Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'煤nic deure que tenim amb la hist貌ria 茅s reescriure-la."
Arturo P茅rez-Reverte
ARTICLES » 26-01-2016  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AM猫RICA
4892

La introducci贸 de la xocolata a Catalunya

Us oferim la pon猫ncia sobre la relaci贸 entre la xocolata americana i Catalunya que la Gemma Bufias va presentar al 15猫 Simposi d鈥橝renys de Munt, el passat novembre del 2015.

Ind铆gena americ脿 servint xocolata

En Colom i el cacau

En Colom va tenir not铆cia del cacau ja al primer viatge. Al seu Diari anot脿 l鈥檈xist猫ncia de la planta i les diverses begudes que n鈥檈laboraven els indis. Escrivia aix铆 el Descobridor, el dia 22 de desembre del 1492: 鈥淭iraven un gra en una escudella d鈥檃igua i la bevien, i els indis que l鈥檃lmirall duia amb ell deien que era cosa san铆ssima鈥. Mostres d鈥檃quests grans els va dur a Barcelona a la tornada d鈥檃quell viatge.

El cacau, valor monetari

No obstant aix貌, la import脿ncia que el cacau tenia a Am猫rica no va comen莽ar a valorar-se fins a la conquesta de M猫xic, entre els anys 1519 i 1521. Llavors s铆 que es va apreciar el paper econ貌mic que exercia en l鈥橧mperi asteca, tal i com demostra la refer猫ncia que en fa En Cort猫s a la seva segona carta a Carles V, datada del 30 de novembre del 1520:

Cacao, que es una fruta como almendras, que ellos venden molida, y ti茅nenla en tanto, que se trata por monedas en toda la tierra, y con ella se compran todas las cosas necesarias en los mercados y otras partes鈥. Sabem que un esclau valia llavors cent ametlles de cacau.

2

Les faves del cacau, moneda de canvi a l鈥橝m猫rica precolombina

Usos i cerim貌nies afrodis铆acs

Es diu que En Cort猫s va ser conf贸s per part dels ind铆genes amb el seu d茅u Quetzalc贸atl, que havia jurat tornar l鈥檃ny 1519, just quan els colonitzadors posaren el peu a M猫xic. Els trets f铆sics d鈥橢n Cort猫s (corpulent, de front ample, ulls grossos, cabells llargs, i pell blanca) els feren recordar el seu D茅u asteca. 脡s per aquest motiu que el mariner espanyol va ser obsequiat amb un vas d鈥檕r amb cacau l铆quid, en arrribar a les terres mexicanes.

L鈥檈mperador de M猫xic Moctezuma era un gran consumidor d鈥檃questa beguda considerada afrodis铆aca. Aix铆 ho registra En D铆az del Castillo, parlant d鈥檜n banquet de l鈥檈mperador:

Tra铆an en unas como a manera de copas de oro fino con cierta bebida hecha del mismo cacao; dec铆an que era para tener acceso con mujeres [鈥; vi traer cincuenta jarros grandes, hechos de buen cacao, con su espuma y de aquello beb铆a鈥.

3

El cacau, beguda de d茅us i afrodis铆aca

Els conqueridors, malgrat que la beguda tenia un gust amargant i molt fort, r脿pidament s鈥檋i van acostumar. L鈥檌nter猫s no es va reduir als espanyols residents a Am猫rica, sin贸 que de seguida es va buscar la manera de portar-ne a la Pen铆nsula. Impossible de conrear en terres europees, molt f脿cil de transportar-lo en gra, es va desenvolupar un actiu comer莽 d鈥檜ltramar que gener脿 beneficis importants.

Segons la tradici贸 precolombina, fou un regal d鈥檜n d茅u benefactor asteca expulsat del parad铆s, anomenat Quetzalc贸atl. Aix铆, doncs, els asteques pensaven que la xocolata era origin脿ria del cel i que arribava a la terra en forma de les llavors de cacau. Aquesta beguda de d茅us i de reis va adquirir un prestigi enorme a la Pen铆nsula, a ran de la seva transformaci贸 en xocolata.

