La nostra antiga bandera de Malta

L’abril de l’any 2007, vam anar a Malta amb la família. En arribar a l’aeroport, vam llogar un auto i vam anar cap a l’hotel, que, si no recordo malament, era al nord, a Mellieha, just abans de l’illa de Gozzo. L’endemà, començàrem a recórrer l’illa de Malta en direcció sud-est. Després de passar per Mgarr, de sobte, prop de Rabat, des de la carretera, vaig veure una senyera immensa a l’horitzó. Ens hi vam atansar i cada volta era més grossa i vam veure que tenia un munt de pals vermells i grocs. Vaig aturar-me. Vam baixar i vam prendre un camí de sorra, on vam trobar un senyora gran, a qui li vaig demanar mig en anglès i mig en català: “Bon dia, senyora! Quina bandera és aquella?” I ella em va respondre: “És la nostra antiga bandera”, donant per sobreentès que era la seva antiga bandera de Malta.

Bandera barrada amb vermell i groc en una plaça de Victòria, a Gozzo.

Li vaig fer avinent que érem catalans i que, a Catalunya, teníem la mateixa senyera, si bé amb quatre pals. Va moure el cap afirmativament, tot indicant que ho sabia prou bé. Ens vam acomiadar i seguírem cap a Rabat, que es com s’anomena la ciutat on, de lluny, vam veure aquella bandera que ens va cridar tant l’atenció.


Bandera de tres pals en un carrer de Victòria.

Era al voltant de Setmana Santa i a tots els carrers hi havia garlandes i senyeres amb pals vermells i grocs. Sens dubte, Malta havia estat catalana i, per això, vam deixar la nostra empremta als símbols, als arxius, a la llengua actual maltesa i a la toponímia. I fa il·lusió trobar-te sorpreses d’aquestes. Hi vam passar prop d’una setmana. Rabat, dita també Mdina, és una ciutat espectacular i al museu vam trobar un munt de referències dels Grans Mestres dels cavallers de Malta, tots amb noms, cognoms i títols ben catalans. Paga la pena viatjar. Sobretot, per conèixer la petjada que hem deixat en indrets amb què hem tingut una connexió històrica molt forta.

Josep-Àngel Vila