ARTICLES » 25-10-2023 | COLOM, CATALà
 3565
|
La llengua d’En Cristòfor Colom
Després de llegir el llibre d’En Josep Ma Castellnou sobre la llengua que parlava En Colom, En Claudi Romeu (traspassat el març del 2009), va escriure l’article present per donar a conèixer aquesta veritat oculta i denunciar la censura d’estat que ha perpetrat el magnicidi de la nostra història.
El lingüista Josep Maria Castellnou té un llibre molt interessant, per ben documentat i escrupolós, dedicat a fonamentar el català com la llengua espontània del navegant i descobridor del continent americà. Tot el llibre és una aportació important i s’endevina el rigor i la imparcialitat amb què En Castellnou afronta el tema, prescindint que, com a català, podria avalar apriorísticament la catalanitat del navegant. Contràriament a aquesta investigació, podem veure la diferència de tractament que utilitza un eminent filòleg espanyol, Ramón Menéndez Pidal. Per reforçar aquest comentari sols faré una referència que crec que justifica per si sola el que acabo d’assenyalar, extreta del llibre de Castellnou –p., 40– Cristòlfor Colom, català (com parlava Cristòfor Colom?), publicat per La llar del llibre.
En una estada d’En Colom al monestir de La Ràbida (Palos de la Frontera-Huelva) un metge de nom García Hernández, li diu: –“E viéndole disposición de otra tierra o reino, ajeno en su lengua, le preguntó que quien era y de donde venia”. Tots els altres (testimonis) vénen a dir el mateix. Però si s’hi posa atenció, es veu clar que En Colom no respon ni qui és ni d’on ve, i ens queda només el testimoni de parlar amb deix d’altra terra o regne. Però Menéndez Pidal, com fan tants d’altres que tenen l’estrangeria d’En Colom resolta a priori, diu que el testimoni d’aquells declarants no dóna lloc a dubtes, ja que “no se podian aplicar buenamente (els dubtes sobre el parlar d’En Colom) al habla de un gallego, familiarmente conocido de todo español”; la qual cosa creiem del tot ociosa, i molt més en aquella època, i és el mateix Oviedo (Gonzalo Fernández de Oviedo, bisbe de Chiapas) qui ens dóna la raó quan diu: “Como se avernan el andaluz con el valenciano, y el de Perpiñán con el Cordobés, y el aragonés con el guipuzcoano, y el gallego con el castellano (sospechando que es portugues)...?”, donant a entendre que, per a un castellà no eren gaire conegudes les llengües de la Península. I nosaltres, volem posar en relleu, tant pel que fa a Menéndez Pidal com pel que fa a Oviedo, l’omissió de la referència al català (aneu a saber per què). Un altre testimoni, referint la manera d’expressar-se d’En Colom (encara que sigui per escrits llegits i, a més, ja en una època un xic posterior, però que també vénen bé al cas), és el del pare Las Casas, el qual, copiant papers del descobridor al peu de la lletra, diu “ser natural de otra lengua”, “como en Castilla no habia nacido”, “como no fuese su lengua materna ”, “el cual no sabia bien” el llenguatge castellà.
Veiem que tots són d’acord a afirmar que En Colom ni parla ni escriu el castellà correctament, però ningú no indica res més. Tots es limiten a fer-lo estrany al castellà, sense aclarir cap dubte ni donar cap més pista. En conclusió: tant els testimonis de La Ràbida com el d’En Las Casas, i com tants d’altres, sols afirmen una cosa: que En Colom no parla bé el castellà per no ésser aquesta la seva llengua, però no afirmen res més. Aquí tenim un clar exemple de com actuen els espanyols, amb el seu espanyolisme (que diuen que no és nacionalisme, ca! no ho penseu pas) més furibund. Tinguem ben present que el comentari relatat inclou la figura d’un especialista de gran prestigi com és Menéndez Pidal, que va arribar a ser el President de l’Acadèmia de la Llengua espanyola, i que també queda afectat per tendenciós i faltat d’objectivitat en els moments que li convé. Doncs bé, així s’ha escrit la “historia de España”, que escampen! I pobre de qui s’atreveixi a posar-ne algun relat en dubte, perquè li caurà una galleda d’improperis i insults inacabables.