Al segle XVII el doctor Johann Haider l鈥檃nomen脿 l鈥檃liment de Venus i al segle XVIII el suec Carl von Linne denomin脿 al fruit del cacau Theobroma cacao que significa literalment: l鈥檃liment dels d茅us.

4

Theobroma cacao

Xocoatl

Tres grans cultures ocupaven les terres de l鈥橝m猫rica Central a l鈥櫭╬oca de la descoberta: els maies, els asteques i els tolteques.

5

Els maies, els asteques i els tolteques

Totes tres consumien xocoatl, per貌 nom茅s en la seva forma l铆quida. Els maies barrejaven el cacau amb algunes herbes i esp猫cies que els oferia la selva del Iucatan, que normalment era xili. Habitualment tenien fins cerimonials. Els asteques, per la seva banda, hi posaven m茅s quantitat d鈥檃romatitzants. A banda del xili, podia ser hueinacaztli o axiote, dit arxiota en catal脿 (un pigment de color taronja-vermell贸s que s鈥檈xtreu d鈥檜na planta mexicana), vainilla i el pebre de Jamaica. D鈥檃questes barreges en sortia un producte final m茅s aviat amargant i picant. Solien prendre-la com a beguda freda les classes altes, les quals ja la utilitzaven com a moneda i l鈥檃ssociaven amb la deessa de la fertilitat: Xotxiquetzal.

6

Arxiota, colorant vegetal que proporcionava al cacau c脿lids matissos vermells

En aquelles terres mil路len脿ries era costum, doncs, associar la xocolata als plats salats, de carn i de peix, tal i com passa, curiosament, a la cuina catalana tant en plats de mar com de muntanya, de pesca i ca莽a o d鈥檋ort i de bosc.

Cuina tradicional catalana

Alguns exemples els trobem al civet de senglar de la cuina ripollesa, on s鈥檈mpra xocolata a la pedra (La nostra cuina. Comarca a Comarca, Premsa Catalana, Barcelona, 1995, p. 73). El conill a l鈥檈mpordanesa, amb una salsa quasi negra per l鈥櫭簊 de la xocolata. La pols de xocolata barrejada amb la picada d鈥檃lls, ametlles i julivert que cobreix les salsitxes amb gambes tamb茅 茅s t铆pica del Giron猫s; a Tarragona, un dels plats m茅s celebrats s贸n els calamars amb xocolata i els pops estofats amb patates i cebes amb xocolata.

7

Calamars amb salsa de xocolata

8

Conill a l鈥檈mpordanesa

La xocolata, el Monestir de Pedra i el Monestir de Poblet

Seguint amb l鈥檃rribada de la xocolata a la Pen铆nsula, ja he dit que En Crist貌for Colom va portar uns granets de cacau als Reis Cat貌lics i no van saber qu猫 fer-ne. Va ser un monjo cistercenc que va anar a l鈥檈xpedici贸 mexicana i ajud脿 En Cort猫s fent-li d鈥檌nt猫rpret en la llengua maia qui f茅u arribar la xocolata a la Pen铆nsula. Es tracta del frare Jeroni d鈥橝guilar, a qui En Cort猫s don脿 com a recompensa un sac de llavors de cacau i les envi脿 al port de Barcelona junt amb la recepta de la xocolata. Despr茅s tot es va dur a l鈥檃bat del Monestir de Pedra, a l鈥橝rag贸, Antonio de 脕lvaro.

脡s, per tant, a la cuina d鈥檃quest monestir saragoss脿 de la localitat de Nu茅valos, el primer lloc del Vell Continent on es fabric脿 per primera vegada 鈥渓鈥檕r marr贸鈥, l鈥檃ny 1534. Aix貌 explica la tradici贸 xocolatera de l鈥檕rde cistercenc i de la seva branca reformista, la Trapa.

