Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
ARTICLES » 23-01-2018  |  COLOM, CATALà
10957

La nissaga dels Yàñez i el seu establiment a Catalunya

¿Els famosos germans Yàñez Pinçon eren mariners andalusos o nobles portuguesos que es van establir a Catalunya durant la Guerra Civil del segle XV? ¿En Colom els coneixia i els va convèncer perquè l’acompanyessin en el seu primer viatge transoceànic o hi van anar perquè se’ls va trobar per atzar? L’historiador Jordi Indiano ens ho revela en aquest preciosíssim estudi.

L'Alfons Yañez (Anes) Pinçon, amb la vila de Cotlliure al darrera

La guerra civil catalana del segle XV (1462-1472)
El segle XV fou per a Catalunya, i per molts altres indrets d'Europa, una època de reivindicacions i lluites socials entre les classes benestants i les classes humils. Mentre els uns volien conservar com fos els seus privilegis i la seva influència social, els altres, com eren els pagesos, vivien pràcticament en situació de falta de llibertat. I si a això hi afegim la situació de fam endèmica en què es trobaven aquests últims —ateses les males collites i les epidèmies de la pesta—, entendrem fàcilment la violència de la guerra. Per aquest motiu l'enfrontament fou una veritable guerra civil —la primera que patia el Principat— on uns catalans lluitaren contra d'altres.

Tres protagonistes principals tingué aquest conflicte. D'una banda, l'oligarquia feudal i burgesa, de l'altra, la Monarquia, i al mig, patint les arbitrarietats d´ambdós bàndols, les classes populars.

Els motius estructurals que ajuden a explicar el perquè d'aquesta guerra són diversos:

  • una crisi econòmica que venia patint el Principat des de feia temps;
  • una situació explosiva al camp català: la qüestió remença;
  • un conflicte municipal a Barcelona;

No obstant això, un fet concret provocà l'inici de les hostilitats. A finals de l'any 1460, en Joan II ordenà la detenció del seu fill Carles de Viana. La posterior petició al rei que alliberés el seu fill obligà inicialment en Joan II a acceptar-la —Capitulació de Vilafranca del Penedès, de juny de 1461—. Aquella establia que el rei hauria de demanar autorització al Consell del Principat per poder entrar-hi (el monarca només conservaria el poder de convocar les Corts i el nomenament de ministres i oficials). Però la mort, pocs mesos després, del príncep de Viana, va fer que en Joan II entrés al Principat el juny de 1462 i s'apoderés de Balaguer, fent cas omís de la sobredita Capitulació, amb la qual cosa la guerra fou un fet. Això provocà que les classes dirigents catalanes destituïssin en Joan II i oferissin la Corona, al llarg dels deu anys de guerra, successivament a l’Enric IV de Castella, a en Pere de Portugal i a en Renat d´Anjou, la qual cosa  provocà que el Principat es dividís en dos bàndols: els partidaris d’en Joan II i els partidaris de la Generalitat.

Durant aquests anys de lluita, la iniciativa la tingueren, gairebé sempre, els partidaris d’en Joan II. Ja a les acaballes del conflicte, s'arribà a una entesa entre ambdós bàndols, coneguda com a Capitulació de Pedralbes (1472), per la qual el rei Joan II es comprometia a respectar les Constitucions de Catalunya. No hi hagueren  guanyadors ni vençuts; a més, s'establí un perdó general.

Però un cop acabada la guerra, calia reconstruir de nou el país. Així, l'herència deixada pel conflicte no podia haver estat pitjor:

  • una desfeta demogràfica i econòmica molt important. Així, per exemple, es produïren moltes emigracions cap a Nàpols i a València;
  • el problema remença continuà sense resoldre's;
  • pèrdua del Rosselló i la Cerdanya a conseqüència dels pactes que s'establiren al començament de la guerra entre Joan II i Lluís XI de França.

2. En Pere IV, la casa d'Urgell i en Cristòfor Colom
Un dels reis a qui la Generalitat oferí la Corona fou en Pere de Portugal o Pere IV pels catalans.
Que la Generalitat oferís a un noble portuguès ser rei dels catalans no és pas per casualitat, sinó perquè precisament l'avi d'aquell fou en Jaume II d'Urgell el Dissortat, darrer comte d'Urgell, el qual, recordem, tingué tres néts que foren reis:

  • l'esmentat Pere IV, rei dels catalans;
  • La Isabel, reina de Portugal, que es casà amb l’Alfons V, rei d'aquell país, i
  • En Joan, rei consort de Xipre i príncep d´Antioquia.

Una vegada establerta la relació entre la casa d'Urgell i la monarquia portuguesa, podríem també establir la relació que hi hagué entre aquelles dues i el descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom. Tal com ens ha demostrat en Caius Parellada, l'Almirall es casà en segones núpcies amb la Felipa de Coïmbra[1] —germana del rei Pere IV de Catalunya, i, a la vegada, néta del comte Jaume d'Urgell i renéta del rei Pere III de Catalunya. Per tant, és del tot clar que el Descobridor entroncà tant amb la reialesa catalana com amb la portuguesa, la qual cosa explicaria totes les actituds i el pensament reial d'En Colom, donant sentit als títols que se li concediren, perquè en aquell temps solament s'atorgava a membres de la casa reial.


Imatge atribuïda a En Colom,
vestit
de noble i fent el signe
de la reialesa


3. Pere IV i els portuguesos
Durant el seu regnat, en Pere IV es mostrà com un mal militar, car anà perdent, una rere l'altra, places importants com Lleida (5-7-1464), Vilafranca del Penedès, Igualada (17-7-1465) i Cervera (14-8-1465). Després de la derrota de Calaf, l'any 1465, deixà de gaudir de la confiança de les autoritats catalanes —ell argumentava a favor seu que els diputats entorpien la direcció i conducció de la guerra amb les seves contínues discussions—. A més, s'enfrontà a la Generalitat per la defensa de les prerrogatives reials i per la seva parcialitat envers els militars portuguesos. Això provocà que, a poc a poc, s'anés envoltant, cada vegada més, dels seus incondicionals: els portuguesos, principalment militars i eclesiàstics, la qual cosa, a la vegada, provocaria moltes desconfiances entre els diputats de la Generalitat.

I és que en Pere IV no arribà sol a Catalunya i així ens ho mostra l'abundant documentació que hi ha sobre aquest període, sobretot en els registres de l'antiga Cancelleria Reial. Amb ell arribaren tot un seguit de personatges de famílies lusitanes que tingueren el seu protagonisme al llarg del conflicte. D'aquesta manera, apareixen cognoms com Almada, Deza, Vaz o Vázquez, Teide, Dias, Moraes, Téllez, Silva, Yáñez-Pinçon, etc... Molts d'aquests, estigueren directament relacionats amb l'Empordà. Són diversos els autors[2] que han aportat prou evidències documentals i racionals, entre els quals hi ha sobretot i fonamentalment en J. E. Martínez Ferrando, i, entre d'altres, en Jordi Bilbeny[3], que ha posat de manifest que els Yáñez i d'altres nobles portuguesos vivien a Pals i que en Pere de Çúñiga, que fou mariscal del príncep Carles de Viana, en finalitzar la guerra es quedà a l'Empordà.

En acabar-se la guerra, la Generalitat, a molts d'aquests portuguesos que havien aconseguit ocupar càrrecs importants, els reclamà els títols i propietats adquirides. N'hi hagueren que retornaren a Portugal, però d'altres es quedaren al Principat per raons diverses. Foren aquests últims, els que oferiren una resistència tenaç a l'hora de deixar els seus castells, títols, viles i possessions. I fou precisament la zona de Torroella de Montgrí i de Pals una de les més conflictives.

4. La nissaga dels Yàñez
Un dels problemes amb què es troba l'historiador a l'hora de resseguir la vida d'un determinat personatge històric és el fet que un mateix cognom —en aquest cas que ens ocupa, el dels Yàñez— apareix escrit de formes molt diverses, la qual cosa en fa més difícil la identificació. I si a això hi afegim que a vegades eren les mateixes institucions reials les que canviaven els noms, acabarem d'entendre el perquè és tan complicat reconstruir la vida de certs personatges històrics. A aquests problemes ja hi feia referència en Martínez Ferrando l'any 1954[4].

D'entre tots els portuguesos que vingueren a Catalunya, i que hi romangueren una vegada mort el Conestable i acabada la guerra, vull destacar els Yàñez, pel seu protagonisme en l'empresa de la Descoberta. Alguns d'ells, ocuparen alts càrrecs dins la cort de Pere IV, desenvolupant-hi tasques polítiques, militars o eclesiàstiques. La seva presència al Principat es troba força documentada en les obres d'en Martínez Ferrando “Pere  de Portugal[5], “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalitat catalana contra Juan II[6], “Tragedia del insigne condestable don Pedro de Portugal[7] i “Catálogo de la documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal[8]. Precisament en aquesta última obra, consultant el seu índex toponomàstic, apareixen onze personatges amb aquest cognom Yáñez, amb un total de 107 referències documentals:

  • Ferran Yàñez, lloctinent de la Tresoreria Reial ........................44
  • Àlvar Yàñez, bisbe de Silves ...................................................21
  • Alfons Yàñez, germà del bisbe de Silves ................................17
  • Pere Yàñez, armer reial ..........................................................7
  • Roderic Yàñez, capellà reial ...................................................7
  • Pere Yàñez d´Azambuja, capità de la vila d´Hostalric ............4
  • Gómez Yàñez, escuder reial ...................................................3
  • Àlvar Yàñez, escuder reial ......................................................1
  • Àlvar Yàñez de Polvoa, capità .................................................1
  • Pere Yàñez, patró de la nau de Felipa .....................................1
  • Pere Yàñez Lobera, capità del castell de Palau Ça Verdera ......1

Tenint com a punt de partida les investigacions de la Teresa Baqué sobre els Yàñez, el meu propòsit, amb aquest treball, consisteix en:

  • identificar, un per un, tots els Yáñez documentats a Catalunya en l'època de la guerra civil catalana, i
  • veure quina relació mantingueren amb En Colom —en especial els germans Yàñez Pinçon— i amb la posterior empresa de la Descoberta

4.1. Els Yáñez Pinçon
Gràcies a les investigacions dutes a terme, entre d'altres, per la Núria Coll, la Teresa Baqué, la Montserrat Rodríguez Fita i en Jordi Bilbeny, sabem que els Yàñez també consten a Catalunya com a Anes, Añes, Eanes, etc. que desenvoluparen un paper destacat durant la guerra civil catalana contra Joan II, que tingueren càrrecs importants, que residiren a la zona de l'Empordà i que practicaren l'activitat del cors per les costes catalanes.

Aquests autors han documentat tres germans amb aquest cognom, tot i que en Martínez Ferrando ens n'afegeix un quart: l'Àlvar, que fou bisbe de la població portuguesa de Silves[9].

Passem doncs a repassar els fets més destacats de cadascun d'ells.

Abans però, voldria fer esment a una expressió, segons el meu parer prou important i transcendental, com és “familiar del rei”, que apareix en diverses ocasions en la documentació de la Cancelleria reial de Pere IV el Conestable, referida a en Ferran i l'Alfons. Així, doncs, per la mateixa documentació reial queda clar que els Yàñez Pinçon estaven emparentats amb en Pere IV el Conestable, o sigui, amb la casa reial portuguesa. El pare Cases o Casaus també ens confirma que estaven ben emparentats, però no diu amb qui: “entre los vecinos de aquella villa había unos tres hermanos que se llamaban los Pinzones, marineros ricos y personas principales. El uno se llamaba Martín Alonso Pinzón, y este era el principal y más rico y honrado; el segundo, Vicente Yáñez e Pinzón; el tercero, Francisco Martínez Pinzón, su hermano; a éstos cuasi todos los de la vila se acostaban, por ser más ricos y más emparentados. Con el principal Martín Alonso Pinzón comenzó C. Colón su plática, rogándole que fuese con él a aquel viaje y llevase sus hermanos parientes y amigos[10]. A part d'estar emparentats amb la casa reial portuguesa, amb qui més ho podien estar? Doncs amb d'altres portuguesos vinguts a Catalunya durant l'època de la Guerra Civil catalana. Així, sabem  per la documentació trobada per en Martínez Ferrando[11], que en Pere el Conestable era “cosí” i “parent” d’en Pedro Vàzquez de Saavedra; dada, aquesta, confirmada per en Martí de Riquer que ens afegeix que eren cosins germans[12]. A més a més, els Vàzquez i els Vaz (Váez, Vàzquez) d'Almada també estaven emparentats per tal com duïen el mateix cognom. I per arrodonir-ho, caldria afegir que l'Àlvar Vaz d'Almada era fill d'en Joan Annes (Yàñez) d'Almada[13], de la qual informació es dedueix que els Vàzquez de Saavedra, els Vaz d'Almada i els Yàñez estaven tots ells emparentats entre sí i amb la casa reial portuguesa.

Veiem doncs, que si els Pinçon eren familiars del Conestable, és que eren portuguesos, i cosa més important, que estaven emparentats també amb En Colom —recordem que, com encertadament ens ha fet veure en Caius Parellada, l'Almirall estigué casat amb la Felipa de Coïmbra, germana d'en Pere IV—. Per això els trobem a Catalunya a partir del 1464, ajudant el Conestable, i, després de la seva mort, col·laborant de forma molt activa en la futura empresa colombina, essent en Vicenç i l'Alfons els futurs capitans de dues de les tres embarcacions que sortiren cap a Amèrica el 3 d'agost del 1492.

Queda, per tant, clar l'origen portuguès dels Yàñez, i el seu establiment a Catalunya, o, si més no, en els regnes de la Corona d´Aragó. Justament per això l'Alicia Gould ens diu que “diversos llibres de noblesa ofereixen paràgrafs sobre l'antiga família Pinçon, fent-la originària a vegades d'Aragó i a vegades de la Muntanya[14]. Més endavant, la mateixa autora ens diu: “en aquesta vila [Palos] es trobaven els germans descobridors [els Yàñez Pinçon] de les Indies Occidentals, naturals d'ella [de la vila] i originaris de les Muntanyes de Jaca, Regne d´Aragó[15].

Pel que fa a l'expressió utilitzada per la Gould, “ser de la Muntanya”, en Jaume Sobrequés i Callicó, també l'utilitza, però referint-se a la muntanya gironina[16].

Si a tot això hi afegim  que el pare Àngel Ortega[17] afirma que els cognoms “Yàñez” i “Pinzón” eren desconeguts en terres onubenques, acabarem d'entendre que, com que els Yàñez residien a Catalunya, és precisament per això que En Colom els hi anà a cercar i que és des de Catalunya que sortiren cap a Amèrica.

A més a més, i per acabar-ho d'aclarir, si bé és cert que els testimonis dels plets colombins destacaren de forma unànime les qualitats humanes i marineres dels germans Pinçon, atribuint-los diverses gestes nàutiques pel Mediterrani i l'Atlàntic, també és cert que cap d'ells, que jo en tingui constància, parlà de cap episodi mariner a les costes de l'Andalusia occidental protagonitzat per aquells. És més, en temps de la guerra civil de Castella, el rei Ferran encomanà la defensa de les costes andaluses no als grans mariners andalusos de què parlen les cròniques, sinó a un estol de quatre galeres de l'armada reial catalana, capitanejades per l'Andreu Sunyer, l'Àlvar de la Nava i en Joan Valentí Boscà[18].

4.1.1. Vicenç Anes Pinçon
El més representatiu dels quatre germans fou en Vicenç Anes Pinçon, qui ja trobem a Catalunya l'any 1464 com a pertanyent al seguici d'en Pere IV[19].

En tornem a tenir notícies a través d'una carta escrita pels consellers de Barcelona, amb data 1 de març del 1477, on aquests es queixaven al futur rei Ferran el Catòlic, d´un atac corsari a la costa catalana i a la platja de la ciutat comtal, dut a terme per un tal “Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals”, personatge que fou pocs anys després, el capità d'una de les caravel·les que salparen de Pals rumb a Amèrica[20].

El 1479 el veiem juntament amb el seu germà Alfons atacant un balener d'uns veïns d'Eivissa[21].

Amb data 12 de juliol de 1487, els Reis Catòlics concediren a en Vicenç Anes, veí de Lisboa, una assegurança per a poder comerciar lliurament amb una caravel·la per tots els ports i mars dels seus regnes, com a premi per haver aprovisionat per mar les tropes que participaven en el setge de Màlaga[22]. Aquest document és interessant per dues coses: la primera és que podia haver-hi algun Vicens Anes andalús, tal com defensa la historiografia castellana tradicional, però també és cert que  n'hi havia d'origen portuguès, tal com defensem els que diem que els germans Anes Pinçon eren portuguesos; la segona és que veiem en Vicenç vinculat als Reis Catòlics en una data tan llunyana com l'any 1487.