Són moltes les aportacions que En Castellnou fa en aquest llibre. Moltes d’elles molt difícilment contestables i també, sovint, diametralment contradictòries a les tesis de Menéndez Pidal. Però n’hi ha una de molt reiterativa que és la de no citar el català com a llengua possible d’En Colom en moments que comenta diverses possibilitats i que completa prescindint totalment de la possibilitat catalana. Especula molt sobre si va aprendre el castellà que escrivia i parlava, aquí allà o més enllà, però mai cita Catalunya. Parteix prèviament d’un Colom genovès, a priori sense presentar cap dubte ni cap altre possibilitat. Segueix les lliçons dels Reis Catòlics, de Carles I i de Felip II que són la tripleta que va assentar aquesta versió. És inqüestionable que, com a mínim, els reis catòlics sabien de bones fonts de la catalanitat innegable d’En Colom. La descoberta d’Amèrica i, mes concretament, el primer viatge va ser una empresa catalana i que pertany exclusivament a la història del nostre país. A partir d’aquest viatge ja es produeixen tota una sèrie d’actuacions castellanes (que no espanyoles encara), que preparen molt detingudament el furt del descobriment per atribuir-se aquest fet a la corona castellana (i després espanyola). Es van eliminar multitud de documents, se’n van falsificar quantitats ingents per mediació de la censura establerta ja pels Reis Catòlics, que prohibia publicar res sobre el descobriment si no era revisat minuciosament per aquest organisme i autoritzava una versió adulterada segons els convenia.
De totes maneres, cal fer notar que, malgrat el gran esforç amb què van anar teixint les versions oficials, una obra d’aquesta envergadura ha deixat molts rastres que una hora o altra acabaran vencent la mentida i l’engany que suposa davant del món aquest magnicidi històric i cultural. Un altre dels investigadors que està treballant moltíssim sobre el tema, com a historiador, és En Jordi Bilbeny que ha escrit una col·lecció de llibres interessantíssims sobre aquest afer i que seran una palanca de gran eficàcia per tombar les falsedats i reconstruir una història verdadera i solvent. Solament dos títols d’aquest autor: Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny (Llibres d’índex) i Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (Edicions Proa).
Claudi Romeu,
21 de juny del 2007
Podeu trobar l’article original a l’enllaç següent:
https://www.fundaciopedrolo.cat/omw/mod/conculcacions/pdf/56.pdf
Autor: Claudi Romeu
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
*(res bé)
Bé, crec que caricatures a l'INH, ho exageres.
També he de dir que quan estava escrivint els meus dos darrers paràgrafs estava pixant-me de riure.
No m'ho he pres tan a pit, però al final resulta cansat. No fem res ningú, la mare que va!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
No, no entenc, perquè una castellanada no podria ni pot provar mai el primer que suposes, i per tant absolutament mai el que continues pressuposant a continuació, per molts punts suspensius que hi afegeixis.
Aixi que no intentis caricaturar i ridiculitzar les meves aportacions al debat.
Amb mi has d'anar acostumant-te a saber perdre. Així que donat per perdedor i abandona aquest camp de batalla.
Punt i final.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Bueno, al principi, que està al final d'una altra entrada, que es fa impossible resseguir un fil en la manera que ho heu fet.
Correctíssimament!!
Progresses adequadament.
Al principi ja he dit que això per si sols no prova la catalanitat de Colom.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Alvaro, és que la meva hipòtesis, "Un personatge anomenat Colom a Catalunya serà conegut a Castella automàticament com Colón", està més que provada, perquè és una fórmula científica, és un teorema formulat per la ciència lingüística.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Las hipotesis se sustentan con pruebas, si no se quedan en ocurrencias
Nyas coca!!