9

S贸n unes monges d鈥檜n convent d鈥橭axaca, a M猫xic, les qui tingueren la idea de barrejar el cacau amb sucre de canya i canyella. Sabem que Chiapas, Tabasco i Oaxaca eren les fonts originals de producci贸 de cacau a l鈥櫭╬oca de la Nova Espanya.

Volia saber quins eren els origens del monestir aragon猫s. A la seva mateixa web s鈥檈xplica que la seva hist貌ria s鈥檈mmarca dins d鈥檜n doble marc hist貌ric: forma part de les repoblacions de la segona meitat del segle XII i tamb茅 茅s un cap铆tol brillant de l鈥檈xpansi贸 dels cistercencs per la pen铆nsula ib猫rica. L鈥檃ny 1186 Alfons II d鈥橝rag贸 i la seva muller Sanxa de Castella van fer donaci贸 als monjos de Poblet del castell de Pedra, 鈥渃astrum petrae鈥, amb la intenci贸 de fundar-hi un monestir cistercenc. El 10 de maig de 1194, 12 monjos de Poblet van deixar el monestir, encap莽alats per Gaufred Rocaberti, 1r abat de Pedra.

No deixa de ser curi贸s que a Poblet hi hagi una habitaci贸 magn铆fica amb una gran llar de foc que s鈥檃nomena 鈥 la xocolateria鈥 i 茅s just al costat del Palau de Mart铆 l鈥橦um脿, segons apunta l鈥橝ssumpta Miralpeix. Sembla que l鈥檈stan莽a es denominaria aix铆 al segle XIX, durant el Romanticisme. L鈥檈stan莽a 茅s l鈥檃ntiga sala medieval de l鈥檃bat Copons.

Les xocolatades a Catalunya durant el segle XVIII

Aix铆, doncs, la xocolata primer va ser un plaer reservat a molt pocs (persones reials, nobles, cortesans鈥), per貌 poc a poc va anar difonent-se a les altres capes de la societat, tal i com veurem m茅s endavant. En trobem un exemple preci贸s en un plaf贸 de cer脿mica policromada, fet entron el 1710 al taller d鈥橢n Llu铆s Passoles, a Barcelona. Va ser creat per decorar el jard铆 de la resid猫ncia que En Josep d鈥橝mat i de Planella, primer marqu猫s de Castellbell, posse茂a a la vila d鈥橝lella, al Maresme. S鈥檋i representa una festa en un jard铆 aristocr脿tic, on s鈥檋i veu la noblesa catalana en plena celebraci贸, amb m煤sica, passeig, ball, tert煤lia i, sobretot, una cerimoniosa xocolatada.

Els cavallers servien les dames amb gran cortesia, agenollats a terra mentre els oferien la xicra de xocolata. La imatge 茅s, doncs, representativa del que seria l鈥檌deal de vida a les classes altes de la Il路lustraci贸 europea. La xocolata esdevingu茅 un element essencial d鈥檃quest plaer de viure.

10

Cer脿mica d鈥檌nici del s. XVIII. Museu de Cer脿mica de Pedralbes (Bcn)

11

Detall de La Xocolatada (1710)

Un adroguer de Barcelona, En Pau Mart铆 Rovellat, escriv铆 al segle XVIII un dels primers receptaris en qu猫 apareix la xocolata; es tracta de l鈥檕bra Llibre de confitures i de drogues. Tractat escrit per formar el perfecte adroguer (1706), on la xocolata s鈥檌nclou a les menges que venien els adroguers i, per tant, consumien els catalans.

Al fam贸s Calaix de Sastre del Bar贸 de Mald脿 trobem un munt de cites que constaten com la xocolata era s铆mbol de plaer i refinament, a l鈥櫭╬oca i entre les classes acomodades. El 9 de maig del 1796 escriu: 鈥淎rribats a casa, hem berenat de taronges de Mallorca, d鈥檃ll貌 ben riques, i despu茅s hem pres xocolate ab bescuits tous i melindros ab molta alegria, bevent-hi sos gots d鈥檃igua fresca鈥.