Pocs mesos després de tornar del primer viatge a Amèrica, en Vicenç va rebre, a la ciutat de Barcelona, 17.000 maravedisos en recompensa pels serveis prestats en l'empresa del descobriment. El primer pagament tingué lloc el 25 de juny del 1493 (6.000), el segon el 19 d'agost del 1493 (7.000) i el darrer, del qual se’n desconeix la data, fou de 4.000 maravedisos.

Tot agafant les paraules d’en Juan Manzano, aquests pagaments “constitueixen la prova incontrovertible de la presència d'en Vicenç Yàñez Pinçon a la Cort dels Reis Catòlics durant el segon semestre de 1493[23], època durant la qual els Reis residiren a Catalunya, tal com en Rumeu de Armas ha deixat escrit[24].

El mateix autor creu que l'estada a Catalunya durant mig any aproximadament, d'en Vicenç fou deguda a la seva participació en la primera fase de les negociacions entre Espanya i Portugal que portaren a la futura signatura del Tractat de Tordesillas (7 de juny del 1494)[25].

En Vicenç també participà en el segon viatge a les Amèriques al costat del seu germà Ferran i d'En Colom.

Tornem a tenir en Vicenç al Principat el gener de 1496, concretament a Tortosa, ciutat en la qual s'havia de presentar als Reis per tal de rebre instruccions sobre la seva participació a la campanya d´Itàlia. En referència a aquest punt, un dels capítols de l'assentament diu el següent: “el cual dicho capitán ha de ir con las dichas carabelas e gente a Tortosa, e se presentar ante el Rey e la Reina nuestros señores, e de allí ir y servir do Sus Altezas le mandaren. Y si por caso Sus Altezas no estovieren en Tortosa, ir a Barcelona y se presentar ante Casafranca, hacedor del tesorero Gabriel Sánchez, que allí está, y hacer lo quél les dijere que hagan[26].

Si en Vicenç sortí d'Andalusia cap a Tortosa a principis de gener (1496), tal com ordenava la capitulació, amb tota probabilitat trobà els Reis allà per tal com es dedueix de l'Itinerari d´en Rumeu de Armas.

La darrera vinculació d'en Vicenç amb Catalunya ens la donen les capitulacions i acords presos entre aquest i el Rei entre 1504 i 1516, anys durant els quals en Ferran deixà de ser rei de Castella per ser-hi només  governador i administrador. D´aquesta manera, entendrem com en Pinçon signà els sobredits acords, únicament com a súbdit de la Corona catalano-aragonesa, i més si tenim en compte que els documents eren firmats per en Ferran en qualitat de rei d'Aragó i Senyor de les Índies.

4.1.2. Alfons Anes Pinçon
Era germà de l'Àlvar. Fou canonge i mestrescola de la catedral de Coïmbra. Durant un cert temps, en tant que ambaixador de la Generalitat a la Cort Pontifícia, ajudà el seu germà en les gestions amb el Vaticà. Durant la seva estada per terres italianes, realitzà compres per a l'exèrcit del Conestable[27], la qual informació és idèntica a la que ens diuen les cròniques d'Índies: que en Martín Alonso Pinzón s'estava a la Cort de Roma.

Un detall important a tenir en compte, és que a la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, aquest personatge apareix com a “familiar del rei[28].

És curiós que els testimonis dels plets colombins coincideixin a dir —tal com en Casaus—, que els germans Pinçon estaven ben emparentats. Així, tenim que un tal Antonio Romero, veí de Huelva, digué que en Martín Alonso “hera honbre rico y enparentado y uno de los más principales que avía en aquél tiempo en la dicha villa de Palos[29]; un altre testimoni, un tal Alonso Gallego declara “hera honbre rico e muy enparentado y de los más principales de Palos[30]—, però ningú no diu amb qui estava emparentat, la qual cosa ens indueix a creure que hi ha hagut, atesa la importància dels parents, una omissió o retoc intencionats.

Pel que fa a l'etapa posterior a la guerra, hi ha dos documents relacionats amb aquest personatge als quals cal fer referència. L'un és una reial provisió dels Reis Catòlics amb data 21 de novembre del 1477, segons la qual en Garcia de Escandón havia posat un plet a l'Alfons Yàñez Banguas per una acció corsària d´aquest últim sobre el seu vaixell al riu Saltes de la vila de Palos. D'aquest document diverses coses em criden l'atenció, com ja li havien cridat a en J. Bilbeny. Jo em fixaré en dues. La primera consisteix a remarcar “la falta total de sentit que tindria per un corsari atacar una nau a l'embocadura d'un riu, segrestar-la i anar-se'n a refugiar a la primera població riu amunt que trobés. Això, doncs, és el que passa en l'atac de l'Alfons Yàñez a la nau d'en García de Escandón: és presa en el riu de Saltes, en una zona que segons se'ns explica en el document «és terme de la dita vila de Palos,» i «la portaren amb tot el que hi havia a la dita vila de Palos» [31]. L'altra cosa curiosa d'aquest document és que en Vicente Yàñez es nega a declarar davant el Consell Reial en creure que els drets i lleis de la vila de Palos no l'afectaven. Sabent que els Yàñez Pinçon residien a la vila empordanesa de Pals, la incongruència queda resolta. Així, el que hauria passat és que el nostre personatge hauria pres la nau en algun indret sota jurisdicció de la corona de Castella —els reis de la qual en aquell moment eren els Reis Catòlics— i se l'hauria endut a un altre sota la jurisdicció de la Corona catalano-aragonesa de la qual n'era rei en Joan II. Aquesta era la raó per la qual es negava a declarar davant del Consell Reial. En tot cas, hauria de ser jutjat per les lleis i costums de Catalunya i no per les de la Corona de Castella.

L'altre document és una carta dels Reis Catòlics datada a Toledo el 18 de gener del 1480, en la qual es fa referència a un personatge anomenat Martín Alfonso Pinçon que es dedicava a l'activitat del cors l'any 1479, davant les costes d´Eivissa[32], el qual coincideix amb un altre corsari anomenat també Alfons Yàñez.

Tornem a tenir l'Alfons fent de corsari l'any 1483 per una carta que els Reis Catòlics envien des de Vitòria el 9 d'octubre al corregidor (batlle) de Jerez de la Frontera per tal que fes justícia a Juan Martín, un portuguès establert a Mallorca, a qui assaltaren una caravel·la carregada de blat enfront del cap de Pals, l'Alfons Yàñez, veí del Port de Santa Maria, i Cristóbal Palares, veí de Jerez[33].

En Casaus ens diu que en Martín Alonso Pinzón estigué a la llibreria del Papa Innocenci VIII a Roma, i pel testimoni d'un dels plets colombins, un tal Hernán Pérez Mateos, sabem que en Martín era un mariner expert i que es movia pels estats de la Corona d´Aragó, amb la qual cosa la identificació d'en Martín Alfonso Pinçon i l'Alfons Yàñez Pinçon en un de sol és evident.

Una altra prova que demostra l'establiment d'aquest personatge a Catalunya és l'existència d'un retrat al Museu Naval de Madrid, on apareix el suposat Martín Alonso Pinzón al darrera del qual hi surten les muntanyes de Montserrat.

Un document prou interessant, pel que es dedueix d'ell, és una reial provisió que els Reis Catòlics enviaren a les autoritats de Pals perquè resolguessin una petició dels fills de l'Alfons referent al seu testament. El fragment que ens interessa diu el següent: “Don Fernando e doña Ysabel, & A vos los alcaldes de la villa de Palos e a cada vno de vos, salud e gracia: Sepades que Arias Pérez e Juan Pinçón e Mayor e Catalina e Leonor, hijos e hijas de Martín Alonso Pinçón, vecinos de la dicha villa, nos hisieron relación por su petición que ante nos en el nuestro Consejo presentaron, disiendo que puede aver seys o syete meses quel dicho su padre falleció, el qual los dexó por sus legítimos herederos por su testamento[34]. Una idea bàsica podem extreure'n, d´aquest fragment. I és que queda demostrat sense cap mena de dubte, que els fills de l'Alfons es trobaven a Barcelona. Com ho sé? Perquè si aquells reclamaren davant el Consell Reial sis o set mesos després de mort el seu pare —l´Alfons morí entorn del 31 de març de 1493—, i sabem que entre l'octubre de 1492 i el novembre de 1493 els Reis i la seva Cort residien permanentment a Barcelona, és que aquells es trobaven a Catalunya no pas perquè vinguessin de Palos a reclamar justícia sinó perquè era al Principat on residien.

4.1.3. Ferran Anes Pinçon
Fou lloctinent de la Tresoreria reial d'en Pere IV a Catalunya. Participà a la batalla de Calaf, on fou fet presoner per les tropes d'en Joan II. Va defensar un dels cavallers portuguesos vinguts al Principat amb el Conestable, en Ferran de Silva, enfront dels consellers de Barcelona. El Rei, en el seu testament, deixà 100 pacífics d'or per en Ferran “...tal com va fer amb els seus més estimats parents, amics i servidors[35].

És el personatge d'aquesta família que apareix més vegades en la documentació règia de Pere IV. Per tant, és de suposar que fou el que tingué el càrrec més important, d'entre tots els Yáñez que passaren pel Principat.

Un document del 28 d´abril de 1465 ja ens relaciona en Ferran amb una caravel·la[36].

Com en el cas de l'Alfons Yàñéz, en Ferran també apareix com a “familiar del rei”, segons la documentació exhumada per en Martínez Ferrando[37].

De vegades en Ferran surt registrat en les fonts amb d´altres noms, com per exemple el de Fernández Pinçò[38] o Martínez Pinzón[39]. A què eren deguts aquests canvis de nom? La resposta és òbvia. Canviar Ferran per Martínez, Francisco o Fernández implicava desnaturalitzar el personatge per posteriorment castellanitzar-lo. Això es feia per la por que molts personatges implicats en la Descoberta, arrelats a Catalunya, es poguessin identificar amb els militars portuguesos que hi havia a casa nostra per aquell temps.

Participà en els dos primers viatges colombins, en el primer dels quals, a bord de La Pinta, capitanejada pel seu germà Alfons. Hi tingué el càrrec de mestre.

4.1.4. Àlvar Yáñez   
Per en Fortunato de Almeida sabem que fou nomenat bisbe de Silves (Portugal) durant la segona meitat de l'any 1449. Exercí de mestre del cardenal Jaume, fill de l'infant Pere, a qui acompanyà, després de la batalla d´Alfarrobeira, per Flandes i Roma. També fou governador de l'arquebisbat de Lisboa, el titular del qual fou el mateix Jaume[40].

Fou ambaixador de Pere IV al Vaticà. Allà, gestionà múltiples afers, entre els quals caldria destacar la provisió de les dignitats eclesiàstiques a Catalunya en personatges propers a la causa del rei Pere, el nomenament d´aquest com a canonge de la catedral de Barcelona, informar el Papa de la traïció del Gran Prior de Navarra i negociar la devolució al Conestable del maestrat d'Avis, possessió que li era imprescindible per a obtenir gent i recursos pecuniaris per a la guerra a Catalunya[41].

L'any 1467 fou nomenat bisbe d'Èvora, mantenint-se en el càrrec fins a la seva mort, ocorreguda aproximadament cap a l'any 1473[42]. En Baquero Moreno creu al respecte que a causa dels any passats a Roma l'Àlvar no només fixà la seva residència a Èvora, sinó que fos a la mateixa Roma on deuria morir[43].

5. Els Yáñez d'Azambuja
5.1. Dídac Yáñez d'Azambuja
Fou fill d’en Pere Yàñez (Eanes) d'Azambuja, gentilhome de la casa del duc de Coïmbra, el qual lluità a Alfarrobeira al costat de l'infant Pere, i estigué al seu costat durant l'exili i a Catalunya. Amb la mort d'aquell l'any 1466, tornà a Portugal al servei de l'hereu de la Casa de Coïmbra: en Joan II[44]. El seu avi, en Roderic Yàñez, fou fill bastard de l'arquebisbe de Lisboa, en Joan Estévez d'Azambuja. Aquest personatge —considerat membre del cercle més íntim de col·laboradors del monarca—, pren el seu segon cognom de la localitat d´Azambuja que es troba situada en el districte de la pròpia capital del regne, al costat del riu Tajo. No obstant això, en Dídac nasqué a Montemor-o-Velho el 1432. Assistí amb el Conestable al setge d'Alcàsser-Seguer l'any 1458, sota les ordres de l'Alfons V. Gaudí d'importants rendes en el mestrat d'Avis i fou comanador de l'Orde d'Avis a les viles d'Alter Pedroso i Ceda. Acompanyà el Conestable a l'exili i posteriorment al Principat, arribant a Catalunya  amb 32 anys. Si ens atenim a la documentació de la Cancelleria del Conestable, veiem que en el seu pas per aquestes terres les seves funcions tingueren més de civil que no pas de militar. Així, obtingué el càrrec de guarda-roba reial, molt relacionat amb el de tresorer, càrrec ocupat pel cavaller català Guillem Setantí.

El novembre del 1464 el trobem encarregat de vigilar el pas de Martorell. Més tard, el 23 d'agost del 1465 li fou confiada la capitania de Prats del Rei. No es té constància que participés en cap acció destacada. Li fou atorgat el castell de Montsoriu, a la comarca de La Selva, amb tots els seus termes, situat al vescomtat de Cabrera, possessió que li fou confirmada pel rei en el seu testament, a més de rebre els 100 pacífics d'or que tota persona del cercle íntim del monarca rebé.

La figura d'en Dídac cobrà veritable importància sota el regnat d’en Joan II de Portugal, de qui fou cavaller i posteriorment membre del seu Consell[45]. Es distingí principalment en el setge d´Alegrete, essent-hi ferit en una cama, de la qual quedà coix per sempre. Participà en nombroses expedicions africanes: el 12 de desembre de 1481 li fou confiada una armada de nou caravel·les i 600 homes per fundar el castell de Sant Jordi de Mina a les costes de Guinea. Aquesta empresa durà dos anys i set mesos (desembre 1481-juliol 1484). A la seva arribada a Portugal rebé molts honors i dignitats, essent nomenat, a més a més, membre de la casa del rei[46].

Fou testimoni, juntament amb en Pere d'Eça –que també estigué a Catalunya amb el Conestable- de l'assassinat del Duc de Viseu a mans del propi rei Joan II[47]. El 1506, sota el regnat d’en Manel I, fundà el castell reial de Mogrador. El 1508 conquistà Safi. Podem afirmar doncs, que en Diego liderà les exploracions ordenades per en Joan II pel Golf de Guinea, tenint sota les seves ordres personatges com en Diogo Cao o Bartolomeu Dias. Fins a tal punt en Diego fou un important navegant i explorador, que de la primera expedició que posa en marxa el rei Joan II l'any 1481 a la costa oest africana, un dels membres fou el mateix Cristòfol Colom[48].

Morí l'any 1518, als vuitanta- sis anys a la seva ciutat natal, on es troba enterrat: al convent de Nostra Senyora dels Àngels, fundat per ell[49].

El cronista Garcia de Resende esmenta que en Dídac tingué una filla, anomenada Cecília, que es casà amb un tal Francisco de Miranda, i que foren rebuts pel mateix rei Joan II[50].

Altres dos Azambuja vingueren a Catalunya, probablement familiars d'en Dídac.

5.2. Pere Yàñez d'Azambuja
Potser fou germà d´en Dídac. Fou un escuder reial a qui se li confià el castell d´Hostalric. Això passava en els últims temps de la intervenció portuguesa. A diferència d'en Dídac, aquest protagonitzà una gran activitat militar a Hostalric i d'altres indrets[51].

5.3. Esteve Esteve o Estévez d'Azambuja
En Martínez Ferrando ens en diu que, en certa ocasió, va rebre una quantitat de diners per part del monarca, per tal d'emprendre un viatge en companyia del cavaller Ferran de Gelida. A més, aquest autor ens recorda que el cognom Estévez fa pensar en l'arquebisbe de Lisboa, de qui descendien els Azambuja com a bastards[52].

6. Altres Yáñez
6.1. Roderic Yáñez

Fou capellà reial. Li fou confiada l'administració dels béns del monestir de Santa Maria d'Amer [53]. Fou l'encarregat de recaptar les rendes i els impostos de Campreal, vila propera a La Bisbal d´Empordà[54], i juntament amb l'Àlvar Yáñez de Polvoa, capità del castell de la mateixa vila empordanesa, tingué com a missió repoblar aquesta zona amb gent addicta a la causa de la Generalitat[55].

6.2. Pere Yáñez
Consultant els documents de la Cancelleria del Conestable, apareix un altre Yàñez,  anomenat Pere, capità de galeres i propietari de la caravel·la Sant Esperit, que, a mitjan 1465, portà cavalls des de Portugal a Catalunya, i que sembla que estigué al servei de la germana d’en Pere IV, Felipa, la qual des de Portugal administrà les rendes del seu germà[56].

6.3. Pere Yáñez Lobera
Des de l´abril de 1466, fou capità del castell de Palau Sa Verdera, en substitució d’en Miquel de Peneda[57].

6.4. Pere Yáñez
Armer reial. El juny de 1465 substituïa en Gil d'Èvora en l'ofici de comprador de la Casa Reial[58].

6.5.. Gómez Yáñez
Escuder de cambra del rei Pere IV[59].

6.6. Àlvar Yáñez
Escuder reial[60].

De la lectura de l'obra Documentos referentes a las relaciones con Portugal durante el reinado de los Reyes Católicos, se'n desprèn l'existència d'altres Yàñez, que a continuació esmento.

Joan Yáñez
Un d'ells fou en Joan Yàñez -pilot-, veí de la ciutat portuguesa d'Oporto, al qual, juntament amb el seu compatriota Martín Alfonso -mestre-, estant amb la seva caravel·la plena de mercaderies al port francès de Saint Nazaire (Nantes), van veure com els la robaven.

La primera rogatòria per part dels Reis Catòlics per fer justícia és de data 4 de novembre del 1479. No obstant això, encara el 16 de juny de 1480 hi ha una “carta al corregidor de Viscaia, Ruy González de Puebla, perquè faci acomplir totes les cartes i manaments expedits perquè es fes justícia a en Martín Alfonso i en Juan Yàñez, portuguesos, que van ser robats per la caravel·la d’en Juan de Bermeo, el patró de la qual era Pedro Bolívar[61]. És curiós el fet que en un moment determinat del citat document se'ns diu que “en Martín Alfonso i en  Joan Yàñez foren requerits davant les justícies de la dita vila de Laredo que els tornessin i restituïssin l'esmentada caravel·la amb les dites mercaderies, segons el que és, i no ho van voler fer[62]. Aquests dos portuguesos si volien recuperar el que era seu, ¿per què no s'hi presentaren, a Laredo? Per què no reconeixien la justícia de Castella com la seva pròpia? Si aquest acte pirata tingué lloc a França, ¿quina jurisdicció tenien els Reis Catòlics per impartir justícia fora dels seus regnes?

Anton Yáñez
Un altre personatge citat és l'Anton Yáñez, portuguès, i escuder del rei de Portugal Alfons V. Per un document[1] datat a Toledo el 20 de gener del 1480, sabem que l´Anton i el seu company Mateu Fernández, estant amb la seva caravel·la al port de Cartagena, foren atacats per uns individus, els quals els prengueren la dita caravel·la i tots els diners que portaven. Aquest document és, doncs, una ordre dels Reis Catòlics per la qual ordenen a Diego de Merlo, assistent a Sevilla, que imparteixi justícia.

Ferran Yáñez de Lobon
Aquest personatge apareix en tres documents. El primer, de data 11 de maig del 1481, és una “ordre dels Reis Catòlics [a petició del rei de Portugal] al llicenciat Ferran Yàñez de Lobón, alcalde de Cort, perquè detingui l’Andrés González i l'Àlvar de Proença [Provença], criats del bisbe de Coïmbra, a qui robaren or i plata[64], els quals es refugiaren en territori dels regnes dels Reis Catòlics. En concret, sota la protecció del prior de Sant Joan. El segon document[65], de data 21 de març del 1486, parla d'en Ferran com a assistent dels Reis Catòlics a Sevilla. En el darrer document[66], de data 18 d´agost del 1486, els Reis Catòlics li encomanen, també a petició del rei de Portugal, que recuperi una caravel·la portuguesa carregada de mercaderies i robada a València a en Gil Pérez, a en Martín Eanez de Aboda, a en Martín de Maris i a en Joan González. En aquest document es parla d´en Ferran com a alcalde de Cort, com a membre del Consell dels Reis i com a lloctinent de l'assistent reial a Sevilla, que per aquelles dates eren ni més ni menys que en Joan de Silva.

7. Conclusions:
Tot el que fins aquí he exposat demostra clarament la presència, a casa nostra, dels Yáñez durant i després d'acabada la guerra de 1462-72. Això és d'una importància capital i d'una enorme transcendència històrica, perquè, si era al Principat on residien els futurs capitans de les caravel·les, és aquí on En Colom els vindrà a buscar. I pensarà en ells i no en d´altres, justament, per dos motius:

  • perquè eren mariners experimentats,
  • i perquè eren parents de l'Almirall.

Jordi Indiano
Historiador

Notes bibliogràfiques

[1] CAIUS PARELLADA I CARDELLACH: Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible; La llar del Llibre, Barcelona, 1992, p.47-60.

[2] TERESA BAQUÉ: “Els Yáñez a Catalunya”; Terra Rubra, núm. 21, març-abril 1993. Vg. també NÚRIA COLL: “Vicente Yáñez Pinzón, descubridor del Brasil, corsario en Catalunya”; Hispania, X (1950).

[3] JORDI BILBENY: Brevíssima relació de la destrucció de la història. La falsificació de la descoberta catalana d´Amèrica; Els llibres El Set Ciències, Arenys de Mar, 1998. Vg, també JORDI BILBENY: La descoberta catalana d´Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la història; Edicions Gargot, Granollers, 1999.

[4] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación Nacional, Madrid, 1953-54, vol. II, p.215.

[5] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Pere de Portugal, rei dels catalans; Institut d´Estudis Catalans, Barcelona, 1936.

[6] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”; Hispania, XII (1952).

[7] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Tragedia del insigne Condestable don Pedro de Portugal; CSIC, Madrid, 1942.

[8] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación Nacional, Madrid, 1953-54, 2 vols.

[9] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”; ob. cit., p. 118.

[10] FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS: Historia de las Indias; edició d´Agustí Millares Carlo, Fondo de Cultura Económica S. A., 2a reimpressió, Mèxic D. F., 1986, vol. I, p. 175.

[11] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Pere de Portugal, rei dels catalans; ob. cit., p.210.

[12] MARTÍ DE RIQUER: “Pedro Vázquez de Saavedra i Tirant lo Blanc”,  Aproximació al Tirant lo Blanc; Assaig-8, Quaderns Crema, segona reimpressió, Barcelona, 1996, p. 177.

[13] J. P. OLIVEIRA MARTINS: Os filhos de D. João I; Tipografía de Parceira Antonio María Pereira, 3a edició, Lisboa, 1914, p. 83.

[14] ALICIA B. GOULD: “Documentos inéditos sobre la hidalguía y genealogía de la familia Pinzón”; Boletín de la Real Academia de la Historia, XCI (1927), p. 319.

[15] Ídem, p.367.

[16] JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ: Enric IV de Castella, senyor del Principat de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1989, p.64.

[17] ÁNGEL ORTEGA: La Rábida. Historia documental y crítica; Imprenta y Editorial de San Antonio, Sevilla, 1925, tom III, p. 31.

[18] JERÓNIMO ZURITA: Anales de la Corona de Aragón; edició preparada per Ángel Canellas López, CSIC, Saragossa, 1977, vol. XIX-XX, p. 186. Vg. també JAIME VICENS VIVES: Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón; CSIC, Saragossa, 1962, p. 427.

[19] TERESA BAQUÉ: “Els Yàñez a Catalunya”, Ponències sobre Pals i el descobriment d´Amèrica; Pals, 3 d´agost de 1996, p. 17.

[20] N. COLL: ob. cit., p. 595.

[21] JUAN MANZANO MANZANO: Los Pinzones y el descubrimiento de América; Ediciones de Cultura Hispánica, Madrid, 1988, tom I, p. 9.

[22] ANTONIO DE LA TORRE, LUIS SUAREZ FERNANDEZ: Documentos referentes a las relaciones con Portugal durante el Reinado de los Reyes Católicos; CSIC, Valladolid, 1960, vol. II, p. 340.

[23] J. MANZANO MANZANO: ob. cit., tom I, p.171-172.

[24] ANTONIO RUMEU DE ARMAS: Itinerario de los Reyes Católicos. 1474-1516; CSIC, Madrid, 1974.

[25] Ídem, p. 173-177.

[26] MARTÍN FERNÁNDEZ DE NAVARRETE: Colección de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV; edició i estudi preliminar de Carlos Seco Serrano, Madrid, 1964, tom II, p. 54-55.

[27] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”; ob. cit., p. 118.

[28] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; ob. cit., vol. I, p.46.

[29] ANTONIO MURO OREJÓN, FLORENTINO PÉREZ-EMBID i FRANCISCO MORALES PADRÓN: Pleitos colombinos; Escuela de Estudios Hispano-Americanos, Sevilla, 1964, tom VIII, p. 334.

[30] Ídem, tom VIII, p.339.

[31] J. BILBENY: La descoberta catalana d’Amèrica; ob. cit., p. 81.

[32] J. MANZANO MANZANO: ob. cit., tom I, p. 9.

[33] A. DE LA TORRE, L. SUAREZ FERNANDEZ: ob. cit., vol. II, p. 283.

[34] ALICIA GOULD: “Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492”;  Boletín  de la Real Academia de la Historia, XC (1927), p. 556.

[35] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”; ob. cit.,  p. 116-117.

[36] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la Documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; ob. cit., vol. II, p. 41.

[37] Ídem, p. 169.

[38] NARCÍS FELIU DE LA PEÑA I FARELL: Anales de Cataluña, y Epílogo Breve de los Progresos y Famosos Hechos de la Nación Catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y Singulares Grandezas; y de los más Señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas y Letras han Florecido desde la Primera Población de España; Jayme Surià, impressor; Barcelona, 1709.

[39] B. DE LAS CASAS: ob. cit., vol. I, p. 175.

[40] FORTUNATO DE ALMEIDA: História da Igreja em Portugal; Lisboa, 1910, tom II, p. 577.

[41] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”, ob. cit., p. 117. Vg. també J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Tragedia del insigne Condestable.., p .100; HUMBERTO CARLOS BAQUERO MORENO: “Algumas mercês concedidas pelo Condestável Dom Pedro, rei da Catalunha, a súbditos portugueses”, Separata de la Revista de Ciéncias do Homem; Universitat Lourenço Marques, volum I, Série A, 1970, p. 19.

[42] F. DE ALMEIDA: ob. cit., p. 558.

[43] H. C. BAQUERO MORENO: ob. cit., p. 19.

[44] ALFREDO PINHEIRO MARQUES: A maldição da memória do infante dom Pedro e as origens dos descobrimentos portugueses; Centro de Estudos do Mar, Figueira da Foz, 1994, p. 234.

[45] GARCIA DE RESENDE: Crónica de dom João II e miscel·lània; Imprensa Nacional-Casa da Moeda, Lisboa, 1973, p.31.

[46] RUI DE PINA: Crónica de el rei dom João II; edició a càrrec d´Alberto Martins de Carvalho, Livraria Editora, Coïmbra, 1950, p. 13.

[47] A. PINHEIRO MARQUES: ob. cit., p. 234. Vegeu també RUI DE PINA: ob. cit., p.58. Vegeu també GARCIA DE RESENDE: ob. cit. p. 80.

[48] http://www.artehistoria.com/v2/personajes/5581.htm

[49] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”, ob. cit., p. 107. Vegeu també ALFREDO PINHEIRO MARQUES: op. cit., p. 234.

[50] GARCIA DE RESENDE: ob. cit., p. 129.

[51] J. E. MARTINEZ FERRANDO: “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II; ob. cit., p.110.

[52] Ídem, p.110.

[53] Ídem, p. 118.

[54] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la Documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; ob. cit., vol. II, p. 109.

[55] Ídem, p. 151.

[56] Ídem, p. 118. Vg. també T. BAQUÉ: ob. cit., p. 17, i LUÍS ADÃO DA FONSECA: Navegación y corso en el Mediterráneo Occidental; Ediciones Universidad de Navarra, Pamplona, 1978, p. 59.

[57] J. E. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo de la Documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal, 1464-1466; ob. cit., vol. II, p. 185.

[58] Ídem, p. 64.

[59] Ídem, vol. I, p 95.

[60] Ídem, vol. I, p. 38.

[61] A. DE LA TORRE, L. SUAREZ FERNANDEZ: ob. cit., vol. II, p. 57.

[62] Ídem, p. 9.

[63] Ídem, p. 16-17.

[64] Ídem, p. 165-166.

[65] Ídem, p. 315.

[66] Ídem,  p. 323-324.

 



Autor: Jordi Indiano




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    02-03-2018 14:06

    Ciertamente. Confusiones del habla vulgar, que suele usar 'grafólogo' en vez de 'perito'.

  2. Santo Job
    02-03-2018 11:35

    Antón, eso no es grafología sino peritaje caligráfico o caligrafía forense. Son dos cosas que no hay que confundir.

  3. Antón Martín
    02-03-2018 11:10

    Hay una parte de la grafología que sí hay que tener en cuenta: la que identifica rasgos para determinar si dos o más escritos salieron de la misma mano. No es una ciencia exacta, porque ninguna de las Humanidades lo es. Pero lo de deducir la personalidad a partir de la escritura es una tontuna de manual.

  4. Santo Job
    02-03-2018 10:25

    No es que no sea una ciencia exacta, es que la grafología ni siquiera es una ciencia.

  5. Johan Padró
    01-03-2018 17:35

    Tinc de dir que jo no represento al Institut Nova Història i que els meus comentaris són a títol personal. Si cometo algun error no es poden generalitzar a la resta de components dels investigadors del dit Institut.
    Dit això retiro el meu comentari de Grafologia per no ser del tot adequat.
    Estic també d'acord amb el senyor Job que aquesta no és una ciencia exacta i pot ser contradictòria.

  6. Santo Job
    28-02-2018 22:07

    Sobre la escasez, queda atestiguada por esto:

    AGS, RGS,LEG,147705,194. Carta a los concejos y vecinos de las ciudades de Sevilla y de Jerez de la Frontera, a petición del concejo y vecinos de la villa de Palos, ordenándoles que dejen a éstos sacar de dichas ciudades todo el pan que necesitaren para su abastecimiento.

    Al año siguiente también se les autorizó una saca de pan:
    AGS, RGS,LEG,147808,95. Provisión a petición de la villa de Palos para que le sea guardada una carta facultándole la saca de pan de ciertas ciudades de Andalucía, dada en virtud de leyes de cortes de Burgos de 1453 y Córdoba de 1455 que se insertan.

  7. Santo Job
    28-02-2018 21:05

    El robo de una carabela no es materia baladí para el dueño de la misma, pero para unos reyes que están ocupados con asuntos serios de verdad, pues no es para tanto.
    En cuanto a por qué llega eso hasta la corte, tiene una explicación muy sencilla: los reyes son las fuentes últimas de derecho y justicia. Si hay acciones de la justicia que no se están llevando a término, es normal elevar la situación a los reyes, que serán quienes tengan que poner orden.
    Que 1477 fuese un año particularmente activo para los marinos de Palos, Moguer, Sevilla, Vejer, etc, que se dedicaron con especial ahínco ese año a robar tiene una explicación muy fácil: las cosechas fueron pobres, abocando a mucha gente al bandidaje.
    En los ataques contra naves portuguesas hacían la vista gorda, pero contra súbditos propios no se puede hacer la vista gorda. Sin embargo, no podían ser excesivamente severos, pues necesitaban a esos marinos para atacar las naves portuguesas. Digamos que tenían que aguantar determinadas conductas por la utilidad superior de otras conductas.

  8. Johan Padró
    28-02-2018 19:58

    "Joan, que no eran corsarios, por eso no figuran mencionados como tales. Eran vulgares bandidos de la mar, y siguieron siéndolo durante un tiempo. La Corona tampoco les iba a castigar con gran severidad porque con frecuencia atacaban naves portuguesas que venían de Guinea, y eso era bueno para los reyes, pues era malo para Portugal. La política atlántica de Castilla se basaba mayormente en eso, y Alonso de Quintanilla lo tenía clarísimo."

    Si no eren importants els robatoris i els reis fan la vista grossa. Per que cursar i acceptar les denúncies en nom del rei i la reina?

    Robar una cara-bela plena de carregaments no era "pecata minuta", dic jo.

    Si era per interes en atacar els portuguesos i era política del atlàntic, perquè permeten atacar les costes del mediterrani i les ciutats de Barcelona i València?

  9. Antón Martín
    28-02-2018 18:34

    De aquí a nada acabarán sacando la antropometría como prueba, o cualquier otro disparate pseudiocientífico de hace un siglo.

    En efecto, la letra de los escribanos de la época suele parecerse como dos gotas de agua, siempre que usen el mismo tipo caligráfico, y no convivieron muchos estilos en cada época. Por otra parte, y como hemos repetido hasta la náusea, a menudo los documentos eran transcritos por más de una mano. Una vez más, nos lanzamos a interpretar documentos a calzón quitado y sin tener ni repajolera idea del asunto. De este modo, normal que lleguen a tan estrambóticas conclusiones.

  10. Santo Job
    28-02-2018 18:28

    ¿Sabes que la grafología tiene la misma validez científica que la frenología o la homeopatía?