O molt més fàcil, demostra'm que al s. XV els castellans pronunciaven correctament l'arxiconegut ".com"
La meva afirmació, la meva conjectura no és:
"Si deien 'Colom' en Catalunya, és perquè era català." sinó:
Si deien 'Colom' en Catalunya i a Castella li deien Colón, és més possible que fos perquè aquest Colón fos català que perquè ell es canvies el nom d'un Colombo italià a Colón.
És falsable tant o més que dir "Va voler canviar-se el nom Colombo per Colón"
En la meva afirmació caldria demostrar-me que al s XV. els castellans no feien aquesta classe d'adaptacions encara. Però no cal que sigui amb el mot Colom, sinó amb Jerusalem o amb Belem. Mentre que demostrar que ell no va voler canviar-se el nom Colombo per Colon se'm fa impossible.
En la meva hipòtesis cabrien altres possibilitats, com que un Colombo italià es passes 20 anys a Cat, se'l coneguès ja a Cat com a Colom, i després passara a Castella sent conegut com a Colom i, per tant, a Castella com Colón. Però sembla que no és el cas.
També, després de veure els tuits de l'Arturito el Marquesito eixe, que sent un Casanova COULLON (i aquí aventuro que aquest Coullon es pronuncia Colon), doncs efectivament a Castella se'l conegués com Colón, però ens du a la mateixa conclusió per una altra via.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Ai, Joanet, però si pel que em contestes sembla que els experts no han tocat aquest punt ni tan sols l'han contemplat.
Què vols que et digui. Tu m'has preguntat que quina era la prova que considero més important i tu ja venies amb la resposta preparada, que servia per a qualsevol resposta que t'hagués donat, i continues igual.
Demostra'm que estic equivocat com vas fer amb Francesc 2 i tanco la boca. Però no entres en histèria perquè et resulte més difícil.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
A veure, el descobridor genovès Colombo de la història acceptada no el coneixia ningú, ni a Castella i molt menys a Catalunya. Si un diu que li diuen Colón, doncs a Catalunya li diran Colon, perquè:
1.- No remet al colom
2.- A Catalunya no tenien per què saber que aquest Colón desconegut venia d'un nom canviat a partir de Colombo.
Per a mi la pregunta que fas és pràcticament equivalent a aquesta altra:
Realment no veus normal que diem "Colom" per un Colombo que va canviar el seu nom a Marilyn?
Ridícul.
Absurd.
Per entrar a parlar del Catàleg ja tendria que mirar-me'l una mica.
Es pot trobar en la web?
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
No em sembla gens ridícula i no, no trobo gens normal la explicació que dones, sinó ridícula, nyas coco!!
3.- jo ho veig una mica diferent.
"Ferran col.leccionava llibres". Va en busca d'aquestos llibres allí on pot. Va a buscar la Lletra de SON PARE a Barcelona: -Mira, en tenim la que vam imprimir en català i la que van imprimir en castellà, ens faries un favor si et quedessis la castellana i nosaltres quedéssim la catalana per a l'arxiu reial de Barcelona, però sé que no colarà..., en efectiu o en targeta?
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Però buenu, serà possible!
""Colom" és la versió catalana del nom adoptat de[per (suposo)] Colombo".
Per què els catalans havien de versionar el nom "Colón" a "Colom" quan tenien, per exemple, un "Ramon" des de temps immemorials?
Si és Colón és Colon igual que si és Ramón és Ramon. En tot cas la versió catalana seria "Coló", que ara que penso, fins i tot crec que he arribat a sentir en el parlar dels majors quan es referien al descobridor.
Dis-me tu, si us plau, un llibre o article d'experts colombins on analitzin o comenten o tan sols mencionen aquesta qüestió lingüística i quedo almenys un tant més tranquil, en el sentit de que, en efecte, SÍ s'han adonat i l'han sospesat almenys.