La industrialitzaci贸 de la xocolata

Bo i que ja al 1585 s鈥檌nici脿 el desenvolupament del comer莽 del cacau a la pen铆nsula Ib猫rica, no fou fins el segle XVIII que s鈥檌ntrodu铆 a la resta d鈥橢uropa, comen莽ant per Fran莽a i It脿lia. Espanya va ser, doncs, el primer pa铆s exportador de xocolata i no 茅s pas per casualitat que la primera f脿brica s鈥檕br铆s a Barcelona l鈥檃ny 1780.

Sabem que a l鈥檃ny 1777, a Barcelona, un xocolater de nom Fernandes va inventar un giny per fer xocolata s貌lida, tot una novetat en aquells anys. La m脿quina del senyor Fernandes, de la qual ens parla En Joan Amades, no devia ser gaire diferent de la mostrada en el dibuix: una andr貌mina mig mec脿nima i mig hidr脿ulica. Malauradament ens l鈥檋em d鈥檌maginar, perqu猫 de la m脿quina original no n鈥檋a quedat res: ni un dibuix, ni una descripci贸 ni el testimoni d鈥檃lg煤 que l鈥檋agu茅s vista de prop. Sembla ser que durant un temps la van tenir exposada al carrer Sant Silvestre, on hi havia la seu del Gremi de Xocolaters de la ciutat. Se sap que va despertar l鈥檌nter猫s dels pastissers de Par铆s, els quals van enviar una comissi贸 d鈥檈xperts a Barcelona a investigar-ne les excel路l猫ncies.

12

Giny del xocolater barcelon铆 Fernandes

El mateix dietari del Bar贸 de Mald脿 (Rafael d鈥橝mat i de Cortada) deixa const脿ncia de l鈥檈xist猫ncia d鈥檜na f脿brica de moldre xocolata, a Manresa. Escriu el dia 11 de setembre de 1810: 鈥淎n脿rem i entr脿rem a veure la f脿brica del xocolate [鈥, veient ja lo xocolate m貌lt, sentint-se son olor arom脿tic que pareixia percerbir-ne lo gust d鈥檈ll sent beguda; com a mi un de tants aficionats al xocolate, com que en prenc mat铆 i tarda, com lo pa quotidi脿鈥.

El segle XIX: receptes i morters

Una mica m茅s endavant, al segle XIX, apareix un recull an貌nim de receptes excepcional: La cuynera catalana (1835), en qu猫 s鈥檌nclouen les 鈥減astillas de xacolata鈥 i els 鈥渂ascuyts de xacolata鈥. Aquest receptari 茅s considerat el primer tractat de cuina escrit en catal脿 despr茅s del buit en la materia que segu铆 al Llibre del Coch (1520), un buit, certament, molt sospit贸s. 脡s, per tant, el pont entre la cuina medieval i l鈥檃ctual, mentre no trobem d鈥檃ltres referents.

13

Una curiositat de la recepta de com fer els dits bascuyts de xacolata 茅s que se鈥檔s diu que 鈥渃alia barrejar una clara d鈥檕u amb xocolata ratllada; tanta com fos necess脿ria perqu猫 la clara qued茅s ben fosca. La barreja calia moldre-la en un morter de pedra fins que tot qued茅s ben unificat i es desf茅s鈥.

Dic que 茅s una curiositat, perqu猫 per moldre les llavors de cacau, en els origens mexicans, es feia servir un morter de pedra tallada de forma rectangular on es molien les llavors i s鈥檈mmprava una altra pe莽a de pedra cil铆ndrica per moldre.

14

Metate (n谩uhatl), morter de pedra originari de Llatinoam猫rica, en especial, M猫xic.

