Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 12-06-2018  |  PROJECTE COLOM
7223

La «Lletra d'En Colom» furtada de la Biblioteca de Catalunya i el que la premsa catalana no ha volgut explicar

Aquests dies la premsa catalana s’ha fet ressò del retorn a la Biblioteca de Catalunya d’una Lletra d’En Colom, que hi fou robada fa una desena d’anys. Però, què és el que no han volgut dir els periodistes catalans, sotmesos encara al discurs historiogràfic espanyol, de la Lletra i d’En Colom?

Fa uns dies que corre la noticia de la devolució a la Biblioteca de Catalunya d’un exemplar de la Lletra d’En Colom que li va ser furtat ara fa una desena d'anys. Els periodistes fan referència a l’any de sostracció, al periple que podia haver seguit, al retorn del document i a un robatori que, curiosament, no va generar cap notícia. Però, més enllà d’això, i com ja és més que habitual entre els nostres periodistes i els nostres mitjans, no hi ha cap dada sobre la transcendència de la Lletra per a la nostra cultura, per a la nostra llengua i per a la restitució de la catalanitat esborrada del barceloní Joan-Cristòfor Colom, Almirall i Virrei de Ferran II de Catalunya.

Per entrar directament al tema, em cal dir que es tracta, ni més ni menys, que de la Lletra que En Colom va adreçar al rei, a En Gabriel Sanxis i a En Lluís de Santàngel, al març del 1493, per la qual els feia saber la seva victòria en la descoberta del Nou Món. De més de constatar que el nom del Descobridor hi és imprès sempre «Colom», fins i tot en les edicions italianes, la catalanitat del document entra pels ulls pel fet mateix que els qui reben la Lletra són membres


El cognom del Descobridor és inequívocament «Colom» a l’edició de la Lletra

de la Cancelleria reial catalana: En Sanxis n’és el Tresorer General i En Santàngel l’Escrivà de Ració. Ultra això, sabem que l’original avui perdut d’aquesta Lletra era escrit en català. D’una banda, perquè En Ferran Colom l’havia catalogada al registre de la seva biblioteca amb el número 14743, amb

Registre de la Biblioteca Colombina, on podem llegir nítidament que la Lletra d’En Colom va ser escrita «en català»

l’anotació següent, que conté el títol també en català: «letra enbiada al escriva de racio, a. 1493, en catalan»1. És a dir, que quan el fill de l’Almirall anota la carta al seu registre, l’inscriu amb el títol íntegrament en català. I, d'altra banda, perquè la versió alemanya editada a Estrasburg per En Bartolomesz Küstler, al 1497, precisa que era «traduïda de la llengua catalana i del llatí» [«Getüetschet uss der Katilonischen Zungen und uss dem Latin»]2. I encara més: explicita amb totes les lletres que En Colom no era italià, sinó «hispà»3.


«Cristoferens Collon von Hispania», objectiva l’edició alemanya del 1497

En analitzar-ne el contingut, En José Luís Pando ens recorda que el text «clarament diu, amb caràcters gòtics del baix alemany: COLON VON HISPANIA. No admet cap dubte: colon von Hispania. No diu Columbus de Ligúria, ni Colombo de Gènova, no; diu el que diu i el que –ja crec– és»4. Llavors, una conclusió s’imposa amb una gran força lògica: si En Colom era hispà, com que sempre va ser tractat d’estranger a Castella, és que havia de ser català. I podia escriure i escriuria perfectament en català. I aquest era el perill. Per En Luis Ulloa, «al 1493 es féu una edició en català de la famosa carta d’En Colom a En Lluís de Santàngel, escrivà de ració de Ferran el Catòlic. Doncs, bé: tots els exemplars d’aquesta edició han desaparegut, tots, fins i tot el del mateix fill de l’Almirall»5.

Fins avui hi ha hagut un cert debat, menystingut i obviat pel món acadèmic, per saber si les catalanades i els catalanismes continguts al text de la Lletra podien delatar l’origen català d’En Colom. Com és natural, la majoria d’erudits han defensat a tort i a dret, o acceptat sense el més mínim sentit crític, que el Gran Almirall va escriure el text en castellà, perquè, donaven per sobreentès que era genovès i que servia, a més a més, amb la seva armada, la reina de Castella. Però els estudis dels darrers cent anys, des de l’Ulloa ençà, desmunten aquest mite de forma tan radical com rigorosa. I res del que es defensa encara avui a les universitats espanyoles (incloses les catalanes, que en aquest punt precís de la història, fan un seguidisme servil i irracional dels postulats feixistes en tot el tema americà) no té res a veure amb els mots que En Colom va deixar escrits en aquesta Lletra, que és un dels documents més antics que tenim sobre la primigènia colonització americana, i que planteja els fonaments de la història d’una manera absolutament nova i més respectuosa amb els fets. I així ho resumia l’Ulloa ja a l’any 1928: «Fins ara, els crítics i historiadors, aliens per complet a la veritat respecte a la pàtria d’En Colom (Catalunya) i dominats per la superstició de Gènova, han cregut en general que l’edició prínceps fou alguna de les edicions en castellà, tot i que no ha faltat qui donés la primacia a una de les llatines. Jo no considero acceptable ni l’una cosa ni l’altra». I reblava: «Al meu parer, l’edició catalana fou la primera de totes. Encara més: el text castellà és una traducció de l’original català»6.

Actualment, la Frauke Gewecke, al seu estudi sobre la influència del Nou Món sobre la vella Europa, ha corroborat novament l’origen català de la carta d’En Colom. Segons ella, «l’original que va servir per aquesta traducció alemanya, tal com diu el text mateix, va ser una carta catalana, que molt possiblement van fer arribar uns mercaders alemanys establerts a Barcelona» a Estrasburg7. Per l’autora alemanya, «aquest text és molt possiblement idèntic al que es diu perdut de la versió impresa en català que el fill d’En Colom, Ferran, deia ell mateix que posseïa»8.

L'evidència de la catalanitat de la gesta colombina, segons la interpretació d'aquesta Lletra, és prou notòria si ens cenyim a un paràgraf del text en què En Colom diu a En Santàngel que va passar a les Índies «amb l'armada que els il·lustríssims Rei i Reina nostres senyors em van donar»9. Ara bé: com que En Santàngel, com a català que era, no podia ser súbdit dels reis de «Castella», és lògic inferir-ne que, aquí, el fragment relatiu als «il·lustríssims Rei i Reina nostres senyors» només pot fer referència als monarques com a senyors de Catalunya. O, a tot estirar, de la Corona d’Aragó. I, així mateix, ho ha observat En Manuel Bestratén, car, en comentar aquest paràgraf, escriu que «la qual cosa ens fa pensar que, tenint en compte que tant Santàngel com Sanches eren súbdits de la Corona d’Aragó, que Colom s’identifiqui aquí igual que ells, podria entendre’s que també ho era»10. Podria entendre’s i, per descomptat, s’entén.

Conformement, la Lletra posa alhora en evidència que la descoberta no va ser obra només del regne de Castella, sinó que també hi prengueren part d'altres regnes hispans, per tal com En Colom hi diu explícitament que «el nostre Redemptor donà aquesta victòria [del descobriment] als nostres il·lustríssims Rei i Reina i als seus regnes famosos de tan alta cosa»11. Donat que, novament, En Colom empra el terme «nostres» per referir-se als reis; i donat que, tractant-se d’En Santàngel, aquests monarques només podien al·ludir als reis de Catalunya, cal inferir d'aquí que els «seus regnes famosos» havien de ser necessàriament els catalans o, en darrer terme, els hispànics; però mai només i únicament, i de forma excloent, els castellans.

A més a més, sabem també que el patrocinador de l’empresa és el rei català per la capçalera de la versions llatines de la Lletra tramesa a En Gabriel Sanxis. Aquí, En Colom, ultra deixar clar que fou «enviat per l’invictíssim Ferran, rei de les Espanyes»12 a les noves terres de la Mar Oceana, alhora evidencia que adreça la carta a En Gabriel Sanxis, «el seu sereníssim Tresorer»13. Però, per això com el concepte de «les Espanyes» inclou geogràficament i política els reialmes de la Monarquia Catalana, i per tal com En Sanxis no va ser mai el tresorer de cap rei de Castella i sí, en canvi, que ho va ser dels reis de la Nació Catalana, he de concloure que aquí, novament, el personatge en qüestió que posseeix el títol de «Rei de les Espanyes» és el Rei català.

També ho va observar semblantment l’Aurelio Tió, membre que va ser de l’Acadèmia Porto-riquenya de la Història, el qual va fer notar que el canvi del patrocinador a les diverses edicions de la Lletra té unes clares connotacions polítiques. Mentre el text enviat a En Sanxis era adreçat «al Rei de les Espanyes», a parer d’En Tió, «successives edicions de la carta d’En Sanxis foren expressament alterades perquè s'hi llegís “molt invictes Ferran i Isabel Reis d’Espanya”, aparentment per raons de protocol o per la gelosia política que sempre existí entre Castella i Aragó. És d'observar que també es castellanitzà el cognom Sanxis per Sánchez, potser per motius idèntics. Com sigui que el cert és que tant En Santàngel com En Sanxis foren els oficials que proveïren el gruix dels diners per a l’Armada, dels fons del Tresor d’Aragó exclusivament [...], En Colom va preparar els seu primer missatge per a En Sanxis amb referència exclusiva a En Ferran, Rei d’Aragó»14. Però, amb tot i això, ni el canvi de «les Espanyes» per «Espanya», no va poder impedir que el rei no fos en cap moment anomenat de «Castella». La qual cosa torna a ser més que significativa. Especialment perquè, a nivell internacional, tot sovint els reis catalans, que tenien sota el seu poder el domini de la majoria de regnes hispànics, també eren designats com a «reis d'Espanya».