    En cuanto a la letra que muestran esos documentos, entra en la categoría general de escritura cortesana que cabe esperar en documentos de esa época.
    http://portal.uned.es/pls/portal/docs/PAGE/UNED_MAIN/LAUNIVERSIDAD/UBICACIONES/07/DOCENTE/DAVID_HERNANDEZ_DE_LA_FUENTE/DOCENCIA/TUTORIAS/LA_ESCRITURA_CORTESANA.PDF
    Lo paso también por Bitly por si acaso
    http://bit.ly/2EZms9S

  11. Johan Padró
    28-02-2018 17:29

    Anàlisis Grafològic de la lletra en els documents de Simancas referents a Palos

    El tipos de lletra més semblant amb els documents és la Escritura Exótica.

    Brutal...

    Descripció que fa d'aquesta lletra:
    Nos encontramos ante una actitud humana, hija de mil procederes, con múltiples contradicciones...una anormalidad básica y un total desvío de las normas del sentido común... se trata de alguien con un fondo social, amoral y acusadamente neurótico.
    Enciclopédia de la Grafología - Adolfo Nanot

    Clarament ens retrata la personalitat de un censor, com autor dels documents.

  12. Santo Job
    27-02-2018 22:26

    Joan, que no eran corsarios, por eso no figuran mencionados como tales. Eran vulgares bandidos de la mar, y siguieron siéndolo durante un tiempo. La Corona tampoco les iba a castigar con gran severidad porque con frecuencia atacaban naves portuguesas que venían de Guinea, y eso era bueno para los reyes, pues era malo para Portugal. La política atlántica de Castilla se basaba mayormente en eso, y Alonso de Quintanilla lo tenía clarísimo.

  13. Antón Martín
    27-02-2018 21:38

    Puedes repetirlo las veces que gustes, pero la realidad seguirá siendo tozuda. Lo que dices no tiene ni pies ni cabeza, ni argumento serio que lo sustente.

  14. Johan Padró
    27-02-2018 20:29

    Torno a citar a Santiago Sobrequés sobre el final de la Guerra Civil Catalana...
    "Sentència del 5 de Novembre de 1481 ...seguint les Capitulacions de Pedralves ...acceptava que no hi havia ni vencedors ni vençuts... els bens immobles varen ser retornats als seus posseïdors del 1461".
    Resumint, tots els bens robats o requisats van ser restituïts als seus propietaris originals anteriors a la guerra. Per tant els damnificats tenien que reclamar a la justícia quins bens els havien robats i qui els havia robat per poder restituir les coses. Els documents que teniu a Simancas són axó reclamacions de la Guerra Civil Catalana.

  15. Johan Padró
    27-02-2018 20:12

    Antón.
    Aquí a Catalunya al segle XV els pelabem... a Andalusia no ho sé.
    Pel que dedueixo els premiaven amb bons càrrecs reials.
    Portes giratories o enchufes?

  16. Johan Padró
    27-02-2018 20:08

    Santiago Sobrequés i Vidal en el seu llibre Catalunya al segle XV
    "La pracmàtica del 1491 va aconseguir d'eliminar la major part dels corsaris catalans... el 1492 es va armar un petit estol que va arribar a netejar temporalment les costes del Principat
    de corsaris genovesos i barbarescos."
    Res de corsaris o pirates andalusos eren catalans, genovesos o moros.


  17. Antón Martín
    27-02-2018 17:56

    (Alguien debería explicarle a Johan que la Justicia del siglo XV no funcionaba exactamente como la del XXI, y menos para la gente de mar. El derecho internacional tampoco existía aún. Es descorazonador el grado de ignorancia y atrevimiento con que abordáis cualquier asunto histórico, mostrando a cada paso una bisoñez desesperante. A mí ya no me hace ni gracia).

  18. Johan Padró
    27-02-2018 17:50

    Ah y me olvidaba... los piratas no dan sus nombres, ni referencias de donde son, por la sencilla razón de que no quieren que los identifiquen y los metan en la cárcel o lo que es peor los cuelguen del palo mas alto.

  19. Johan Padró
    27-02-2018 17:45

    Lo siento pero... los de Palos de la Frontera eran buenas personas, probablemente pescadores y agricultores que no se metían con nadie.

  20. Johan Padró
    27-02-2018 17:40

    Si los de Palos de Huelva habían cometido tantos robos... ¿Porqué nadie los detiene?
    ¿A que esperan las autoridades y la justicia de Sevilla para detenerlos?
    ¿Porqué no les expropian las naves?
    Y lo que es peor... ¿Por qué nunca son mencionados, fuera de Castilla, como piratas?
    La respuesta es muy simple, estamos en un escenario de guerra y como en Huelva no hay guerra por estas fechas el lugar no puede ser otra que Cataluña.
    Los censores pueden cambiar los nombres pero lo tienen mucho mas difícil en cambiar el fondo histórico.

  21. Johan Padró
    27-02-2018 17:27

    Todos estos ataques que mencionas suceden durante la Guerra dels Remences y en Cataluña.
    No son robos si no expropiaciones en tiempos de guerra.
    Los piratas roban oro, monedas y joyas objetos de valor fácil de cambiar.
    Los piratas además secuestran y matan a sus víctimas.
    Los piratas no se entretienen en robar Higos o sacos de harina a menos que sean para su propio consumo.

  22. Santo Job
    26-02-2018 19:50

    Le he dado a enviar sin querer antes de acabar el comentario.

    Lo de "ciutat vella" o "ciudad vieja" es un concepto que aparece de manera muy moderna, concretamente cuando las ciudades crecen más allá de sus murallas allá por los siglos XVIII y XIX. Antes de eso, nadie usaba ese tipo de conceptos, pues las ciudades no habían abandonado sus corsés de murallas más allá de algunos arrabales, pero desde luego el concepto de "ciudad vieja" no estaba en funcionamiento.

  23. Santo Job
    26-02-2018 19:40

    Vamos, que como los documentos no dicen lo que quieres, te lo inventas.

    No es por nada, pero los vecinos de Palos no sólo andaban cometiendo sus ladronicios en la costa de Cataluña, la de Valencia y la de Baleares, sino que atacaban todo lo que se movía.

    AGS, RGS,LEG,147709,518. Carta al doctor Antonio Rodríguez de Lillo, del Consejo Real, y a Ruy González de Portillo, ordenándoles que hagan información acerca de las carabelas con sus mercaderías que ciertos vecinos de la villa de Palos tomaron a unos portugueses que venían de Guinea.

    AGS, RGS,LEG,147711,345. Receptoria en favor de Juan de Meso, vecino de Bermeo, para que se admitan sus probanzas en el pleito que trata con Antonio Martínez Neto y Francisco Fernández Esquerdo, vecinos de la villa de Palos, sobre una carabela que dice que le habían tomado.

    AGS, RGS,LEG,147711,340. Carta en favor de García de Escandón, vecino de Puerto de Santa María, en el pleito con Alfonso Yáñez Vaquenas, vecino de Palos, sobre una carabela que éste le había tomado

    AGS, RGS,LEG,147809,73. Emplazamiento a petición de Felipe Barque (o Verque), vecino de 'Proamuna', en el reino de Inglaterra, contra Juan Martínez de Monja, vecino de Palos, que le robó ciertas mercaderías de su nave, mientras estuvo anclada en el puerto de Muros.

    Yo llamo piratería a esos actos, pero jurídicamente no tendrían más consideración que los robos cometidos por tierra.

  24. Johan Padró
    26-02-2018 19:12

    Sobre el document que parla de ...Arias Pérez Pinzón, veí de Palos,contra Juan de Oñate, plater i veí de Sevilla... Curiosament tenim que els Colom de Barcelona vivían a prop del carrer dels platers de Barcelona.

    Referent a Sevilla si abreviem el nom de Ciutat Vella (Barcelona), tenim Ciutatvella = Civella = Sevilla. Potser algun document posava Ciutat Vella en comtes de Barcelona i el van fer servir de referent els censors. No afirmo, és una possibilitat.

  25. Johan Padró
    26-02-2018 18:50

    Resumint, tenim uns mariners de Palos(o Pals) que fan uns robatoris a les costes catalanes, concretament a Barcelona, a Valencia i a altres indrets. Que roben mercaderies a un balener de Ibiza i a una carabela de Sant Feliu de Guixols. Tenim les denuncies per escrit, pero curiosament no hi ha cap detenció ni cap judici pels robatoris, ni tan sols sabem si es tornen les mercaderies robades.
    Clarament si fosin atacs pirates, com alguns intenten veure, els autors serien perseguits, empresonats, jutjats i severament castigats. Els castics per pirateria solien ser molt durs amb penes de presó o fins i tot de mort.
    La realitat es molt diferent, perque pocs anys després tenim els presumptes autors treballant pels reis portan diners de Tortosa a Girona i formant part de la armada real.
    Penso que els robatoris dels mariners de Palos (o Pals) es produeixen durant la Guerra Civil Catalana quan la Generalitat mobilitza la gent i requisa tot el que necessita per armar un exercit contra el rei Joan II.
    Posteriorment acabada la guerra es decreta que s'ha de tornar tot el que ha estat expropiat o robat. És llavors quan les víctimes reclamen a Ferran i a la reina Isabel la devolució dels seus bens.
    És per aquest motiu que els mariners de Palos (o Pals) no van a la presó... per que no eren actes de pirateria, si no bens requisats per ordres superiors durant la guerra i els dos bandos pacten la seva devolució.
    No oblidem que les dates dels documents no són les dates en que es produeixen els fets si no la data en que els damnificats reclamen els bens, que és molt posteriorment.
    Si tenim que la guerra és a Catalunya i a Palos de la Frontera no hi ha cap conflicte belic, clarament estem parlant de Pals de Montgrí i dels seus mariners.

  26. Santo Job
    24-02-2018 22:14

    Pero no omitas la parte de los documentos donde se refieren a Vicente Yáñez Pinzón y a Francisco Pinzón como "vecino de Palos", y que también pulula por esos documentos el señor Cristóbal Guerra "vecino de Moguer". Está muy feo el hacer minado de citas.
    Además, que la cita corresponde a Consuelo Varela en tanto que coordinadora, pero el artículo en cuestión es de Juan Gil:
    http://dspace.unia.es/bitstream/handle/10334/1527/09Gil.pdf

  27. Johan Padró
    24-02-2018 20:48

    Seguim amb la Consuelo Varela.

    Resulta que Francisco Pinçon també treballa a Catalunya.
    Cita: "Francisco Pinçón en Tortosa en 28 de febrero ...[1496], porta 778 ducats a Girona a don Juan Manuel".
    Posteriorment fa dos viatges, un a Sicilia i l'altre a Colibre (Cotlliure) tots dos territoris de la corona catalano-aragonesa.

    Reflexions:
    Per ser pirates i lladregots, els reis confien en que portin 778 ducats de Tortosa a Girona?
    Eren uns il·lusos els reis al confiar amb aquests lladregots?. Com s'explica tal contradicció?
    O... pot ser, que complien ordres quan feien els robatoris, ordres del rei o dels seus tresorers per recaptar diners per la guerra. El rei Ferran va estar en constants guerres en especial a Catalunya, primer la Guerra Civil Catalana 1462-1472 després la Guerra de Granada, després la guerra amb France. En aquest escenari són normals les ordres de mobilització i incautació de bens per equipar i alimentar els soldats del rei.

  28. Santo Job
    24-02-2018 20:44

    Catalina Alonso se llamaba así no porque Alonso fuese su apellido de casada, sino porque era su apellido ordinario, pues nunca ha existido tal cosa como el "apellido de casada" al menos en Castilla.
    El apellido de los Pinzón era efectivamente Pinzón, y cada uno de ellos tenía un segundo nombre, no un primer apellido. Ya he dejado bastante claro por aquí que está demostradísimo que eran hermanos, pero te vuelvo a citar los documentos, a ver si ves la relación.

    RGS,LEG,149310,109, Emplazamiento a Catalina Alonso, mujer que había sido de Martín Alonso Pinzón, vecino que fue de la villa de Palos, a petición de Arias Pérez Pinzón, Juan Pinzón, Mayor, y Catalina, sobre razón de la herencia del padre de éstos, el citado Martín Alonso Pinzón

    AGS, RGS,LEG,150012,18. Justicia a Vicente Yáñez Pinzón y a Arias Pérez y Diego Fernández, sus sobrinos, vecinos de Palos para que las mercancías que compraron para el viaja a las Indias no se las cobren con un 80% de recargo.

    AGS, RGS,LEG,150012,17, Justicia solicitada por Arias Pinzón, hijo de Martín Alonso Pinzón, para repartir entre sus hermanos el cuidado de su hermana, epiléptica

    AGS, CRC,97,9. Arias Pérez Pinzón, vecino de Palos, como tutor de Hernando y Bartolomé Pinzón, hijos de Francisco Pinzón, ausente en Indias, e Isabel Vázquez, contra Juan de Oñate, platero y vecino de Sevilla, sobre un préstamo que éste le dio y se cobró de la dote de la madre.

    En cuanto a lo de Vicente Yáñez, no dices nada que no sepamos, pero sí citas los documentos de manera sesgada y minándolos. Citas que Pinzón intervino repetidamente como transportista entre Barcelona, Génova, y Nápoles, pero omites voluntariamente que en esos documentos se dirige Fernando a Vicente como "vecino de Moguer" en uno de los documentos y "vecino de Palos" en los demás, y lo mismo vale para su hermano Francisco.

  29. Johan Padró
    24-02-2018 20:14

    Es realment interessant la relació del Vicens Anes Pinçon amb Catalunya.
    Segons la Consuelo Varela, entre el 1495 i el 1497 el reis envien a Vicentiañez amb dos carabelas al Mediterrani i cita un document que diu:
    "El cual dicho capitán ha de ir con las dichas carabelas e gente a Tortosa e se presentar ante el rey e la reyna, nuestros señores, e de allí ir a servir do Sus Altezas lo mandaren."
    I segueix "E si por acaso no estovieren en Tortosa, ir a Barcelona y se presentar ante Casafranca, hacedor del tesorero Gabriel Sánchez".

    Aquest Gabriel Sánchez era el tresorer de la corona catalana.

    Les dues cara-beles foren destinades oficialment a la armada de Nàpols.

    La Consuelo segueix "...las carabelas fueron una y otra vez de Barcelona a Génova" i es queixa que en els " Annali della Repubblica di Genova de Agustín Giustiniani no se menciona la presencia de las naves castellanas en el puerto de Génova".
    Es evident que les naus de Vicente Yáñez Pinzón no portaven banderes castellanes si no catalanes, per que estaven en territori de la Corona Aragonesa.

  30. Johan Padró
    24-02-2018 19:31

    Un document que desmenteix que els Pinçon fossin germans.
    Segons la història oficial els Pinzón eren germans i es justifica que no portessin el mateix cognom amb el argument que portaven un nom compost. Així en Martín Alonso Pinzón portaria el nom de Martín Alonso a on Alonso seria el nom imposat pel seu padrí.
    Dons bé en aquest document del Pares la seva dona porta el seu cognom Alonso:

    Emplazamiento a Catalina Alonso, viuda de Martín Alonso Pinzón, vecino que fue de Palos, sobre su herencia.
    Archivo General de Simancas,RGS,LEG,149310,109 - 1 - Imagen Núm: 1 / 2

    Si la seva muller portava el cognom de Alonso seria perquè era el cognom de casada, per tant
    el dit Martín tenia com a primer cognom Alonso i per tant no era germà de Vicens Ianes Pinçón si no el seu cosí.

    Seguim investigan

  31. Santo Job
    21-02-2018 20:57

    Buena fila de quejas tenían los diputados de la Generalitat contra Joan de Silva, por lo que veo

    ACA,GENERALITAT,Serie general (N),684, fol LXXXVIII y siguientes (imágenes 248 y siguientes del visor de PArEs).
    Tengo que decir que los del ACA han hecho un gran trabajo en la digitalización de las cartas de diputados de la Generalitat, presentes en la Serie General (N).

  32. Antón Martín
    21-02-2018 20:03

    La gente de mar siempre se ha regido por costumbres y leyes particulares, tan al margen de lo oficial, que a menudo rozaban precisamente la marginalidad. Aún hoy es frecuente, en las poblaciones de costa, que las familias de la mar hagan vida aparte. Para que os hagáis una idea, un ejemplo de Adra, uno de los asentamientos 'cara a la mar' más antiguos del occidente europeo (fundación fenicia, nada menos). Pues bien, entre los abderitanos de toda la vida siempre se ha dado un cierto clasismo, incluso entre gente humilde. En lo alto de la pirámide social estaría la gente del 'barrio', es decir, los habitantes del casco antiguo; les seguirían los 'cortijeros', gente de las inúmeras pedanías dispersas por le montañoso término; en tercer lugar, los gitanos, comunidad asentada de antiguo y mucho más 'integrada' de lo que nunca soñaron los calés de Cataluña o Castilla, siempre perseguidos por las respectivas justicias; y en cuarto lugar, y a muchísima distancia y considerados por los anteriores poco menos que como semi-humanos, los 'playeros', es decir, las familias dedicadas a la pesca y el trajín costero.

