ARTICLES » 12-04-2012 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
 15574
|
La Viquipèdia i la Descoberta Catalana d'Amèrica
La Viquipèdia recull un article amb una ressenya del llibre de l'Enric Guillot."Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica", publicat aquest mes per Librooks, que com sabeu mantén que la descoberta i conquesta primigènies d'Amèrica van ser una gesta catalana. En aquest article, l'enciclopèdia virtual detalla parts del llibre amb senyeres que mostren algunes de les gestes nàutiques catalanes més importants de tots els temps.
El llibre Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.. , és un assaig on, seguint el lema del títol, l'autor (Enric Guillot) exposa amb arguments les proves documentals que ha trobat de la presència dels catalans a les gestes de la Descoberta d'Amèrica.[2][3] [4] [5][6]
És una edició trilingüe (català, castellà i anglès) i en gran format il·lustrat a tot color, permetent veure d'una forma clara i concisa gran part de la iconografia i cartografia en què es basa l'autor. Conté 54 mapes, portolans i gravats (s. XV-XVIII) de museus de tot el món, així com diversos mapes històrics per a situar-los en el seu context.[7][8][9][10][11][12]
El llibre revisa les teories tradicionals per tal de plantejar l'origen català de Cristòfor Colom (teoria de Lluis de Ulloa i Cisneros), com també d'altres conqueridors i la major o menor contribució catalana a la magna empresa de la colonització d'Amèrica. Les conclusions a les que arriba han despertat fins avui més recels que no pas alabances entre la comunitat acadèmica, però en canvi estan guanyant seguidors entre la gent i alguns investigadors dins i fora del país, entre altres: Charles Merrill[13] o Estelle Irizarry[14]
La gran novetat d'aquest llibre és que la investigació s'ha fet íntegrament emprant internet com eina de recerca.[4] Així ho explica l'autor en el pròleg: "...navegant per la xarxa, vaig trobar un mapa antic amb una senyera catalana sobre el continent americà. El mapa anava acompanyat del següent text explicatiu: Mapa de l'Atlàntic Nord, cartografia portuguesa del segle XVI...".
El llibre enumera una gran quantitat de mapes antics existents a Internet en els quals s'hi poden veure, en indrets diversos dels nous països colonitzats, signes i imatges susceptibles de ser identificats amb símbols i colors de Catalunya. Explica que hi ha hagut també suposades manipulacions posteriors per amagar aquest fet al canviar els colors de les senyeres per altres colors de banderes inexistents. Aquest gran ventall de mapes (alguns d'ells existeixen a Commons) permet un camí obert a tots els investigadors que vulguin treballar en la tasca d'interpretar de manera acadèmica el contingut d'aquests mapes, que procedeixen de museus de tots els continents. Caldrà assentar les hipòtesis de treball per tal d'explicar els motius pels quals els cartògrafs de molt diverses nacionalitats van incloure tantes senyeres en les seves obres.
Taula de continguts* 1 Antecedents* 2 Primer exemple: Australia first map -> "Argot franco-portuguès"? * 3 Altres exemples exposats al llibre * 4 Vegeu també * 5 Referències * 6 Enllaços externs |
Antecedents
Hi ha hagut nombrosos investigadors sobre el tema, entre altres, Lluis de Ulloa i Cisneros, Charles Merrill[13] o Estelle Irizarry[14]
L'interès en els símbols catalans que apareixen als mapes no és nou, doncs ja havia motivat a Julio Rey Pastor:
"..En el monumental Periplus del insuperable Nordenskiöld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen —ignórase la fecha— en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-..."
Un fet que també havia recollit Pacheco Pereira en donar fe de l'origen català de la cartografia portuguesa:
| « | .. Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram. | » |
Primer exemple: Australia first map -> "Argot franco-portuguès"?
Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès". A l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment:
"..Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names......" [15]
En portuguès "illa" s'escriu "ilha", les "ll" del mapa, només existeixen en català.