L’evidència de catalanitat d'aquesta Lletra entra també pels ulls si tenim present que el seu traductor al llatí fou l’Alexandre de Coscó i que En Lluís de Corbera hi va afegir un «Epigrama» introductori; raó per la qual En Juan Gil, a més de constatar que el text té «un punt de vista molt aragonès»15 –o sigui, català–, sentencia que «el regne d’Aragó esdevé el primer pregoner de la glòria peninsular; era lògic, atesa la seva rellevant projecció mediterrània i la importància dels seus interessos a Itàlia»16. Si, doncs, el «regne d’Aragó» –que no és res més que en termes despolititzats la Nació Catalana– esdevé el principal pregoner de la glòria peninsular, potser ja podem interpretar que això era així perquè la glòria peninsular li pertanyia per dret. Perquè En Colom era català, perquè ho era aquella expedició i perquè el rei Ferran era també rei dels catalans.

Quant a les edicions de la Lletra que contenia aquest revelador «Epigrama», encara puc aprofitar per dir que el text contenia a les tres edicions de Roma i de París del 1493, a la d'Anvers del mateix any i a les dues de Basilea de l'any 149417, el mateix «Epigrama» en llatí del bisbe de Montpelòs, avui Irsina, Lluís de Corbera –a guisa de salutació o de colofó, segons el cas–, adreçat a l’«Invictíssim Rei dels Hispans», que, traduït, deia:

«Ja no hi havia terror per afegir als triomfs hispànics

I l’orbe era poc per a forces tan grans.

Ara, però, la regió descoberta entre les ones d’Orient,

Augmentarà, magne Bètic, en molt els teus títols.

Aquest favor cal atribuir-lo, pel mèrit, al descobridor Colom,

Però l'agraïment major cal tenir-lo amb el Déu celestial,

Que prepara nous reialmes a ser dominats per tu i per ell».

Els mots d'En Lluís de Corbera, doncs, són explícits. Com a català, lloa les gestes del seu rei, que en cap cas pot ser el de Castella. Per això mateix –perquè entén que el rei Ferran ha actuat en tant que monarca català–, l'anomena «Rei dels Hispans» i no pas «dels Castellans». I és al monarca català a qui atribueix l'augment de les noves conquestes d'En Colom i a qui atorga el domini d'aquests nous reialmes.

En aquest sentit, quan En Juan Gil glossa aquest petit poema laudatori, comenta: «L’epigrama adjunt de Ludovic de Corbaria (bisbe llavors de Montpelòs a la Basilicata), dedicat a En Ferran el “Bètic”, augura que “la regió descoberta en les llunyanes ones” anava a engrandir el nom del rei»18. Del rei de Catalunya, cal precisar.

Però no tan sols la Lletra tenia una òptica catalana, pel fet que el seu traductor fos un Coscó i que l’epigrama final li va afegir un Corbera, sinó que la primera edició va ser impresa a Barcelona. Com ha indicat En Ferran Soldevila, «En Gabriel Sanxis féu imprimir a Barcelona la carta que li va ser adreçada. Se sap que existí una edició catalana de la carta a En Santàngel i al catàleg de la Biblioteca de Sevilla se n’esmenta un exemplar, avui desaparegut»19. Desaparegut l’exemplar i tota l’edició sencera. Cosa que ens porta directament a la sospita que si es volia destruir precisament aquesta edició de la Lletra colombina era molt possiblement perquè deixava a entendre que havia de ser l’edició original que, per torna, reflectiria alhora la llengua materna d’En Colom.

Però això no va impedir que els estudiosos trobessin a les edicions castellanes de la carta, gran nombre de catalanades i catalanismes. Massa, per cert. Mai no van saber-ne donar una explicació científica. L’Ulloa, altrament, observa que, quan al 1890 va aparèixer a Espanya una d’aquestes edicions castellanes, «un eminent erudit, que ocultà el seu nom sota les inicials M.K., acompanyà amb notables comentaris una segona reedició d’aquesta, feta a Londres per la Llibreria Quaritch, i va posar en relleu al text castellà ni més ni menys que QUARANTA-SIS catalanismes»20. Davant una evidència tan contundent, l’Ulloa no pot estar de demanar-se: «Però, quin és l’origen de tan nombrosos catalanismes? Per qui llegeix els comentaris d’M.K., no hi ha dubte que l’esperit crític d’aquest comentador fou assaltat, com per un llampec, del dubte que En Colom podia tenir quelcom de català. Nogensmenys, és tan fort l’imperi dels prejudicis, tan tirànic l’influx de les opinions vulgars, que el penetrant crític retrocedí espantat davant el seu propi descobriment, i en lloc d’induir: “investiguem si En Colom no fou català”, conclogué: “com que no és possible atribuir a En Colom aquests catalanismes”, cal admetre que provingueren de la transcripció o còpia efectuada per un català»21. Però, si com avui dia sabem i podem demostrar, En Colom era el barceloní Joan Colom i Bertran, els catalanismes provindrien tan sols de la traducció castellana de la Lletra, com l’Ulloa objectivava i la traducció alemanya prova renovadament, tant amb la indicació que és «traduïda del català», com de l’evidència irrecusable que el Gran Almirall era «hispà».

Per això mateix, algunes d’aquestes proves, ampliades amb d’altres conclusions pròpies, han portat En Charles Merrill, filòleg i historiador nord-americà, a defensar que «la Lletra de les Índies no és tan sols la primera peça escrita per un europeu sobre el Nou Món; no és tan sols «un dels documents més importants de la història universal», sinó que és a l'ensems un dels treballs més significatius i valuosos de la història de les lletres catalanes»22. De les lletres catalanes, sí. Però també, atesa la catalanitat d’En Colom, un dels documents més importants i transcendents de la història de Catalunya. Això és el que la premsa catalana no ha dit. Això és el que la premsa catalana, una vegada més, no ha volgut dir. 

Jordi Bilbeny


NOTES I BIBLIOGRAFIA:

1 HERNANDO COLÓN, Abecedarium B y Supplementum; edició facsímil dels manuscrits conservats a la Biblioteca Colombina de Sevilla, Fundació Mapfre América – Cabildo de la Catedral de Sevilla, Madrid, 1992, B 14743, p. 369.

2 CARLOS SANZ, La Carta de Colón anunciando la llegada a las Indias y a la Provincia de Catayo (China); reproducció facsímil de les 17 edicions conegudes, Gráficas Yagües, Madrid, 1958, p. 13 de l'edició alemanya.

3 Vg. JOSÉ LUIS DE PANDO VILLARROYA, Colón y la Carta en alemán; Pando Ediciones, Madrid, 1987, p. 40.

4 Ídem, p. 11.

5 LUIS ULLOA, El Pre-Descubrimiento Hispano-Catalán de América en 1477. Xristo-Ferens Colom, Fernando el Católico y la Cataluña Española; Librairie Orientale et Américaine Maisonneuve Frères, Éditeurs; París, 1928, p. 67.

6 Ídem, p. 68.

7 FRAUKE GEWECKE, Wie die neue Welt in die alte kam; Deutschen Taschenbuch Verlag-4568, Ernst Klett Verlag für Wissen und Bildung GmbH u. Co. KG, Stuttgart, 1986, p. 128, nota 16.

8 Ídem.

9 La Carta de Colón anunciando el Descubrimiento; edició de Juan José Antequera Luengo [de la Lletra impresa a Barcelona el 1493 per En Pere Posa i En Pere Bru], Alianza Editorial, S. A.; Madrid, 1992, p. 43.

10 MANUEL BESTRATÉN i SABATÉ, «Breus reflexions a l’entorn de la primera Carta que va escriure el descobridor Cristòfol Colom al seu amic Lluís de Santàngel anunciant-li el descobriment d’un Nou Món»; Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, núm. 31, Setembre 2003, p. 32-33.

11 La Carta de Colón anunciando el Descubrimiento; ob. cit., p. 54.

12 Cf. C. SANZ, ob. cit., p. 1 de l'edició d'Anvers, de 1493; p. 3 de les dues edicions de Basilea, de 1494 i p. 3 de les tres edicions de París, de 1493.

13 Ídem.

14 AURELIO TIÓ, Dr. Diego Alvarez Chanca (Estudio Biográfico); Publicaciones de la Asociación Médica de Puerto Rico, Barcelona, 1966, p. 31.

15 JUAN GIL, Mitos y utopías del Descubrimiento: I. Colón y su tiempo; Alianza Universidad-577, Alianza Editorial, S.A.; Madrid, 1989, p. 59.

16 Ídem, p. 60.

17 Cf. C. SANZ, op. cit., p. 8 de les dues edicions romanes de l’Stephanus Plannck i p. 6 de l’altra edició feta a Roma per l’Eucharius Argenteus; p. 2 de les tres edicions parisenques d’En Guiot Marchant; p. 8 de l’edició d’Anvers d’En Thierry Martens i p.18 i 15 de les de Basilea, d’En Jacob Wolff i d’En Johannes Bergman d’Olp, respectivament.

18 J. GIL, ob. cit., p. 60.

19 F. SOLDEVILA, Historia de España; Ediciones Ariel, S.L.; Barcelona, 1954, tom III, p. 68.

20 L. ULLOA, ob. cit., p. 69.

21 Ídem.

22 CHARLES J. MERRILL, «Cal tenir la primera Carta de les Índies com una obra de les lletres catalanes?»; [2a part] Terra Rubra, any 6, Tarroja, juliol-agost de 1995, núm. 35, p.6.






versió per imprimir

  1. Antón Martín
    12-07-2018 15:42

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. Antón Martín
    11-07-2018 14:54

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. Santo Job
    11-07-2018 09:15

    Antón y yo no nos conocemos, al menos eso creo. A menos que hayamos coincidido en el congreso de Burgos del año pasado, o por casualidad en el de Münster de hace dos años, en cuyo caso no me doy cuenta de quién puede ser.

  4. Lluíslluís
    10-07-2018 23:43

    Realment cansat de suportar comentaris agressius, fatxendes i malcarats a la web de l'INH.

    Jo hi participo esporàdicament per tractar temes d'història que m'interessin i, després de llegir els darrers correus, reforço la meva hipòtesi sobre que fan aquí aquests dos senyors tant actius a la web de l'INH i que, paradoxalment, tant la menystenen.

    Quan vaig entrar a l'INH comentant les meves impressions sobre la Ruta Colombina, se'm van abraonar, cadascun amb el seu estil i ja em vau advertir de que anaven les seves aportacions.

    Amb el temps he formulat la meva hipòtesi sobre que hi fan aquí. No l'exposo perquè no vull entrar a debatre altres temes que no siguin històrics.

    Jo també tinc curiositat, no morbosa en aquest cas, algú sap si es coneixen entre ells?

  5. Santo Job
    07-07-2018 17:48

    Oviedo ni siquiera era familiar de la Inquisición, ni nada de nada que ver con el Santo Oficio.
    Sus disputas con el padre Casas son materia conocida, y los cruces de dardos son notorios, no dejando Oviedo pasar ninguna ocasión posible para recordar el desastre de Cumaná del padre Casas.
    Oviedo es un cronista muy fiable por su rigor metodológico, así como por sus fuentes, citando documentos siempre que se presenta la ocasión.

  6. Joan curiós
    07-07-2018 17:41

    Quanta bona gent! Només és morbo i entreteniment.
    Sí, Fernández de Oviedo, de la Santa Inquisició, fou un cronista molt fiable, sobretot pel règim de Castella.
    En Bartomeu de les Cases li va dir de tot, menys guapo.

  7. Santo Job
    07-07-2018 12:32

    Lo mío también es entretenimiento y curiosidad morbosa, vicios que tiene uno. Siempre intento aportar información respaldada por fuentes primarias, o información procedente de cronistas fiables como Fernández de Oviedo (que cuando no es testigo de vista contrasta sus datos con testigos de vista), por ejemplo.
    Intento poner rigor académico porque es lo que procede. Aquí se hacen muchas afirmaciones basadas en información fragmentaria, interpretaciones tendenciosas de pasajes textuales, minado de citas, e incluso arte de birlibirloque, como el caso de los "Ianyes Pinson", de los que no hay constancia alguna. Hay una familia Eanes/Ianyes, pero en ningún caso aparece el apellido Pinson que se afirma por estos lares.

  8. Antón Martín
    07-07-2018 10:39

    Siento decepcionarte, pero no me mueve ninguna clase de motivación trascendente ni pulsión misionera. Es por pasar el rato, como comer pipas o ver la tele indiscriminadamente. El caso es que seguiréis aguardando eternamente a que algo de esto tenga eco entre los que saben de verdad (lo del Santo es una excepción, los eruditos no están libres de parafilias como esta).

  9. Joan curiós
    07-07-2018 03:07

    I per què tens tanta necessitat de corregir l'aplaudiment de l'acòlit ignorant?
    Sovint sento converses que em semblen estúpides o -tal com dius- conspiranoiques, però no hi intervinc pas per a dir-los lo burros que són. Els deixo dir el que vulguin! Allà ells amb les seves converses per absurdes que em semblin. No pretenc salvar-los!
    Tu, doncs, per què ho fas? D'on et ve aquest impuls? Ens vols curar de la ignorància amb les teves sàvies paraules?
    O ho feu per salvar la integritat d'Espanya? De la nostra ridícula conspiració victimista?

  10. Antón Martín
    06-07-2018 10:23

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Joan curiós
    05-07-2018 16:35

    Són precisament aquests comentaris xulescos i agressius el que ens embruta el web. El teu morbo malaltís -tal com reconeixes- és essencialment destructiu i delata la teva causa salva pàtries. L'únic que t'importa és boicotejar el diàleg dels comentaristes, intervenir-hi amb insults i frustrar les discussions en què tractem de contrastar la informació i la versemblança dels texts i les interpretacions.
    Comparar-te amb en Santo Job no et deixa bé. Deixant a part les diferències de nivell (cadascú té el que té), ell és educat i no insulta i -tot i que pontifica molt i se li escapa l'arrogància- en el fons
    ens aporta argumentacions i enriqueix el debat.

  12. Antón Martín
    03-07-2018 19:10

    Si tan seguro estás de que estoy a sueldo de quien dices, te propongo cambiar tu cuenta bancaria por la mía, a ver si hay ous.

  13. Antón Martín
    03-07-2018 19:08

    Johan, la cruda realidad es que las propuestas del INH no causan ni el más mínimo interés entre los académicos de ningún sitio. El Santo y yo estamos por aquí por puro morbo, quizá un tanto enfermizo, y porque las pseudociencias son divertidas, sobre todo si además son conspiranoides. Lo cierto es que, sin nuestras intervenciones, esta página estaría cadáver, al margen de alguna acrítica y atónita alabanza muy de tarde en tarde. Últimamente ya no parecéis hacerle tilín ni a los muy fans.

  14. Santo Job
    03-07-2018 18:51

    No te equivoques, no nos pagan por esto (ojalá lo hicieran) sino que lo hacemos por puro entretenimiento. Entre la comunidad académica no levantáis ningún tipo de malestar, como mucho alguna sonrisilla o incluso una franca risotada, como cuando le comenté algunas de vuestras propuestas a Carlos Alvar, a J-F. Botrel, o a Adrián Sáez.

  15. Johan Padró
    03-07-2018 18:32

    Ya lo dijo Jose Mari, estamos poniendo expertos en todas las webs para contrarrestar ideas erróneas sobre España.
    Reconozco que estais haciendo un buen trabajo, saludos para Jose Mari.

  16. Johan Padró
    03-07-2018 18:27

    Una de cal... pero otra de arena.

    Grácias Santo, gràcias Antón... sin vosotros esta web sería muy aburrida.
    Yo no me puedo discutir con gente que opina lo mismo que yo. Por lo tanto vuestra presencia sube el nivel de discusión y hace posible contrastar ideas y pensamientos.
    Que FAES ponga gente a discutir en este medio, significa que somos una amenaza y un peligro para la historia oficial de España. Nos están tomando en serio.

  17. Johan Padró
    03-07-2018 18:06

    "La mayor parte de los manuscritos (de la Real Biblioteca de Madrid) procedían de Cataluña; debido a que consideraban sediciosos a los catalanes , cuando destruyeron y saquearon los palacios de sus nobles, enviaron libros y manuscritos a Madrid".


    La Principautè de Catalogne. Osterreichisches Staastarchiv. Viena. Spanien Varia,80. Document d'autor italià. Trieste. 1765.

  18. Santo Job
    02-07-2018 16:57

    Si me pagasen quienes dicen que me pagan los que discuten conmigo me podría retirar. Igual, Antón, deberíamos empezar a reclamar cheques a FAES, VOX, Bayer, la NASA, y el Gran Oriente de España.

  19. Antón Martín
    02-07-2018 11:12

    A ver si os aclaráis. ¿Soy un 'expert' a sueldo de FAES y VOX (me meo) o no tengo nivel académico?

    Lo digo y lo repito: si haces reflexionar a tus alumnos acerca del tamaño de un monumento sufragado por la oligarquía mercantil de hace un siglo y medio, es que has perdido el norte por completo. ¿Les explicas también que el monumento está lleno de referencias a La Rábida, a Palos de la Frontera y a Castilla en general?

  20. Santo Job
    01-07-2018 21:01

    No, Johan, manipular una carta no es fácil, de hecho es disparatadamente caro y complejo hacer un facsímil perfecto, aunque a las grandes bibliotecas les merece la pena para evitar cosas como la del libro este.
    Te pongo un par de ejemplos que conozco:
    En la Biblioteca Histórica de la Universidad de Valladolid tienen un magnífico "beato" de los siglos IX-X. Para evitar desgracias como daños por incendios, inundaciones, o robos, encargaron en su día un facsímil perfecto a Moleiro, que es el gran especialista en facsímiles de alta calidad. La reproducción costó 14 millones de pesetas, y es lo que está a disposición de los investigadores. El original lo tienen en depósito en una cámara especial presurizada en el Banco de España.
    En la BNE, la Crónica de Skylitzes que se expone al público y a veces está a disposición de los investigadores es un facsímil perfecto también encargado a Moleiro, por una suma sensiblemente superior (22 millones de pesetas). El original también está custodiado en el Banco de España en una cámara presurizada.

    En el caso del libro robado en Cataluña, los ladrones habrían tenido que consultar en más de una ocasión el original para conocer con exactitud los materiales de la impresión y encuadernación. Probablemente entre materiales, mano de obra, y silencios comprados, se habrían dejado unos 50.000 euros, pero sabiendo que algo tan extraordinariamente raro se puede vender por una cifra un orden de magnitud superior habrán asumido que les merecía la pena.