  33. Santo Job
    21-02-2018 19:42

    Los vecinos de Palos rozaban por el lado de dentro la categoría de gentuza.

    AGS, RGS,LEG,147711,345. Receptoria en favor de Juan de Meso, vecino de Bermeo, para que se admitan sus probanzas en el pleito que trata con Antonio Martínez Neto y Francisco Fernández Esquerdo, vecinos de la villa de Palos, sobre una carabela que dice que le habían tomado.

    AGS, RGS,LEG,147711,348. Carta al alcaide de la fortaleza y villa de Palos ordenándole que haga pesquisa acerca de los robos hechos por Juan Gente y otros vecinos de dicha villa.

    AGS, RGS,LEG,147709,518. Carta al doctor Antonio Rodríguez de Lillo, del Consejo Real, y a Ruy González de Portillo, ordenándoles que hagan información acerca de las carabelas con sus mercaderías que ciertos vecinos de la villa de Palos tomaron a unos portugueses que venían de Guinea

    AGS, RGS,LEG,148512,71. Comisión a Pedro de Castro, corregidor de Jerez de la Frontera, para que entienda en la demanda de Juan Jiménez de Sevilla, vecino de Puerto de Santa María, que al venir de Aguer con una carabela le salieron Alonso Gallego, y otros vecinos de Palos y le tomaron unos moros que traía.

    Hay muchos más casos de la gente de Palos robándole a todo el que pasaba por allá. Lo siento mucho por el señor de San Feliu de Guíxols, pero son cosas que pasaban.

    Sobre el señor Silva, se trata de dos personajes distintos. Juan de Silva conde de Cifuentes tendría 14 años en la época en la que Joan de Silva ejercía de castellano de Castelló d'Empúries. Es un simple caso de homonimia, nada más. Que igual te parece muy raro, pero las homonimias son corrientísimas: yo he podido encontrar una docena de tipos llamados Diego Hurtado de Mendoza en Castilla entre 1530 y 1550.

    Si te interesa, puedes leer la escritura de venta de la mitad de la villa de Palos hecha por el conde de Cifuentes y sus hermanos. Está digitalizada:

    AGS, PTR,LEG,35,DOC.5. Escritura de venta que otorgó D. Pedro de Silva, a favor de los Reyes Católicos, de la mitad de la villa de Palos.

    Es una lectura bastante farragosa, pues está llena hasta arriba de formulismos legales. Además, después de la escritura de venta están los documentos anejos habituales: registros de pagos, verificaciones, ese tipo de cosas.

    ¿Qué censores ni qué lerias? Lo que pasa es que después de desposeer a Colón de sus títulos por corrupto, la Corona se tiene que hacer cargo de aquello. Mientras Isabel y Fernando están vivos, no hay problema. La posesión de las Indias es una cuestión jurídicamente muy compleja, pues la empresa es regia y participan los reyes de manera igual. Sin embargo, el problema surge al dotar de leyes a esos territorios, que ahí hay que entrar ya en materias de derecho administrativo.

  34. Johan Padró
    21-02-2018 18:37

    Job, si no era cosa de regnes. Per qué insisteix-en els documents i mapes en atribuir els fet al regna de Castella?

    Resposta: els censor volien deixar ben clar que Castella portaba les rendes de la conquesta.

    Efectivament en la descoberta hi van colaborar tots els regnes d'Espanya i en especial els que tenien tradició marinera.

  35. Johan Padró
    21-02-2018 18:27

    Interesant, un senyor de Sant Feliu de Guixols és robat a Palos de la Frontera:

    Incitativa a las justicias del Puerto de Santa Maria para que Alonso Cañas, vecino de esta villa, devuelva a Baltasar Blanco, vecino de San Feliu de Guixols, la ropa que le tomó de una nave, en la villa de Palos, en el año de 1483, valorada de 50 a 60 ducados Archivo General de Simancas,RGS,LEG,149304,199 - 2 -

  36. Johan Padró
    21-02-2018 18:21

    Per la vostra informació, Catalunya era un Principat format per comtats i tenia les funcions d'un regna. Celebraba corts pròpies, tenia exèrcit propi, tributs propis i negociaba directament amb el rei els privilegis i les demandes reials, cosa que no tots els regnes podien fer. Hi ha multitud de documents que ho diuen.

  37. Johan Padró
    21-02-2018 18:14

    Als documents, un Juan de Silva té la meitat de la jurisdicció de la vila de Palos, la qual és comprada pels Reis Catòlics, al juny del 1492, a fi d'assegurarse que el port pertanyés a la Corona en vigílies del descobriment. Doncs bé: En Joan de Silva era capità del rei Pere IV, i va lluitar al mateix bàndol que els Colom. Va ser capità de Castelló d'Empúries i, després, de tot el Comtat d'Empúries.

  38. Santo Job
    16-02-2018 19:40

    Ya que estoy por aquí, ¿piensa algún admin ponerle al retrato de Martín Alonso Pinzón un pie de foto que se ajuste a la realidad? Podría valer, por ejemplo, "retrato imaginario de Martín Alonso Pinzón, ca. 1980".

    Ese retrato no corresponde a Afonso Eanes y lo que se ve ahí no es Colliure. El cuadro es un retrato de Martín Alonso Pinzón pintado en los años 80 del siglo XX por encargo de la Casa-Museo de Martín Alonso Pinzón para decorar una de las estancias. El cuadro es una versión desenfadada de un retrato imaginario de Martín Alonso Pinzón que hizo Ramón Borrell Pla alrededor del año 1910.
    https://www.setdart.com/subasta/popup/cat=26/pintura-siglo-xix/pid=350852746.html

    También hizo Ramón Borrel Pla un retrato figurado de Vicente Yáñez Pinzón por esas mismas fechas.
    https://www.setdart.com/subasta/popup/cat=29/pintura-siglo-xix/pid=350852738.html

  39. Santo Job
    16-02-2018 18:43

    Johan, el descubrimiento y demás no era una cosa que estuviese reservada al reino de Castilla. Insisto, no era una cosa de reinos, sino de reyes. Eran los Reyes Católicos, ambos, quienes promovieron el viaje de Colón. El hecho de que es una empresa de los reyes, y no de los reinos, queda clarísimo con el Tratado de Tordesillas que he citado en algún momento.
    Para que quede más claro el tema de los aragoneses en Indias, dejo aquí un estudio del profesor Esteban Mira de hace varios años. Lo interesante y detallado está a partir de la página 40. Por lo que parece hubo restricciones parciales hasta 1504 (impuestas por Ovando), aunque se levantaron en 1525.
    https://ebuah.uah.es/dspace/bitstream/handle/10017/5892/Los%20Prohibidos%20en%20la%20Emigraci%C3%B3n%20a%20Am%C3%A9rica%20(1492-1550).pdf
    Por si el enlace no sale bien, lo paso por bitly:
    http://bit.ly/2C1uzRj

  40. Antón Martín
    16-02-2018 17:58

    La 'descoberta' no estaba reservada a nadie en concreto, porque fue un hecho fortuito e inesperado. Que un reino se reserve en excusiva la explotación y disfrute de las consecuencias no tiene nada de inversemblant. A fin de cuentas, eso sería lo que correspondería al autoritarismo genético que machaconamente atribuís a Castilla en esta página. Y además Cataluña no era un regne, por muy rebelde que fuera. Estáis tan enajenados con vuestras fantasías que no caéis en la cuenta de la profunda incoherencia de vuestras afirmaciones.

  41. Johan Padró
    16-02-2018 17:38

    Es totalment inversemblant que la descoberta de América estigués reservada en exclusiva a Castella. Seria discriminar a tots els demés regnes que estaven sota els Reis Catòlics.
    En el segle XV no té cap llògica. Pero sí que és coherent a partir de Felip II. Els monarques volen imposar Madrid com a capital de la monarquía hispánica. Imposar el centralisme i prescindir en especial de Catalunya, el regna revel.

  42. Santo Job
    13-02-2018 09:27

    Como no puede ser de otra manera, no puede uno mencionar una errata sin incurrir en otra. Donde puse "hacía perdededizas" debería poner "hacía perdedizas".
    Señalo además que no es la IV Universitat, sino el XVII Simposio.

  43. Antón Martín
    13-02-2018 09:18

    Pues si quieres seguir gozando te recomiendo el de 'La vida es sueño'. O el de la 'Divina comedia'. Dos joyas del surrealismo.
    (¿Por qué la mayoría de los ponentes aparentan sufrir alguna suerte de trastorno mental? Visto así a lo vivo resulta todo aún más descacharrante)

  44. Santo Job
    12-02-2018 23:25

    Para ir a América, sólo se podía hacer a través de Cádiz o Sevilla, por medio de la Casa de la Contratación. Ello no quita que Ferrol y Coruña fueran notables puertos atlánticos, particularmente volcados en la pesca y el comercio con Bretaña e Irlanda, así como con Lisboa.
    Hay una extraña excepción a lo de la Casa de la Contratación, y es que durante unos años la Casa de Contratación del Maluco estuvo asentada en Coruña, en el edificio que hoy ocupa la Biblioteca del Consulado (entiéndase Consulado del Mar o Consulado Comercial).

    En otro orden de cosas, gracias por colgar los vídeos de la IV Universitat Nova Historia. Le tenía ganas al del Lazarillo, y es tan indefendible como me imaginaba, mostrando un profundo desconocimiento del castellano del siglo XVI, así como ignorando las cuestiones más básicas de fijación textual y erratas. Un ejemplo de esto último es "las sábanas y mantas hacía perdidas", que todos los que algo saben (Rico, Navarro, Caso, Ruffinatto, etc) señalan que es una errata y que la lectura correcta es "hacía perdededizas". También la ponente parece desconocer la larguísima tradición de la preposición " cabe" que significa "junto a", o le extraña el " pluguiera a Dios que" así como arcaísmos tales como Alexandre Magno en vez de Alexandro Magno.

  45. Francesc 2
    12-02-2018 21:06

    Per a Corunya, segons la vikipèdia, sembla que passa el mateix. Pren gran embranzida a mitjan segle XVIII. com a port per anar a Amèrica.

  46. Felip Rodríguez Badia
    12-02-2018 20:57

    Pals de Montaspre

  47. Felip Rodríguez Badia
    12-02-2018 20:55

    Antigament el castell de Pals es deia castell de Montaspre, igualment el centre històric de Pals està en el turó de Montaspre. Segons el diec aspre és Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres i plantes enfiladisses i també camp de secà. O sigui que Pals tindria aquest significat d'aspre.



  48. Francesc 2
    12-02-2018 20:49

    El Ferrol, pel que he llegit a la vikipèdia, no té drassanes fins a l'epoca de Felip V de Castella.No sembla que abans fos cap port d'anada cap a Amèrica.

  49. Francesc 2
    12-02-2018 20:34

    Això dels baleners bascos ho trobo molt interessant.

  50. Francesc 2
    12-02-2018 20:30

    Ho trobo molt interessant això que expliques, Johan! En Colom va trencar motlles. Fa navegació d'alta mar tot travessant l'Atlàntic. Els portuguesos fan navegació de costa o de cabotatge i fent navegació de costa avancen cada any una mica més per Africa fins que aconsegueixen passar a l'altre costat del Cap de Bona Esperança i acabar de rodejar tot el continent africà.i finalment plantar-se a l'Índia i més enllà. Els navegants catalans, en canvi, fan navegació d'alta mar i arriben a les Antilles, Mèxic i Veneçuela. Aleshores uns fan navegació de cabotatge en direcció nord, mentre que uns altres fan navegació de cabotatge en direcció sud. Els portuguesos també ho acaben fent. Magallanes i Joan sa Cirera del Canós fan les dues coses a la vegada, fns que el segon arriba a fer la volta el món. Així mateix, d'altres navegants catalans passen a l'altra banda de l'Istme de Panamà. Uns baixen fent cabotatge per la costa del Perú i de Xile, mentre que uns altres ressegueixen la costa oest del continent en direcció nord. És a dir, cap a la costa oest Mexicana, la Baixa Califòrnia, Calfòrnia strictu sensu i el Canadà. I és des de Mèxic que es llancen a fer la travessia del Pacífic en direcció al Japó, la Xina i la Polinèsia.

  51. Santo Job
    12-02-2018 20:23

    Joan, la navegación de altura no requiere tanta complejidad. Sí implica una cierta arte del observar las estrellas para determinar tu posición, pero no hace falta ser Kepler para eso. De hecho, más tradición de navegación de altura que los balleneros vascos poca vas a encontrar. Como decía Oviedo, estas cosas de la navegación de altura y por las estrellas, no se aprenden en universidades ni escuelas, sino en la cátedra de la aguja. En resumen, que por práctica se aprendían.

  52. Santo Job
    12-02-2018 20:14

    La Hermandad de las Marismas era una fuerza naval muy seria, de hecho las más de las veces se la llama la Armada de Vizcaya y tenía entre sus funciones asegurar el transporte de las mercancías hacia Flandes, así como luchar contra la piratería, cosa que hacían admirablemente bien.
    En cuanto a la tradición naval de las Asturias, de las ciudades de la Hermandad, y de Galicia, escribió mucho y muy bien documentado Don Cesáreo Fernández Duro. Si preguntas por los marinos gallegos y si eran gente destacable, has de saber que de Galicia fue Palo Gomes Chariño, señor de Rianxo, almirante de Castilla, adelantado mayor de la Frontera, y notorio poeta. Te aconsejo encarecidamente su cantiga de maldizer contra Alfonso X, en la que dice que "el rey de Castilla y León es como el mar", y lo pone de voluble para arriba. También fue gallego don Alonso Jofré Tenorio, almirante de Castilla, señor de Moguer, etc.
    Viveiro, Foz, Burela, etc son pueblos que se han dedicado a la pesca de altura, y a la construcción naval desde ni se sabe cuando. ¿Qué decir ya de Coruña o Ferrol que no se sepa?

  53. Johan Padró
    12-02-2018 18:25

    La meva tesi sobre Palos de Moguer.
    A prop de Pals tenim el massís de Montgrí, amb el castell de Montgrí i Torruella o Torrevella de Montgrí. Si amés afegim que al segle XV Torrevella de Montgrí i Pals formaven part de la mateixa baronia, tenim que no és masa estrany dir Pals de Montgrí, i que els castellans van traduir Palos de Moguer per una mala interpretació del text.

  54. Johan Padró
    12-02-2018 18:11

    Al segle XV hi havia dos tipus de navegació; la navegació de costa i la navegació de alta mar.
    La navegació de costa era relativament fácil donat que només calia seguir la costa i tenir punts de referència com muntanyes o rocas.
    La navegació de alta mar era molt més técnica donat que els punts de referencia eren el sol de dia i les estrelles de nit. Per aquesta navegació es necessitaven mariners molt més experts amb coneixements d'astronomia, amb pilots que poguessin donar la posició de la nau sobre un mapa.
    Axó requeria d'escoles especialitzades en astronomia, mapes, estudi dels vents i les corrents marines i tenir instruments adequats. No tothom ho tenia aixó al segle XV.

  55. Francesc 2
    12-02-2018 15:18

    Marina mercant a Madrid. Sí, és això el que em fa gràcia. És evident que es tracta d'una dada més de la política de centralització del país que comença amb Felip II.Però la qüestió no és d'equidistància, sino clarament, de rendibilitat. La política més adient en aquest sentit i més eficaç és posar el centre de decisió al lloc on l'activitat sigui més intensa, no?).

  56. Francesc 2
    12-02-2018 15:10

    .D'acord, mirem informació de tot arreu. Però també les que aquí es publiquen. Has llegit els articles? Has vist els vídeus? Per què són inenarrables els articles i llibres? Es clar, diversitat de fonts. però això val per a tu i també per a mi i per tothom. Sí, es clar, fonts angleses i holandeses i castellanes. D'aquesta darrera, què en saps? Te les has mirades tu, també? En pots aportar enllaços? Però jo parlava de la marina castellana, mes que no pas del comerç en si. Quina força tenia? Quina tradició? Quines lleis, quins consulats? Home considerar-me capacitat no ho sé. Només vull posar el tema sobre la taula.

  57. Antón Martín
    11-02-2018 21:35

    Por cierto, no sé si sabes que la sede actual de la Dirección General de la Marina Mercante está en...¡Madrid! ¡El punto más alejado de la costa de toda la Península! (pero equidistante de todas ellas, algo fundamental para desactivar el sentimiento de agravio de la gente de mar, peculiar donde la haya y en extremo susceptible, cosa que parecéis ignorar los de terra endins).