- "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
- Rio grant
- Ille grossa
- Basse grant
- Cap Mata
- Golf serra
- Terra alta
- Bassa larga
- Riu malla
- Seralta
- Cap bon espor-
- Bonno parla
- Rio bassa
- Bon final
- Cap groca
- C.grant
- C.aufria
- Port malla
- Illa fermoza
Altres exemples exposats al llibre
Vegeu també
- Angelino Dulcert
- Cartografia portolana
- Teoria de la descoberta portuguesa d'Austràlia
- Mapes de Dieppe
- Memorias históricas (Capmany)
- Planisferi de Cantino
- Mapa Mundi de Domingos Teixeira
- Manini
- Ocupació britànica de Manila
- Alexander Dalrymple
- Kenneth McIntyre
Referències
- ↑ Fitxa del llibre (autor, editor..)
- ↑ TV3. Presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. TV3.cat, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ Victor Alexandre. Amèrica, un descobriment català. e-noticies.es, 23 d'abril de 2012 [Consulta: 24 d'abril de 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Vilaweb. Descoberta i conquesta d'Amèrica. Vilaweb.cat, 15 d'abril de 2012 [Consulta: 16 d'abril de 2012].
- ↑ Salvador Cardús. Salvador Cardús presenta el llibre d'Enric Guillot. Sala del Col·legi de periodistes, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 14 d'abril de 2012].
- ↑ «Un robatori històric». el Punt Avui (17 d'abril del 2012).
- ↑ Col·legi de periodistes. Presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. Col·legi de periodistes.org, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ e-notícies. Presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. e-notícies.cat, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ FNAC. Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. FNAC.es, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ El economista. Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. El economista, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ Diazdesantos.es. Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. diazdesantos.es, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ Todostuslibros. Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. todostuslibros.com, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ 13,0 13,1 Charles J. Merrill. Colom: Solving the Enigma of Columbus' Origins. Marquette Books, LLC, 1 June 2008. ISBN 978-0-922993-92-5 [Consulta: 14 April 2012].
- ↑ 14,0 14,1 Estelle Irizarry. Informática y literatura: Análisis de textos hispánicos. Anthropos Editorial, 1997, 140–. ISBN 978-84-922335-6-4 [Consulta: 14 April 2012].
- ↑ H.Harrisse. Guide To Medieval and Renaissance Manuscripts in the Huntington Library. berkeley.edu, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ Giorgio Vasari. Siege of Florence, Fresco Sala di Clemente VII, Palazzo Vecchio. Abbeville Press, 11558 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
- ↑ The Battle of Gravelines by Nicholas Hilliard at bbc.co.uk
- ↑ Aled Jones. Transactions of the Royal Historical Society: Sixth Series. Cambridge University Press, 5 May 2005, 129–. ISBN 978-0-521-84995-1 [Consulta: 8 October 2011].
- ↑ Aled Jones. RHS Transactions of the Royal Historical Society: Sixth Series. Cambridge University Press, 5 May 2005, 129–. ISBN 978-0-521-84995-1 [Consulta: 8 October 2011].
Enllaços externs
TV3. Presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. TV3.cat, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].
http://ca.wikipedia.org/wiki/Descoberta_i_conquesta_catalana_d'Amèrica
Autor: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
És simplement fascinant veure com l'usuari anomenat Santo job ha fet gairebé 10 comentaris per tal de convèncer‘ns a tots de quest les senyeres catalanes no són senyeres o de que el Català no és Català i que els catalans mai van pintar res al món i que tot es o mallorqui o portugués. La bandera catalana, seria la bandera mes antiga del món si catalunya fos país, la de Espanya te poc mes de 200 anys i els colors de les banderes a tants mapes no es ni mallorquina i portuguesa. Accepta-ho, la història del catalans ha sigut esborrada.
La transcripción que tengo menos clara es la de Taragoninix. La i mayúscula se parece muchísimo a la t minúscula, pero no veo justificación para una I, ya que no hay ninguna isla en esa bahía. En cuanto a la última letra, creo que es una x, pero no estoy completamente seguro (puede ser una z en posición final, pero no me convence el trazo). Puede que ponga "taragoninez", pero es una transcripción complicada por un par de trazos anómalos.