脡s evident que l鈥櫭簊 del morter de pedra 茅s indissociable de la cuina catalana, quan pensem en les tradicionals picades de fruits secs i pa sec, l鈥檃llioli, etc.

15

Morter tradicional en la cuina catalana (la m脿 de morter pot ser de fusta o de pedra)

La xocolata a la pedra

Aquesta manera de moldre les llavors del cacau, 鈥渁 la pedra鈥, em va fer pensar en la llarga tradici贸 torronaire i xocolatera d鈥橝gramunt i l鈥檈laboraci贸 de la famosa xocolata a la pedra. Aquesta vila de l鈥橴rgell ha tingut de fa molt temps una estreta relaci贸 amb la xocolata des que el 1808 el xocolater barcelon铆 Gabriel Amatller la tri脿 per instal路lar-s鈥檋i, a ran de l鈥檕cupaci贸 de Barcelona per les tropes de Napole贸. Amatller es qued脿 a Agramunt durant tota la guerra de la Independ猫ncia. La not铆cia documentada m茅s antiga que s鈥檋a trobat de la xocolata a Agramunt s贸n uns cap铆tols matrimonials datats el 1830 en els quals s鈥檃nomena davant de notari 鈥渪ocolater i confiter鈥 a Antoni Vilad脿s i Kamic.

La xocolata a la pedra es fa emprant exclusivament cacau, sense la mantega, la qual cosa li d贸na una textura sorrenca, que fa recordar, diuen, a l鈥檕rigin脿ria asteca.

16

Xocolata a la pedra amb canyella, Casa Vicens (Agramunt)

17

Xocolata a la pedra de Sanvi (detall pes en lliures)

L鈥檕fici de fer xocolata

A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, nom茅s podien elaborar i vendre xocolata les persones que formaven part d鈥檜n gremi. De gremis que poguessin fer xocolata, fins al segle XIX, en trobem nom茅s a Barcelona. I des de la ciutat, es distribu茂a per tot el territori. Aix貌 no vol dir que no hi haguessin xocolaters a altres ciutats; per貌 de gremis, no. Els xocolaters podien elaborar el producte a la seva botiga o a la mateixa casa de qui els encarregava la xocolata (aix铆 ho preferien les classes benestants). Per fer-los la xocolata havien de portar els estris: una pedra i els ingredients per fer la barreja: cacau, sucre i esp猫cies. Sota la pedra rectangular i llisa encenien una flama ben generosa que escalfava les faves de cacau fermentades, torrades i espellofades i hi feien c贸rrer per sobre un corr贸 tamb茅 de pedra, per tal de fer la m貌lta. Els xocolaters havien de ser homes for莽uts i de constituci贸 robusta. No direu que aquesta manera primig猫nia d鈥檈laborar la pasta de cacau no recorda el metate precolomb铆 de qu猫 hem parlat unes l铆nies m茅s amunt.

18

Xocolater esclafant les faves de cacau amb un corr贸 de pedra

La xicra

El vas petit de fang o de fusta on es prenia la xocolata 茅s, segons el DRAE una 鈥渏铆cara鈥. Deu aquesta denominaci贸 al nom de l鈥檃rbre americ脿 els fruits del qual s鈥檈mpraven com a vasos per beure. El nom cient铆fic 茅s Crescentia cujete. Popularment, per貌, t茅 diverses denominacions depenent del pa铆s llatinoameric脿, per貌 a Nicaragua, Cuba i M猫xic, es diu j铆cara.

Ens diu el diccionari catal脿 que 鈥渦na xicra 茅s una tassa petita, m茅s aviat alta i estreta que s鈥檈mpra expressament per prendre xocolata o caf猫鈥.

Antigament tamb茅 era una unitat de mesura de volum tradicional t铆picament catalana: una xicra equivalia, a Barcelona, a 1/8 de litre, 茅s a dir, 125 ml. Aquesta mesura variava segons la localitat.