  21. Lluíslluís
    01-07-2018 20:37

    Així doncs, a aquest Antoni ni cas, oi? Ja ha demostrat quina és la seva educació i nivell acadèmic perquè ni el contestem. D'acord

  22. Johan Padró
    29-06-2018 18:48

    Lluislluis, és el que busca Antón, fer mal perquè deixem de comentar els articles del INH. Ells volen ser els protagonistes i desplaçar tot el personal que recolsa les investigacions de Bilbeny.
    Posen experts molt ben pagats per la FAES o VOX per fent-se quedar en ridícul. Ara diran que si no tinc probes que calli, pero és evident que la seva insistència en contestar tots els nostres comentaris respon a un objectiu i això no es fa gratis. Calen moltes hores per investigar i aixó no es fa gratis.
    Per altre banda és important que tinguem professors que posin en dubte la història oficial plena de contradiccions. Et felicito per la teva valentia.

  23. Johan Padró
    29-06-2018 18:29

    "EEUU acaba de devolver a España la carta que Cristóbal Colón envió a los Reyes Católicos en 1493 y que había sido robada de la Biblioteca Nacional de Cataluña. Son cuatro folios en los que Colón narra detalles de su descubrimiento , lo que él creía que eran "las Indias". Las fotos digitales que tomó la Biblioteca catalana en 2004 han sido claves para resolver este caso, ya que los ladrones habían eliminado con lejía el sello de la Biblioteca. La carta volverá muy pronto a Barcelona."

    Manipular una carta és més fàcil del que jo pensaba.

    Us passo l'enllaç del vídeo penjat a Youtube


    https://www.youtube.com/watch?v=gPY6hntHGkY&feature=share

  24. Antón Martín
    27-06-2018 10:06

    Hijo, qué piel tan fina. Con esa sensibilidad, te tiene que resultar un suplicio bregar cada día con adolescentes. Pues no te puedes imaginar el tono que adquieren los debates cualificados, o sea, entre expertos. Y lo irás aprendiendo con el tiempo, si es que quieres seguir profundizando en esto.

  25. Lluíslluís
    26-06-2018 22:51

    No estic d'acord amb la teva opinió i no per això et faltaré al respecte, cosa que tu fas sovint. Amb el to que gastes no continuaré debatent amb tu, sense previa disculpa

    Qui ets tu per incapacitar ningú? La teva prepotència dona moltes pistes


  26. Joan curiós
    25-06-2018 02:48

    Però ... per organitzar un bon simposi no cal que sigui a Montblanc.

  27. Antón Martín
    23-06-2018 09:49

    Esta es mi respuesta a la monumentalidad del monumento: Una clase mercantil enriquecida merced a la apertura del comercio americano a los reinos y condados de la antigua Corona de Aragón (la Nueva Planta), entusiasta traficante de seres humanos y encantada con la exclusividad en la distribución de textiles por el vasto territorio imperial, que necesita mostrar su vínculo con la empresa de la que había sido excluida hasta entonces, así como su decidida contribución al nuevo concepto de España surgido de la desmembración del propio imperio. Els botiguers tienden la la grandilocuencia, valgan de ejemplo los monumentales edificios barceloneses de ese tiempo: Palau de la Música, Sagrada Familia, etc.

    Y ya está. Lo demás son delirios pseudohistóricos, como si les explicases que Dios creó el mundo en seis días y al séptimo descansó. Una cosa es la libertad de cátedra, y otra adoctrinar con patrañas. Si no entiendes esto, tienes un severo problema que te incapacita para la docencia.

  28. Lluíslluís
    23-06-2018 09:22

    Mira Anton, tu deus ser el referent de la pedagogia del segle XXI,oi?

    A classe, evidentment, no parlem de¨tamaño" (com dius tu) sino de monumentalitat que es un terme més acadèmic i adient per parlar en l'àmbit de les Ciències Socials.

    Quina es la teva resposta/reflexió al per què del "tamaño" de l' estatàtua del Colom de Barcelona? Hi has pensat alguna vegada? Tens resposta? O les teves fonts primàries et prohibeixen reflexionar?

    Si realment creus que aquesta reflexió es mereixedora d'una inspecció (suposo que deus desitjar una sanció, expulsió o crema a la foguera per heretge), es que t'espanta que la gent reflexioni i després pugui contrastar la validesa de les fonts primàries que tant pregones.

    T'agrairia fossis una mica menys visceral quan debats, almenys amb mi, perquè desitjar inspeccions de professors a la Catalunya d'avui, està a l'ordre del dia i es una greu amenaça a la llibertat d'expressió i de càtedra.

  29. Antón Martín
    22-06-2018 08:18

    Si te parece que hacer reflexionar a los alumnos acerca del tamaño de la estatua barcelonesa de Colón, pretendiendo que extraigan conclusiones al respecto, se ajusta a la pedagogía esperable en el siglo XXI, es que tienes un problemón gordísimo, y desde luego alguna inspección debería tomar cartas en el asunto. Lo mismo que si alguien pretendiese explicar el Creacionismo, o los viajes astrales y cosas así. Que no seas capaz de verlo no añade sino más gravedad al asunto. En serio.

  30. Lluíslluís
    21-06-2018 23:20

    Hombre Anton, cuanto tiempo de no sentir tu jocosa ironia...extraterrestres, triangulo de las Bermudas...jajajajajajaja. Nada de esto tocamos en clase.

    Jo només intento ser un bon professor d'història i tinc molt d'interès en que els/les alumnes raonin i descobreixin la història.

    Em desitges que una inspecció em posi a lloc? Aquí ja destiles la teva ràbia habitual.

    A Catalunya hi ha molts professors encausats per la fiscalia i la guardia civil. Es veu que aquí fem raonar massa els alumnes i en un pais tant democràtic com el teu, això no està ben vist.

    Jo desitjo que la vida et vagi bé i que et regali el que et mereixis.

  31. Santo Job
    19-06-2018 17:40

    Si montáis algún tinglado, no dudéis en invitarme, que yo os preparo una ponencia sobre Pals y su grao en la cartografía histórica, o sobre la transmisión textual de la Epístola de Colón y su stemma codicum, o sobre el Lazarillo de Tormes y su verdadero autor a partir de las pruebas lingüísticas, o sobre su circulación.

  32. Francesc 2
    19-06-2018 17:02

    Ara ja ens comencem a entendre..El que fem és dubtar i, per tant. investigar --bé, investiguen!-- i aleshores en traiem conclusions. Unes conclusions que són provisionals. Com ho han de ser totes en el camp de la investigació. El problema de la història acadèmica amb tot el pesa de l'estat darrera és que ha tret ja conclusions de fa temps i pràcticament les dóna per definitives. Això no és científic. En efecte. sí, pensem que El Cano és en Joan Sa Cirera del Canós. Però ara no t'ho puc argumentar. Ok, acceptades les disculpes.

  33. Santo Job
    19-06-2018 16:41

    Estoy seguro de que creeis de buena fe en lo que escribís, pero vuestro planteamiento metodológico es deficiente por decir poco.
    Vosotros decidís una conclusión y luego buscáis elementos que apoyen la conclusión preestablecida, lo cual es un planteamiento anticientífico y decididamente carente de rigor académico.
    No recuerdo en dónde fue que leí un argumento que daba alguien de esta casa a favor de la catalanidad de Juan Sebastián Elcano. El argumento era que en el testamento deja una manda a favor de un monasterio de Alicante. Muy bonito, pero no aporta nada. También deja mandas a favor de todas y cada una de las iglesias de Getaria, e incluso una a favor del monasterio de San Francisco de A Coruña.
    Muy especialmente merece ser señalado el hecho de que dejaba una manda a favor de una de las iglesias de Getaria "donde están enterrados mis padres y mis mayores".

  34. Santo Job
    19-06-2018 16:30

    ¿Qué toma mal cariz, la coincidencia de las deudas de Cristoforo Colombo y Cristóbal Colón?
    No tenemos localizadas todas las deudas que se mencionan en el memorial de deudas, pero sí varias.
    Concretamente, conocemos la naturaleza e importe de las deudas con Lodisio Centurione Scotto, Battista Espínola, Giacomo dal Porto, y Paolo de Negro. No tenemos situada la deuda que salda a favor de Antonio Vazo, ni la manda a favor de un judío de Lisboa.

    Perdóname el tono grueso, Francesc, he tenido una mañana de perros por culpa de la empresa municipal del agua y los funcionarios del padrón.

  35. Francesc 2
    19-06-2018 16:04

    De tota manera, no t'accepto que dubtis de la nostra manca d'honestedat. Jo no vull dubtar que no vas amb bones intencions..

  36. Francesc 2
    19-06-2018 15:57

    Ui, ui, ui ui..... això agafa mal carés. Deixem-ho estar, deixem-ho estar....

  37. Santo Job
    19-06-2018 15:51

    Claro que juegas sucio, y Pep Mayolas juega todavía más sucio que tú a base de tergiversar y descontextualizar. Como se puede ver en el Cedulario, esa cédula y otras de unos pocos años antes evidencian un problema reciente y puntual. De la anécdota hace Pep una categoría y no menciona el contexto en el que se produce esa cédula.

    Mira que te ha dado la tontería con el "lanero genovés". En ningún documento aparece Colón como lanero, y tampoco en las crónicas. Cristóbal Colón era de una familia no patricia pero vinculada por relaciones clientelares con los Centurione. Desde luego que Domenico Colombo no era pobre y no era un simple cardador o lanero. Tenemos evidencias documentales de escrituras de compraventa de que el buen hombre hacía sus buenos negocios con las propiedades inmobiliarias, y que estuvo un breve tiempo desterrado de Génova a Savona por colaborar en las actividades de los Centurione.
    Que uno o varios hijos se hicieran a la mar, trabajando para la compañía Centurione era perfectamente normal, y una buena posibilidad de medrar gracias a los contactos mercantiles. Tampoco era analfabeto, como dices tú muchas veces usando una falacia del hombre de paja. A nivel de escritura, aprendió el latín desde joven porque era la lengua en la que se hacían los actos jurídicos y legales. Es normalísimo tener que aprenderlo para trabajar con una compañía comercial, que tiene que hacer contratos y registros ante notario.

    ¿Cómo explicas la coincidencia precisa de las deudas que manda saldar Cristóbal Colón en su testamento con las que tenía, por causas diversas, Cristoforo Colombo, ciudadano genovés nacido en 1451 e hijo de Domenico Colombo?

  38. Francesc 2
    19-06-2018 15:06

    No, no la cédula de Felip II es refereix a un problema ja estructural. Ve-li aquí.

  39. Francesc 2
    19-06-2018 15:04

    Home, per començar tots els que diuen Colom ligur, cardador de llana.

  40. Francesc 2
    19-06-2018 15:02

    No, no jugo brut. Jo no nego a priori la valiidesa de res. Ara, dubtes i sospites, això sí. És a dir, que cal investigar. Home, m'has vingut a dir, primer, que en Pep Mayolas falseja la realitat. I segon que jo el segueixo. I cap de les dues coses no és acceptable. En aquest cas, potser ets tu qui negues validesa a la informació que no t'agrada. Tu mateix pots comprar d'en García-Baquero Gonzalez. En fi, també a tu et podria "acusar" de negar la validesa de les informacions que introduïm. Una negació que ja podem dir que és sistemàtica, després de tants anys. Però vaja, no cal que discutim per això, per "i tu més!", que seria el conte de mai acabar.

    Carta a l'escrivà de ració en català. i que tenia en Ferran Colom. Sí, potser tens raó. Era una cosa que desconeixia. Et sembla que en García-Baquero té raó?.

  41. Santo Job
    19-06-2018 07:51

    ¿Qué documentos colombinos han sido retocados? Te pido específicamente que te refieras a fuentes primarias, no a crónicas, pues toda crónica tiene errores y los errores se transmiten (el caso más claro a este respecto es el topónimo Palos de Moguer, error de Gonzalo de Oviedo que luego copian varios autores, especialmente Gómara).

  42. Santo Job
    19-06-2018 07:48

    Sí que juegas sucio, Francesa, lo haces todo el tiempo: niegas la validez de cualquier documento que diga cosas que no te gustan, mueves los marcos del debate, usas citas de segunda mano descontextualizadas...

    La cédula de Felipe II, que puedes consultar en el Cedulario Indiano (más conocido coml Cedulario de Encinas) se refiere a un problema logístico reciente de esos últimos años. Se puede comprobar eso con la información complementaria de otras cédulas de materias similares y años cercanos.

    Hablando de documentos, ¿piensas aceptar que lo que tenía Hernando Colón en su biblioteca no era la carta manuscrita sino la versión impresa por Pere Posa?

  43. Francesc 2
    19-06-2018 00:17

    Documents. Poden estar retocats? En els textos d'en Colom així ho hem vist. Per què aquests no?

  44. Francesc 2
    19-06-2018 00:14

    I no és un problema logístic sinó estructural. El mateix Felip II intenta crear durant tot els seu regnat un estol a Andalusia i no se'n surt de cap manera. Ell mateix ho diu. I al final decideix el que decideix.

  45. Francesc 2
    19-06-2018 00:11

    Tu mateix pots comprar el llibre. I jugo net.

  46. Francesc 2
    19-06-2018 00:05

    No, són cites del llibre de l'Antonio García-Baquero González. Les tesis dels autors que cites estan quedant endarrerides. Andalusia no tenia aleshores ni ara una força naval com sí que tenien Barcelona, Tarragona, València i Alacant i altres ports..

  47. Santo Job
    18-06-2018 22:27

    Naturalmente pones una cita a partir de Mayolas de una cita sacada de contexto, porque jugar limpio no se lleva. Esa cédula obedece a un problema logístico encontrado de manera reciente por la Corona con las naves de Andalucía por el uso de madera verde en vez de madera seca debido a las prisas para tener embarcaciones a punto.
    Aquí lo tienes bien explicado.
    https://core.ac.uk/download/pdf/72019262.pdf

    Por cierto, no has respondido sobre la credibilidad de los documentos que he mencionado.

  48. Francesc 2
    18-06-2018 21:55

    Pàgines 37-38 del llibre d'en Pep Mayolas sobre els Reis Catòlics i València. Fa referència al llibre de Antonio García-Baquero González. Andalucia y la carrera de las Indias 1492-1824. Universidad de Granada, Granada, 2002; pàgines 10-11. Carlos Martínez Shaw, "Estudio preliminar".

    ... En temps de Felip II sembla que s'intentà construir naus de més importància, però a les acaballes del regnat, una pargmàtica promulgada el 1593 disposava que "no es donés registre d'Índies a cap nau fabricada en totes les costes de Sevilla, Sanlúcar, Cadis, Puerto de Santa Maria, ni a les del comte de Niebla, ni marquesats de Gibraleón i d'Ayamonte" (pagina 74 del llibre d'en García-Baquero González).

    [Pep Mayolas] "En la mateixa cèdula s'explicava que aquesta mesura tan dràstica es devia al fet que la experiencia ha mostrado todas las que han navegado en dicha Carrera, los grandes inconvenientes que se siguen de hacerse allí, por que como la madera es de Pino y la cortan verde, y luego la asientan sin dexarla curar, en secándose la dicha madera despide el clabo con facilidad y se afloxan los pernos, de manera que qualquier tiempo que les da a estas Naos luego se abren y pierden (ïdem, página 75 del llibre d'en García Baquero; pàgines 38-39 del llibre d'en Pep).

    En Pep continua: "Si no hi havia indústria naviliera a Andalusia i és Felip II qui la promou, però el 1593 havia de dictar aquesta increïble i dràstica cèdula restrictiva, cal demanar-se en quines naus havien de viatjar, aleshores, tots els mariners andalusos i els conquistadors extremenys que van aconseguir arribar a l'altra banda de l'Atlàntic al llarg del segle XVI. En quines drassanes es van fabricar aquelles caravel·les, naus i galions? Quins mestres d'aixa en van ser els artífexs?...(pàgina 39 del llibre d'en Pep Mayolas.

    Hi ha nous estudis que posen en quarentena el paper de Sevilla, i d'Andalusia en general pel que fa a la carrera de les Índies..

  49. Santo Job
    18-06-2018 20:57

    A ver, Francesc, ¿qué problema de fiabilidad le ves a estas tres fuentes? Aparte de que no te gusta lo que dicen, quiero decir. ¿Alguna argumentación que permita dudar de su fiabilidad?

    AHN,CODICES,L.118. Libro de la Redención de Cautivos de Argel. Resultado de las comisiones de fray Juan Gil, procurador general de la Orden Trinitaria, y fray Antón de la Bella, ministro del monasterio de Baeza. En la página 158 hace referencia al cautiverio de Miguel de Cervantes.

    AHN, CODICES,L.120. Libro de la Redención de Cautivos de Argel. Resultado de las comisiones de fray Juan Gil y fray Antón de la Bella. En el folio 32 hace referencia al rescate de Miguel de Cervantes.

    http://analescervantinos.revistas.csic.es/index.php/analescervantinos/article/view/356/356

  50. Francesc 2
    18-06-2018 20:30

    Aquest és ll problema: fonts fiables.

  51. Santo Job
    18-06-2018 19:57

    Joan, no sé si sabes que no sólo hay hispanistas españoles. De hecho, los más prestigiosos son extranjeros, y su relato de los hechos no minimiza a Cataluña, simplemente cuentan los hechos basados en fuentes fiables. Algunos nombres para que leas a historiadores de calidad: Henry Kamen, Geoffrey Parker, John Elliott, Jean Canavaggio, Augustin Redondo, Pierre Vilar, Bartolomé Bennassar, Trevor Dadson, Fred Fred de Armas, Charles Victor Ganelin, Pierre Civil...

    Pío Moa y César Vidal no tienen ni la más leve aceptación entre la comunidad académica. Están considerados como dos tarados, nada más.

  52. Joan curiós
    18-06-2018 17:19

    Jo crec que "la comunitat acadèmica" tal com dius, i ara em refereixo a l'espanyola, no ha canviat gaire els seus criteris respecte a Catalunya des dels temps franquistes. I el relat acadèmic nacional, que repeteixen transversalment la majoria de polítics nacionals, sí que em sembla construït ad hoc per a negar l'existència de la nació catalana prèviament a l'arribada dels Borbons i així rebaixar la implicació i protagonisme polític de Catalunya en la guerra de successió, relegant-la a un mer paper de comparsa, en comptes d'un subjecte. Tot està enfocat precisament a menystenir els fonaments i principis en què aquí basem la reivindicació del dret a decidir o principi d'autodeterminació. Aquesta línia negacionista crec que la introdueixen els Borbons, i els seus acadèmics l'aniran instituint i perfeccionant al llarg del temps, no pas abans, quan l'entitat nacional de Catalunya era plenament reconeguda i combatuda. En aquest sentit crec que les ruïnes del Born i el posterior estudi de la seva societat (G. Espuche, et altri) han estat clau per avalar la interpretació acadèmica majoritària de la història a Catalunya.

    Franco i Primo de Rivera tractaren d'evitar la desfeta definitiva de l'imperi retenint també Catalunya, i per avalar-ho triaren els ministres i acadèmics que pensaven com ells, a l'igual que ho estan fent ara els seus continuadors contemporanis. Què té d'estrany? En dictadura o en l'actual democràcia (sic), aquesta lògica crec que no ha canviat gaire. I el mateix passa amb el foment d'una línia dura (Pio Moa, Cesar Vidal, etc), més populars i acceptats a Espanya que el mateix Bilbeny a Catalunya, mancat en canvi de tot suport públic.
    En resum, no dubto que les perpetracions les cometen junts i en companyia, polítics i historiadors acadèmics.

  53. Santo Job
    18-06-2018 07:43

    No sé si te das cuenta de que eso son afirmaciones introducidas por ministros de educación de una dictadura, pero que carecían de cualquier apoyo entre la comunidad académica. No son, en absoluto, afirmaciones sostenidas por historiadores, sino perpetradas por políticos.

    El gran problema de esta casa es que se es selectivo de manera arbitraria. Sólo consideráis válidas las fuentes que sostienen vuestras opiniones, porque primero viene la opinión y luego se buscarán datos que la respalden, aunque haya que tergiversarlos o directamente mentir (caso de los Anes/Eanes Pinson). ¿Por qué habrían de ser falsos los registros de rescate de los Trinitarios?¿Alguna prueba efectiva de que lo sean o simplemente "no me gustan = falsos"?

    Un buen ejemplo de lo selectivo que se es aquí lo tienes en este hilo de comentarios. Francesa argumenta que la carta referida en el Repertorium B es la original de Colón, de puño y letra del almirante porque pone "en catalán". Sin embargo, la epístola ahí catalogada es un impreso, y eso es un hecho, pues en la catalogación se pone "de mano" cuando se anota un manuscrito. En la propia página en laque figura la epístola hay dos libros en los que sí pone "de mano", y títulos en los que no pone nada porque son impresos. Junto a la carta no pone nada, ergo es un impreso.

  54. Joan curiós
    18-06-2018 02:50

    A la vida defujo moltes fonts d'informació sense haver-ne de demostrar categòricament la seva falsedat. Estaríem apanyats!
    En tot cas sentiria la necessitat de demostrar-ho si en fes proselitisme.
    M'he sentit molt enganyat i m'hi torno a sentir quasi cada dia que escolto o llegeixo la gran majoria de medis espanyols. Les proves? El català era un dialecte, Franco feia democràcia orgànica, mai no es va prohibir la nostra llengua, la nació catalana mai no va existir, tan sols érem un contat de la corona d'Aragó, abans dels Borbons érem un país tant o més endarrerit que Espanya que havíem abandonat sobtadament la nostra literatura feia més de dos segles per abraçar el castellà, i una comitiva amb indis i papagayos va creuar tot Espanya a peu fins a Barcelona perquè els rebessin els reis catòlics.
    Ja he dit que sí que els crec capaços de tanta manipulació -reconec que m'ha costat anys assimilar-ho- i en una cosa estic d'acord amb tu: A llarg termini es torna ineficaç perquè se'n deixen rastres obvis. I això, és el que -sota legítims principis de desconfiança acumulada- persegueixen els investigadors de l'INH. Al meu humil entendre, una grandíssima causa.

  55. Santo Job
    18-06-2018 01:20

    No sé si te das cuenta, pero para rechazar una fuente hay que demostrar categóricamente su falsedad, así como publicar esos resultados en revistas o congresos con sistema de revisión por pares.

    Otro problema es que aquí se dice "censura" y "manipulación", y parece como si por ensalmo eso valiese para anular cualquier fuente que contradiga las afirmaciones aquí vertidas. ¿En serio el Estado y su supuesta maquinaria censora habría sido capaz de ser tan omnipotente como para manipular las actas del proceso verbal de un juicio, una carta de recomendación del padre de una persona, los registros contables de una orden monacal, los registros de personas de una orden monacal, el libro de bautismos, el de defunciones, las actas de un secretario de consejo, la aprobación de un cronista, la firma de un secretario, las actas de un proceso judicial en otra ciudad, recibos de un ayuntamiento emitidos por un comisario de abastos, etc etc? No sólo sería la maquinaria censoria omnipotente y omnisciente, sino que, contradictoriamente, sería completamente ineficaz porque se dejaría cosas obvias. Manipularían unas actas de un juicio para que dijeran que un señor era de Alcalá, pero no alterarían la lengua del acta de la declaración del testigo, por ejemplo.

    Para que te hagas una idea de la asimetría del volumen de pruebas exigido para una refutación y cómo aquí no se respeta:
    Se solía afirmar que la edición del Lazarillo de Amberes de 1554 tenía privilegio, con lo que la edición perdida de 1553 probablemente habría salido de las prensas del mismo impresor, y que el privilegio habría caducado en 1555, razón por la cual ese año hay una edición de otro impresor.

    Para poder afirmar que es falso se requieren pruebas. Por ejemplo, contrastar las fórmulas jurídicas estándar de varios privilegios con el de esa edición y notar las discrepancias. Además, hay que contrastar en los archivos del Consejo de Flandes, del Consejo de Brabante, y del Consejo Secreto que no hay ninguna solicitud de privilegio pedida por el impresor para las fechas que se mencionan.

    Las supuestas incoherencias que aquí se ven en el relato apoyado por fuentes no son tales. Por ejemplo, lo de que había en Pals una familia llamada Anes Pinson es directamente falso. Se han aportado pruebas de una familia Anes, Eanes, o Ianyes, pero en ninguno de los casos está documentado el uso de Pinson entre los miembros de esa familia.

  56. Joan curiós
    18-06-2018 00:37

    Naturalment no li donem gaire valor de garantia als documents que l'estat genera a favor de la seva pròpia versió oficial dels fets. El nostre estat al llarg del temps ha manipulat tot el que ha volgut dels catalans i no sembla que vulgui canviar. Ni tan sols es qüestiona reconèixer-ho.
    Per això aquí valorem molt més una simple contradicció lingüística, social, geogràfica o econòmica, que des del poble (sense estat, ni funcionaris, ni notaris) difícilment es pot manipular.

    Quan no creus el que t'expliquen, el què busques és l'engany i per on te la foten! Ja et poden donar els documents segellats que vulguis, que un simple detall que pugui delatar el frau que pressuposes cobrarà més valor. Per això som selectivament arbitraris i hem arribat fins aquí després d'acumular massa incoherències històriques sense que a Espanya hi mostrin gens d'interès a trobar-hi explicacions. Això és el que aixeca les sospites. Només l'assassí amaga els morts dins l'armari i després no en vol sentir a parlar.

  57. Santo Job
    17-06-2018 21:00

    Un ejemplo de esta arbitrariedad selectiva que digo lo podemos ver con los documentos cervantinos aparecidos en Valencia hace poco.
    Se utiliza como argumento a favor de la valencianidad de Cervantes el hecho de que los documentos estén en valenciano, pero se decide ignorar el contenido de las declaraciones de quienes intervienen, como Miquel Tauler, que presenta a su testigo como "Miguel de Cervantes, excelente caballero, de edad de 32 años, vecino y natural de Alcalá de Henares".

    El hecho de que el documento esté en valenciano no reviste ninguna rareza, pues era la lengua corriente en la administración de justicia, de la misma manera que en un documento judicial francés de hoy día, si alguien testifica en una lengua extranjera, la declaración se recoge en francés,y es la declaración en francés lo que firma el declarante.

  58. Santo Job
    17-06-2018 19:52

    Por poner un ejemplo de lo que señala Antón:
    A Miguel de Cervantes lo hacéis valenciano basados en criterios lingüísticos inmediatamente refutables. Además se niega cualquier atisbo de veracidad a documentos cuya autenticidad nadie ha puesto en duda, salvo cuando los documentos os convienen, que entonces los validáis.
    Elementos que atestiguan que Miguel de Cervantes era de Alcalá de Henares:
    Partida de bautismo de 1547, documentos contables de los Trinitarios relativos al rescate, documentos administrativos de los Trinitarios sobre el rescate, proceso en Valencia sobre unas apuestas muy turbias, solicitud de Cervantes de uno de cuatro oficios vacantes ante la Casa de Contratación, certificación notarial hecha por Rodrigo de Cervantes sobre la condición de noble de su hijo...

  59. Antón Martín
    17-06-2018 19:10

    Claro. Los relatos creados ad hoc es lo que tienen. Toda la coherencia que quiera darles el que se lo inventa. Todo encaja, por supesto. Como en el Génesis.

    Ocurre que aplicando el método científico al estudio de la Historia lo que tenemos es bastante fragmentario, y así debe parmanecer a la espera de nuevos datos. Rellenar los huecos con literatura es una trampa bastante burda. Tanto como para no generar el más mínimo interés en ningún experto medianamente formado. Vamos, que dudas entre los que saben no suscitáis ninguna.

  60. Joan curiós
    17-06-2018 17:48

    Són tantes les incoherències del relat espanyol, que la història per a molts només cobra sentit explicada des de la tesi catalana de l'INH, i a alguns se'ns torna inquietant l'escassa presència d'intel·lectuals que vulguin discutir-ho obertament i amb tolerància, ja no com ho fa en Santo, com un bon professional, sinó tot acceptant el dubte almenys, i la sospita de tot aquest probable embaucament que l'inspector Colombo ens assenyala. Quina manca d'interès tan inquietant!

  61. Antón Martín
    17-06-2018 08:26

    Estupendo. Supongo que en tus clases también les dirás que las pirámides las construyeron los extraterrestres, o que en el Triángulo de las Bermudas desaparecen naves misteriosamente. Desde luego, espero que una inspección te ponga en tu sitio, porque el razonamiento de la estatua es de juzgado de guardia.

    Delirante.

  62. Lluíslluís
    16-06-2018 13:11

    Bon dia Jordi i companys, perseverem en la recerca de la veritat.
    Treballo a un institut i quan toca el tema a classe, pregunto "Per què creieu que a Barcelona hi ha l'estatua més gran del món dedicada a Colom?
    El raonament dels adolescents és increiblement esperançador.
    Ells són lliures i poden raonar lliurement, no com els acadèmics, periodistes i polítics que mostren la seva por mantenint aquesta suplantació del genovès.
    Endavant, la lluita continua

  63. Santo Job
    16-06-2018 08:30

    Johan, me parece una buena idea. Yo mismo estaría dispuesto a ir y ofrecer una ponencia, si se organizase.

  64. Joan Català
    15-06-2018 21:45

    Aquesta cita del Quixot, que tan els hi agrada a ells de repetir, crec que es la mes adequada per respondre als seus comentaris catalanòfobs: "ladran, luego cabalgamos"

    ·X·

  65. Johan Padró
    15-06-2018 18:05

    Aquesta premsa, aquesta premsa catalana que ens manté colonitzats!! Tot el que fa referència a en Colom, a la descoberta catalana d'Amèrica, a la conquesta i colonització, a la censura i traducció d'obres catalanes al castellà....

    Francesc, teniu l'oportunitat de fer un simposi, comferència o debat per difondre les cartes llatines de Colom, ara és el moment històric per fer-ho. Important invitar a periodistes, polítics i historiadors. També a la ANC i Omnium cultural.

  66. Santo Job
    14-06-2018 09:51

    Fíjate si está claro lo de "de mano", que en la propia imagen en la que figura lo de "en catalán" hay dos ejemplos en los que pone "de mano":

    Prophetie de recuperatione Jerusalem et inventione Indiarum. De mano. 2091.
    Di la navigatione d'Ispanie in India. En toscano. 1874.
    [poco legible] en español. De mano. 4180.
    Epistola ad reges Hispaniarum data 7 Julii 1503. 12650.
    Letra enbiada al escriva de racio, a. 1493, en catalan. 14743.

  67. Santo Job
    13-06-2018 19:00

    Si no pone "de mano" es que es un impreso. En el Abecedarium y el Registrum puedes ver algunos libros indicados como "de mano", lo cual confirma lo que digo yo. Lo que tenía es un ejemplar impreso de los que hizo Pete Posa en 1493.
    Colón no tenía un libro copiador, sin embargo sí conservamos alguna carta suya, cartas concretamente a su hijo Diego Colón, heredero de su mayorazgo. Se conservan esas cartas porque las tenía Diego. La carta que mandase a Santángel la tendría Santángel, que hizo una copia para dar a la imprenta.

  68. Francesc 2
    13-06-2018 17:07

    Però, a veure, de la carta d'en Cristòfor Colom a en Santàngel és molt clar que estava desat a la biblioteca colombina d'en Ferran Colom.... Això són faves comptades... Hi ha la nota d'en Ferran Colom que ens ho aclareix. Catàleg. Els catàlegs a què et refereixes els van fer d'altres. Però el d'en Ferran Colom se'l va fer per a si mateix i, per a la seva família en primer terme.

  69. Santo Job
    13-06-2018 12:59

    Los fondos documentales personales de Cristóbal Colón estaban con los asuntos vinculados al mayorazgo, que correspondían a Diego. Lo que le tocó a Hernando fueron unos cuantos libros: Imago Mundi, Libro de las Maravillas, Libro de las Profecías, Historia Rerum, y la Historia Natural de Plinio.
    El original de la carta lo mandó su padre a Luis de Santángel, y no consta que Colón llevase un libro copiador. De haberlo llevado, figuraría en algún lugar de los archivos de la Casa de Veragua, o estaría referenciado como tal por Hernando Colón en el Registrum B.
    A la hora de hacer un catálogo se indicaba "de mano" si era manuscrito, y no se indicaba nada si era un libro impreso. Lo puedes comprobar en los catálogos del marqués de Astorga o del Condestable, era la forma normal de hacer las cosas.
    Sobre los avatares de la Biblioteca Colombina, el buen hombre dejó su testamento que pasase a su sobrino Luis Colón, a menos que no quisiese hacerse cargo. Si Luis no quería hacerse cargo de esa herencia, pasaría a la catedral de Sevilla. En caso de no aceptar la catedral, iría al monasterio de Las Cuevas. La catedral sí aceptó el legado, pero a lo largo del tiempo se han producido distintos avatares que han provocado la mengua de los fondos: robos, degradación por mala conservación, un par de inundaciones, una desamortización... Hay buenos estudios sobre los malos hados de esa biblioteca

  70. Francesc 2
    13-06-2018 12:21

    Certament, el mot "complot" i "conspiració" són una mica tabú i fa por defensar la teoria del complot o conspiració. Massa, a la vista del que es va veient. Clar, a ningú no li agrada que, en el fons milers i ilers de persones, el titllin, d'una manera irreflexiva i deològicament molt connotada, de paranoic, tot i haver-hi motius per defensar objectivament el fet que hi ha una -moltes!- conspiració.

  71. Francesc 2
    13-06-2018 12:13

    Santos, en Ferran Colom, quines distincions feia? Distingia "imprès" davant de "a mà"? O "imprès" davant de cap referència a mà perquè ja se suposava? A més, per a qui va fer el catàleg de la seva biblioteca, que per cert ha estat infameent esporgada de llibres en català i molts altres, de manera que ara ja no té res a veure amb la primera biblioteca del seu temps? De manera que el complot --un de tants complots-- hi va ser. Va fer, deia, el catàleg per als altres o bé per a ell mateix i la seva família? Tots sabem que era bibliògraf impenitent. El millor del seu temps. No havia de tenir l'original o la còpia de l'original que el seu propi pare devia fer amb la més gran de les versemblances? Còpia impresa de la carta d'en Santàngel de la carta d'en Colom, el seu pare, al mateix Cristòfor Colom quan la podia tenir perfectament a casa mateix amb la més gran de les versemblances per la importància capital de la carta ??? No sembla gaire raonable. El més lògic és que en Ferran Colom la rebés directament del seu pare i manuscrita. L'original o la còpia a mà d'en Colom. I tot ben guardadet al seu arxiu personal. Sí, parlem de censura i quan hi ha censura hi ha indefectiblement complot. Una cosa porta a l'altra.

  72. Santo Job
    13-06-2018 11:15

    Francesc: un impreso nunca puede ser omega. Omega es lo que sale de la mano misma del autor. Omega prima sería el manuscrito del impresor, por poner un ejemplo. En ocasiones omega prima no existe porque el autor está asociado con una imprenta y usa su propio manuscrito para hacer las alfas.
    En el caso del texto que nos ocupa, tenemos una omega prima, que puede ser una copia manuscrita que sacase Santángel para dar el texto a la imprenta. Al menos eso es lo que sostenía Demetrio Ramos y es la hipótesis aceptada sobre el manuscrito de Simancas. Las anotaciones con números en los márgenes son del siglo XIX, probablemente de mano de Martín Fernández de Navarrete para hacer su edición crítica de 1825. El tipo anotaba los números de línea en los márgenes para poder poner notas al pie con referencia adecuada a la línea del manuscrito original. ¿Mala praxis? Desde luego, pero entonces no estaba mal visto hacer este tipo de cosas.
    En cuanto a la ausencia de la anotación "de mano" sí es relevante, porque es como se catalogaban los manuscritos al hacer índices por aquel entonces, como se puede comprobar en catálogos como el de la biblioteca del marqués de Astorga, o el inventario de libros del condestable de Castilla. Se ponía "de mano" para indicar que era un manuscrito, distinguiéndolos así de los libros impresos. Si no pone "de mano" es que es un impreso. En este caso, es el impreso salido de las prensas de Pere Posa.

    Gracienc: Errores de cajista inducidos por la lengua materna del cajista hay a patadas en cualquier texto impreso en una lengua que no es la materna de quienes regentan la imprenta. Son más abundantes en las ediciones hechas a toda prisa, como es el caso que nos ocupa. Se pueden encontrar errores de este tipo en ediciones de textos españoles hechos en París, Amberes, Delft, Lyon, etc. Un ejemplo bastante notable es la edición del Lazarillo de Tormes hecha en francés y castellano por Tiffaine, que tiene abundantes errores, y fue criticada por Juan de Luna.
    En cuanto a la censura, es algo que conocemos de sobra gracias a estudios como los de Chartier o los estudios sobre la familia Murcia de la Llana. Lo que aquí se está proponiendo es una cosa muy distinta, llamada teoría del complot.

  73. Santo Job
    13-06-2018 11:00

    El stemma codicum sería así
    https://imgur.com/a/gwOcbVm

  74. Gracienc
    13-06-2018 10:36

    Com sempre, el Santo Job argumenta obviant en tot moment l'existència de la censura, demostrada mil vegades. I en base a la situació conseqüència de la censura, construeix el seu argument: "no hi han lletres d'en Colom en català" (o sigui que no pot ser català); tampoc no n'hi han en italià, però no hem senti que negui també que sigui italià.......S'embolica dient que les catalanades de l'edició castellana són conseqüència de que els caixistes eren catalans; dues consideracions: els caixistes només composaven les caixes d'impressió partint d'un text que, si era originalment en castellà, no hauria de tenir catalanades; i segona consideració, com és que s'imprimeixen les edicions originals a Barcelona i no a Itàlia (si és que era italià) o a Castella (si és que estava al servei de Castella ?. Tota la resta d'arguments (alfa, omega i eta......) són simplement la manera d'amagar el bosc davant de l'arbre que vol col·locar al davant.

  75. Francesc 2
    13-06-2018 10:35

    Bon dia, Santo, bona explicació la teva, mercès. Jo, crec que hi ha altíssimes probabilitats que la carta a l'escrivà de ració Lluís de Santàngel havia de ser el que en dius omega. O una còpia manuscrita de l'original. Una còpia alfa. De mà. No diu explícitament que estigui escrita a mà, Però és molt i molt versemblant. És una cosa que es dóna per suposat perquè era el més normal i comú. Gairebé per definició una carta ha estat fins l'arribada d'internet, un escrit fet a mà. O si vols, fins l'arribada de la màquina d'escriure. Però és que a més a més, estem parlant de la primera o segona carta de la descoberta. Naturalment en Colom pare l'havia de tenir desada com un tresor, perquè evidentment sabia quina era la vàlua del document. I, efectivament, diria que en el món hi ha hagut poques cartes d'una transcendència tan capital.Jo penso que és de sentit comú, que, una vegada impresa, en Colom pare no la destruiria, precisament per la consciència d'aquest immens valor. Un valor sentimental, personal, d'íntim orgull perquè seria el testimoni d'acompliment d'un repte colossal i després perquè era conscient de la gran transcendència històrica del document. Jo no ho hauria fet. I juraria que tu tampoc. Ni ningú.

  76. Santo Job
    13-06-2018 09:05

    A ver si te lo hago entender, Francesc.
    En la biblioteca de Hernando Colón había un ejemplar en catalán de la carta, de 1493. En ningún punto de ese catálogo señala que sea "de mano", o sea manuscrita. Dicho de otra manera, tenía un ejemplar impreso en catalán, que no necesariamente significa que sea el original. Sabemos que la edición en castellano se hizo en Barcelona en el taller de Pere Posa, y es lógico suponer que la edición en catalán salió del mismo taller.

    Tú estás afirmando que el ejemplar catalán es el original, cuando no hay tal cosa. A ver si me explico. Siguiendo el criterio de Paul Maas, se pueden sistematizar los esquemas de transmisión textuales de manera clara.
    El texto original, el que sale de la pluma del autor se denomina "Omega". Normalmente los omegas se destruyen una vez que han sido impresos.
    De omega deriva siempre la princeps, a la que se denomina "alfa", y si hay dos se añade una "alfa prima". Lo que derive de alfa o alfa prima es "beta".
    Esto es así si conocemos el ejemplar. Para los elementos desconocidos o conjeturales se usa X, Y, Z, etc.

    El caso es que tú estás proponiendo que la carta en catalán del catálogo de Hernando Colón es omega, cuando es evidente que es alfa prima.

  77. Francesc 2
    13-06-2018 00:41

    Sprache: o, si més no, significava "parla". Ara ja significa, evidentment, "llengua"

  78. Francesc 2
    12-06-2018 22:21

    I diu zünge, que en alemany vol dir exactament llengua, l'organ bucal, el qual per metonímia ha passat a significar idioma. I no diu "sprache". "Sparche" significa en alemany una cosa així com "parla".

  79. Francesc 2
    12-06-2018 22:16

    Amb tots els respectes, però em sembla que ets tu qui no ets capaç de veure-ho o no ho vols veure, veure el que tens davant, exactament davant. I mira que és molt clar. Una: diu que la carta a l'escriva de ració que el fill d'en Colom guarda del seu pare està escrita en català. I l'edició de la carta en llengua alemanya diu molt clarament que ha estat girada (getueschet. Tauschen: canviar bescanviar, baratar, permutar:) a partir (uss: aus) de la llengua catalana i del llatí. Això no és cap interpretació ni fer elucubracions de cap mena. Això és el que diuen tots dos textos. Això són fets.No hi ha dubte ni retop. És així. Afegim-hi que la carta alemanya diu que en Colom era Hispà, que veiem el mot acabat en -m: Colom, que els càrrecs pertanyen al dret català, i que els textos estan plens de catalanades.

  80. Santo Job
    12-06-2018 15:35

    A ver si lo entiendes, Francesc, que parece que no eres capaz. No hay una edición original en catalán. Hay dos primeras ediciones, una en castellano y una en catalán salidas de un mismo taller de impresión, en este caso el taller de Pere Posa.
    La edición en castellano está sembrada de catalanismos porque los cajistas eran catalanes y cometían errores, más aún considerando las prisas en imprimir.
    Decir que el original es en catalán y que la versión castellana es una traducción es un disparate. Visto que de Colón no hay ningún texto en catalán, y sí algunos en castellano, lo lógico es pensar que la primera forma sería en castellano. Eso suponiendo que el texto sea auténtico de Colón y no una fabricación de Santángel, Sanchis y Fernando, como sugiere algún historiador.

    A ver si lo entiendes, Francesc. En ningún momento he negado que haya existido una edición catalana, lo que niego es que sea la princeps y que Colón escribiese la carta en catalán.

  81. Francesc 2
    12-06-2018 14:50

    I en el primer document apareix Colom amb -m final, com també trobem constantment en l'obra de l'Oviedo i no de cap manera es pot deduir que la carta fos en català.

  82. Francesc 2
    12-06-2018 14:48

    Amb quins càrrecs va anar a Amèrica? El de virrei, el de governador general i el d'Almirall General, són càrrecs subjectes a dret i tipificats en la legalitat de Castella,oi? Vinga, home....

  83. Francesc 2
    12-06-2018 14:43

    No de cap manera en català. Ho tens davant dels morros --amb perdó-- i no. En català no. De cap manera. Que no has llegit el primer document? Sembla mentida.... Doncs precisament en aquesta edició de Strasburg surt --i mira que ho hem dit milers i milers de vegades- : getueschet uss der Katilonischen zunge und uss dem latin. No, de cap manera.... Com hi ha món. I a veure qui era el senyor natural d'en Colom, d'en Gabriel Sanchis, d'en Lluís de Santangel? La reina Isabel, potser? Au va, home au va....
    https://books.google.es/books?id=bpiHt236tmAC&pg=PA180&lpg=PA180&dq=katilonischen+z%C3%BCnge&source=bl&ots=UsgG2ovrNt&sig=PPQmJiZUVbJ2PE7f9dV00A-_FHY&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjk1rWqkc7bAhWHuhQKHQG6CeUQ6AEILzAA#v=onepage&q=katilonischen%20z%C3%BCnge&f=false

  84. Santo Job
    12-06-2018 13:27

    A plana y renglón la primera página, luego la edición basiliense inserta ilustraciones por aquí y por allá, además de poner el texto corrido sin más.

  85. Santo Job
    12-06-2018 13:21

    De ningún punto se puede deducir que el original de la carta fuese en catalán. Lo que tenemos es que en 1493 se imprimen en Barcelona una versión en catalán y otra en castellano, con total probabilidad ambas en el taller de Pere Posa, que es quien imprimió la edición en castellano.

    Es importante señalar también los problemas de transmisión textual que plantea la carta, algo corriente cuando un texto se difunde tan rápido. En este caso, tenemos un texto que corre como la pólvora y que el resultado final tenga erratas es lo que menos importa a los libreros-impresores. Prescindiendo de la corrección de pruebas se gana un precioso par de días que permite acabar antes y tener la obra en el mercado a la mayor brevedad. Esto también se da en el caso de los ejemplares impresos en Barcelona, visto que hay bastantes catalanismos, derivados de unos cajistas catalanes.

    Un ejemplo de problemas de transmisión textual y enmiendas conjeturales introducidas por los traductores o impresores lo tenemos en el tiempo que tardó Colón en cruzar el Atlántico y el puerto de salida.

    En la carta al escribano de ración dice que tardó 20 días y no indica el puerto de salida.
    https://bit.ly/2t1HhbY

    En la versión presente en el libro copiador, señala que tardó 33 días, no señalando tampoco el puerto de salida.
    http://bit.ly/2EBuVvr

    En "De insulis nuper inventis" (Stephan Plannck, Roma, 1493), apunta que fueron 33 días, pero aparece Cádiz como puerto de salida.
    http://purl.pt/24139

    En "De insulis inventis" (Michael Furter, Basilea, 1493) tenemos los mismos datos, pues es una edición a plana y renglón de la de Roma.
    https://www.e-rara.ch/doi/10.3931/e-rara-15171

    En la traducción en dialecto germánico de Estrasburgo (Bartholomeus Küstler, 1497) dice que tardó 30 días desde que salió "de la ciudad de España que llaman Columnas de Hércules o fin del mundo".
    http://bit.ly/2mpn2kX

  86. Francesc 2
    12-06-2018 12:27

    Aquesta premsa, aquesta premsa catalana que ens manté colonitzats!! Tot el que fa referència a en Colom, a la descoberta catalana d'Amèrica, a la conquesta i colonització, a la censura i traducció d'obres catalanes al castellà.... . Aquesta premsa, deia, fins i tot diaris que se suposa que són independendentistes. Em refereixo a l'Ara, la línia editorial del qual tot independentista se n'ha d'avergonyir. Boicot a l'Ara!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24075
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]