Añado las transcripciones correctas de los nombres de accidentes geográficos. Comienzo por abajo a la derecha y me limito a la costa, prescindiendo de islas, y marco distinción de mayúsculas aun no habiendo tal cosa en el original:
Rio Grant, Cap Mata, Terra Alta, G. Serra, Rio Darena, Ille Grossa, Basse Grant, Rio Bassa, Costa Dangeroza, Rio Timor, Cap Double, Treb illeb [sic], Rio Secondo, Illa Grossa, Baie Perdue, Cap Veloza, R S Fransois, S Nicollab [sic], Rio Grant, Rio Parme, Bassa Lorga [sic], Rio Angra, Seralta, Ria Malla, Rio Macana, Rio Andria, Pomerita, Taragoninix [sic], Camouroa, Rio Merico, Rio Sarigno, R S Caterine, R S Thomer [sic], Cap Bon Espoir, Bonno Porto, Illes Basses, Rio Grant, Rio Penudo, R S Ambrozio, Rio Pater, Cap Amato, Teramar, R S Jacques, P S Antonio, Rio Seguro, Rio Bassa, Rio Tartarigo, Bon Sinal, Rio Amagra, Illes Grandes, Cap Groza, Terra Onnia, Cap Frimoza, Rio Dernero, G Secondo, Port Malla, Dos Portabaules, Rio Anno, C apfria [sic], Rio Real, Ramater [sic], G Grant.
El mapa tiene varias erratas o cosas que lo parecen, que he marcado con [sic]. Por ejemplo, "C apfria" probablemente debería ser "Cap Fria", o "Ramater" que debería ser "R:Mater" que tiene lógica en función de "Rio Pater".
Según se ve, en ese mapa hay de todo: términos franceses, portugueses, catales, italianos, latinos...
Te falla un detalle: los mapas de la escuela de Dieppe los compraban nobles franceses e ingleses. Quizás el caso más obvio sea el de Guillaume Brouscon y su mapa de 1543, que tiene un escudo de armas de alguien emparentado con los Montmorency.
Per què no van traduir aquestes denominacions que estan en català a la seva llengua portuguesa i les van deixar, en canvi, en català? Als cartògrafs portuguesos els havia de ser més comprensible que aquests termes estiguessin també en portuguès. A ellls i als portuguesos que havien adquirit el mapa. Si jo aprenc, posem per cas, física quàntica, en un altre idioma, el que faré serà, seguint la terminologia d'en Saussure, apropiar-me'n dels significats i a aquests significats els plasmaré amb uns altres significants que em resultin molt més propers a mi i a aquells del meu país a qui he d'explicar física quàntica: els de la meva llengua. Entenc que aquest és el procediment més versemblant. Ara, trobem aquesta terminologia en català i cal demanar-se el perquè. N'estic convençut: els deixen en català perquè els copien d'un mapa previ fet per cartògrafs catalans que havien fet ús d'aquesta terminologia en català pel fet de ser la seva llengua, la llengua que ells dominaven millor i també els compradors..
Edos topónimos se explican por dos vertientes complementarias:
1- Los nombres corrientes, por así decir, se traducen: bahía baja, cabo de agua fría, cabo de Buena Esperanza, bahía grande, etc. Esto se aplica incluso a día de hoy (Buena Esperanza, Good Hope, Bonne Espérance; Mar Rojo, Mer Rouge, Red Sea).
2- Los cartógrafos habrían aprendido el oficio de maestros mallorquines, de ahí la terminología catalana, pero con algún deje portugués.
Sí, però cal explicar els topònims en català. Només una pregunta, en aquests topònims en portuguès,, també hi apareixen. els topònims en català?
Una altra cosa: moltes mercès pel teu interès per les tevs mostres de condol arran dels atemptats. Rep una forta encaixada.
Francesc, hay un problema: l parte que están cartografiando es teórica. La famosa "Jave la Grande" es una combinación de varios conceptos dudosos: la Java Maior descrita por Marco Polo, la Regio Patalis, la Terra Australis, y la Regio Brasielie. Las últimas tres son tierras teóricas en base a la concepción aristotélica. Suponían que por la parte del sur tenía que haber una gran masa de tierra que compensase las tierras de la mitad norte del mundo, y recibió diversos nombres, además de que algunos cartógrafos la identificaron con la Gran Java que menciona Marco Polo.
En lo que toca a los nombres de accidentes geográficos, más de la mitad son o muy corrientes o coincidentes con nombres dados a accidentes de la costa de Brasil.
