contrari, a poc a poc han estat esfondrats, per la inc√ļria particular, s√≠. Per√≤ sobretot per la inc√ļria de l'estat. Un exemple, el palau d'Arbeca. www.inh.cat/articles/1714-l'estrany-cas-de-la-historia-catalana-i-la-destruccio-del-castell-d'Arbeca- Salutacons i bona can√≠cula!

  4. Antón Martín
    31-07-2017 22:27

    A las pruebas materiales m√°s 'evidentes' y m√°s grandes me remito (y me repito):

    El arte asturiano al completo, todo
    Colegiata románica de San Isidoro de León
    Catedral rom√°nica de Santiago
    Catedral rom√°nica de Zamora
    Catedral rom√°nica de Plasencia
    Cientos de ermitas e iglesias rurales rom√°nicas de todos los tama√Īos y estilos, incluido el de probada filiaci√≥n catalana
    Cientos de ermitas e iglesias rurales mud√©jares rom√°nicas y g√≥ticas de todos los tama√Īos
    Monasterio románico y gótico de Las Huelgas de Burgos
    Catedral románica y gótica de Salamanca
    Catedral románica y gótica de Plasencia
    Catedral gótica de Cuenca
    Catedral g√≥tica de √Āvila
    Catedral gótica de León
    Catedral gótica de Burgos
    Catedral gótica de Palencia
    Catedral gótica del Burgo de Osma
    Catedral gótica de Toledo
    Catedral gótica de Oviedo
    Catedral gótica de Salamanca
    Catedral gótica de Segovia
    Catedral gótica de Sevilla
    Las murallas de √Āvila
    Palacio del Infantado de Guadalajara
    Castillos por todas partes, de todos los tama√Īos, estilos y materiales
    ...

    Y as√≠ ad infinitum. El n√ļmero no tiene que ver con el genio, sino con la extensi√≥n del territorio: a m√°s territorio, m√°s ejemplos. En Catalu√Īa la proporci√≥n monumental viene a ser la misma, el n√ļmero total ser√° menor, pero la intensidad es igual. Cosas de compartir una pen√≠nsula en la que la historia, a pesar de lo que solemos creer unos y otros, ha dado tantos vaivenes que estoy seguro de que no nos reconocer√≠amos ni remont√°ndonos cien a√Īos, que no son nada en t√©rminos hist√≥ricos.

    Por cierto, jam√°s me habr√°s le√≠do nada por aqu√≠ que niegue o pretenda denigrar o menoscabar el esplendor catal√°n que impregn√≥ y marc√≥ sin discusi√≥n toda la historia de la Corona de Arag√≥n en esos siglos que mencionas. Y nadie con dos dedos de frente deber√≠a hacerlo, creo yo. Pero que los m√°s poderosos 'imperios' pueden colapsar s√ļbitamente es hecho probado a lo largo de los milenios. Pas√≥ el poder√≠o catal√°n reci√©n nacido el siglo XV como pas√≥ el castellano dos centurias despu√©s. Y con respecto a catalanes y castellanos comunes: labradores, pastoras, tejedores, criadas, alfareros, segadoras, pescadores... la gente como nosotros, en suma, aqu√≠ seguimos. Igual que caigan los imperios no merece tanto lamento. Aunque sea el tuyo o el m√≠o.
    Si es el tuyo o el mío, mejor. Mejor si caen los dos. Nosotros, a lo nuestro.

    Salut i bones vacances.




  5. Francesc 2
    31-07-2017 16:44

    Per què acríticament? En què es contradiuen? Quines són les proves materiales i documentals de què parles? Aíxò no són opinions nostres a partir de prejudicis. Són conclusions d'historiadors: anglesos, andalusos, castellans, catalans francesos, americans. Però és que, amb tots els respectes, la situació actual dels territoris espanyols és si fa no fa la mateixa que la dels segles XVI-XVIII, llevat de Madrid. Diguem que en certa manera no podia ser altrament, per posició geogràfica i estratègica. Tots sabem quea les zones costaneres hi ha més activitat comercial i econòmica i doncs més riquesa que a les zones d'interior. Penso en l'antiga Grècia. O en la costa est i oest dels EUA respecte de l'interior del país. O Hong Kong. No és que doni per vàlides per se i a priori aquestes "cireres". Abans que res les he posades perquè les tinguem en consideració, per informar. I no, les fonts que parlen d'una postració econòmica són unes altres, no pas les mateixes. Però és que un país que al segle XV conquereix la meitat d'Itàlia,i entronca amb les principals cases d'Itàlia es fa difícil considerar-lo "prostrat". I encara més si tenim en compte la història nostra dels segles XIII i XIV, amb l'expansió per la Mediterrània que tots sabem i el comerç marítim per aquesta mar. Em sembla a mi, que cal posar un dubte raonable davant aquesta "prostració".

  6. Antón Martín
    31-07-2017 15:50

    Una ensalada de citas que extraes acríticamente de otro autor panfletario, y que se contradicen abiertamente con las pruebas materiales y documentales que nos han llegado. PRUEBAS, no opiniones a partir de prejuicios. Y por otra parte, dais todas estas 'cerezas' por válidas, pero cuando las mismas fuentes nos dan noticia de la postración económica y cultural catalana entre 1500 y 1700, entonces no, entonces es todo una falsificación. Vinga, au.

  7. Francesc 2
    31-07-2017 15:38

    No es cap fal.l√†cia meva, Anton, Els autors diuen el que diuen. Parlen de Castella en general. Jo nom√©s he reprodu√Įt les seves paraules.

    - Gabriel Maura Gamazo (a "El principe que murió por amor." Aldebarán Ediciones, SL 2000, Madrid 2000, p.118) "castella era el regne més pobre d'Europa quan Isabel va pujar al tron el 1474" En Maura parla de la totalitat del regne.No parla de les condicions de vida a la Vall del Duero exclusivament.

    A les Corts de 1527 de Castella "els procuradors que representaven les ciutats de Castella assenyalaren que el regne era massa pobre" ( Hugh Thomas, El imperio Espa√Īol de Carlos V (1522-1558). Editorial Planeta SA Barcelona, 2012, p.116) per permetre's el malbaratament de recursos que els demanava Carles V. S'hi parla de Castella en general.

    - Pierre Vilar:"L'esperit crític ha reaccionat i ha demanat uns testimoniatges concrets, unes xifres verídiques. No és indiferent que els dos historiadors capaços de denunciar des del segle XVIII les il·lusions espanyoles sobre el passat, hagin estat els dos millors coneixedors dels arxius econòmics peninsulars, Larruga i Capmany. S'hi parla en general, aquí, d'Espanya.

    - Larraz troba a la Castella del 1500, després d'haver-la comparat a les ciutats flamenques, els vestigis inesborrables del "raquitisme" econòmic medieval. S'hi parla en general.

    - Perpi√Ī√° Grau creu que les febleses materials del centre ib√®ric s√≥n geogr√†fiques --ell en diu infraestructurals. Aqu√≠ es parla del "centre Ib√®ric". Per√≤ no concreta "aquest centre ib√®ric". Jo suposo que parla del Regne de Castella en general.

    - Henri Hauser, en una visió del món a l'alba de l'era espanyola, veu també l'economia castellana "dislocada" abans de cap efecte del flux de metalls". El misteri persisteix." Parla de l'economia castellana en general.

    - Quant a Andalusia, en Mart√≠nez Shaw declara que "per altra banda, sorp√®n l'escassa influ√®ncia del tr√†fic colonial sobre l'economia andalusa" (Carlos mart√≠nez Shaw, "Estudio preliminar" dins Antonio Garc√≠a-Baquero Gonz√†lez, "Andaluc√≠a y la Carrera de las √ćndias" 1492-1824, Universidad de Granada, Granada 2002, p 10-11). Aqu√≠ s'hi parla de l'economia andalusa en general.