  58. Antón Martín
    11-02-2018 21:32

    La creación del Consulado de Burgos no amaga nada, porque sigue estando físicamente en mitad del Espolón, dando vista al Arlanzón (y perdón por el involuntario pareado). E insisto. ¿Serías capaz de aportar algún documento que no fuera extraído de los inenarrables artículos o libros delos miembros del INH? ¿Sabes que uno de los requisitos para que una hipótesis sea tenida en cuenta por la comunidad académica consiste precisamente en la diversidad de fuentes? ¿Qué hacemos con los cerros de documentación existentes en Holanda o Inglaterra -entre otros reinos- producidos por le comercio marítimo con Castilla? ¿De verdad te consideras capacitado para rebatir a TODA la comunidad científica internacional con tan débiles argumentos?

  59. Francesc 2
    11-02-2018 21:12

    D'acord amb el que expliques de les marismas.

    La creació del consolat de Burgos deu amagar, per les dates, la creació de la Casa de Contractació de Barcelona.

  60. Francesc 2
    11-02-2018 21:09

    Dos articles sobre el Consolat de Mar de Burgos..... que està a 170 Km del mar. Un d'en Bilbeny i l'altre d'en Mayolas..

    http://www.inh.cat/articles/La-Llotja-de-Barcelona-i-la-Descoberta-d'America

    https://www.inh.cat/articles/La-fantasmagorica-casa-de-contractacio-de-Barcelona-per-anar-a-les-Indies-1493-1503-

  61. Antón Martín
    11-02-2018 20:41

    El enlace de Santoña no funciona, pero puedes teclear 'Marismas de Santoña' y disfrutar con las imágenes.

  62. Antón Martín
    11-02-2018 20:40

    Pues mira, marismas hay (o había, porque muchas de ellas fueron desecadas) en casi todas las rías cantábricas. A modo de ejemplo, ahí te dejo un enlace de las de Santoña, hoy parque natural:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_de_las_Marismas_de_Santo%C3%B1a,_Victoria_y_Joyel

    El Consulado se ubicó en Burgos por varios motivos. Por un lado, porque esa ciudad fue durante siglos la capital administrativa de un territorio que abarcaba, grosso modo, las actuales provincias de Burgos, Cantabria y La Rioja. El territorio cántabro aparece numerosas veces nombrado como 'Montañas de Burgos al Mar'. De hecho, el burgalés Valle de Mena, cuna de Castilla (en el pueblo de Taranco es donde aparece por primera vez tal nombre para el territorio, el día 15 de septiembre del año 800), tiene su salida natural hacia las Encartaciones vizcaínas, y lo separan del Cantábrico apenas 30 km. Pero además el grueso del tráfico marítimo castellano con los puertos del norte europeo lo constituía la fina lana merina, y la fijación del Consulado en uno de los centros neurálgicos de la Mesta facilitaba sobremanera las cosas. Antes de lanzarse a hipótesis arriesgadas, uno espera que por lo menos haya habido una minuciosa documentación. Que pongas en tela de juicio la existencia de marismas en la costa cantábrica ya da la medida de cuál es el nivel de conocimiento.

    Con respecto a las atarazanas de Sevilla, lo que dices ya tiene más delito, porque su actividad puede remontarse a la época romana nada menos, adquiriendo en el periodo islámico una importancia que no decaería tras la conquista y que no ha cesado hasta hoy, aunque desplazada a Cádiz.

  63. Francesc 2
    11-02-2018 19:16

    M'agrada la bonhomia que desprens.... Per cert, quines maresmes hi ha al nord d'Espanya? Pregunto. Homeeee, això de "Consulado del Mar burgalés" perdona... però fa riure. De Mar a Burgos!!! Per què no Santander, per exemple? Sobre aquesta pugna pel domini naval.... no ho sé. Informa me'n una mica si us plau. Es que les drassanes de Sevilla eren molt petites i de mitjan segle XVI. Tot són deliris. D'on era Cristòfor Colom? A quin rei servia? Amb quins càrrecs va anar a Amèrica?

  64. Antón Martín
    11-02-2018 18:50

    La Hermandad de las Marismas no se disuelve, sino que se transforma en el Consulado del Mar burgalés, una institución que sigue el modelo de las catalanas, seguramente por influjo de Fernando. precisamente la unión dinástica propiciaría el trasvase mutuo entre ambos reinos de un a forma desconocida hasta entonces. Obviamente, tras la llegada a las Indias la preocupación castellana por el dominio del Atlántico europeo -que fue lo que motivó la creación de esa Hermandad- se vio muy menguada en favor de la empresa americana. Tanto leer entre líneas os está impidiendo entender lo que dicen las propias líneas, que no es tan complicado.

  65. Antón Martín
    11-02-2018 18:45

    No, yo no me he equivocado. He dicho que las cuencas castellanas fluyen hacia el Atlántico, y es un hecho incuestionable. Lo que no he afirmado en ningún momento es que esos ríos tuviesen las desembocaduras en tierras castellanas, salvo el Guadalquivir, el Guadiana y el Miño, estos dos últimos haciendo frontera con Portugal. Pero es incomprensible la pregunta que haces, porque la pugna por el dominio naval de la costa occidental europea, precisamente entre Castilla, Portugal e Inglaterra, está perfectamente documentada y ningún investigador serio la cuestiona. Insisto: NINGÚN INVESTIGADOR SERIO. Claro, que si los únicos argumentos que puedes esgrimir son las patochadas de Cucurull, mal andamos. En realidad, en todo este tiempo no has sido capaz de aportar nada que no sean los delirios del INH.

  66. Francesc 2
    11-02-2018 18:20

    Béeee, un error el té qualsevol. O és que no l'has errat tu quan has parlat de la vocació atlàntica per unes conques fluvials de rius de Castella que vessen a l'Oceà Atlàntic...de Portugual i Gal.lícia? El que és curiós és això de la Hermandad de las Marismas. Els Reis Catòlics obren un Oceà i noves terres i la germandat no ho aprofita. Al contrari, es dissol, i això just en el moment que pot reactivar el seu poder. Aleshores, aquest Juan de la Cosa de Santander....uixxx.... No em negaràs que la cosa és curiosa, no? I aquesta tradició marina als segles XIII, XIV i XV? quins resultats ha donat?. Sabem la dels turcs, venecians, genovesos, portuguesos i la dels catalans a la Mediterrània i a Amèrica en aquests segles, però jo no sé veure quins resultats pràctics tenen pel que fa a Castella.

    Quan a les drassanes de Sevilla, hi ha la conferència d'en Víctor Cucurull a la 3a Universitat Nova Història (2016).

    https://www.inh.cat/arxiu/vid/3a-Universitat-Nova-Historia/d4-11-30-Victor-Cucurull-El-consolat-catala-de-Sevilla-i-l'empresa-americana

  67. Antón Martín
  68. Antón Martín
    11-02-2018 15:24

    No, Francesc, el Guadalquivir no hace frontera con Portugal en ninguno de sus tramos. Lo confundes con el Guadiana. Por eso digo que te convine estudiar más, porque tus conocimientos en geografía básica dejan mucho que desear.

    En todo caso, incluso la Castilla propiamente dicha, esto es, sin el Reino de León (que incluiría los puestos asturianos y gallegos) tiene tradición marinera antigua, primero en las costas cántabras -castellanas 'fundadoras'- y vizcaínas -cuyo señorío siempre estuvo bajo la órbita castellana-, y después en las del Reino de Sevilla, incorporado a Castilla en 1301. Vet aquí la tradició marina als segles XIII, XIV i XV por la que preguntabas. Si no quieres verlo, tienes un serio problema de percepción.

  69. Francesc 2
    11-02-2018 14:51

    Hi ha el Guadiana, es clar. Deixo el Guadalquivir perquè el darrer tram i la desembocadura fa de frontera amb Portugal.
    .

  70. Francesc 2
    11-02-2018 14:47

    Home, vocació atlàntica perquè totes les conques fluvials dels rius de Castella vessen a l'Oceà Atlàntic.... Sí, però a través de ... Portugal i Galícia no? És curiós que aquesta Germandat s'acabi amb els Reis Catòlics, quan, precisament, s'obren de bat a bat les columnes d'Hèrcules davant de tot un Oceà Atlàntic i del que hi ha enllà d'aquest oceà...,
    .

  71. Antón Martín
    11-02-2018 09:57

    Francesc, échale un vistazo a esto, que es sencillito:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Hermandad_de_las_Marismas

    La lana de Castilla no llegaba a las Islas Británicas y a los Países Bajos por vía aérea. Castilla siempre tuvo vocación atlántica, más que nada porque todas sus cuencas fluviales vierten en el océano (salvo el Ebro, castellano en casi un tercio de su curso). Hay que estudiar más.

  72. Francesc 2
    10-02-2018 23:54

    El comentari sobre en Pinçon s'escau molt més en aquesta entrada.

    Carta de mercè a En Vicenç Yañes Pinzón (1505) per part del rei Ferran. Cal recordar que "entre el 1504 i el 1516, Ferran deixarà de ser rei de Castella per esdevenir-ne tan sols governador i administrador, i tornarà a ser únicament rdei d'Aragó". [...]"...és del tot incontestable que el rei només va poder signar els contractes suara al·ludits [els acords i capitulacions,des del 1505 al 1515, entre els quals aquesta carta de mercè] com a monarca català i no pas castellà[...] La carta de merçè de la tinença i alcaldia de la fortalesa de l'illa de Sant Joan li es concedida, tal com diu el text per "En Ferran, per la gràcia de Déu rei d'Aragó i de les dues Sicílies, de Jerusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya, de Còrsega, comte de Barcelona, senyor de les ïndies del Mar Oceà, duc d'Atenes i Neopàtria, comte del Rossellló i Cerdanya, marquès d'Oristany i de Goceà;administrador i Governador d'aquests regnes de Castellà, de Lleó i de Granada per la serenissima reiona Na Joana, la meva i molt cara estimada filla". (Juan Manzano Manzano, "Los Pinzones y el descubrimiento de América. Ediciones de Cultura Hispànica, madrid, 1988, vol III, Apèndix Documental, p. 85). Com era d'esperar, el títol de "Senyor de les Índies" és mencionat dins de les possessions de la nació catalana i no paas entre les castellanes. Aquest posicionament i la intervenció del rei Ferran, com a monarca català, en els assumptes americans, ha fet observarmolt oportunament a En Pierre Vilar que "després de la mort d'Isabel, Ferran parla i actua en les seves convencions amb Castella, com si una meitat de les Índies pertanyés a Aragó" (Pierre Vilar, "Catalunya dins l'Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals; Curial Edicions, Barcelona 1981, vol I, p.225

    Del llibre "Petit manual de la descoberta catlana d'Amèrica", Jordi Bilbeny; primera edició: abril de 2011, p.37-38

  73. Francesc 2
    10-02-2018 22:15

    Perdó, quina tradició marina hi ha als segles XIII, XIV i XV a Cantàbria, Andalusia a Astúries i al Pais Basc? I a Galícia? El cas gallec és el que trobo més estrany.

  74. Santo Job
    08-02-2018 09:57

    Joan, Castilla tenía una muy notable armada de guerra, pero era una armada para el Atlántico. Fíjate que Zurita cuando se refiere a la armada de la Corona de Aragon, la pone en comparación con genoveses o pisanos, no con portugueses o ingleses. Castilla tenía vocación atlántica, y Aragón mediterránea.
    Por lo demás, lo que dice Antón. La Corona de Castilla tenía una notable tradición naval, en particular en el País Vasco y Galicia, pero sin despreciar a los andaluces.

  75. Antón Martín
    08-02-2018 08:49

    ¿La nación Gallega lo ignoraba todo acerca del mar? ¿y la nación Asturiana? ¿y la nación Castellana 'de Burgos al mar'? ¿la nación Vizcaína vivía de espaldas al Kantauri Itxasoa? ¿y la nación Sevillana, padecía un pavor enfermizo a sus playas y estuarios? ¿y la nación Portuguesa, qué hacemos con la nación Portuguesa?

  76. Antón Martín
    08-02-2018 08:45

    Ah, claro, es verdad, que Zurita es el Evangelio revelado por el Altísimo. Lo había olvidado. Anda, que...

  77. Johan Padró
    07-02-2018 18:55

    Jerónimo de Zurita, 1579
    Anales de la corona de Aragón

    Sobres l'armada d'Aragó (Catalunya, Valencia i Mallorca)

    "Quanto la armada era mayor, que las ordinarias de corsarios Genoveses,o Moros, que solian correr estas costas, y el Rey de Castilla venia en ella con gran Cavalleria, se tuvo por muy mayor aquella afrenda. Porque la nacion Catalana, que hasta entonces avia contendido por mar con Pisanos, Venecianos, y Genoveses, era muy temida, y avia ganado mucha honra contra los estrangeros, con quien tivieron grandes guerras en los tiempos antiguos..."

    Zurita ens diu clarament que qui dominaba la mar era la nació Catalana, que tenia la flota més gran y qui feia la guerra a genovesos i venecians.

    Castella dominava per terra y Catalunya per mar.

    Com és posible dons que fosin exclosos els catalans de la conquesta americana si necesitaban els seus vaixells per fer-la possible?
    Per qué insisteixen les cróniques que ere una empresa exclusivament castellana?
    A menys que tot sigui un bulo dels censor de la corona, clar.

  78. Johan Padró
    06-02-2018 17:36

    Yo entiendo que era una práctica normal traducir los nombres e incluso los apellidos al idioma nuevo. Además no traducir bien ciertas expresiones implicaria canviar el sentido de toda la frase. Esto es precisamente lo que denuncian los investigadores del INH en obras como el Quijote. En definitiva el autor nos está poniendo al corriente de una práctica normal en aquellos dias y a la cual no quería ver implicada su obra.

  79. Santo Job
    05-02-2018 22:44

    Erratum: en la primera línea debería leerse "arrelde de la vaca"

  80. Santo Job
    05-02-2018 22:33

    Francisco López de Gómara, igual que otros cronistas, sabían que sus obras se iban a traducir, sobre todo al francés y al italiano, por eso pone esa advertencia. De la misma manera que un autor español ponía Monsiur de Laxao (Monsieur de La Chaulx), un francés ponía otras cosas análogas. Al final, a base de reimpresiones, los nombres se degradan, y las grafías también, como bien hizo notar Juan de Luna en su edición del Lazarillo (las ediciones bilingües de Bonfons y Tiffaine tienen una cantidad aberrante de erratas).

    Cito a Fernández de Oviedo sobre esto de ser leído en otras partes. Historia Natural y General de las Indias, libro III, capítulo XI:
    "Dixe de suso que vale el arrel de la vaca a dos marauedís en esta cibdad. Y no todas gentes entenderán qué cosa es arrel, ni qué precio es el marauedí, si no fuere español el que lo leyere. Y para que esto se entienda, digo que un dinero jaqués de Aragón, o un dinero de Ytalia es maravedí y medio. Y un quatrín romano es tanto como un maravedí. Y quatro cavaluchos de Naṕoles valen tanto como un maravedí. Y una arrelde en esta cibdad es peso de XXXII onças. Y assí me entenderán los ytalianos y otras gentes muchas por lo que he dicho, y conocerán qué barato vale aquí la carne puesto que es de las mejores que puede hauer en el mundo".
    Cita a partir de la edición de Juan Cromberger, Sevilla, 1535.

  81. Johan Padró
    05-02-2018 20:15

    Interessant...
    "A los trasladadores"
    "Algunos por ventura quieren trasladar esta historia en otra lengua para que los de su nación entiendan las maravillas y grandeza de las indias y conozcan que las obras igualan, y aun sobrepujan a la fama que dellas anda por todo el mundo. Yo ruego mucho a los tales por amor que tienen a las historias, que guarden mucho la sentencia mirando bien la propiedad de nuestro romance , que muchas veces ataja grandes razones con pocas palabras. Y que no quiten, ni añadan, ni muten letra a los nombres propios de Indios, ni a los sobrenombres de españoles, si quieren hacer oficio de fieles traduccones. Que de otra manera, es certisimo que se corromperan los apellidos de los linajes. Tambien los aviso como compongo estas historias en Latin, para que no tomen trabajo en ello."
    Francisco López de Gómara. 1553.

    L'autor tenia visió de futur, preveia que seria manipulat al ser traduit a altres llengues.

    http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=12980


  82. Santo Job
    03-02-2018 11:42

    Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, y también por Simancas, dicho sea de paso.

  83. Antón Martín
    03-02-2018 09:59

    Nada. No tiene que ver nada. Pero aprovechamos que el Pisuerga pasa por Valladolid para colar logias y masones, y así a la conspiración no le falta detalle clásico. Como Franco. Está todo muy visto y demodé.

  84. Santo Job
    03-02-2018 00:15

    ¿Y qué tiene que ver un trabajo de inteligencia de la regencia durante la Primera Guerra Carlista con esto? Además un trabajo de lo más ordinario, colar documentos falsos para sembrar disensiones en el bando enemigo.
    Interesante, pero respecto al artículo no tiene absolutamente nada que ver.