Mallorquines o catalanes en general. Però no em sembla massa versemblant la teva explicació. El més lògic és anar "batejant" els relleus del litoral amb la llengua dels teus. Penso que es més fàcil per memoritzar o per orientar-se. Si més no, en un prmer moment. Així encara ho fan ara els quebequesos en la gran quantitat de punts geogràfics que hi ha en el "seu" país (d'altra banda, si és seu o no n'hauríem de parlar a bastament). Per mi. si els portuguesos no ho van fer és perquè aquells litorals ja havien estat cognomenats per altra gent que hi havia passat a abans: navegants catalans.. .
Siendo obvio que la escuela cartográfica de Dieppe es de origen portugués y que la escuela portuguesa es de origen mallorquín, no es impensable asumir que los topónimos sean una particular parla de los cartógrafos portugueses, que habrían aprendido a base de copiar cartas mallorquinas.
Topònims....
Al capitán Cook le han colgado demasiados méritos. Australia está peefectamente cartografiada ya a mediados del siglo XVII, no hay más que fijarse en los mapas portugueses y holandeses: Willem Blaeu, Johan Blaeu, Pedro Teixeira, Joao Teixeira Albernaz Hessel Gerritszoon, etc.
Hasta donde está documentado, el primer europeo en poner pie en Australia fue Willem Janszoon en 1606, que creyó que la península del Cabo York era parte de Nueva Guinea. Cinco semanas después pasaron el estrecho de Torres y avistaron la costa australiana los capitanes Luis Vaz de Torres (gallego) y Diego de Prado (leonés).
Sin embargo, existe la hipótesis de que habrían llegado por allí los portugueses de Cristovão de Mendonça en los años 1520. De momento me mantengo con cierta distancia a falta de evidencias documentales sólidas, aunque la Casa da Índia puede aportar algo de documentación. Por lo de ahora, y hasta donde está documentado, el mérito va a los holandeses de la VOC.
Et cal comentar els topònims, Santo. I estem parlant de l'Austràlia del segle XVI! Sempre s'ha dit que Austràlia la va descobrir en Cook al XVIII. Com explicar-ho?
Vamos a comentar las imágenes:
Senyeras en Nueva Guinea: Los castillos ya tal. Es un mapa de escuela portuguesa que muestra una convención heráldica presente desde el anónimo de Cantino simplificando la partición de armas de la Monarquía Hispánica. Aparece en distintas variantes a lo largo y ancho de la cartografía portuguesa: castillos-barras, leones-barras, castillos-flores de lis (caso particular de Fernao Vaz Dourado), barras-flores de lis (también Fernao Vaz Dourado)
Mapa de Cantino: En la península Ibérica le pone a Castilla una partición de armas cuartelada de Leones y barras, simplificación del complejo cuartelado de los Reyes Católicos. A la Corona de Aragón le pone las barras que le corresponden (bueno, en menor cantidad). Lo que aparece en Canarias y América son las armas que el dibujante asigna a Castilla, además de decir "Este he o marco dantre Castella et Portugall".
Domingos Teixeira; Ya está más que comentado en otros lares.
Sitio de Florencia: Además de senyeras hay banderas con el aspa de los tercios. Probablemente participaría por ahí alguno de los tercios de Aragón, Valencia, o Cataluña.
La invencible: Las naves españolas lucen la bandera del aspa. Las inglesas tienen las barras sobre fondo blanco (degradado a amarillo por mala conservación), bandera que coincide con la que lleva la reina de Inglaterra en la parte inferior izquierda del cuadro. Esa bandera es la de guerra de la dinastía Tudor.
D'on he tret jo que la bandera d'Espanya era una derivació de la que fou l'antiga bandera de l'armada espanyola? Ho he sentit diverses vegades al llarg de la meva vida i de diferents fonts. Dit d'una altra manera, encara avui en dia hi ha qui malda per mantenir aquella mentida ben present al cap de tots els espanyolets.
De ressenyes històriques que l'imperi espanyol és gràcies als catalans per autors castellans n'hi ha un munt, ara sempre són frases o sentències aïllades d'autors, des del mateix comte-duc d'olivares fins a diputats espanyols dels anys 30, Però mai hi ha hagut un reconeixement oficial, perquè això seria com qüestionar la primacia de Castella, i se'ls hi acabaria el "xollo" del que viuen..