19

Mancerina (platet) i xicra (vas) , 1760-1780. Museu de Cer脿mica de Barcelona

Per prendre xocolata, al segle XVII es va posar de moda prendre-la amb una tassa que tenia la mida d鈥檜na xicra i s鈥檈ncaixava en un plat especial dit mancerina, en honor del seu inventor el Duc de Mancera, Virrei del Per煤 (1639-1648).

Tenim const脿ncia tamb茅 dels testimonis que deixaren per escrit els viatgers estrangers al seu pas per Espanya. Consideraven la xocolata un producte t铆pic espanyol. A final del s. XVIII, un metge brit脿nic, Joseph Townsed, en donava la recepta:

鈥淢ezclan en Espa帽a seis libras de cacao con tres o tres libras y media de az煤car, siete vainas de vainilla, una libra y media de ma铆z, una media libra de canela, seis clavos de girasol, una dracma de pimienta de Guinea (capsicum), algunas nueces de achiote, para aumentar el color, y un poco de amizcle o de 谩mbar gris, a fin de dar al chocolate un olor agradable. Algunas personas, sin embargo, no ponen m谩s que az煤car y canela. Los indios mezclan a una libra de cacao una media libra de ma铆z, otro tanto de az煤car y un poco de agua de rosas鈥.

L鈥檈timologia del mot cacau

Pel que fa a l鈥檈timologia del mot, ens diu el diccionari de la Real Academia Espa帽ola que xocoatl ve del n脿huatl: de la uni贸 de xoco, que vol dir amargant i atl que significa aigua. Buscant en el Diccionari Alcover, trobo que antigament cacau es deia cacalt, la qual cosa ens indica una connexi贸 directa d鈥檜na paraula amb l鈥檃ltra.

A m茅s a m茅s, trobem que a l鈥橢mpord脿 i al Pla de Barcelona s鈥檈mpra cacau com a met脿fora de diners. Curiosament, tamb茅 coincideix amb el fet que les llavors de cacau van fer la funci贸 de moneda. Ho exemplifica aix铆 el diccionari: 鈥淎 l鈥檕ncle fes-li compliments; mira que t茅 molt cacau鈥.

Al C貌dex Dresde (datat del s. XI o XII), el llibre maia escrit m茅s antic procedent d鈥橝m猫rica, hi trobem escrit 鈥渒akau u hanal鈥 i significa que el cacau 茅s l鈥檃liment (del D茅u de la Pluja, Kon). Veiem que el so 茅s id猫ntic en catal脿.

Michael Coe, professor em猫rit d鈥檃ntroplogia de la Universitat de Yale i coautor del llibre The true history of Chocolate (1996), afirma que la paraula xocolatl 鈥渘o apareix en cap text o font antiga previ a la conquesta, en llengua n脿huatl, el llenguatge de la cultura asteca鈥.

L鈥檕rigen del mot 茅s doncs controvertit. Altres entesos suggereixen que cacau prov茅 de ka-kawa-tl, que significa objecte semblant a un ou. En aquest sentit, En Francesc Magriny脿 em va recordar que en occit脿 ou es diu cacau. Vaig pensar tamb茅 en alguns mots catalans que recorden el mot cacau, com cocou. Segons el diccionari, en llenguatge infantil cocou significa justament, ou. A Arenys de Munt en trobem un exemple encara viu avui en la parla popular: de fer pilonets de sorra, se鈥檔 diu fer cocous.