  85. Johan Padró
    02-02-2018 17:47

    Interesant...
    Expediente Simancas
    Bajo este nombre se oculta una serie de documentos, confeccionados por Aviraneta como agente al servicio de la regente María Cristina, y que acabaron en manos del pretendiente al trono don Carlos en mayo de 1839 con el propósito de sembrar la discordia en su bando. De su análisis se obtenía la conclusión de que el jefe del ejército carlista, el general Maroto, estaba a las órdenes de esa logia.

  86. Santo Job
    30-01-2018 20:20

    Esta vez soy yo el que se ha hecho el lío, lo que había era endrinos, pero con frecuencia me confundo al escribirlos.
    Mi más sincera compasión por lo del retrete. Yo no he toreado en plazas tan duras. Ahora mismo me estoy fajando con nobles ingleses para encontrar el famoso Lazarillo de Amberes de 1553. Con lo fácil que habría sido que Aribau mencionase dónde tuvo acceso a ese ejemplar...

  87. Antón Martín
    30-01-2018 19:59

    No hacen pacharán porque no se elabora con los frutos del enebro, sino con los del endrino (Prunus espinosa). Tendrían más al alcance destilar ginebra, en ese caso. Y estoy contigo, las visitas a archivos 'modestos' siempre son fuente de gratos recuerdos. Para contrarrestar, entre los momentos más surrealistas con que cuento está el de pasar tres días consultando protocolos apoyándolos en la tapa del váter de un casposo notario alcalaíno, señor asperísimo que por entonces custodiaba el maltrecho fondo de las escribanías de aquel partido. Por fortuna, hoy está todo reunido y convenientemente conservado en el Archivo Regional de Madrid, donde se desviven por atender y facilitar la consulta al ciudadano (a CUALQUIER ciudadano).

  88. Antón Martín
    30-01-2018 19:49

    Pues sí. Entre sellos, siglas, santos y señas me he liado. A.G.S. es Archivo General de Simancas.

  89. Santo Job
    30-01-2018 19:48

    En cuanto a la investigación en archivos, Antón, doy fe de que es apasionante. No siempre encuentras lo que buscas, pero a veces das con algo interesante. En los archivos menos transitados te tratan realmente bien. Recuerdo con especial cariño cuando tuve que investigar en el monasterio de Subiaco unos documentos de la dinastía Colonna. El padre Elia me recibió con mucha cordialidad, fue de mucha ayuda en todo siempre que hizo falta, y hasta comí con los frailes en un par de ocasiones. Hacen unos dulces que son espectaculares y unos licores que no son de este mundo. Curioso que teniendo enebros en cantidad no se les hubiese ocurrido el patxarán, que les expliqué de buen grado y les pareció que había que incorporarlo.
    No hallé lo que buscaba, pero me hice con el cifrario que usaba Juan de Austria en su correspondencia con Marcantonio V Colonna y una carta de un antepasado de un primo de mi padre, a quien le encantó este documento, pues no sabía bien el origen de su título nobiliario y le despejé las dudas.
    Luego hay historias más agrias, como pulirse 5000 páginas de contabilidad de los años 1810 a 1820, para no encontrar nada que me sea útil.

  90. Santo Job
    30-01-2018 19:33

    Señalo además de lo que dice Antón, que por los agujeros se pasaba un cordel, del que pendía el sello. Los documentos se juntaban formando un legajo que se ataba con un cordel, y cuando se completaba el legajo o registro correspondiente se cerraban con el sello. Por ejemplo, la signatura RGS,148503 corresponde a los registros del año 1485, mes de marzo. Acabado el período registral, se cerraba el legajo y el registrador lo clausuraba formalmente con el sello quedando el cordel bloqueado.
    Los documentos internos se podían consultar moviendo el sello para que no estorbase, pero el legajo quedaba cerrado. Es un sistema algo rudimentario, pero bastante útil. Aún hoy se puede ver el uso de sellos de plomo en el sellado de las urnas electorales o de los contadores de la luz.

  91. Santo Job
    30-01-2018 19:27

    AGS corresponde a Archivo General de Simancas, Antón, te has liado al escribir.

  92. Antón Martín
    30-01-2018 19:05

    Doy la referencia de la wiki porque detalla los tipos de sellos, y además incluye una imagen típica de sello de placa, precisamente el que se acompañaba del dichoso agujerillo.

    ttps://es.wikipedia.org/wiki/Sello_(cuño)

    Si te fijas, todos esos documentos 'trepanados' incluyen una signatura moderna (a máquina) con las siglas R.G.S. (Registro General del Sello) o A.G.S (Archivo General del Sello).

  93. Antón Martín
    30-01-2018 19:01

    Johan, no son manchas, sino agujeros. Se trata del 'registro del sello', que debían llevar determinado tipo de documentos, siempre que incluyesen 'sello de placa' (los que iban adheridos al papel, con otro papel más fino por encima). Se hacía así porque luego por ese hueco se pasaba un cordel, que era la forma de almacenarlos establecida por ley. El Archivo de Simancas alberga una sección llamada precisamente Registro del Sello de Corte, y todos los legajos allí depositados tienen el mismo troquel. El escribano, antes de generar el documento, tenía buen cuidado de dejar libre ese espacio para el registro. Igual te enteras de más en este enlace.

    http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=934526

    Es normal que veas cosas raras por todas partes. El trabajo en los archivos -apasionante- requiere mucho tiempo de formación, y cuando no se manejan los códigos todo resulta muy chocante.

  94. Santo Job
    30-01-2018 18:33

    Antón, la web de Pares no genera URLs propias para cada documento, para todas devuelve "control_servlet". Lo suyo es poner las signaturas para tener las referencias en condiciones.

  95. Antón Martín
    30-01-2018 18:31

    No lo sé. Si pones un enlace le echo un vistazo.

  96. Johan Padró
    30-01-2018 18:19

    Me he remirado los documentos digitalizados de la villa de Palos en el Pares.
    Muy curioso, en todos los documentos aparece una mancha negra que oculta algo.
    ¿Será un timbre o un escudo?
    Si alguien lo sabe que me lo diga.

  97. Santo Job
    30-01-2018 18:10

    El problema que veo es que aunque el análisis paleográfico diga que esos documentos son coherentes con las letras de la época; el filológico diga que no hay nada raro en los usos léxicos, las abreviaturas, las grafías, etc; el de composición de tinta y papel digan que esas tintas y ese papel son coherentes con el usado en la época; y el radiocarbono determine que el papel fue hecho en esos mismos años; vosotros dirías que son falsificaciones de la época porque todos esos análisis van contra vuestras conclusiones preestablecidas.

  98. Santo Job
    30-01-2018 18:03

    El análisis paleográfico y el filológico son los que menos coste suponen, ya que puedes hacer las comparaciones con otros documentos digitalizados, lo cual te ahorra el problema de desplazarte.
    Comparas el tipo de letra, los trazos, abreviaturas, uso de calderones, virgulillas, etc presentes en ese documento con otros documentos de la misma época para ver si son coherentes.
    En cuanto al análisis filológico, lees los documentos, los transcribes, comparas ortografías, usos léxicos, conjunciones, etc, con otros documentos de la época.
    El análisis material ya es más caro. Para analizar detalladamente la composición de la tinta y el papel habría que recurrir a una institución que disponga de un espectrómetro de masas, y las pruebas no son del todo baratas, unos cuantos cientos de euros por cada prueba. Tendríais que comparar varias muestras de distintos documentos para aseguraros de que las muestras están bien seleccionadas y comparar sus composiciones.
    Por último, la datación por radiocarbono. Siendo que el papel se hacía de materia orgánica, se puede determinar, aunque con un cierto margen de error, la fecha en la que se fabricó ese papel. Habría que tomar varias muestras y comparar, naturalmente. Si no me equivoco, una prueba de C14 la cobra a unos 600 euros el departamento de química de la Universidad de Granada.

  99. Antón Martín
    30-01-2018 17:40

    Me temo que para 'contrarrestar' vuestras investigaciones no hace falta gastar ni cinco. Se contrarrestan solas. En cualquier caso, supongo que podrás aportar algo que apoye semejante afirmación.

  100. Johan Padró
    30-01-2018 17:21

    Cada uno tiene su situación personal, no solo por falta de dinero, sino también por falta de tiempo solo he podido estar en el arxivo de Manresa. Pero he visitado cientos de museos, exposiciones, iglesias, rutas y tengo tres cursos de paleografia. Puede que os sepa a poco, pero sé que entre los investigadores del Instituto Nueva História hay archiveros y muchos asesores que pisan a diario los archivos. De todas formas no es cuestión de quien tiene más medallas sino de quien tiene la verdad, y la verdad se puede probar por diferentes técnicas. Las técnicas estudiando la composición del papel, de la tinta, análisis paleográfico, análisis filológico son muy caras y no estan de momento a nuestro alcance. No disponemos de ayudas de la Generalitat y mucho menos del Estado español que hace todo lo contrario, invertir dinero para contrarrestar nuestras investigaciones.

  101. Santo Job
    29-01-2018 20:45

    La digitalización es tarea de cada archivo, unos le dedican un mayor porcentaje de recursos a esta tarea que otros. En Simancas van avanzando bien, pero hay muchos documentos, del orden de unos pocos millones. No sé qué porcentaje llevan digitalizado, pero la cosa avanza a su ritmo, que parece bastante bueno.
    El Archivo General de Indias también va digitalizando a buen ritmo, según se deduce de los documentos que están disponibles en línea.
    El Archivo de la Corona de Aragón no digitaliza tanto, pero es que algunos documentos del ACA tienen sus dificultades, como los Registros. En el caso de los registros del sello de la Corona de Aragón, en vez de hacerse papeles individuales que luego forman los legajos, el registro se realiza en el libro registral de manera continua. Esto dificulta la digitalización, al haber documentos que casi se superponen unos a otros, teniendo que mostrar algunas páginas por duplicado ocasionalmente.

    Ten en cuenta que digitalizar no es sólo hacer fotos o escaneos de una calidad suficiente como para que se lean los documentos, también hay que redactar los índices descriptivos para el OPAC, hacer una síntesis del documento, encajar bien los datos en el árbol de signaturas, y actualizar el catálogo.

    En cuanto a los documentos del AGS, o el AGI, demostrad que son falsos. Tenéis varias maneras de demostrarlo: composición del papel, de la tinta, análisis paleográfico, análisis filológico, lo que sea. En principio, no hay razón para desconfiar del criterio de los técnicos del AGS o del AGI sobre esos documentos.

  102. Antón Martín
    29-01-2018 20:42

    La comunidad científica internacional sólo admite opiniones de quienes ponen su patrimonio y su vida por la causa. Si queréis saber DE VERDAD, no queda otra que rascarse el bolsillo y organizar un viaje a Simancas (o a donde fuere menester). Es lo que hacemos todos; nadie nos ha puesto el conocimiento en bandeja.

  103. Antón Martín
    29-01-2018 20:38

    Insisto, es demencial que opinéis sin haber pisado un archivo en vuestra vida.

  104. Antón Martín
    29-01-2018 20:37

    Bueno, venga, vale, no podemos demostrar que no hayan sido manipulados. Pero ojo, esa objeción universal es precisamente, eso, universal, lo que quiere decir que cualquiera de las 'pruebas' que aportáis vosotros carecen igualmente de valor. A menos que demostréis científicamente que vuestros datos no son también producto de una manipulación interesada. En fin, ley del embudo, que le dicen.

  105. Johan Padró
    29-01-2018 18:33

    Que los documentos se hacían por duplicado o triplicado eso es de lógica, igual como hoy en dia, cuando haces una escritura quedan archivadas las copias en el registro de la propiedad. Que las copias eran totalmente iguales, hechas a mano, eso es mas dudoso. Nuestras sospechas estan en que hayan sido manipulados los documentos a posteriori.
    Primero estos archivos fueron trasladados de un lugar a otro hasta que finalmente acabaron depositados en Simancas. Han pasado por multitud de manos en 500 años. La humedad y las polillas han contribuido en su deterioro y muy probablemente muchos documentos han tenido que copiarse otra vez para poder salvar su contenido. En estos 500 años han habido guerras, expolios y traslados forzados. Por lo tanto no podeis garantizar al 100% que los documentos sean los originales y no podeis garantizar que no se hayan manipulado. Además en estos 500 años los censores de la corona han tenido barra libre para entrar, robar, manipular y destruir.

  106. Johan Padró
    29-01-2018 18:14

    Grácias por vuestros consejos, pero que tal si les pedimos a los de Pares, entre todos, que digitalicen unos cuantos documentos mas. Quizás entre todos hacemos fuerza y se animan a trabajar.

  107. Antón Martín
    29-01-2018 09:07

    Es desconcertante que alguien se atreva a discutir o dudar de algo con tan extraordinario nivel de desconocimiento. Johan, Francesc, si tuvieseis una mínima idea de lo que estáis hablando, sabríais que las 'copias' registrales se elaboraban A LA VEZ, o sea, que no hay un documento original que luego se copia, sino que se escribía el documento directamente POR TRIPLICADO. Como las tres copias a máquina con carboncillo, pero a mano. De modos que cada una de esas tres copias es idéntica -tanto como lo pueda ser un manuscrito, claro- a la otra, sin ninguna jerarquía ni anotación que indique si es el documento principal o una reproducción. Esto es tan obvio para cualquiera que se haya acercado a un archivo documental, que hasta produce sonrojo tener que explicarlo.

    Y, como dice Santo, investigar no es en absoluto tarea fácil ni barata, ni se puede hacer desde casa rastreando de vez en cuando por la red. Y por favor, dejad de repetir de una vez que 'España' impide el acceso a sus archivos, porque es una falacia que se disuelve con el DNI en la mano. Hay muy pocos documentos cuya consulta se impida o restrinja, y en la mayoría de los casos es por el mismo estado de conservación de los papeles, que desaconseja su manipulación (en sentido literal, o sea, de manejar con las manos). Como os noto algo despistados en el asunto, igual os viene bien echarle un vistazo al Portal de Archivos Españoles:

    http://pares.mcu.es/

  108. Santo Job
    29-01-2018 01:06

    Por eso los proyectos de digitalización nos dan la vida. Nos permiten consultar un montón de documentos sin tener que acudir presencialmente, con lo que se ahorra tiempo y dinero a los investigadores.
    Desde Barcelona, calculo que para ir a Simancas saldría el transporte hasta Valladolid por unos 100€ ida y vuelta. Luego calcula un par de noches en la ciudad (el hostal París cuesta 35€ por noche), más lo que gastes en comida y demás. El bus a Simancas es 1,40€ y sale cada media hora, aunque para el total es irrelevante. Te saldría la excursión en unos 200€.
    Nadie dijo que hacer investigación fuese fácil ni gratuito. A veces tienes que ir a lugares que están donde Cristo perdió el mechero (bien me acuerdo del monasterio de Subiaco) y vértelas con catálogos que son cuadernos mano redactados a mediados del siglo XIX, pero son cosas que pasan.

  109. Johan Padró
    28-01-2018 23:57

    Francesc molt bó en Victor Cucurull

  110. Johan Padró
    28-01-2018 23:44

    Viajar hasta Simancas cuesta una pasta

  111. Santo Job
    28-01-2018 23:25

    Joan y Francesc: Nada os impide ir a Simancas y consultar esos documentos in situ. Con el DNI y rellenar el formulario de registro de entrada del archivo es suficiente. Cualquiera puede ir y consultar lo que le haga falta, no es como la BNE, que para consultar los documentos anteriores al siglo XIX tienes que acreditarte como investigador. Para Simancas no hace falta nada más que tu DNI y firmar el registro de entrada y el de salida.

    Francesc: Son copias registrales, igual que las que existen en el ACA en la sección Registros. Es procedimiento administrativo ordinario esto de las copias regitrales.

  112. Francesc 2
    28-01-2018 21:03

    Johan, sobre el port de Sevilla hi ha aquesta conferència que en Víctor Cucurull va pronunciar a la 3a Universitat Nova Història (2016). Potser et pot interessar.

    https://www.inh.cat/arxiu/vid/3a-Universitat-Nova-Historia/d4-11-30-Victor-Cucurull-El-consolat-catala-de-Sevilla-i-l'empresa-americana

    Salutacions

  113. Johan Padró
    28-01-2018 20:12

    En el llibre "La construcció naval a Catalunya a l'edat mitjana" de Marcel Pujol, trobo que després de la guerra, a Catalunya hi havia una manca important de naus per les pèrdues durant la guerra.
    Fet que s'afegiria a la necessitat de buscar naus en altres llocs com a Sevilla. Si a més, robar fustes podria referir-se a robar naus, és evident que volien armar una flota pel seu objectiu, fos militar o mercantil.

  114. Johan Padró
    28-01-2018 19:54

    Aixó de Simancas que no es puguin consultar els documents, deu ser per la política del PP i M.Rajoi.

  115. Johan Padró
    28-01-2018 19:49

    El 13 de novembre de 1462 els catalans de Barcelona van jurar fidelitat al rei de Castella en la persona del seu lloctinent Joan de Beaumont. Segurament aquest noble portava la seva cort de militars castellans a Barcelona.
    Si el 1464 Pere IV feia el mateix i portava la seva cort de militars i navegants portuguesos, és evident que aquests militars van fer amistat aquí a Catalunya. Castellans de Sevilla travarien amistat amb portuguesos durant la Guerra Civil Catalana.
    Les amistats fetes durant un conflicte són molt fortes i duradores.
    Aquesta seria la possible explicació de que en el document dels consellers de Barcelona al Rei Ferran, trobem un Anes Pinson associats amb patrons de Sevilla.
    A més encara tinc una explicació afegida; Castella tenia un tracta més favorable en el comerç amb Flandes que Catalunya, fet que feia molt més rentable fer negocis amb un vaixell de bandera castellana si els portuguesos volien fer aquesta ruta.

  116. Francesc 2
    28-01-2018 19:48

    Sí, exacte, Johan. Caldria anar a Simancas i comprovar-ho "in situ" i personalment. Però pel que sé, es veu que els investigadors ja fa temps que es queixen que no hi poden accedir personalment, a aquests documents.

  117. Johan Padró
    28-01-2018 19:30

    Francesc, totalment d'acord, són copies dipositades en un arxiu de documents d'originals que han desaparegut.
    Hi ha la possibilitat que hagin estat copiats i manipulats pels censor, és una possibilitat. Caldria demostrar-ho. Caldria poder veure els originals.
    Pagar un viatge fins a Simancas no estar de moment a les meves mans.
    Si algú ho pot fer que ens passi les fotos dels documents.
    Si els documents porten noms catalans seria evident que són copies manipulades pels censors.





  118. Francesc 2
    28-01-2018 19:26

    Copies registrals o a la manera de còpies registrals?

  119. Santo Job
    28-01-2018 19:08

    Son un tipo muy específico de copias conocidas como copias registrales.
    Este tipo de copias se hacían en el momento mismo de levantar acta de algo, o de expedir un documento. De esta manera, la administración podía contrastar con sus propios documentos los actos jurídicos presentados o emitidos para certificar su autenticidad. Lo que la administración no va a hacer es emitir un dictamen, una sentencia, un título, una merced, y no conservar un ejemplar del mismo. Sin este tipo de documentos, la administración no podría saber si los privilegios, sobrecartas, sentencias, etc, que se presenten ante la misma son auténticos. Si la administración no tiene documentos, cualquiera podría reclamar cualquier cosa al no poder probar la administración que tal cosa no es así.

    Te pongo un ejemplo de los citados anteriormente:
    RGS,LEG,149310,109, Emplazamiento a Catalina Alonso, mujer que había sido de Martín Alonso Pinzón, vecino que fue de la villa de Palos, a petición de Arias Pérez Pinzón, Juan Pinzón, Mayor, y Catalina, sobre razón de la herencia del padre de éstos, el citado Martín Alonso Pinzón

    En este caso, se entregaría el emplazamiento original a Catalina Alonso, copias auténticas a Arias Pérez Pinzón y sus hermanos, y la cancillería se quedaría una copia auténtica que quedaría inscrita en el Registro General. De esta manera, si Arias Pérez reclama incumplimiento del emplazamiento, la administración puede certificar que el documento original se expidió y entregó en la debida forma. Así, las copias registrales tienen valor de originales.

  120. Francesc 2
    28-01-2018 17:42

    Són còpies. Ara ens comencem a entendre.

  121. Santo Job
    27-01-2018 17:19

    En ningún momento he dicho que esos documentos sean manuscritos autógrafos. He dicho que son fuentes primarias, en este caso porque son documentos producidos por causa de las personas de que se tratan.
    Estos documentos que he citado son las copias registrales de actos jurídicos generados por causa de Francisco, Martín, Vicente, y otros Pinzones como Arias, que se convirtió en cabeza del linaje tras el fallecimiento de Martín, como parece verse por los documentos.
    Las copias registrales son un procedimiento normal en la administración, dando ejemplares del acto jurídico a las partes interesadas, quedándose la administración con una copia auténtica levantada en el mismo momento. Esa copia registral tiene el mismo valor que el original entregado. Este procedimiento era idéntico en todas las cancillerías, pues los documentos son titulos justificativos de actos jurídicos y garantes de derechos. Por eso en el período de la primera sistematización de archivos (1300-1600) hablamos del período de los Archivos como arsenales de la autoridad.

  122. Antón Martín
    27-01-2018 17:05

    Certezas absolutas no existen acerca de NADA, Francesc. De modo que de acuerdo, nadie de te a meter en la cárcel por aprovechar tan nihilista premisa para inventarse cualquier disparate. Tendrás que aguantar, eso sí, la chanza e ironía al respecto (no hay otra, le pasa a todo quisque que escoja la vía 'creativa'). Ahora, si para ti los documentos que aporta Santo son tan dudosos, supongo que manejarás un infalible método para sostener los tuyos. No, en ciencia no basta con afirmar algo muchas veces para que adquiera visos de verosimilitud. Eso se llama propaganda, y es más cosa de la política, las religiones, las ideologías y otros campos poco o nada susceptibles de analizarse con parámetros universales.

  123. Francesc 2
    27-01-2018 16:32

    Puny i lletra dels que intervinguin en el document. No es pot demostrar. No es pot demostrar que siguin primàries. Hi ha en tot cas, més o menys versemblança o probabilitat. Però no l'absoluta certesa que siguin fonts primàries. Mitja hora. O menys.

  124. Santo Job
    27-01-2018 15:10

    Son fuentes primarias porque son documentos generados por, o por causa de, las personas a las que se refieren.
    Nadie te impide ir y consultar los documentos in situ, aunque las digitalizaciones resultan muy cómodas. Te basta con ir al archivo con tu DNI, rellenar los formularios de solicitud de documentos, y esperar a que te los sirvan. Para cualquier asunto, el personal del archivo te puede ayudar.
    Si puedes demostrar la falsedad de los documentos, entonces será una absoluta revolución historiográfica. Puedes argumentarlo desde un punto de vista material (composición del papel o de la tinta), paleográfico (la caligrafía y la ortografía), filológico (si se usan palabras que no existían entonces, o se alude a hechos imposibles, véase el caso de Lorenzo Valla con la Donación de Constantino, donde se menciona una corona de oro, cuando los emperadores usaban diadema y no corona), o lo que se te ocurra mientras sea científicamente correcto y el artículo pase por una adecuada revisión por pares en la que otros puedan constatar tus afirmaciones y metodología.

  125. Francesc 2
    27-01-2018 14:52

    L'altre.

  126. Antón Martín
    27-01-2018 14:33

    Frencesc, quizá ha llegado el momento de que visites un archivo (Real, de protocolos, eclesiástico o del tipo que sea) para que entiendas in situ lo que es una fuente primaria. Las citas de Santo corresponden a las digitalizaciones en línea, un recurso que protege los documentos históricos y permite la consulta a distancia. Pero cualquier archivo debe estar abierto al público por ley, lo recoge hasta la propia Constitución. Estoy seguro de que cuando toques con tus propias manos una carta o un protocolo manuscritos se disiparán todas tus dudas. Y si aun así continúan vivas tus sospechas, siempre puedes formarte en datación arqueológica y acabarás haciendo tus propias pruebas de carbono, llegado el caso. La autentificación de cualquier documento tiene detrás una legión de especialistas en los más variados campos, desde la paleografía a mecánica de los materiales. Hay tajo de sobra.

  127. Francesc 2
    27-01-2018 14:13

    Com ho saps que són primàries, Santo. Com en pts estar del tot,del tot segur. Oi que d'aquí a un quart d'hora en tindré la resposta?

  128. Santo Job
    27-01-2018 13:45

    Fuentes primarias, por ejemplo:

    RGS,LEG,149310,109, Emplazamiento a Catalina Alonso, mujer que había sido de Martín Alonso Pinzón, vecino que fue de la villa de Palos, a petición de Arias Pérez Pinzón, Juan Pinzón, Mayor, y Catalina, sobre razón de la herencia del padre de éstos, el citado Martín Alonso Pinzón

    AGS, RGS,LEG,150012,18. Justicia a Vicente Yáñez Pinzón y a Arias Pérez y Diego Fernández, sus sobrinos, vecinos de Palos para que las mercancías que compraron para el viaja a las Indias no se las cobren con un 80% de recargo.

    AGS, RGS,LEG,150012,17, Justicia solicitada por Arias Pinzón, hijo de Martín Alonso Pinzón, para repartir entre sus hermanos el cuidado de su hermana, epiléptica

    AGS, CRC,97,9. Arias Pérez Pinzón, vecino de Palos, como tutor de Hernándo y Bartolomé Pinzón, hijos de Francisco Pinzón, ausente en Indias, e Isabel Vázquez, contra Juan de Oñate, platero y vecino de Sevilla, sobre un préstamo que éste le dio y se cobró de la dote de la madre.

    Así tenemos a tres hermanos Pinzones vecinos de Palos, de nombre Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón, y Francisco Pinzón. Todo ello atestiguado por fuentes primarias. Incluso tenemos los nombres de algunos hijos.

    Hijos de Martín Alonso Pinzón: Diego Fernández Pinzón, Arias Pérez Pinzón, Juan Pinzón, Mayor Pinzón, y Catalina Pinzón.
    Hijo de Francisco Pinzón: Hernando Pinzón, y Bartolomé Pinzón.

    ¿Entiendes ahora por qué ese documento que alegas carece de cualquier valor?

  129. Santo Job
    27-01-2018 13:31

    Joan: el texto que pones no es una fuente primaria. ¿Sabes lo que es una fuente primaria?
    Palos de Moguer es un error que procede de leer a Francisco López de Gómara o a Fernández de Oviedo, que fueron referencia de muchos cronistas posteriores. A juzgar por el tipo de errores, diría que ha leído al soriano.
    Fuentes primarias las puedes encontrar en el artículo que he citado de Juan Gil, fuentes primarias son los documentos de archivo que he citado repetidamente.
    Añado que no se trata de opiniones, se trata de fuentes primarias. Señalo, además, que aun si fuesen opiniones, no todas son igual de válidas. No vale lo mismo un parecer apoyado en fuentes primarias que uno apoyado en conjeturas aplicando el método de las cerezas (como dice mi amigo Jean-François).

  130. Johan Padró
    27-01-2018 13:24

    Job, pides documentos y cuando te presentamos uno resulta que no te sirve porque és tardío y contiene errores.
    Cierto que hay algunos errores menores, pero esto no invalida todo el texto como tú pretendes. Algunos de los errores pueden ser por la imposición del censor de turno, como lo de Palos de Moguer. El censor pasó por alto el tema de que eran catalanes pero no lo de Palos e impuso este nombre para que no se pudiera relacionar con Palos de Cataluña.
    Lo de los tres hermanos es tu opinión sometida al discurso oficial de que los Pinzón eran tres hermanos por narices.

  131. Joan Català
    27-01-2018 13:05

    "Si el autor del artículo es efectivamente historiador, poco le han aprovechado las clases, porque se delata constantemente su falta de rigor."

    Sort en tenen a l'INH de tenir un 'assessor' tan rigorós com tu. El dia en que es destapi tota la gran immundícia espanyola per a intentar eclipsar Catalunya i la nostra cultura i història et farem president. President de la tos.

    ·X·

  132. Santo Job
    26-01-2018 21:21

    Como "prueba" aportas un documento de 1733 plagado de errores, lo cual hace que carezca de cualquier valor. Transcribo y marco con asterisco los errores:

    "A once de octubre de 1492, aviendo Christoval Colon navegado en busca del Nuevo Mundo, desde el día tres de agosto del mismo año, con tres caravelas que sacó del puerto de Palos de Moguer*, con dos* pilotos, ambos hermanos, catalanes, llamados Martín Pinzón y Alonso* Pinzón; y con ciento veinte hombres de compañía, descubrieron las islas Lucaras* en las Indias, y tomaron tierra en una, llamada Guznami*, entre la Florida y Cuba, desde donde fueron a Batucoa*, puerto de Cuba*, al que llamaron Puerto Real* [...] En este parage fundó Colón un castillo, en el qual dexó quarenta* hombres de guarnición con su capitán Don Diego de Arana."

    * No se llama Palos de Moguer, sino Palos.
    * No eran dos, sino tres.
    * No se llamaban Martín y Alonso, sino Martín, Francisco, y Vicente.
    * Se llaman Lucayas.
    * Se llama Guanahani.
    * Batucoa no tiene nada que ver con esto. Está confundiendo Batucoa con Baracoa, y Baracoa con el norte de Santo Domingo.
    * Confunde Puerto Real con el Fuerte Navidad.
    * En el Fuerte Navidad dejó 38 hombres, pero se acepta el redondeo.

    En resumen, esa fuente carece de valor por no ser primaria, ser tardía, y estar hasta arriba de errores.

  133. Johan Padró
    26-01-2018 20:47

    Felicitats Jordi pel teu article.

    Vui afegir nova proba de que els Anes Pinsón eren portuguesos residents a Catalunya y la gent els considerava catalans.
    Fra José Álvarez de la Fuente predicador general i del rei Felip V, en la seva obra de 1733, quan explica el viatge de la descoberta ens diu que els Pinçon eren catalans.:

    «Ambos hermanos, Catalanes llamados Martin Pinzon, y Alonso Pinzon ... descubrieron las islas Lucares»
    — Diario historico, politico-canonico y moral, p. 217

    https://books.google.es/books?id=avek2IeIv1QC&pg=RA2-PT94&dq=pinzon+catalanes&hl=ca&sa=X&ei=iN4sUoCaA4bW7QaEuYCwAg&redir_esc=y#v=onepage&q=pinzon%20catalanes&f=false



  134. Santo Job
    24-01-2018 22:38

    Me parece que no está bien citado el artículo de Núria Coll. En el número volumen X, número 40, de la revista Hispania no hay ningún artículo de Núria Coll.
    https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261581

    La referencia que dan en la BNE parece algo más clara al indicar que se trata de una publicación del Instituto Jerónimo Zurita o en la que colabora ese instituto.
    http://datos.bne.es/edicion/bimo0000689754.html

    Antón, ¿podrías consultarlo y citar la referencia completa?

    Ya que estoy, dejo aquí un artículo sobre Vicente Yáñez Pinzón y su participación en la guerra contra Francia de 1496, con transcripción de varios documentos. Vicente Yáñez Pinzón hizo de transportista de pertrechos militares a Nápoles desde Barcelona con escalas ocasionales en Génova. También participó como transportista Francisco Martín Pinzón.
    http://dspace.unia.es/bitstream/handle/10334/1527/09Gil.pdf
    Las transcripciones de documentos sobre Vicente Yáñez Pinzón y Francisco Martín Pinzón están en las páginas 190-192.

  135. Santo Job
    24-01-2018 09:46

    Antón, el retrato de Colón también es imaginario. Si mi memoria no me falla, el cuadro es de Sebastiano del Piombo y bastante posterior a la muerte del almirante. Además, los rasgos no coinciden con la descripción que de Colón hace Fernández de Oviedo, que vio a Colón en persona.
    A grandes rasgos, y de memoria, cito lo que dice: era hombre de buena disposición, más alto que mediano, los miembros recios, tenía el cabello muy bermejo, el rostro algo encendido y pecoso.

  136. Antón Martín
    24-01-2018 09:32

    Si el autor del artículo es efectivamente historiador, poco le han aprovechado las clases, porque se delata constantemente su falta de rigor. El apellido portugués Proença NADA TIENE QUE VER CON LA PROVENZA [Provença] como sugiere el Sr. Indiano, sin duda tratando de cargar artificialmente los datos con rasgos acatalanados o aoccitanados. Proença-a-Velha y Proença-a-Nova son respectivamente una feligresía y una villa portuguesas, en el distrito de Castelo Branco.
    El 'retrato' de Martín Alonso Pinzón del Museo Naval carece de valor probatorio, porque es una recreación hecha más de cuatro siglos después de finado el personaje. Hay gente a la que deberían retirarle el título universitario. Esto no es serio.

  137. Santo Job
    24-01-2018 08:39

    Fernán Yáñez de Lobón aparece en una veintena de documentos en el Registro General del Sello para el período 1470-1490. Por no poner un comentario demasiado largo, adjunto captura de pantalla de los resultados de PArEs. Hay otros 5 además de los que se ven en la captura.
    https://imgur.com/a/9orwL

  138. Santo Job
    23-01-2018 20:56

    Un montón de Yáñez o Eanes acreditados en Cataluña, pero ninguno de ellos Pinzón o Pinsón.
    Sin embargo, en Palos están bien documentados los Pinzón, de los cuales uno era Yáñez, probablemente por ser ahijado de un cierto Yáñez.
    Para este viaje no eran menester tales alforjas.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]