    - l'obra d'en William Prescott, Historia del reinado de los Reyes Católicos on destaca "la miserable condició del poble [de Castella]. S'hi parla de Castella en general.

    - "No sembla que el mercat americà exercís una atracció massa poderosa sobre la producció agrícola andalusa". Aquí s'hi parla de l'agricultura andalusa.

    - " tots els indicis avalen una interpretaci√≥ pessimista (sobre l'economia andalusa en general), ja que ni els capitals aflu√Įren a la terra (que continu√† essent un s√≠mbol de prestigi social), ni s'ampliaren substancialment les terres dedicades a la labor, ni es produ√Įren canvis significatius en la distribuci√≥ dels conreus, ni s'aclimataren les plantes importades del Nou M√≥n". (p13). S'hi parla de l'economia agr√†ria en general.

    - "Les nostres drassanes ( d'Andalusia) sembla ser que estigueren especialitzades gaireb√© exclusivament en la construcci√≥ de navilis petits, de curt tonatge, pr√†cticament inservibles per a la travessia de l'Atl√†ntic, si no era en qualitat d'avisos (petites embarcacions utilitzades per a transmetre not√≠cies). S'hi parla de les drassanes andaluses i del tip√Ļs d'embarcacions que s'hi constru√Įen

    - Rouco Varela qui escriu: La imatge que oferia Castella a mitjan segle XV era senzillament vergonyosa" i encara "Si contemplem l'Espanya de principis del segle XVI, com llanguia despoblada, pobre, amb la seva agricultura abandonada, la seva industria endarrerida, la seva economia a punt de fer fallida, aleshores es té instintivament la impressió que els interssos de la política nacional se sacrificaren a favor dels interessos de l'esperit més universal de la Cristiandat". En Rouco Varela diu "Espanya". Es pot deduir de les seves paraules l'Espanya en general, es clar. Però tots sabem que rere "Espanya" molt sovint es fa referència a Castella.

    - William Prescott, Historia del reinado de los Reyes Cat√≥licos on destaca "la miserable condici√≥ del poble [de Castella] i la total car√®ncia de les arts √ļtils". S'hi destaca el poble de Castella en general.

    - Garrett Mattingly (1942) diu: "En cap altra zona d'Europa occidental eren les ciutats m√©s d√®bils i escasses ni l'Esgl√©sia m√©s ama i senyora de cors i ments, tant entre r√ļstics com entre Hidalgos [que a Castella]". S'hi parla de les ciutats de Castella en general.

    √Čn conclusi√≥, tots o gaireb√© tots aquests autors fan refer√®ncia a Castella o a Andalusia i a la seva important pobresa i, pel que fa a Andalusia, al fet que hom no va aprofitar-se del que venia d'Am√®rica.

  8. Antón Martín
    31-07-2017 08:54

    ¬ŅVes, Francesc? He ah√≠ un ejemplo de manual del m√©todo cerecero. Ninguno de esos autores afirma que Castilla fuera el reino m√°s pobre de Europa. Sus comentarios se refieren exclusivamente a las condiciones de vida en el valle del Duero exclusivamente, y m√°s en concreto a lo que luego se conoci√≥ como Castilla la Vieja. T√ļ coges la cereza que te viene bien, y pasas por alto que la corona de Castilla inclu√≠a el Se√Īor√≠o de Vizcaya, el Principado de Asturias, el Reino de Galicia, el de Murcia y el de Sevilla (Granada no estaba todav√≠a) entre los costeros; m√°s los reinos de C√≥rdoba, Ja√©n y Toledo, y ambas Extremaduras, la leonesa y la castellana-toledana. Y toda tu argumentaci√≥n se basa en esa falacia machaconamente repetida. Y luego os extra√Īa que la comunidad cient√≠fica ni siquiera se tome la molestia de rebatiros.

    No. Castilla NO era 'el reino m√°s pobre de Europa'.

  9. Francesc 2
    30-07-2017 21:01

    Per√≤ com casen les dues afirmacions? Amb tots els respectes, Castella era el regne m√©s pobre d'Europa, amb Andalusia inclosa, com diu en Baquero, Prescott en Vilar, Hugh T'homas, Rouco Varela, Larruga, Capmany, Perpi√Ī√° Grau, Mart√≠nez Shaw, Joseph P√©rez, Gabriel Maura. Chanu, Garret Mattingly i, a m√©s els naturals d'Andalusia no sabien fabricar vaixells de gran tonatge. Les dues fonts s√≥n irreconciliables. Fonts prim√†ries? Ehem, Secund√†ries?

  10. Santo Job
    28-07-2017 20:16

    Todas las fuentes, tanto primarias como secundarias, atestiguan Palos: AGI, Patronato, 295; las crónicas de Gonzalo Fernández de Oviedo, Hernando Colón, Bartolomé de las Casas, Antonio de Herrera, Domingo de Soto, Juan de Castellanos, Hernando del Pulgar, etc.
    Todos y cada uno de los testimonios acreditan Palos, ninguno acredita Pals.
    Tampoco hay ning√ļn tipo de documento privado (cartas particulares, cuadernos particulares, cartas diplom√°ticas, registros de canciller√≠as...) que d√© testimonio de la localidad ampurdanesa.
    Con esos datos sustentados en documentación de todas partes, es lógico concluir que se trata de la villa de Palos de donde zarpó la expedición.

  11. Sen Jo
    28-07-2017 19:33

    El Colom barceloní, volia dir, és clar.

  12. Sen Jo
    28-07-2017 19:32

    Molt malament! El mètode de les cireres, Santo Job! Està aplicant el mètode de les cireres!

    Primer se seleccionen els casos favorables (Palos) i s'ometen altres casos com si no existissin (Palos de Moguer < Pals de Begur). Ja està bé!

    El bon criteri, Santo Job, exigeix estudiar TOTS ELS CASOS POSSIBLES (Pals de Begur etc.), descartar els irrellevants (tota la censura), analitzar les dades i extreure conclusions, contrastar les conclusions i analitzar què pot refutar-les (un exemple seria un document que demostrés que Colom era mort de mort natural el 1480, posem). En acabat s'ha de PUBLICAR i DIVULGAR, posar-ho a debat i no amagar res.

    Atentament,

    JO

  13. Santo Job
    28-07-2017 16:21

    Sin embargo, f√≠jate que Palos (lo de "de la Frontera" es un a√Īadido del siglo XVII y el "de Moguer" es un error de Oviedo que otros siguieron) ten√≠a puerto, marinos, aduana, y naves, entre ellas carabelas, como consta por las ordenanzas municipales de 1484.
    https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/670366.pdf
    Véanse las páginas 259 y siguientes

  14. Francesc 2
    28-07-2017 15:32

    Caravel.les no. Navilis més petits, que les caravel.les. Naus de curt tonatge, pràcticament inservibles per a la travessia de l'Atlàntic, segons diu en Garcia Baquero, pàgina 74. Aleshores, un hom pensa que això de Palos de Moguer....mau.

  15. Santo Job
    28-07-2017 14:57

    En los puertos de Andaluc√≠a se hac√≠an naves peque√Īas, como carabelas, pero para la carrera de Indias era necesario hacer galeones, que se hac√≠an en Vizcaya y la Monta√Īa.

    Cito a Fern√°ndez Izquierdo, "Astilleros y construcci√≥n naval en la Espa√Īa anterior a la Ilustraci√≥n", pag. 43:

    "Durante los siglos XVI XVII, los principales astilleros espa√Īoles estuvieron situados en Orio, Pasajes, Bilbao, Deusto, Zorroza, Portugalete, Castro-Urdiales, Santo√Īa (Colindres), Santander (Guarnizo), tuvieron menos entidad algunos situados en Asturias Galicia. Las atarazanas de Sevilla continuaron funcionando, junto peque√Īos astilleros en San Fernando, Sanl√ļcar Algeciras. En la costa mediterr√°nea destacaba Barcelona, seguida de lejos por Valencia y M√°laga. [...]
    Ya se ha indicado que la existencia de la principal materia prima utilizada en la construcción naval, la madera, era determinante en la existencia de centros productivos. La madera del sur de levante peninsular no era demasiado apta para naves atlánticas, probablemente por la mayor amplitud de sus anillos anuales, su nudosidad. En una cédula de 1593 se explica que la prohibición de que naves andaluzas fuesen la flota de Indias se debía que la madera de pino, empleada sin dejarla curar, al secarse despedía los clavos, aflojaba los pernos originaba que el casco se abriera se perdiera la embarcación.

    http://www.armada.mde.es/archivo/mardigitalrevistas/cuadernosihcn/01cuaderno/02astillerosconstrucciones.pdf

    Eufemio Lorenzo Sanz apunta lo siguiente en "Comercio de Espa√Īa con Am√©rica", p√°gina 295:

    Despu√©s de cumplidos los dos a√Īos de plazo dados para implantar tal medida, fue preciso prorrogar la carga de navios extranjeros en Andaluc√≠a, por carencia de los nacionales (Ibid.. n." 70 y 72, a√Īo 1579). Hacia los a√Īos noventa se empezaron a construir en el Guadalquivir, Puerto de Santa Mar√≠a, condado de Niebla y marquesados de Gibrale√≥n y Ayamonte, naos para el tr√°fico con Am√©rica, aunque el resultado de las mismas fue negativo, pues se perd√≠an todas en la traves√≠a, debido a fabricarse con madera verde de pino, que una vez seca desped√≠a los clavos y se aflojaban las piezas. Adem√°s con la construcci√≥n de estos navios se agotaban los montes de la costa, lo cual constitu√≠a un obst√°culo para las reparaciones de las naves de la zona, as√≠ como para la terminaci√≥n de las vizca√≠nas, dado que la mayor√≠a de √©stas llegaban sin acabar. Debido a estas causas, a partir de 1593 no se dar√≠a licencia para Indias a ning√ļn navio construido en la zona; √ļnicamente se autorizar√≠an los ya fabricados para que pudiesen ir como barcos de aviso (San Lorenzo, 16-9-1593, ENCINAS: Cedulario indiano, t. IV, pp. 126-127 y Recopilaci√≥n de Indias, lib. IX ,t√≠t. XXX , ley XXI).

    https://bibliotecadigital.jcyl.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10120721

  16. Francesc 2
    28-07-2017 02:05

    En temps de Felip II --ens informa en Mayolas, p 38-- sembla que s'intent√† construir naus de m√©s import√†ncia, per√≤ a les acaballes del regnat una pragm√†tica promulgada el 1593 disposava que "no es don√©s registre d'√ćndies a cap nau fabricada en totes les costes de Sevilla, Sanl√ļcar, Cadis, Puerto de Santa Mar√≠a, ni a les del comtat de Niebla, ni marquesats de Gibrale√≥n i d'Ayamonte. En la mateixa cpedula s'explicava que aquesta mesura tan dr√†stica es devia a "que la experiencia ha mostrado con haberse perdido todas las que han nabegado en dicha Carrera, los grandes inconvenientes que se siguen de hacerse all√≠, por que como la madera es de pino y la cortan verde y luego la asientan sin dexarla curar, en sec√°ndose la dicha madera despide el clabo con facilidad y se afloxan los pernos, de manera que qualquier tiempo que les da a estas Naos, luego se abren y pierden". Continua en Mayolas (pag39). Si no hi havia industria naviliera a Andalusia i es Felp II qui la promou, per√≤ el 1593 havia de dictar aquesta incre√Įble i dr√†stica c√®dula restrictiva, cal demanar-se en quines naus havien viatjat, aleshores, tots els mariners andalusos i els conquistadors extremenys que van aconseguir arribar a l'altra banda de l'Atl√†ntic al llarg de tot el segle XVI. En quines drassanes es van fabricar aquelles caravel.les naus i galions? Quins mestres d'aixa en van ser els art√≠fexs?

  17. Francesc 2
    28-07-2017 01:39

    El m√®tode de les cireres... No s√© perqu√® el blasmes, Santo. Aquest √©s el m√®tode a partir del qual avan√ßa el coneixement. Hi ha un seguit de fets que es poden explicar d'una manera coherent (les cireres sanes)... per√≤ no del tot (les cireres dolentes). Hi ha aspectes d'un fenomen del m√≥n que no acaben d'avenir-se amb l'explicaci√≥ addu√Įda. Aleshores s'investiga el perqu√® d'aquesta disson√†ncia, d'aquesta irregularitat i, al final, molt sovint aquestes disson√†ncies obliguen a canviar el paradigma. Aleshores resulta que les cireres sanes no ho estan gaire per dins, mentre que les "dolentes" s√≥n relament molt saboroses nodridores. Aix√≠ es va passar de l'explicaci√≥ de Newton,de Galileu i de Kepler a la d'Einstein. Aix√≠ es va passar d'explicar que totes les lleng√ľes d'Europa venien de l'hebreu, del s√†nscrit o del llat√≠ a establir que la majoria d'aquestes lleng√ľes venien d'una llengua antiqu√≠ssima que com a tal ja no es parlava en el per√≠ode hist√≤ric: l'indoeuropeu. I que l'evoluci√≥ d'aquest indoeuropeu a les lleng√ľes filles es va produir d'una manera en general regular... amb alguna irregularitat. I √©s a partir d'aquestes irregularitats que es va arribar a la conclusi√≥, per exemple, que el fons m√©s antic del funcionament d'aquesta llengua indoeuropea calia entendre'l a la manera del xin√®s. √Čs a dir, sense flexi√≥ nominal ni flexi√≥ verbal. Doncs en el cas del pa√≠s que va descobrir Am√®rica per a Europa passa el mateix. Hi ha disson√†ncies davant l'explicaci√≥ m√©s escampada. Es fa estrany l'explicaci√≥ que Castella hagu√©s organitzat i realitzat la feta de la descoberta i la colonitzaci√≥, ara que sabem, cada vegada amb m√©s claredat, que el Regne de Castella era el regne m√©s pobre d'Europa. Fa estrany, efectivament. A les Corts de 1527 de Castella "els procuradors que representaven les ciutats de Castella assenyalaren que el regne era massa pobre" ( Hugh Thomas, El imperio Espa√Īol de Carlos V (1522-1558). Editorial Planeta SA Barcelona, 2012, p.116) per permetre's el malbaratament de recursos que els demanava Carles V. Naturalment, estic seguint el llibre d'en Mayolas (pp 32-33). En Mayolas reprodueix un text de Pierre Vilar( Catalunya dins l'Espanya Moderna, Curial Edicions Catalanes i Edicions 62, SA Barcelona 1979, vol 1, p.236). que paga la pena de reescriure'n fragments aqu√≠. [...]: "la hist√≤ria del segle XVI espanyol --primera experi√®ncia d'una pot√®ncia europea elevada a dimensions mundials-- √©s una hist√≤ria encara bastant incerta". I m√©s endavant (p. 246) continua en Vilar: "L'esperit cr√≠tic ha reaccionat i ha demanat uns testimoniatges concrets, unes xifres ver√≠diques. No √©s indiferent que els dos historiadors capa√ßos de denunciar des del segle XVIII les il¬∑lusions espanyoles sobre el passat, hagin estat els dos millors coneixedors dels arxius econ√≤mics peninsulars, Larruga i Capmany. Hom repren avui llurs objeccions. Larraz troba a la Castella del 1500, despr√©s d'haver-la comparat a les ciutats flamenques, els vestigis inesborrables del "raquitisme" econ√≤mic medieval. Perpi√Ī√° Grau creu que les febleses materials del centre ib√®ric s√≥n geogr√†fiques --ell en diu infraestructurals. Henri Hauser, en una visi√≥ del m√≥n a l'alba de l'era espanyola, veu tamb√© l'economia castellana "dislocada" abans de cap efecte del flux de metalls". El misteri persisteix." Misteri, doncs..Si volem resoldre',l ens cal poder respondre, entre moltes altres preguntes, a la seg√ľent. Aquest regne, ¬Ņera econ√≤micanent capa√ß d'organitzar una descoberta i organitzaci√≥ i colonitzaci√≥ continuades a l'altra banda de l'Atl√†ntic a partir d'una economia "raqu√≠tica i "dislocada"?. Quant a Andalusia en Mart√≠nez Shaw declara que "per altra banda, sorp√®n l'escassa influ√®ncia del tr√†fic colonial sobre l'economia andalusa" (Carlos mart√≠nez Shaw, "Estudio preliminar" dins Antonio Garc√≠a-Baquero Gonz√†lez, "Andaluc√≠a y la Carrera de las √ćndias" 1492-1824, Universidad de Granada, Granada 2002, p 10-11). M√©s fragments "no sembla que el mercat americ√† exerc√≠s una atracci√≥ massa poderosa sobre la producci√≥ agr√≠cola andalusa" (idem p. 13) o aquest" tots els indicis avalen una interpretaci√≥ pessimista, ja que ni els capitals aflu√Įren a la terra (que continu√† essent un s√≠mbol de prestigi social), ni s'ampliaren substancialment les terres dedicades a la labor, ni es produ√Įren canvis significatius en la distribuci√≥ dels conreus, ni s'aclimataren les plantes importades del Nou M√≥n". (p13). "Les nostres drassanes sembla ser que estigueren especialitzades gaireb√© exclusivament en la construcci√≥ de navilis petits, de curt tonatge, pr√†cticament inservibles per a la travessia de l'Atl√†ntic, si no era en qualitat d'avisos (petites embarcacions utilitzades per a transmetre not√≠cies).

  18. Santo Job
    28-07-2017 00:27

    El obispo de Chiapas tiene dos firmas, una en latín y otra en castellano:
    Bartolomé de las Casas, obpo. [Firma en castellano]
    Bartholomeus a Casaus, eps. [Firma en latín algo aproximado].
    No era nada fuera de lo com√ļn firmar de manera distinta los documentos latinos y los vern√°culos. V√©anse casos como Buchmann/Bibliander, Herbst/Oporinus, Enzinas/Dryander, etc.
    En el caso del obispo, el hecho de usar la preposición "a" en vez del genitivo da a entender que él suponía "de las Casas" como una castellanización de un apellido con carácter geográfico, que es la hipótesis más aceptada.

    Lo de la dedicatoria del "conde de Barcelona" es todo un ejemplo de m√©todo de las cerezas. Se queda el autor con lo de "conde de Barcelona" prescindiendo del resto de los t√≠tulos mencionados (duque de B√©jar, conde de Ba√Īares, vizconde de La Puebla de Alcocer,se√Īor de las villas de Curiel y Burguillos) que son todos de una misma persona, lo que hace evidente un error del cajista al haber puesto "conde de Barcelona" en vez de "conde de Benalc√°zar". Ser√≠a aceptable pensar otra cosa si el resto de t√≠tulos no hubiesen pertenecido a una persona sino a varias (por ejemplo: dedicado al duqu√© de B√©jar, al conde de Salda√Īa, al conde de Barcelona, al se√Īor de Bacares), pero en el caso que nos ocupa la explicaci√≥n m√°s l√≥gica es un error de cajista.

  19. Sen Jo
    27-07-2017 23:16

    D'idiomes estrangers no vaig gaire bé, però em sembla que he entès el que diu. Faré comentaris sobre el seu missatge, Santo Job:

    El m√©todo de las cerezas es seleccionar los casos favorables omitiendo completamente la existencia de cualesquiera otros elementos [selecci√≥ edici√≥ Quixot, omissi√≥ dedicat√≤ria Comte de BCN, selecci√≥ Palos i omissi√≥ Pals, selecci√≥ llaner genov√®s superheroi i omissi√≥ noble Colom de BCN, selecci√≥ edicions Celestina i omissi√≥ versions Val√®ncia, selecci√≥ Bartolom√© i omissi√≥ firma Bartomeu Casaus, etc., etc., etc., etc, etc, etc, etc.], presentando los favorables como si fuesen los √ļnicos existentes [cal dir res?]

    El buen criterio académico pide estudiar todos los casos posibles, descartar los irrelevantes (falsos positivos, duplicaciones, errores) [li ha falatat afegir que "descartar els del INH o els que no convenen"], analizar los datos [és clar], extraer conclusiones [depenent de les dades, és clar], contrastar las conclusiones [amb qui i què convé, segons quan] y analizar qué podría refutarlas (un ejemplo sería una gallina precámbrica para el caso de la evolución) [entesos]. Hecho esto, se manda el artículo a un revista [què hi té a veure això amb cap mètode científic? Això en tot cas és mètode publicitari] en que otros miembros del mismo sector revisan el estudio presentado, la metodología, y otras circunstancias. Si está en orden, se ve publicado como hipótesis. Si no, se ve rechazado con la argumentación de por qué se rechaza y se sugieren otros enfoques o metodologías.

    Torno demanar: quina diferència hi ha amb el que fa l'INH, si no és que l'INH sí que té en compte les hipòtesis i teories dels altres?

    I... Senyor Job, el seu segon missatge de baix (23-07-2017 11:49) m'ha fet veure la llum: el refer√®ndum de la independ√®ncia de la CAC √©s il¬∑legal! Gr√†cies per a fer-m'ho veure. Que l√ļcid que √©s fent sorgir contradiccions!

    Atentament,

    JO

  20. Santo Job
    27-07-2017 22:42

    Sen Jo: Si no eres capaz de ver la diferencia, algo no va bien.
    El m√©todo de las cerezas es seleccionar los casos favorables omitiendo completamente la existencia de cualesquiera otros elementos, presentando los favorables como si fuesen los √ļnicos existentes.

    El buen criterio académico pide estudiar todos los casos posibles, descartar los irrelevantes (falsos positivos, duplicaciones, errores), analizar los datos, extraer conclusiones, contrastar las conclusiones y analizar qué podría refutarlas (un ejemplo sería una gallina precámbrica para el caso de la evolución). Hecho esto, se manda el artículo a un revista en que otros miembros del mismo sector revisan el estudio presentado, la metodología, y otras circunstancias. Si está en orden, se ve publicado como hipótesis. Si no, se ve rechazado con la argumentación de por qué se rechaza y se sugieren otros enfoques o metodologías.

  21. Sen Jo
    26-07-2017 22:00

    Però aquesta bajanada del mètode de les cireres... quina diferència hi ha amb el que fa l'acadèmia?

  22. Antón Martín
    26-07-2017 09:01

    Con respecto a la nefasta gesti√≥n que se hizo en Castilla de la excelente lana de sus ovejas, hay que se√Īalar que los inmensos reba√Īos siempre fueron propiedad de las oligarqu√≠as locales. Los gremios de tejedores de ciudades pa√Īeras, como Segovia, Cuenca o Toledo, no cesaron de insistir en la necesidad de proteger el mercado local frente a la masiva importaci√≥n de g√©neros flamencos, a los que los pa√Īos castellanos igualaban e incluso superaban en calidad, y son constantes las quejas y peticiones de amparo a la corona en ese sentido. Pero la avaricia de los grandes propietarios, m√°s inclinados al dinero f√°cil e inmediato que supon√≠a la exportaci√≥n de la materia prima, dio al traste con esa incipiente industria. Castilla lo ten√≠a todo para haberse convertido en una potencia textil: materia prima excelente, corrientes de finas y constantes aguas serranas para el abatanado y lavado de los pa√Īos, tecnolog√≠a tan desarrollada como la de cualquier otro lugar de Europa y puertos por donde exportar la producci√≥n. Fall√≥ -y c√≥mo- la ceguera y avaricia de sus clases dirigentes, que se dir√≠an empe√Īadas en ahogar y desactivar cualquier intento de los artesanos por desarrollar su industria.

    En el siglo XVIII algo as√≠ pas√≥ con la producci√≥n de lino a gran escala en Galicia, y en el XIX con ls muselinas y algodones estampados gaditanos, incipientes industrias con grandes perspectivas de triunfo que fueron abortadas merced a la exclusividad de los g√©neros catalanes en el mercado nacional que propici√≥ la Nueva Planta, tan da√Īina en lo cultural como provechosa en lo econ√≥mico para Catalu√Īa.

  23. Santo Job
    26-07-2017 02:32

    "Y pues V.M. escribe se le escriba y relate el caso por muy extenso, pareci√≥me no tomalle por el medio, sino por el principio, porque se tenga entera noticia de mi persona, y tambi√©n porque consideren los que heredaron nobles estados cu√°n poco se les debe, pues Fortuna fue con ellos parcial, y cu√°nto m√°s hicieron los que, si√©ndoles contraria, con fuerza y ma√Īa remando, salieron a buen puerto."

    Esta es la frase completa en el "Prólogo del autor a un amigo suyo" del Lazarillo de Tormes. Es toda una alabanza del esfuerzo frente a los que ya recibieron todo dado. Lo de "escribe se le escriba" es una referencia a Fray Antonio de Guevara, que usa una y otra vez esa fórmula en sus Epístolas Familiares.

  24. Santo Job
    26-07-2017 02:22

    En castellano "salir a buen puerto" est√° recogido entre 1520 y 1570 en 6 autores: el del Lazarillo, Torres Naharro, Arce de Ot√°lora, Antonio de Guevara, Gaspar de Carvajal, y el autor del Polindo.
    "Surgir" en el sentido naval de "arribar" o "aportar" también existe en castellano y para esas fechas lo emplean Fernández de Oviedo, Las Casas, Bernal Díaz del Castillo, Arce de Otálora, Cervantes de Salazar, Alonso de Chaves, López de Gómara, y Jerónimo Zurita.
    Retrocediendo m√°s en el tiempo y seg√ļn el CORDE, que es un corpus bastante completo pero no al 100%, parece que el primer uso corresponde a Juan Fern√°ndez de Heredia en su traducci√≥n de las Vidas Paralelas (ca. 1380).
    El verbo "surgir" en este marítimo sentido se usa tanto con la preposición "a" como con la preposición "en", siendo más frecuente esta segunda forma.
    Husmeando un poco, el CORDE me arroja 185 casos de "surgir" en sentido naval para el período 1350 a 1520.

  25. Francesc 2
    26-07-2017 01:58

    En Joseph Pérez, durant la governació d'en Cisneros. "al 1516-1517 es redactaren uns memorials per denunciar,el risc de subdesenvolupament del Regnes de Castella" (Joseph Pérez, Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999; pàg 28) Pep Mayolas ob. cit pàg 30.

  26. Francesc 2
    26-07-2017 01:46

    "Con fuerza y remando salieron a buen puerto". La frase forma part d'un context en qu√® l'autor explica com, amb esfor√ß i feina, un individu qualsevol es pot arribar a fer un lloc en la vida.La frase en castell√†, diu tot el contrari del que vol dir: que amb esfor√ß sempre s'arriba a bon port. L'error es perceptible i es compr√®n si tenim en compte un original on hi havia escrit. "amb for√ßa i tra√ßa remant SORGIREN a bon port". Com molt be indica en Rico " la imatge de la vida com a a√®dua travessia mar√≠tima era trivial√≠ssima, naturalment". Naturalment era trivial√≠ssima en pa√Įsos mar√≠tims. "Sorgir" es la forma catalana medieval emprada majorment en l'argot n√†utic per dir "arribar o fondejar". En Colom se'n fa un tip, al seu diari de Bord, de fer sorgir les naus en un altre port. (la Vida de Ll√†tzer de Tormos estudi preliminar d'en Jordi Bilbeny, p√†gina 259-260) i refer√®ncia Alcover-Moll segona entrada per "sorgir". Exemples de Desclot, Llull Tirant Pere ter√ß, llibre del Consolat de Mar.

  27. Santo Job
    26-07-2017 01:39

    Lo de "nueve meses de invierno y tres de infierno" se dice de la meseta norte, fundamentalmente de Burgos, ciudad de la cual se dice a día de hoy que "tiene dos estaciones: el invierno y la del tren". Por supuesto ambos casos no son más que refranes coloristas ampliamente exagerados aunque con una base someramente real.
    También estás mezclando a este respecto climático el reino de Castilla con la Corona de Castilla. Poco tienen que ver los climas de Burgos y Sevilla o los de León y Córdoba. La corte no estaba sólo en la meseta norte, también estaban continuamente por el centro y el sur, que distan mucho de esa imagen del invierno y el infierno.
    Castilla, cuando suben al trono Isabel y Fernando, estaba en una situación muy delicada tras el desgobierno de Enrique IV y las exacciones de los nobles como Juan Pacheco: rentas reales enajenadas, una corona poco respetada, guerras varias, etc. Los católicos monarcas se pusieron rápidamente manos a la obra y con muchos esfuerzos consiguieron poner las cosas en orden.
    El asunto de la Mesta es harina de otro costal. La lana era un negocio muy lucrativo, pero no deja de ser exportar materia prima, un producto sin valor a√Īadido. Ah√≠ est√° la diferencia entre Flandes y Castilla: la segunda vend√≠a materias primas, mientras que la primera vend√≠a productos manufacturados de alta calidad (pa√Īo y tapices). No fomentar la transformaci√≥n de la lana en tejidos fue un error de bulto.

  28. Francesc 2
    26-07-2017 01:07

    Quant al suposat itinerari reial: nueve meses de invierno y tres de infierno, com correspon al clima continental de Castella. Amb aquest clima passar-se tot el regnat amunt i avall... doncs costa de creure....
    Quant a la situaci√≥ econ√≤mica de Castella: "segons d'on Gabriel Maura Gamazo, duc de Maura i bi√≤graf del malaurat pr√≠ncep Joan, Castella era el regne m√©s pobre d'Europa quan Isabel va pujar al tron a la fi del 1474( Gabriel Maura Gamazo, El pr√≠ncipe que muri√≥ de amor, Aldebar√°n Ediciones SL, 2000, Madrid, 2000, p.118). L'aposta dels Reis Cat√≤lics per privilegiar els ramaders de la Mesta en detriment d'un tracte just als agricultors va incorporar la sent√®ncia del Duc de Maura al refranyer popular, que reflectia el malestar dels camperols tot remugant que "Dos Santos y un Honrado tienen el reino arru√Įnado. Feien refer√®ncia, es clar, a la Santa Inquisici√≥, la Santa Hermandad i l'Honrado Concejo de la Mesta (Marques de Lozoya, Historia de Espa√Īa, Salvat Editores SA, Barcelona 1967 tom III p. 201). Pep Mayolas, Val√®ncia Capital de les Espanyes i seu del Reis Cat√≤lics, Llibres de l'√Įndex (2016), p√†gina 28.


  29. Santo Job
    25-07-2017 23:56

    Tampoco nos olvidemos de que se juntó una generación excepcional en ese tiempo, la generación nacida en torno a la fecha de aparición de la imprenta: Fernando, Isabel, Fonseca Ulloa, Colón, y el Gran Capitán, sobresalientes todos ellos en sus respectivas facetas aunque seguro que me dejo más de uno en el tintero.

  30. Santo Job
    25-07-2017 23:51

    Castilla pas√≥ por un siglo XV mal√≠simo: reyes malos, autoridad real bajo m√≠nimos como consecuencia de las mercedes enrique√Īas, nobles que fac√≠an e desfac√≠an a su antojo (Luna, Iranzo, Pacheco), guerras por doquier (implic√°ndose en la guerra civil catalana, guerras civiles en Castilla, nobles levantiscos)...
    Su buen trabajo les cost√≥ a Isabel y Fernando poner orden en la Corona de Castilla, pero como dir√≠a el autor del Lazarillo, "con fuerza y ma√Īa remando salieron a buen puerto".

  31. Francesc 2
    25-07-2017 21:58

    Anton, els par√†grafs que he reprodu√Įt no s√≥n de gent de l'INH. l'autor d'algun d'aquests segur que hi √©s del tot contrari. I els autors diuen el que diuen. Aix√≤ cal tenir-ho tamb√© en compte.

  32. Joan Català
    25-07-2017 17:44

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  33. Antón Martín
    25-07-2017 13:27

    Exacto, Francesc. La idea de Castilla a la que se recurre obsesivamente en el INH se corresponde con la elaboraci√≥n literaria de la generaci√≥n del 98, que son los verdaderos inventores de ese concepto tan √ļtil para la poes√≠a como inexacto desde el punto de vista hist√≥rico. No est√° de m√°s recordar que ese grupo de escritores proced√≠an casi todos de lo que entonces se llamaba 'periferia'. O sea, que la construcci√≥n de la imagen de Castilla como p√°ramo desolado y decadente, incapaz de generar nada positivo pero de una belleza salvaje e intensa, es obra de autores vascos (Maeztu, Unamuno, los Baroja), andaluces (los Machado, Villaespesa, Ganivet), valencianos (Azor√≠n, Blasco Ib√°√Īez), gallegos y asturianos (Valle, Men√©ndez Pidal), etc. Vamos, que los castellanos propiamente dichos apenas tuvieron que ver en el asunto como sujetos, m√°s bien siendo objetos-v√≠ctima.

    La Historia, entendida desde una perspectiva científica, es otra cosa.

  34. Francesc 2
    25-07-2017 12:27

    S√≠, Anton. √Čs aix√≤ de les catedrals el que no m'acaba de lligar amb el panorama que pinten aquests historiadors i, sigui dit de passada, el que pinten els escriptors del 98. Jo, ara com ara, no hi s√© trobar el desllorigador. Qui les va finan√ßar? Quan? Com? Res de ra√ßa i res de subnormalitzada..

  35. Antón Martín
    25-07-2017 10:25

    Ya sabes que el uso indistinto de be y uve -incluso de la u- era bastante com√ļn en la escritura castellana. El apellido Jaraba es a√ļn hoy com√ļn en Lebrija, patria chica del gram√°tico, y usualmente se usa con la graf√≠a normalizada, al igual que el pueblo zaragozano de donde procede en √ļltima instancia: Jaraba, con be; por eso me ha salido as√≠, pero quiz√° sea m√°s correcto transcribirlo a la antigua como apuntas. Cala es otro apellido extendid√≠simo actualmente en esa ciudad sevillana.

  36. Santo Job
    25-07-2017 10:01

    Antón, creo que Jarava habría que escribirlo con uve. No es la primera vez que veo ese apellido y en los otros dos casos está escrito Jarava. Se trata de Juan de Jarava, traductor al castellano de algunas obras (libros de Cicerón, los Apotegmas de Erasmo, el herbario de Leonhart Fuchs) y Hernando de Jarava, teólogo y probablemente tío de Juan.

  37. Antón Martín
    25-07-2017 09:51

    Tal era la postración moral y económica de Castilla en esos siglos, que los rudos castellanos -raza cruel y subnormalizada- tuvieron que aguardar a que los ovnis diseminasen por su territorio la catedral de Burgos, la de Sevilla, la de Toledo, la de Segovia, a Antonio Martínez de Cala y Jaraba (un alienígena listísimo que escribió la primera gramática de una lengua neolatina bajo el seudónimo de Elio Antonio de Nebrija), y les prestasen sus potentes ordenadores para traducir en un periquete la excelsa e ingente producción literaria catalana, luz y guía del Occidente Cristiano.

    Uno nunca sabe si reír o llorar.

  38. Albert Fortuny
    25-07-2017 09:29

    les cireres....
    Si una sola cirera no compleix la llei de la gravitació universal, s'ha de canviar la teoria i fer-ne un altre, com pot ser la teoria de la relativitat.
    No menysprear la cirera.
    A més resulta que el cistell de fruita es ple de préssecs manipulats genèticament, i clar, als "Drs Moreau" els agrada mes jugar a fer el préssec que remenar les cireres.
    Com deia la trinca ... tu ja m'entens....
    Salut!

  39. Sen Jo
    24-07-2017 22:13

    Francesc 2,

    Em referia a les barbaritats ling√ľ√≠stiques que surten a molts articles. Com per exemple aquesta aberraci√≥ lletg√≠ssima de "Ull".

  40. Francesc 2
    24-07-2017 19:40

    Aquest paisatge es exactament el que reflecteixen els escriptors de la generació del 98.

  41. Francesc 2
    24-07-2017 19:31

    S√≠, per√≤ poc,maluradament. Ferran II d'Arag√≥ el Cat√≤lic de Pere Catal√† i Roca, Pierre Vilar, Catalunya dins l'Espanya moderna,; Ferran Soldevila, hist√≤ria de Espa√Īa. J. Vicens Vives "Pol√≠tica del rey cat√≥lico en Catalu√Īa" (1940), , Ernest Belenguer "Ferran el Cat√≤lic (1998), Jaume Vicens Vives "Els Trast√†mares" 1961. M'agradaria molt llegir "Estado e iglesia en la Espa√Īa del siglo XVI" ((2001) d'en Rouco Varela qui escriu: La imatge que oferia Castella a mitjan segle XV era senzillament vergonyosa" i encara "Si contemplem l'Espanya de principis del segle XVI, com llanguia despoblada, pobre, amb la seva agricultura abandonada, la seva industria endarrerida, la seva economia a punt de fer fallida, aleshores es t√© instintivament la impressi√≥ que els interssos de la pol√≠tica nacional se sacrificaren a favor dels interessos de l'esperit m√©s universal de la Cristiandat". Aix√≤ reflecteix m√©s Castella que no pas la Naci√≥ Catalana..O l'obra d'en William Prescott, Historia del reinado de los Reyes Cat√≥licos on destaca "la miserable condici√≥ del poble [de Castella] i la total car√®ncia de les arts √ļtils". O l'obra d'en Pierre Chaunu. "La Espa√Īa de Carlos V, las estructuras de una crisis" Ediciones Pen√≠nsula, Barcelona 1976. Escriu en Chaunu. "Qualsevol que fos el pes global de Castella al 1500, es impossible deixar de veure l'aven√ß t√®cnic de l'Espanya Mediterr√†nia. [...] Castella fou una col√≤nia de l'Espanya Mediterrania. En Garrett Mattingly (1942) diu: "En cap altra zona d'Europa occidental eren les ciutats m√©s d√®bils i escasses ni l'Esgl√©sia m√©s ama i senyora de cors i ments, tant entre r√ļstics com entre Hidalgos [que a Castella]".

  42. Santo Job
    24-07-2017 18:48

    Francesc,
    serias dudas tengo de que en ese libro se impugnen ese tipo de documentos que alego que son prueba palmaria de la itinerancia de la corte. Son muchos documentos tanto hispanos como extranjeros los que testimonian esos hechos. Algunas de esas pruebas documentales se custodian en el ACA, el cual no creo que pong√°is en duda.

  43. Antón Martín
    24-07-2017 17:17

    No, si al final todo esto no va a ser m√°s que un ardid para vender libros. Tot per la botiga.

    ¬ŅY t√ļ, Francesc? Adem√°s del libro de Mayolas, ¬Ņhas manejado alguna otra documentaci√≥n?

  44. Francesc 2
    24-07-2017 16:58

    Santo, però no t'has llegit el llibre per fer aquesta afirmació. Primer cal llegir el que explica diguem-ne la part contrària, a continuació pensar-hi, després treure'n una conclusió i finalment explicar argumentadament la conclusió.

  45. Santo Job
    24-07-2017 16:43

    Una proposición tan atípica como la de Mayolas sólo se puede hacer si se sigue el método de las cerezas, a saber: seleccionar cuidadosamente la documentación que apoya una propuesta y omitir toda la demás.
    El tema de proponer una corte fija en Valencia contradice todos los documentos cancillerescos de la época correspondientes a ambas cancillerías, a los autores contemporáneos, testimonios procedentes de archivos privados de la nobleza, relaciones de viajeros extranjeros, papeles de cancillerías extranjeras, etc. Todo, en resumen. Dudo que se argumente adecuadamente que todo ese tipo de testimonios sean falsos.

  46. Joan Català
    24-07-2017 15:45

    Ara entenc per què estem com estem i per què per ser considerat un bon català has de tenir avantpassats castellans. Als que no en tenim cap ens consideren poc menys que fatxes.

    Donec Perficiam!

    ·X·

  47. Francesc 2
    24-07-2017 15:42

    Gràcies, Antón. Igualment. Sí, és cert, segueixo un llibre que entenc capital en la història d'Espanya. València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics, d'en Pep Mayolas. Tota la cosa aquesta de la itinerància d'en Ferran i la Isabel és cosa de l'innominable... Felip I de Catalunya i II de Castella i el seu aparell distorsionador. Francament, crec que us l'hauríeu de llegir, ni que sigui per refutar-lo.

  48. Antón Martín
    24-07-2017 13:43

    Te limitas a repetir los falaces argumentos del INH, Francesc, y claro, así no entiendes absolutamente nada.

    Que tinguis bones vacances.

  49. Santo Job
    24-07-2017 13:43

    Francesc, la corte de Castilla tardó más en establecrrse como corte fija, pero las itinerantes eran una cosa corriente en la Edad Media en todas partes: Francia, Inglaterra, el Sacro Imperio, etc
    En el caso de Castilla está perfectamente atestiguada su itinerancia tanto por las datas tópicas de los documentos de la cancillería, como por las crónicas castellanas, crónicas extranjeras, relatos de viajeros que pasaban por Castilla, etc. Todo indica que era una corte que se movía de un lado a otro, y nada en absoluto indica que se estuviesen quietos en un sitio como sugieres del Palacio del Real de Valencia.

  50. Francesc 2
    24-07-2017 02:21

    √Čs que aix√≤ de Guadulupeeeee, uns reis que es passegen per Castella, sense tenir una cort fixa. En fi que no paren d'anar amunt i avall pel Regne m√©s pobre d'Europa. i en canvi amb prou feines s'aturen en un regne seu immensament m√©s ric, com el Regne de Val√®ncia o el Principat de Catalunya. Bufff,,,, Fa de mal acceptar, fa de mal creure,no? I √©s que, a veure ni el rei de Fran√ßa nio el rei de N√†pols ni el rei de Portugal, ni el rei d'Anglaterra tenien aquesta fal¬∑lera viatgera. Per qu√® ells s√≠? Els anglesos tenien territoris conquerits com Irlanda o Gal.les i b√†sicament tenien un palau I els francesos tamb√© tenien molts territoris conquerits i es queden a casa seva: al Louvre. I el papa de Roma tamb√©. I el de N√†pols, com deia. Nom√©s es traslladaven quan hi havia un conflicte b√®l.lic, una majoria d'edat o presidir unes corts. Per quins set sous havien de ser diferents, els Cat√≤lics? Amunt i avall, amunt i avall. Els reis errants. Per√≤ √©s que ni Felip II ni els que vingueren despr√©s fins a dia d'avui no van fer aix√≤. Ni els Cat√≤lics. Que vivien al palau dels Vivers de Val√®ncia i, per aix√≤ ha estat convenientment i diligentment destru√≠ts fins als seus fonaments. Com de fet la ciutat d'Alacant, que, segons tinc ent√®s, el m√©s antic que t√© √©s un ajuntament del segle XVIII. Mau, mau i remau. .

  51. Santo Job
    23-07-2017 22:35

    Sin embargo, Francesc, ya se ense√Īan las instituciones catalanas y otros elementos similares en los institutos de Catalu√Īa, como queda patente en el curr√≠culum que he enlazado.
    Veo que pones "de Guadalupe" junto a sentencia arbitral, como dudando de que se hubiese hecho allí. Si te interesa, se conserva el original de la sentencia en el Archivo de la Corona de Aragón (ACA, Generalitat, perg. 745), así como el registro de la cancillería (ACA, Cancillería, Registros, 3549, fols. 156 v. a 175 r.).
    Si el rey hubiese estado en otro lugar, por otro nombre se conocería la sentencia, pero en esa fecha se da el caso de que estaba con la reina Isabel en Santa María de Guadalupe.

  52. Francesc 2
    23-07-2017 21:48

    Quines barabaritats, Sen?

  53. Francesc 2
    23-07-2017 21:47

    Anton, no hem de revisar cap refer√®ncia perqu√® estem parlant del el que ens van ensenyar a la secund√†ria i al BUP, tamb√© a finals dels setanta i comen√ßaments dels vuitanta. I el que ens van ensenyar √©s el que t'he dit. √Čs una cosa del passat i ja no el podem canviar.Va ser aix√≠ i ja est√†: els concejos, las siete partidas i el fuero juzgo. i la mesta. Res de les caracter√≠stiques fonamentals dels √≤rgans de poder com el Consell de Cent ni de la Generalitat, ni dels consolats de mar, ni de l'establiment de la banca p√ļblica de Barcelona ni dels virreis, ni les vegueries, ni l'organigrama pol√≠tico/institucional del pa√≠s, ni dels usatges ni dels furs ni una somera visi√≥ dels trets m√©s b√†sics de les Constitucions catalanes, com l'articulista ens ha fet avinent..A tu et van ensenyar tot aix√≤ o algunes coses de les que he dit? De la revolta dels remences s√≠ i de la sent√®ncia arbitral dita de "Guadalupe" tamb√©.Per√≤ estem parlant dels Reis Cat√≤lics i tots sabem quin paper atorga la hist√≤ria oficial als Reis Cat√≤lics. En canvi, de la guerra de la Generalitat contra Joan II res de res.

  54. Sen Jo
    23-07-2017 21:46

    Jo, quan he arribat on posa "ull", he abandonat la lectura.

    Entenc el voluntarisme però potser caldria no deixar publicar barbaritats tan enormes. I no ho dic, és clar, només per aquesta.

    Salutacions

  55. Santo Job
    23-07-2017 20:16

    Francesc, Antón: Aquí está un currículum reciente de la Generalitat en lo tocante a Geografía e Historia para la ESO. Los contenidos al respecto de lo que aquí se toca están mencionados de la página 22 a la 25:

    http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/curriculum2015/documents/ANNEX-6-Ambit-social.pdf

    Ahí se menciona explícitamente lo de las instituciones catalanas y algunas cosas más. Disfrutad de la lectura.

  56. Antón Martín
    23-07-2017 19:09

    Insisto, los planes de estudios en materia hist√≥rica han cambiado mogoll√≥n desde los a√Īos 60/70. Revisad el curriculum de la p√ļblica de hoy. Yo, que pas√© el bachillerato a principios de los 80, S√ć que estudi√© someramente -como todo lo dem√°s, las instituciones castellanas tambi√©n se trataban superficialmente- la administraci√≥n de la Corona de Arag√≥n, tanto antes como despu√©s de la uni√≥n din√°stica, revueltas de payeses incluidas. Los que hay√°is estudiado todo el ciclo educativo bajo el franquismo deber√≠as revisar vuestras referencias, porque da la impresi√≥n de que segu√≠s con la Enciclopedia de Santiago Rodr√≠guez.

  57. Francesc 2
    23-07-2017 18:06

    Sí, precisament això mateix que dius tu, Santo, és el que apreníem nosaltres: Fuero Juzgo, Siete Partidas i els concejos castellans.. Res de les Consttitucions catalanes.Ni citar-les. No sabíem res del Consell de Cent ni de la Generalitat fins al 1714. Apreníem els rudiments de l'organització administrativa castellana.

  58. Santo Job
    23-07-2017 17:00

    Tampoco te creas que en las escuelas del resto de la pen√≠nsula nos ense√Īaban gran cosa sobre el ordenamiento jur√≠dico (audiencias, chanciller√≠as, etc) o los procedimientos de las Cortes. Se mencionaban de pasada algunos hitos legislativos o conceptos generales pero para de contar: Fuero Juzgo, Siete Partidas, Leyes de Toro, Sentencia Arbitral de Guadalupe, Ordenamiento de Alcal√°, Leyes de Indias, el sistema polisinodial y poco m√°s.

    Entiendo que el funcionamiento jurídico y administrativo es materia asaz compleja para el colegio, pero también sé que estas cosas están bien estudiadas y trabajadas a niveles superiores, y que no falta bibliografía al respecto.

  59. Antón Martín
    23-07-2017 16:43

    Francesc, en las escuelas no se ense√Īa casi nada de estructuras administrativas hist√≥ricas, ni el derecho y el sistema concejil castellano, por poner dos ejemplos. Y por otra parte, desde que t√ļ y yo fuimos al colegio los planes de ense√Īanza han cambiado bastante y son hoy muy gen√©ricos; salvo en las comunidades donde en 30 a√Īos de sistema auton√≥mico se han centrado m√°s en lo local. Igual en este asunto a quien le ten√©is que pedir cuentas es a la Generalitat, porque las competencias en educaci√≥n llevan transferidas una pila de a√Īos.

  60. Francesc 2
    23-07-2017 15:56

    Mercès a tu, Santo, per la citació. Moltíssims de nosaltres ignorem la nostra tradició jurídica: No en sabem res ni els catalans del Principat, ni els mallorquins, ni els valencians, ni els nord-catalans. Hi ha, en aquest sentit, una amnèsia premeditada. A les escoles no s'ensenya quines eren les estructures administratives, les estructures polítiques ni les legislatives del país. Què era, per exemple una fillola valenciana? Com funcionava? Quines competències tenia? I les vegueries del Principat i la personalitat del Justícia? Com funcionaven les corts? Com s'estructuraven?

  61. Santo Job
    23-07-2017 11:49

    Muchas gracias, Francesc. No conocía las particularidades legales del Principado. Esta cita de las Constitucions viene muy a cuento, pues explica bien los fundamentos de las leyes:

    [...]Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sinó en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor. (lib. 1.tit.17.const.18.pag.52)


  62. Francesc 2
    22-07-2017 21:26

    √Čs clar, Santo, existia la figura del decret. Un exemple del XV a l'Alcover-Moll. Una llei sempre ha estat derogada per una altra llei. Franco mateix ho va fer aix√≠. El que √©s segur √©s que una llei o constituci√≥ paccionada nom√©s podia ser substitu√Įda per una altra llei o constituci√≥ paccionada. I √©s per aix√≤ que el Decret de Nova Planta √©s il‚ÄĘlegal perqu√® no es fruit de cap acord, sin√≥ d'una imposici√≥, del dret de conquesta, que no es font de cap dret. Com tamb√© la resta de lleis que han vingut. Com que el que va venir despr√©s no ha estat paccionat, aleshores √©s il‚ÄĘlegal. En altres mots, l'√ļnic que √©s legal des del dret catal√† son les lleis paccionades de les Constitucions de 1704. I si s√≥n legals, vol dir que s√≥n vigents. I √©s en aix√≤ que cal entroncar.

  63. Santo Job
    22-07-2017 19:24

    Una duda me surge a ra√≠z de esto. Los Decretos de Nueva Planta, como su propio nombre indica, son decretos, que no son necesariamente lo mismo que las leyes. Mi duda, pues, es si en la tradici√≥n jur√≠dica de Catalu√Īa exist√≠a la figura del decreto.
    O mucho me equivoco, o un decreto es un acto del poder ejecutivo, mientras que las leyes, ordenanzas, etc son materia legislativa.
    Otra cuestión jurídica es si se puede usar un decreto como forma de derogar una ley, o si una ley ha de ser derogada necesariamente mediante otra.

  64. Francesc 2
    22-07-2017 18:21

    Molt interessant. El decret de Nova Planta i tota la jurisprud√®ncia que afecta els catalans de tota la Naci√≥ Catalana a partir dels respectius decrets de Nova Planta fins a dia d'avui s√≥n, si fem cas de la nostra tradici√≥ jur√≠dica,, il¬∑legals, car.els decrets de Nova Planta no i la legislaci√≥ posterior van ser mai paccionats. Convindria que els catalans del Principat incloguem en el nostre argumentari a favor de l'estat catal√† la tradici√≥ jur√≠dica pr√≤pia i delatar la il¬∑legalitat dels sobredits Decrets. Cal posar damunt la taula que el que ens proposem d'assolir t√© una base legal nostrada i l'hem de fer valdre davant les controv√®rsies amb l'estat. Aquesta base legal es fonamenta en la darrera versi√≥ de les lleis paccionades de la darrera versi√≥ de les nostres constitucions (1705). M'adono que en certa manera el nostre prop√≤sit √©s entroncar de nou amb el nostre poder legislatiu, amb la nostra legalitat. Lluitem tamb√© per una "devolution". De tota manera, hi ha una figura jur√≠dica que est√† per damunt d'aquesta "devoluci√≥", d'aquesta legalitat pr√≤pia. √Čs un dret hum√† i, per tant, inalienable: el dret a l'autodeterminaci√≥. El dret d'una comunitat humana a decidi, nom√©s pel fet de ser humans, sobre el propi futur, tant si es recolza en unes lleis pr√≤pies com si no.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18955
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]