Conclusi贸

Despr茅s d鈥檋aver estat contrastant diverses fonts d鈥檌nformaci贸 referents als or铆gens de la xocolata, no puc obviar el fet que els catalans s铆 que hi hem tingut alguna cosa a dir i fer. En s贸n molts els vestigis que n鈥檋an quedat i moltes les 鈥渃oincid猫ncies鈥 en el temps i en la traject貌ria de la difusi贸 i expansi贸 d鈥檃questa menja origin脿ria de les Am猫riques. Si b茅 all铆 era una beguda amargant, picant, escumosa ofreda, la seva transformaci贸 i sublimaci贸 des que arriba a la pen铆nsula 茅s cabdal per la seva gran acceptaci贸 al Vell Continent. I aqu铆 茅s on anem trobant les arrels en la nostra cuina tradicional, que r脿pidament adopta la xocolata en tot tipus de receptes, de mar i muntanya i arreu del territori. Que els monjos que fundaren el monestir on oficialment es diu que es cre脿 la xocolata com a tal fossin de Poblet, tamb茅 茅s un detall que no pot pas ser anecd貌tic. Que la manera de fer xocolata a l鈥檃steca, a la pedra, hagi perdurat tan fortament a casa nostra i Agramunt en sigui el seu bressol, per mi, tampoc 茅s casual. I que la industrialitzaci贸 de la xocolata comenc茅s a Barcelona, amb la primera f脿brica documentada, aix铆 com la creaci贸 d鈥檃lguns dels ginys protoindustrials per passar de la manera manual a la mec脿nica fossin catalans, tampoc 茅s casual.

Si els catalans, com se鈥檔s diu i se鈥檔s repeteix, no vam tenir res a veure amb els primers temps de la descoberta i conquesta americana, com 茅s que tants fets relacionats amb la xocolata passen a casa nostra? Com 茅s que els primers monestirs on es fa xocolata s贸n a l鈥橝rag贸 i a Catalunya? I per qu猫 la primera industrialitzaci贸 i els primers ginys per a la seva fabricaci贸 moderna s贸n tamb茅 aqu铆? S贸n dades que ens haurien de fer pensar que potser la hist貌ria que ens han explicat s鈥檋a de tornar a explicar i que 茅s feina de tots revisar-la.

Gemma Bufias

15猫 Simposi sobre la Descoberta Catalana d鈥橝m猫rica

Arenys de Munt, 28 de novembre del 2015




versió per imprimir

  1. David Segarra
    16-03-2017 11:13

    El nivel es de una ni帽a de corta edad. Empieza a explicar la etimolog铆a de la palabra "cacau" y luego dice que un erudito afirma que la palabra "xocolatl" no aparece en ninguna fuente escrita precolumbina (no es sorprendente: los conquistadores destruyeron casi todos los libros de los maya. Menos mal que los conquistadores eran todos catalanes....). Pero la palabra xocolatl es una cosa, la palabra cacau es otra, y SI exist铆a. NO HAY DUDA. Esas idioteces de "coucou" en occitano...realmente no ten茅is ni idea. Una chica de 12 a帽os tiene m谩s sentido com煤n e inteligencia.

  2. Francesc
    27-01-2016 12:18

    Jordi: "cacau" amb el significat de "ou" jo l'he trobat en occit脿 auvernhat. En concret, en el llibre "Auvergnat de poche. " de jean Roux. Edit. Assimil (2004): p脿g 229.

  3. Francesc
    26-01-2016 23:45

    Jordi, mira en Lou tresour dou Felibrige, de Mistral.

  4. Jordi
    26-01-2016 23:30

    Pel que es diu a l'article que en llenguatge infantil cocou vol dir ou, en el meu cas --s贸c de Girona ciutat-- recordo haver-ne dit quicou (a l'Alcover-Moll, quicou nom茅s vol dir el bolet tamb茅 anomenat ou de reig).

    Pel que fa el que a l'article s'hi diu que en occit脿 cacau tamb茅 vol dir ou, al diccionari Cantalausa, basat en els parlars llenguadocians, no he pas sabut trobar-l'hi. En els altres parlars occitans no ho he pas cercat.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Crist貌for Colom de la ciutat comtal.
18283
Presentaci贸 de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la B铆blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin 茅s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
A partir d鈥檜ns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Can脿ries a la tornada d鈥檜n...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Su猫cia que es diuen...[+]
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al T煤ria", un llibre escrit conjuntament per...[+]