3.- Bé, suposo que el que dius és la forma adequada o honesta, no sé si inclús obligatòria de comportament en tota institució acadèmica o científica o seriosa o que aspira a ser-ho. Bé, si és el cas i no n'hi ha prou amb una suposada retractació suposadament sobreentesa amb la retirada de l'article, doncs mal fet. S'han de seguir bé les pautes (si tot allò que he suposat al principi és així).
4.- Bé, doncs és molt suggeridora la idea que Ferran Colom volgués tenir en les seves mans i poder com un tresor la versió impresa de l'original de son pare.
5.- Ceps al camí. Soc xorrant sang. Només cauré una altra vegada més, espero.
6.- Només no, home, no siguis tan dur, i sec i agre.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Doncs serà un punt i seguit.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
"Si he pogut entendre .... dius que'ls meus comentaris són delictius. De veritat? Qüestionar dogma oficialista és delicte?"
Arrea!! Ara resulta que tu qüestiones el "dogma oficialista"??
Mare meva.
La resposta que t'ha donat l'Edmund també cal tenir-la en consideració...
Ai mare!...
Abad, per escriure el que vaig escriure m'hi vaig documentar UNA MICA, vaig veure la variant ligur de Colom, i què, també refereix a l'ocell.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
(Crec que m'he referit dues vegades a Francesc 2 com a Francesc B, equivocadament)
8.- tu penses o sospites o inclús tens la seguretat que la versió impresa de Barcelona és la que figurava en la biblioteca del Ferran C.?
1,2 i 3.- Veus, això de la Marilyn és un canvi de nom, però no lo de Colom.
Es canvia el nom i resulta que aquest canvi coincideix 100% amb el que seria la adaptació castellana del nom Colom, menuda punteria!!, però n'hi ha més, perquè malgrat aquest canvi que va voler fer ell, malgrat aquest canvi, resulta que a Catalunya seguien coneixent-lo com a Colom i a Italia com a Colombo sense que el seu nom canviat signifique res d'això, hahaahaaahaaaa, de què li va servir llavors!!
Es que això del canvi de nom voluntari no passa el mes mínim escrutini. Es com una broma o un acudit.
3i 4.- Val sí, s'han de sopesar les diferentes proves i en hi han moltes com exposes que el fan genovès, però és que aquesta de la adaptació al castellà del nom català, per la forma en que respons, diria que ni tan sols s'ha tingut en compte i ni s'ha posat a la balança...
10.- Potser s'han donat compte que les conclusions eren massa apresurades, que potser han ficat la pata o ves a saber.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Era genovès, no italià en el sentit actual, i en genovès colom es diu cömbo, no colombo. D'altra banda, els finals en -on, inexistents en català o en italià, són normals en genovès: contribuçion, confescion, condiçion, etc.
Cal conèixer la situació lingüística de la península itàlica al segle XV abans d'atrevir-se a discutir els qui s'han consagrat a estudiar-lo amb metodologia rigorosa.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Bé, deixant a banda el meus darrers tres paràgrafs, que només són una necessitat d'expressar-me de forma planera, puntualitzo el restant.
1 i 2.- Val, sí, no ha de ser precisament la carta manuscrita adreçada a Sanxis, caben aquestes altres possibilitats que comentes, però això no fa variar el meu argumentari en el cas que fos una còpia i a dures penes tampoc en el cas que fos una traducció o una còpia d'una traducció, perquè el que m'és del tot insatisfactori és com resols el punt 3.
3.- Aquest punt és clau per mi i per suposat que em presenta problemes. Ja em vas contestar fa anys de forma semblant i ja veus que segueixo insatisfet.
O sigui, a veure si ho entenc, per tu, per als experts i per la història acceptada el seu suposat nom és COLOMBO, en italià, que refereix a l'ocell del mateix nom, i en la forma llatina COLUMBUS, que és com queda fixat per a tota la cristiandat i per a tot el món, que també refereix al mateix ocell, i les poques llengües que no han agafat la forma llatina, en el seu idioma també refereixen a l'ocell, però hi ha una llengua, precisament la llengua del regne descobridor, en que el seu cognom no refereix a l'ocell, sinó que a més no significa absolutament res, és una simple aberració, i no us causa sorpresa? No us causa alguna pregunta, alguna inquietud? 4.- No us causa absolutament res i ho solucioneu amb que eixe és el nom que va voler agafar ell, només perquè en els escrits, TOTS EN CASTELLÀ, apareix amb eixa forma aberrada i punt??
VINGA VA!!!
8.- Això no ho sé. Sé que vareu tenir una discussió tu i el Francesc B sobre aquest tema en particular, que vaig resseguir fora de temps, i que finalment tu tenies raó, però ara no sé dir-te exactament quin era el nucli de la discussió que teníeu (crec que anava de si era un manuscrit o una edició impresa).
9.- Un frau??
No sé que dir-te, no els considero un frau, poden equivocar-se i molt i no tindre la millor metodologia, però no els considero un frau, igual que tampoc considero un frau als experts que s'equivoquen gastant una millor metodologia, que no perfecta tampoc pel que he dit en el punt 3 i 4...
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
En cap moment se m'ha passat pel cap cap conspiranòia que tingués l'impressor pel cap. Mai. Simplement tradueix i reprodueix els cognoms que veu a la carta manuscrita.
Perquè ja sé que a Barcelona també se'n va fer una edició en català, casualment desapareguda..., però es que la edició de Roma no es basa en la carta manuscrita enviada a Santàngel, en la que sí és basa la edició castellana i catalana de Barcelona, sinó en la enviada a Sanxis, i per tant està traduint de la carta manuscrita enviada a Sanxis, però respectant els cognoms tal i com els veu, en català. La carta manuscrita enviada pel descobridor a Sanxis estava escrita en català o, si més no, els cognoms segur.
Però es que, que el cognom original era "COLOM" i no un altre, ens ho corrobora la adaptació natural d'aquest cognom al castellà, que ha quedat fixat per tota la hispanitat durant segles i que no pot venir més que del cognom COLOM, de cap altre (i al mateix temps ens permet rebutjar les teories d'errada tipogràfica i de conspiranòies de l'impressor romà)
Mira, Joanet, cap o pocs experts en història colombina, tant castellans, com hispanoamericans com anglosaxons, tindran coneixement d'aquesta peculiaritat lingüística del castellà.
I ja, per adobar-ho, les tres cartes manuscrites que va enviar el descobridor a diferents destinataris, en que es basen les edicions impreses, totes tres han desaparegut casualment..., i això em permet afirmar que totes tres estaven escrites en CATALÀ. A un expert segur que no, però a mi sí, COLLONS!!
Ja està bé, home!! La edició catalana de Barcelona perduda casualment, la copia en català de la biblioteca ferrandina perduda casualment, doncs aquestes altres tres primeres perdudes casualment també estaven en català, AU!!
"Perdudes casualment" significa CATALÀ, requeteAU!!
(no estic cabrejat, eh, és que he de berrejar de tant en tant, m'ho ha prescrit aquell psiquiatra que em vas recomanar)
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Ostres, a això de tancar els comentaris en una setmana no li trobe sentit. Deixaria al menys un mes.
(Contesto aquí al darrer comentari del Joanet en l'article sobre Cabot i Nord-Amèrica)
No.
El cognom COLOM no surt a la edició feta per un català a Barcelona en castellà, a partir de la carta enviada pel descobridor a Santàngel, surt a la de Roma de dos mesos després, en llatí, i a partir d'una altra carta diferent enviada pel descobridor a Sanxis, i on, a més, es respecten els tres cognoms que surten en l'idioma i grafia original: "Sanxis", "Cosco" i "Colom".
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo