Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 12-05-2015  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
8291 lectures

La participació del Comtat de Cocentaina en la descoberta d’Amèrica (1/2)

En Joanjo Albinyana ens aporta dades sobre la participació del Comtat de Cocentaina en diverses activitats relacionades amb la descoberta d’Amèrica i, sobretot, de Mèxic. Primera part de dues.

Palau comtal de Cocentaina (font: wikipedia)

INTRODUCCIÓ

En el present article, aportarem dades sobre la participació del Comtat de Cocentaina en diverses activitats relacionades amb la descoberta d’Amèrica i, sobretot, amb la conquesta de Mèxic.

Us presentarem la informació estructurada en tres apartats:

En primer lloc, i abans d’entrar en matèria, tractarem d’informar-vos d’algunes de les recerques realitzades per Jordi Bilbeny, qui, amb l’Institut Nova Història (INH) i una corrua d’investigadors que li fan costat, ha aconseguit canviar la manera de veure la història, almenys pel que fa a la dels Països Catalans. En Bilbeny i l’INH ens han obert els ulls, amb proves contundents, argumentades, raonades i de forma molt acuradament científica, sobre la falsificació de la nostra història en general, i en concret sobre la usurpació per part de Castella de la participació de la Corona d’Aragó, dels catalans, en la descoberta d’Amèrica.

En segon lloc, exposarem la participació valenciana. Després de quasi una dècada de resseguir personalment i amb molta passió aquesta temàtica i d’adonar-me que en Bilbeny està carregat de raó, jo, com a valencià, em vaig engrescar a col·laborar-hi. La meva contribució sempre ha parat una atenció especial en la participació dels valencians en aquells esdeveniments crucials. Així, doncs, resseguiré amb un breu resum les meves aportacions en aquesta matèria, concretament sobre la importància que hi tingué l’antiga Governació d’Enllà lo riu Xúquer en general i de Xàtiva en particular.

I al final, en tercer lloc, aportarem les dades que hem trobat sobre la participació de la comarca del Comtat en la descoberta. Veurem una sèrie de lligams entre Ferran Cortés i les poblacions de Cocentaina, Benilloba, Planes i Alcoi del Comtat, i també Ontinyent (Vall d’Albaida) i Xàtiva (la Costera). Paral.lelament, analitzarem altres aspectes de la història passada de Cocentaina en relació directa amb alguns conqueridors d’Amèrica: Els Ponç de Lleó, els Pedro de Vera, els Corella, els Urrea, etc, Informarem, també, de personatges contestans que inicien activitats en terres americanes, com ara la instal·lació dels primers rellotges o el cultiu dels primers ceps de vi.

CONSIDERACIONS PRÈVIES

La història que coneixem del nostre país és fruit d’una manipulació. Hi ha moltíssimes recerques en marxa que aporten llum en el camí de retrobar i restablir la veritable història dels catalans en general i del valencians en particular. La posició oficial dels acadèmics de la història de la Corona d’Aragó sobre la descoberta, conquesta i primer poblament d’Amèrica ens diu que els valencians no van ser protagonistes ni van poder participar militarment, comercial, ni mercantil en la conquesta i colonització d’Amèrica fins ben entrat el segle XVIII.

En canvi, són molts els investigadors que des de fa temps postulen que la participació de la Corona d’Aragó, i doncs del Regne de València, al Nou Món ha estat amagada i usurpada per Castella. A més a més, gaudim d’una llarga tradició catalana de segles que acrediten l’autoria nostrada de la descoberta. I, encara que sempre hi ha hagut historiadors que han presentat noves línies d’investigació sobre aquesta qüestió, la posició oficial de l’estat espanyol no els ha deixat espai per exposar-les a la llum, per molt que siguin tesis molt ben avalades i argumentades.

Si tothom reconeix que la història l’escriuen els qui guanyen les batalles, aleshores, qui ha escrit la nostra, la dels valencians? El sentit comú ens alerta que, des de 1707, els valencians no hem estat els redactors de la història del País Valencià, ni de la Corona Catalana. Ans al contrari, han estat uns altres qui ho han fet. Són els que han posat molta energia a manipular el nostre passat, tergiversant-lo i posant noms falsos als fets i als personatges, segons la seua voluntat i el seu interès. Des de la batalla d’Almansa i els posteriors decrets de Nova Planta de Felip V, l’estat castellà sempre ha tractat d’esborrar-nos dels llibres, de la literatura, de les arts, dels mapes, de les batalles, de les conquestes... I, efectivament així ho feren, per exemple, eliminant la governació de Xàtiva i els furs i les institucions dels valencians.

I han continuat i continuen amb el seu intent d’assimilació en tot allò que soni a català per convertir-ho en castellà. I ho han fet a través de la modificació, eliminació i deturpació de la documentació original, amb l’objectiu de castellanitzar tot el nostre passat.

Un d’aquests mecanismes ha consistit a canviar la procedència d’un personatge en qüestió. L’objectiu ha estat castellanitzar-lo canviant-li una o dues lletres del nom i cognom. El mateix passa amb els topònims que tenen relació amb el personatge i amb el llocs de la seva naixença o amb qualsevol lloc que n’identifiqui l’origen. Així, en Colom el fan “Colón”, en Cardona el fan Córdoba (concretament, Gonzalus Ferdinandus Cardonensis per Gonzalus Ferndinandus Cordobensis), canvien Pals per Palos, Despuig per Vespucci, Cerdà per de la Cerda, Cullera per Cuéllar, Gandia per Candia, i un llargíssim etc. Consulteu sobre aqust tema l’excel·lent conferència d’En Jordi Bilbeny: “Recuperar la història, qüestió d’estat”.

Altres mecanismes per ocultar la nostra història són directament les mentides i la desinformació deliberada. Observeu el següent exemple:

Sempre s’ha dit, i inclús apareix així en cròniques coetànies,que la reina Isabel la Catòlica empenyorà les joies per finançar el descobriment d’Amèrica. Doncs bé, sabem almenys des de 1916 i amb total seguretat que fou el jueu convers valencià Lluís de Santàngel qui va posar els diners per finançar l’empresa. Així ho va demostrar l’historiador d’Altea Francisco Martínez i Martínez1 fa quasi un segle en comprovar documentalment que les joies de la reina Isabel no s’havien pogut fer-se servir com a fiança perquè estaven lliurades com aval a la ciutat de València per tal de pagar les despeses de la conquesta de Granada i que fou precisament aquest home, l’escrivà de ració Lluís de Santàngel, que va pertànyer a la cort del rei Ferran II d’Aragó, qui va deixar en préstec els diners per finançar la primera expedició. Des de llavors, ha quedat totalment acceptat pel món acadèmic que fou en Santàngel qui va aportar els diners perquè es fes efectiva la gesta nàutica.

En canvi, l’estat espanyol s’ha preocupat de sempre a presentar la descoberta, en els llibres de text d’història de l’escoles, en concursos de televisió i ràdio, en enciclopèdies, etc., com un afer de la reina Isabel i, per tant, de Castella. Però dir una mentida mil vegades no fa que aquesta es converteixi en veritat. Això no obstant, malauradament, sí que la mentida ha calat en l’imaginari col·lectiu com a fet verídic. Si volem aproximar-nos a la nostra història sense el filtre castellà, hom haurà de discernir, d’una banda, entre les moltíssimes dades que van apareixent sobre la catalanitat de Colom i dels personatges que participaren en la descoberta i de l’altra, de les suposades “veritats històriques” castellanes que s’han donat com a certes fins a dia d’avui.

Abans de començar, volem, encara, fer un advertència respecte a les dades que aportarem: de vegades seran inqüestionables, però en d’altres simplement es tractarà d’una simple coincidència o intuïció. Així ho farem constar en el seu moment. I encara que no es poden considerar proves irrefutables, sí que creiem interessant incloure-les per si en posteriors recerques hom acaba per aconseguir dotar-les d’una importància a priori insospitada.

1.-LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA

Quines proves hi ha per a sospitar que l’estat espanyol ha falsificat el passat a tots els catalans? ¿Hi ha indicis per creure que nosaltres efectivament participarem o fórem protagonistes del descobriment d’Amèrica?

De les moltes proves que s’han bastit fins a dia d’avui, us en farem una petita mostra:

L’any 1557, l’historiador En Cristòfor Despuig2 autor de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”ja advertia que la conquesta de Granada i la descoberta d’Amèrica fou una empresa del rei d’Aragó Ferran II que no s’ha d’atribuir a Castella:

I finalment, lo Regne de Granada que, com sabeu, és estat tostemps com busca en ull al Regne de Castella, jamai s’és pogut conquistar fins que lo rei del mar Océano que Cristòfol Colom, genovès, començà i aprés acabaren Ferrando Cortés i Francisco Pissarro, amb pròspera fortuna del mateix Fernando d’Aragó, per manament i ordre del qual se començà, s’ha d’atribuir no gens a castellans.

L’any 1927, l’historiador peruà Luis de Ulloa3 Cisneros al seu llibre Cristòfor Colom fou català, afirmava que Colom era un corsari català i que la Corona d'Aragó havia tingut un paper molt més important en la descoberta que no pas el que s’havia pensat fins llavors.

Aquestes són sols dues mostres llunyanes en el temps, unes mostres que ja anunciaven la participació de la Corona d’Aragó o Catalana –i no pas la castellana-- en aquelles fetes tan importants. Tanmateix, qui realment ha capgirat totalment la qüestió del descobriment català d’Amèrica ha estat en Jordi Bilbeny, l’excel·lent investigador, filòleg, escriptor i intel·lectual d’Arenys de Munt. Ell ha sigut qui ha obert de bat a bat el camp de visió sobre la nostra participació al Nou Món gràcies a les seues investigacions, de les quals podem gaudir mitjançant la lectura de diversos llibres i articles seus i el visionatge de documentals, conferències, vídeos, etc. penjats al web de l’Institut Nova Història. (www.inh.cat).

L’INH i En Jordi Bilbeny, en col·laboració amb l’ajuntament d’Arenys de Munt, organitzen anualment un simposi a finals de novembre sobre la descoberta catalana d’Amèrica. En aquests simposis, una bona colla d’investigadors, procedents de ben diverses disciplines, han generat un cos argumental molt potent que demostra la catalanitat de la descoberta, fent costat, així, a les tesis d’en Bilbeny. Ells han aportat, també, molts documents, molts articles, moltes referències i moltes proves de la participació catalana en aquell afer tan transcendental per a la Corona d’Aragó –per als catalans, valencians, mallorquins etc--.

A continuació, farem un breu repàs d’alguns dels temes que gaudeixen de consens general, per la solidesa argumental demostrada i pel suport documental escaient. Encara que no podrem entretenir-nos aquí a explicar en detall cadascun d’ells, sí que adjuntem informació dels llibres on podreu resseguir-los:

1.- Colón, Colombo Colom?. Jordi Bilbeny ha demostrat que “Cristobal Colón” amaga en realitat la vida del català Joan Colom i Bertran, germà de Francesc Colom i Bertran, president de la Generalitat en la Guerra Civil Catalana de 1462/1472. Personatge de sang reial catalana amb drets dinàstics de la casa d’Urgell. Podeu ampliar aquesta informació en els següents llibres d’en Bilbeny:

  • Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya.
    2006. Editorial Proa. Sabadell
    ISBN 84-8437-833-0. DL: B-16.288-2006
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny.
    2003. Editorial: Llibres de l'Índex, Barcelona
    ISBN: 84-95317-25-9
  • El dit d’En Colom. Catalunya i la primera colonització americana (1492-1520).
    2010. Editorial: Llibres de l'Índex. Barcelona.
    ISBN: 978-84-96563-90-2
  • Petit manual de la descoberta catalana d’Amèrica.
    2011. Llibres de l’Índex.Barcelona
    ISBN:978-84-96563-40-7
  • Brevíssima relació de la destrucció de la història. La falsificació de la descoberta catalana d’Amèrica.
    2001. Llibreria el Set-ciències, Arenys de Mar.
    ISBN: 84-932750-3-5

2.- Palos o Pals? Ha quedat molt evident que la vila gironina de Pals fou el port d’eixida del Descobridor cap a Amèrica i no pas el Palos de Huelva. S’han trobat documents que situen els germans Pinçon a Pals, mapes antics que indiquen la importància del seu port, etc. Podeu consultar els següents articles sobre la qüestió al web de l’INH:

3.- València com a capital de l’imperi català. L’investigador Pep Mayolas ha descobert, entre altres receptes que la capitalitat de l’imperi català i la cort dels Reis Catòlics estava establerta a València. També ha identificat la muller d’en Colom com la germana de Pere el Conestable de Portugal. Vet ací les seues publicacions:

  • La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra i d’Urgell (1435-1497).
    2011. Llibres de l’Índex.
    ISBN:978-84-96563-40-7.
  • Erasme i la construcció catalana d’Espanya.
    2014. Llibres de l’Índex.
    ISBN: 978-84-96563-99-5

4.- Els mapes d’Amèrica més antics que es conserven estan farcits de quadribarrades. L’Enric Guillot ha realitzat un magnífic treball de compilació d’aquests mapes i gravats d’Amèrica, en els quals de forma sorprenent surten banderes catalanes al llarg de tot el continent americà.

  • Descoberta i conquesta catalana d’Amèrica. Una història reescrita pels castellans.
    2012 Librooks Barcelona
    ISBN: 9788493891039 8493891037.

5.- Vespucio o Despuig? Jordi Bilbeny presenta proves fefaents através d’articles d’investigació que rere el cosmògraf AméricoVespucio s’amaga en realitat un Despuig. Els Despuig foren una il.lustre nissaga valenciana que gaudí d’importants càrrecs: foren batles de Xàtiva, virreis de València o Grans Mestres de l’orde de Montesa.

  • Américo Vespuche era un Despuig. Indicis de l'adulteració històrica d'un altre cosmògraf català.

6.- Voldria destacar també altres aportacions, com per exemple la de Charles J. Merrill, professor de llengües a la Universitat de Mont Saint Mary a l’estat nord-americà de Maryland, amb el seu llibre:

  • Colom. 500 anys enganyats. Per què s’amaga l’origen català del descobridor d’Amèrica?
    2007. Cossetània Edicions. Valls.
    ISBN: 978-84-977-91-567-0.

I el documental emès pel canal americà “Discovery Channel” amb el títol Colom català.

7.- Documentals en format DVD de temàtica basada en les investigacions d’En Jordi:

  • L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?
    Documental escrit i dirigit per David Grau, basat en l'obra "Brevíssima relació de la destrucció de la història" de Jordi Bilbeny. Produït per Pilar Montoliu, amb la participació de Televisió de Catalunya
  • Colom i la casa Reial Catalana.
    Documental dirigit per Dani de la Orden i produït per Pilar Montoliu.
  • “42º. La història prohibida”.
    Documental dirigit per Xevi Mató i produït per Acràsia

Hem deixat de citar moltíssimes recerques, interessantíssimes totes elles. Sols hem pretès fer un breu resum d’algunes d’aquestes per situar-nos en un context determinat i, a partir d’ell, poder entendre el punt de vista del qual partim per al nostre treball.

Tot aquest panorama de recerques que contradiuen la posició oficial és poc conegut pels historiadors de les universitats, la qual cosa no els permet mesurar l’abast del nou paradigma. I així, sovint, escoltem crítiques molt tancades i poc argumentades d’historiadors que no han tingut el detall de voler informar-se sobre aquestes investigacions, les quals, no obstant, gosen criticar. Tothom entén que hom no pot opinar amb cura i rigor sobre allò que desconeix i que, per tant, per emetre un juí o una rèplica veritablement científica, el que caldria fer, com a mínim, seria assabentar-se del contingut de les noves teories, raons i proves aportades.

Així doncs, volem deixar palès ‘d’avançada el nostre posicionament de recolzament absolut a totes les recerques esmentades que han desenvolupat en Jordi Bilbeny i els seus col·laboradors de l’INH al voltant del fet que la corona Catalana fou la protagonista del descobriment d’Amèrica.

2.- LA GOVERNACIÓ DE XÀTIVA I LA DESCOBERTA D’AMÈRICA

Si la Corona d’Aragó és l’estat que va organitzar la descoberta, quina fou, aleshores, l’aportació valenciana a la gesta?

Al llarg d’uns quants simposis a Arenys de Munt (Barcelona), jo mateix he desbrossat el camí amb les següents ponències relacionades quasi totes elles amb la descoberta d’Amèrica i la Governació de Xàtiva. En citaré els títols:

  • L’origen català del ducat de Medinaceli.
  • Xàtiva i el descobriment d’Amèrica.
  • Xàtiva i les il·lustracions de la Carta d'En Colom al rei Ferran.
  • La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la Història d'Espanya i de la Descoberta d'Amèrica.
  • Americo Vespucio i Verrochio a Xàtiva.
  • Pere de Candia. Conqueridor d’Amèrica. La història amagada de Gandia.

A primer colp d’ull, mai no havia semblat que el Regne de València hi hagués participat, en la descoberta. Alhora, des dels àmbits acadèmics ens diuen que no serà fins les acaballes del segle XVIII que l’Estat Espanyol obrirà els ports marítims americans als nostres vaixells.

Però si observem amb cura els personatges claus de la descoberta, ens adonarem sense gaire dificultats de l’antiguitat d’aquests personatges i del fet que tots ells estan vinculats a terres valencianes i, més concretament, a l’antiga governació de Xàtiva. Són els següents:

  1. Lluís deSantàngel, el jueu convers valencià que finançà l’expedició. Fou escrivà de ració de Ferran el Catòlic i estigué casat amb Beatriu de Fenollet, germana del batlle de Xàtiva Lluís de Fenollet.

  2. Roderic de Borja, el Papa Alexandre VI, que va redactar les butlles alexandrines. Per mitjà d’aquestes, autoritzava la conquesta d’Amèrica a canvi d’escamapr-hi l’evangeli. Igualment, va ser el responsable de la frontera per als territoris a conquerir entre Espanya i Portugal mitjançant el tractat de “Tordesillas”. Roderic va néixer a la Torreta de Canals, alqueria de l’horta de Xàtiva.

  3. Sanç de Cardona i Roís de Liori. Va ser el Ir. marqués de Guadalest i Vè. almirall de les Índies. Estava casat amb Maria Colom i Toledo, néta del descobridor.

  4. Joan Coloma. Fou secretari personal de Ferran el Catòlic, comte d’Elda i signatari en nom del rei de les capitulacions de Santa Fe.

  5. Pedro González de Mendoça. Va ser un cardenal. El Cardenal Mendoça, religiós i aristòcrata de la cort dels Reis Catòlics, gaudia de possessions al regne de València. En concret a Alcosser, Gavarda i Paixarella -al terme d’Alberic-.

  6. Lluís de la Cerda: Va ser el Ir. duc de Medinaceli i familiar del cardenal Mendoça. Estigué casat amb la filla del virrei de València Hurtado de Mendoça.

  7. Juan Martínez de Azoque, mariner que acompanyà en Colom en el seu primer viatge. Azoch, Assoc o Açoch2 és una alqueria del terme de Gandia. Recordem la nostra hipòtesi sobre el conqueridor d’Amèrica anomenat Pedro de Candia: d’ell sospitem que en realitat es tracta de Pere de Gandia -i no pas de la ciutat de l’illa de Creta, que sempre s’ha anomenat Iraklion- perquè és així com s’ha conegut sempre la vila ducal als textos antics en llatí: Candia.

  8. L’Illa de Xàtiva. Aquesta illa fou batejada pel pilot i geògraf xativí Ildefons Ramírez d’Arellano, en confirmar al 1620 que aquell territori no era un continent sinó una illa. Després de la derrota del 1707, Felip V no sols no es conformà a destruir la ciutat de Xàtiva i cremar-la, sinó que, a més, la feu esborrar literalment dels mapes i li canvià el nom d’Illa de Xàtiva pel de Terra de Foc.

Tots aquests personatges relacionats de forma molt directa amb l’etapa inicial del descobriment d’Amèrica també estan vinculats, tots ells, per lligams familiars o territorials, a viles de la governació d’Enllà lo riu Xúquer: Xàtiva, Guadalest, Elda, Alberic,Cocentaina, Gandia, etc.

Doncs bé, una vegada posats en antecedents, aportarem més dades sobre la participació de valencians súbdits de la Corona d’Aragó en el descobriment d’Amèrica. Concretament, sobre la participació de gent del Comtat de Cocentaina en la conquesta de Mèxic.

3.- LA PARTICIPACIÓ DEL COMTAT EN LA DESCOBERTA

FERRAN CORTÉS I ELS MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA A MÈXIC

Tot i que actualment se celebren festes de moros i cristians per tota Amèrica, a ciutat de Mèxic trobem també dues festes4, com són la conquesta de Rodes i la conquesta de Jerusalem, organitzades el 1539 a Mèxic i a Tlaxcala, respectivament, que participen de la tradició de celebrar la victòria de Ferran Cortés el 13 d’agost de 1521 sobre l’imperi asteca. En aquell dia les tropes espanyoles guanyaren definitivament la ciutat de Tenochtitlan, l’actual ciutat de Mèxic, i el conqueridor li posà com a patró Sant Hipòlit Màrtir, el qual encara ho és a dia d’avui.

Tornant a les festes de morors i cristians, resulta que tenim segons la història oficial un conqueridor extremeny vinculat a una tradició tan valenciana com és l’esmentada festa, la qual cosa es contradiu amb el fet que a cap de les ciutats d’Extremadura, suposada zona d’origen de Ferran Cortés, han celebrat aquesta festa. El més normal haguera estat que, a Amèrica, se celebrara amb “indis i cristians”, no?. Fins i tot, Ferran Cortés i el conqueridor Pedro Alvarado hi participaven fent de moros. Aleshores, si no es tracta d’un costum castellà, qui ha estat l’encarregat de portar-la al Nou Món? Quins valencians, catalans, aragonesos la passaren d’Europa a Amèrica?

Imagine que, la transmissió d’una festa qualsevol de pares a fills, sols la pot transmetre qui té el costum de celebrar-la regularment. A la Península Ibèrica no se celebra a qualsevol lloc, perquè es tracta d’una senya d’identitat molt específicament catalana.

Aquesta tradició de moros i cristians s’inicia l’any 1150 amb les noces de Petronil·la d’Aragó i Ramon Berenguer IV a la catedral de Lleida5, ciutat en la qual se simulà de forma festívola una batalla entre moros i cristians. I a mesura que la Corona d’Aragó anava conquerint nous regnes --Mallorca, València, Murcia, etc—, hi anava deixant empremtes de la seua cultura. I on més se celebra la festa? A l’Andalusia Oriental.

La conquesta de Granada fou, segons les cròniques oficials, una empresa dels Reis Catòlics i, per tant, també hi participaren les tropes de la Corona d’Aragó. I encara que no sabem fins a quin punt podia haver estat una conquesta únicament catalana, si que disposem d’una empremta geogràfica en les zones per on van passar les nostres tropes, és a dir, en tots aquells pobles que en l’actualitat celebren les festes de moros i cristians i que coincideixen amb l’Andalusia Oriental: Jaén, Almeria i Granada.

Pel que fa a la resta d’Andalusia, ningú no celebra aquesta festa, és a dir, que Huelva, Cadis, Sevilla, Màlaga i Còrdova mai no l’han organitzada.

En canvi, al País Valencià, les festes de Moros i Cristians són molt antigues. Estan documentades per primera volta a Cocentaina6 . Se’n té constància des de l'any 1586. A continuació, segueixen les de Cabdet, que daten de 1588, i les d’Alcoi, del 1604.

Aquesta presència de les festes de moros i cristians a la ciutat de Mèxic ja des dels primers moments de la conquesta, lligades al fet que Ferran Cortés, després de prendre possessió de Tecnochtitlan el 13 d’agost, li hagués assignat com a patró Sant Hipòlit Màrtir, sempre m’ha fet pensar que es tractava d’una tradició valenciana i no extremenya. A quin lloc de tota la península se celebra o s’ha celebrat la festa de moros i cristians sota el patronatge de Sant Hipòlit Màrtir? Sols n’hi ha un, i aquest és la vila de Cocentaina.

La coincidència resulta sospitosa. Observem, per un costat, que en aquesta vila comtal hi tenim la constància documental més antiga al País Valencià sobre la tradicional festa de moros i cristians i, per l’altre costat, tot just unes dècades abans, Ferran Cortés començava a celebrar a Mèxic la mateixa festa i amb el mateix patró!

¿Pot ser realment fruit d’una tradició extremenya, quan aquesta comunitat ni té ni ha tingut mai festes de moros i cristians? Tot fa pensar que no. Per contra, comencem a intuir que Ferran Cortés i Cocentaina hi tenen un fort lligam.

Sobta més encara aquest tema quan llegim sobre els detalls i el modus operandi de com se celebraven aquelles primeres festes a Mèxic. Observem que ho feien de la mateixa manera que ho fan avui dia a Cocentaina i a tot el País Valencià. Així doncs, ens preguntem el següent: consta en algun lloc que les terres del Comtat participessin en els afers americans? De forma oficial la història no reconeix la participació de la Corona d’Aragó en la conquesta d’Amèrica, i menys encara del Comtat.

Però en les nostres investigacions hem trobat una sèrie de personatges i fets valencians, concretament de la comarca del Comtat, que són actors principals del descobriment d’Amèrica, encara que no consten oficialment en cap història del País Valencià. Hi ha una sèrie de lligams que enllacen la comarca amb el conqueridor Ferran Cortés.

UN CONTESTÀ INSTAL·LÀ UN DELS PRIMERS RELLOTGES A AMÈRICA

Us presentem un dels primers rellotges instal·lats a Amèrica. Es troba a la catedral de Comayagua, a Hondures, i que hem localitzat a la web de la seua “municipalidad”7:

“El reloj está considerado uno de los más antiguos de América en funcionamiento, se trata de un reloj árabe que en 1492 en la toma de Granada (España) le toco como botín de guerra al Duque de Consentaina, quien, al ser nombrado Obispo de Comayagua uno de sus hijos, Fray Jerónimo de Corella, se lo obsequio para que lo pusiera en su catedral. La cúpula original del reloj que se encuentra en exhibición en el Museo de Arqueologia.”

Segons aquesta informació, un dels primers bisbes que tingué Hondures, i que instal·là el famós rellotge fou Fra Jeroni de Corella bisbe de Comayagua i fill dels ducs de Cocentaina. Cal recordar que Hondures fou conquerida, entre d’altres, per Ferran Cortés i Pedro Alvarados. Aleshores, a partir d’aquestes dades caldrà demanar-se per dues qüestions:

En primer lloc, quin fou el paper dels valencians en la conquesta de Granada? És inversemblant pensar els comtes de Cocentaina tingueren un poder tan aclaparador per a entrar a l’Alhambra, agafar com a botí de guerra el rellotge i emportar-se’l cap a Cocentaina?

I en segon lloc: quina fou la participació valenciana en la conquesta d’Amèrica? Si fins ara sempre ens han dit que nosaltres hi teníem quasi prohibit qualsevol negoci, relació comercial o participació militars i que començarem a acudir a terres americanes ben entrat el segle XVIII, com s’explica que poguérem acudir-hi el segle XVI i instal·lar-hi aquest rellotge a Comayagua?.

Ara que som coneixedors del fet que un Corella va instal.lar el famós rellotge a la dita ciutat hondurenca, podem deduir dues conseqüències importants sobre els comtes de Cocentaina: la primera és que realment foren protagonistes de primer ordre en la conquesta del Regne de Granada, Tant de primer ordre, que van poder apoderar-se del rellotge de l’Alhambra en tant que botí de guerra. I la segona és que estigueren presents en la conquesta d’Amèrica des de les primeres expedicions.

Recordem les paraules de l’historiador En Cristòfor Despuig a “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” l’any 1557, la conquesta de Granada i la descoberta d’Amèrica fou una empresa del rei d’Aragó Ferran II què “s’ha d’atribuir no gens a Castella” o dit d’una altra manera, que no s’ha d’atribuir de cap manera als castellans.

Aquests dos fets de gran importància històrica han estat esborrats de la història oficial espanyola per a fer desaparèixer qualsevol petja del nostre passat i perquè no siguem conscients de les gestes dels nostres avantpassats.

Alguna cosa grinyola quant a la nostra història. Si, com sembla realment, participàrem en la conquesta d’Amèrica, té res a veure Ferran Cortés amb el Comtat? Quines foren les raons que el portaren a celebrar moros i cristians al Nou Món, a establir a Ciutat de Mèxic com a patró Sant Hipòlit Màrtir, a instal·lar a Comayagua un rellotge de l’Alhambra que un fill de Cocentaina havia aconseguit del Regne de Granada?

rellotge

A més a més de trobar que el bisbe de Comayagua és un Corella, al llibre Crónicas de América. Compendio y descripción de las Indias Occidentales de A. Vazquez de Espinosa8 trobem tres cites molt interessants:

“De la Burbuta pasó a la Nueva Valencia...” ”...acudieron muchos caballeros consquistadores de todas partes, aunque con pocas armas a resistir al tirano, entre los cuales fue el valeroso mariscal Gutierre de la Peña, Pedro Bravo de Molina, y el valeroso Diego Garcia de Paredes y el capitán Pedro Alonso Galeas que fue el principal instrumento de esta victoria...”

“...se alojó en ella e hizo a Don Juan de Corella quemase la Iglesia ...”

“... entre las cuales estaba Juana de Torralba, le dió...”.

Què hi fan per terres americanes, entre altres conqueridors, aquests noms valencians? Quin és el seu grau d’implicació en la conquesta del continent?

Novament trobem personatges valencians com Diego Garcia de Paredes, que fou un guàrdia personal del Papa Alexandre VI; així com els Corella foren comtes de Cocentaina; o una tal Joana de Torralba. Cal saber que Torralba és un llogaret del municipi d’Otos a la Vall d’Albaida. Tot plegat, molt vinculat a la vila comtal de Cocentaina. I tots ells, s’estaven en unes terres anomenades Nova València.

PLANES I ELS PRIMERS CEPS DE VI A XILE

Així mateix, tenim més dades que vinculen el Comtat amb la conquesta d’Amèrica: del poble de Planes sortí un personatge que plantà uns dels primers ceps de vi a Xile.

La persona que es va encarregar de portar aquests ceps fou el capità Pere Cisternes, senyor de Planes i Catamarruch. Som en el 1551. Pere Cisternes naix a Planes l’any 1505, fou un dels conqueridors d’Amèrica9, fundador de la vila de la Serena a Xile i veí fundador de Santiago de Xile. També fou batle de la Serena entre el 1547 i el 1558 i es casà a la Serena amb Maria Tobar de la Serna.

A més a més, se sap que l’any 1555 el soldat Joan Jofré de Loaysa i Montesa es dedicava a la producció de vi en aquelles terres. Fem notar que l’orde de Montesa té la seua seu a la vila de Montesa i que des de Cocentaina a Montesa nomes hi deu haver uns 45 quilòmetres.

Volem deixar constància de la semblança dels mots entre la vila de la Serena i el cognom de la dona de Cisternes la Serna, així com també la del nom Catamarruch, d’on era senyor en Pere Cisternes, amb Catamarca a l’Argentina, que ell i els seus descendents foren uns dels primers a habitar.

mapa

Quant al paregut del cognom entre Maria la Serna i la vila de la Serena, l’amic Rafel Mompó molt amablement m’ha passat la següent informació:

Molt a prop de València, a la comarca de l’Horta Nord, tenim la població de Benifaraig, on es troba un palau del segle XV que fou propietat dels comtes de Cocentaina. S’anomena la casa-palau “la Serena”.

Avui dia encara podem veure-hi l’escut dels Corella, en el qual hi ha inscrita una data que indicaria l’any de la construcció dels palau: el 1553. Això no obstant, hi ha dades d’un edifici preexistent amb data de 1414.

Com que Planes pertanyia al Comtat, és lògic pensar que Pere Cisternes podia haver-s’hi casat amb Maria de la Serena i que un colp a Sud-amèrica hauria fundat la “vila de la Serena” en honor a la vila de la seua muller, amb la qual cosa la Serena tindria un origen en el comtat de Cocentaina.

En Rafel Mompó ens posa també en alerta davant del paregut entre els mots “Mazariegos i “Massarojos”. Ho raona de la següent manera: Benifaraig i Massarojos són pobles veïns i, a més a més, la casa-palau de la Serena és fronterera entre els termes dels dos pobles. Doncs bé, tenim un capità anomenat Diego de Mazariegos i Porres que fou fundador el 1528 de l’actual ciutat mexicana de San Cristóbal de las Casas a l’estat de Chiapas, vila Real de las Indias. Hi ha, doncs aquest paregut entre Mazariegos i Massarrojos, del qual volem deixar constància.

Serena

Casa-palau de la Serena a Benifarig

(L'article continua a la segona part: enllaç a la segona part)

Joanjo Albinyana




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. JM Benavent
    10-06-2015 11:16

    http://archivocasadealburquerque.blogspot.ch/p/blog-page_13.html imagen : Cuellar de la Orden de Ntra Señora de la Merced.

  2. incredible
    19-05-2015 16:02

    1-Generar un enemigo exterior: Castilla-
    2-Desmedida exaltación de todo lo propio: ( Cataluña tiene pasajes y personajes importantes en la historia como todas las regiones)
    3-Defensa de todos los comportamientos de la "nacion": La conquista del mediterraneo fue un impulso humanista, por culturizar a los pueblos primitivos, intento de "humanizar" las guerras.
    4-Exaltación de una supuesta opresion: Causa general, de identificación con hechos irreales acontecidos en el territorio donde has nacido, para hacer ver como se te ha maltratado.

    Si las respuestas hubiesen sido 1- los Judios, 2-Wagner, los dioses nórdicos, lo ario.3- justificacion de la I guerra mundial, y de la expansion imperial anterior 4- maltrato de la 1ª guerra mundal. ¿De que estaríamos hablando?

    Habría que sumar tambien el punto 5, no incluido por Adolf, de tratar de usurpar los mitos del pasado de otras zonas. Vaya, se le ocurrió mandar a gente para encontrar reliquias, pero eso no.

    Lo dicho, la corona aragonesa se expandió hacia el mediterraneo. Y oprimió. Pero claro eso era una cuestión también de espacio vital. Burradas de castilla en america, burradas de aragoneses catalanes valencianos etc, en el mediterraneo. Burradas de castellanos fachas, en el XXI, burradas de catalanes fachas imperialistas tambien, en el XXI

  3. Aowwe
    16-05-2015 12:32

    Si Paredes tenia relació amb Joan Ramon Folc en una guerra aragonesa, això deixa clar quina és la seua adscripcció nacional. Formant en una de les parts de la guerra d'un regiment, dividit en tres parts encapçalades per ell, un napolità, i un valencià o napolità que fan càntabre. Que se'ls havia perdut a un càntabre, un cordovés i un extremeny defenent els territoris de la Corona d'Aragó, surrealisme.

  4. Perocierto
    15-05-2015 23:40

    Increíble, ESCRIBES:
    Cuando sabes a donde quieres llegar, en realidad no hace falta nada más , ¿Verdad que no chicos del INH? Solo hay que seleccionar ahí donde los censors no han estado finos: Es decir, todo lo que tenga que ver con cataluña es una verdad, todo lo que se diga de los demas, de manera positiva, en el fondo esta cambiado, y en realidad tiene que ver con cataluña, Y todo porque Isabel la Católica era del Real Madrid, vaya por dios.
    RESPUESTA: Es evidente, los primeros son los fundadores y después "arriban la colla d'arreplegats? - Isabel Pantoja y las Católicas majestades merengues. ¿Lo pillas, quien crees que fundó el Madriz?

  5. Tremebundo
    15-05-2015 16:01

    Todo esto es pueril.
    Sois el hazmerreir del gremio de los estudiosos.

  6. Xavier
    15-05-2015 14:29

    Hahaahaaaa, Agor, ben vist lo de "lou", però "cía" va amb l'accent, en aquest cas, aquest petit detall, que se'ns dubte has passat per alt sense adonar-te, trenca tota la argumentació. Ho sento, hahahahaaahaaa.

  7. Xavier
    14-05-2015 23:02

    Doncs jo no veig tan exagerada ni increïble la biografia del Garcia de Paredes. Aiii, qui us ha vist i qui us veu ARA!

  8. Lluís
    14-05-2015 22:06

    Merci, Rafel! Entre aquest i en Villadiego, que matava indis tot sol amb un braç trencat, podien haver conquerit mig continent. Qui pogués tenir uns herois com els extremenys!

  9. Rafel
    14-05-2015 21:33

    Perdoneu per la llargària.
    Gràcies Joanjo pels teus sucosos comentaris. El ?Sansón de Extremadura' no era pas el conqueridor sinó son pare.
    Per a saber del personatge de CÒMIC en què ha convertit la historiografia castellana la persona de Diego Garcia de Paredes i Torres hom pot llegir els cronicons que en parlen. Ací un tastet de la wikipedia espanyola:
    Diego García, armado solamente con la pesada barra de hierro, destrozó a todos sus rivales, que habían echado mano de las espadas, «matando cinco, hiriendo a diez, y dejando a los demás bien maltratados y fuera de combate»
    se encargó de tomar Montefiascone (donde demostró sus fuerzas descomunales al arrancar de cuajo las argollas de hierro del portón de la fortaleza para dar entrada al ejército pontificio)
    Diego esperó hasta que se inició el asalto final por parte de sus compañeros, momento que aprovechó para escapar de su prisión «a pesar de sus guardas»18 (Según la tradición popular, Diego arrancó las cadenas de su prisión, echó abajo las puertas del calabozo y arrebató el arma a los centinelas después de acabar con ellos
    Paredes se sintió herido en el orgullo tras un reproche del Gran Capitán por una propuesta táctica del extremeño, y cegado por un arrebato de locura, presa de uno de sus famosos humores melancólicos, se dirigió con un montante a la entrada del puente del río Garellano, desafiando personalmente a un destacamento del ejército francés (La tradición cita 2.000 hombres de armas, cifra aparentemente exagerada por la imaginación popular, pero aceptada tanto por José de Vargas Ponce24 como por Miguel Muñoz de San Pedro25 ). Diego García de Paredes, blandiendo con rapidez y furia el descomunal acero, se abalanzó en solitario sobre sus enemigos y comenzó una espantosa matanza entre los franceses, que solamente podían acometerle mano a mano por la estrechez del paso, ahora repleto de cadáveres, incapaces de abatir al infatigable luchador español, firme e irreducible, sin dar un paso atrás ante la avalancha francesa
    I l'autor del Quixot com que ho tenia clar i no volia deixar passar l'ocasió de fer-ne sarcasme, amollà:
    "Y este Diego García de Paredes fue un principal caballero, natural de la ciudad de Trujillo, en Extremadura, valentísimo soldado, y de tantas fuerzas naturales, que detenía con un dedo una rueda de molino en la mitad de su furia, y puesto con un montante en la entrada de un puente, detuvo a todo un innumerable ejército que no pasase por ella, e hizo otras tales cosas, que si como él las cuenta y escribe él asimismo con la modestia de caballero y de cronista propio, las escribiera otro libre desapasionado, pusieran en olvido las de los Héctores, Aquiles y Roldanes.? ("El Ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha?, Part 1ª cap. XXXII ? Miguel de Cervantes Saavedra).
    Però no en devia tindre prou amb aquesta pulla i hi tornà a fer escarni a compte un mentider mil homes:
    "No había tierra en todo el orbe que no hubiese visto, ni batalla donde no se hubiese hallado; había muerto más moros que tiene Marruecos y Túnez, y entrado en más singulares desafíos, según él decía, [que Gante y Luna, Diego García de Paredes y otros mil que nombraba[.. ("El Ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha?, Part 1ª cap. LI ? Miguel de Cervantes Saavedra). [la part entre claudàtors, per cert, no apareix a l'edició anglesa de 1687, i a l'edició francesa de 1625 diu: "Gante & Luna, Don Garcia de Paredes?]
    Tot plegat ja ho veieu: increïble, tremebund.
    Salut

  10. vlcctldalc
    14-05-2015 07:47

    catalanets, com teniu la barra de dir que finançar és també donar préstecs. Ja sabeu que quan els polítics parlen d'obrir l'aixeta del finançament a les empreses en referència als bancs és perquè volen que els regalen els diners. És que sempre manipulant, és que no sabeu que la diòcesi de Badajoz obria línies de finançament aixina que fa fort? Increïble I, el ridícul; a vore si ens alfabetitzem.

    Ara seriosament, respecte a Paredes, a Xátiva (...) Antigua Ciudad, de Vicente Boix es diu que hi havia un personatge històric de la Corona d'Aragó amb el cognom Paredes. Xavalla, encara que ja sabem que Vicentet estava boix. Que els estudiosos ens il·luminen quan puguen.

  11. Lluís
    14-05-2015 00:14

    Increïble: jo tampoc entenc la lògica dels censors. Però a diferència de tu, no en trec la conclusió de "per tant no hi havia aquests censors". Tot ho arregleu igual: fe en les institucions dels últims 500 anys, tant impressors com cronistes com arxivers. Felicitats. Aneu anant a combregar si s'us posa bé. Però aquí vingueu-hi citant fonts i fent quadrar les fonts ja mencionades, i no pas vantant-vos de ser els més creients del ramat.

  12. Joaquim
    13-05-2015 22:49

    Brutal Juanjo!
    Volem la segona part ja!!!

  13. Xavier
    13-05-2015 22:14

    Uff..., sí, sí, i tant! Terrible el "Comal" del DRAE.

    I sí, tens tota la raó, ben segur que dels Massanet de Plasencia de tota la vida.

  14. Guerau
    13-05-2015 21:46

    I sí, com dei el gran Jordi Bilbeny la història espanyola és una gran "broma suada".

  15. Xavier
    13-05-2015 21:13

    Doncs posem per cas d'un llibre que s'editi per primera vegada a l'any 1600 i amb 150 de tirada. Al llibre en qüestió hi surt València com que un tal personatge es va casar. No interessa que se sàpiga aquesta, com altres dades i els censors als dos anys decideixen retocar el llibre, fer un de nou. N'agafen un, respecten la dada d'edició i algunes coses més i retoquen a plaer, i als dos anys més l'editen amb nocturnitat i se'l guarden, no el trauen a la llum fins que interessi. Esperen 15 anys, o el que sigui i interessi, mentre s'han preocupat d'agafar, manllevar, confiscar, comprar les més d'aquestes 150 còpies que van corrent. El trauen a la llum amb poques còpies, que quedi constància per la posteritat però no massa. Han passat 20 anys i ja quasi ningú recorda aquell personatge o no amb profunditat, però un dels valencians de prop a la cort sí i mira el "curiós" llibre: - Pascual no es va casar a Valladolid!, i se'n va a esbrinar que ha pogut passar i topa amb l'impressor-censor reial o qui sigui responsable i pugui parlar-ho. L'impressor-censor reial ho té fàcil: - Ostres, tu! Mira noi, això segurament ha passat així perquè al manuscrit o a les anotacions hi deuria constar "Va." o "V" i ja saps tu els de l'impremta lo enfeinats que hi van, a més de que hi han que li peguen massa a l'ampolla. Bé, no passa res, els hi ho diré per a que ho rectifiquin, però tampoc passa res, perquè, com t'ha passat a tu, tothom sap que això de que va ser a València!...

    És una possible explicació del per què censurar amb paraules semblants, però, per algú potser (explicació inclosa), Increïbles.

  16. Guerau
    13-05-2015 21:10

    I Sí Xavier l'explicació més lul·liana, és a dir lògica del topoònim Comayagua format amb "Coma" estès pertot amèrica és "Coma i aigua". Chapeau!!!

  17. Guerau
    13-05-2015 20:43

    Bé, tenim la paraula "Coma" que en castellà es pot traduir per Loma equivalent al valencià "Lloma". A Amèrica hi és estès per tots els països aquest topònim, i els seus derivats comala, comalada, i comal. El cas de "comal county" a l'estat de Texas segons l'oficialitat ve de la paraula nahuatl "Comalli",que vol dir plat pla. Crec que a texas no va arribar el nahuatl, no obstant segons la pàgina americana de Comal county, el primer missioner que va arribar allà és deia Damián Massanet el 1691, Extremeny de cap a peus i "Hidalgo Altanero com el que más". Massanet va donar nom a "Las fontanas del comal" "comal springs" en anglès. Dos termes geogràfics: fonts i muntanyes seria lògic, atés que el lloc es ple de petites comes i fonts en abundància. Doncs no, segons l'oficialitat espanyola és un plat pla nahautl. "comalli". També a la desembocadura del Rio Grande a Texas està el topònim "Vadia ancha" literalment és lògic pensar que és una transcripció de Badia, i no de Bahía.

    DCVB:
    COMAL m.
    Petita clotada entre muntanyes (St. Feliu de G.); cast. hondonada.
    Fon.: kumá? (St. Feliu de G.).
    Etim.: derivat de coma art. 4.

    http://lema.rae.es/drae/?val=comal

    http://en.wikipedia.org/wiki/Comal_Springs_(Texas)

    http://en.wikipedia.org/wiki/Comal_County,_Texas

  18. Xavier
    13-05-2015 19:31

    Tremendu, Guerau!

  19. Xavier
    13-05-2015 19:28

    Molt bona, Joanjo, fins i tot Moros i Cristians!
    I uns altres catalans a la conquesta d'Amèrica, ara els Corella amb Sant Hipòlit!, molt bona, com també semblen els Garcia de Paredes i Torres.

    Recordo, en ocasió d'un incendi que hi va haver a la presó de Comayagua fa una anys, haver-me interessat pel significat de nom compost d'aquesta població, Coma-i-agua i vaig veure que quadrava.

    Coma: depressió planera en terreny de muntanya, precisament on es troba la població.
    Aigua: H2O. Envoltada per rius i amb l'únic llac natural d'Hondures al nord del departament del mateix nom.



    Només una petita rectificació sense importància. A la introducció dius " Cocentaina, Benilloba, Planes i Alcoi del Comtat". Alcoi és de l'Alcoià.

  20. Guerau
    13-05-2015 19:19

    El conqueridor de veneçuela Francisco de Caceres (1539-42-1589) és aragonés segons Pedro Simón al seu llibre "Noticias historiales de las Conquistas de tierra firme en las Indias Occidentales" 1626 p. 583. Segons la història espanyola de Alcuéscar.

    https://books.google.es/books?hl=es&id=OTFRAAAAcAAJ&dq=Burbuta&q=aragon%C3%A9s#v=snippet&q=aragon%C3%A9s&f=false

    http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_C%C3%A1ceres

  21. Corella
    13-05-2015 13:49

    Com interpreteu el fet que el rellotge de l'Alhambra de Granada estigui a disposició dels comtes de Cocentaina i que en la recent conquistada ciutat de Comayagua el bisbe Corella l'instal·li ?.

  22. Guerau
    13-05-2015 02:22

    Com apunta Albinyana la toponímia és una via de recerca i el nom original donat per Colom a Honduras és Fondures terme nàutic consultat DCVB una eina inprescindible.

  23. Tremebundo
    12-05-2015 23:35

    Vale: me trago lo de Ferran Cortes y lo de Francisco Pissarro (obviare a sus descendientes extremeños todavia vivos y con casa abierta); tambien lo de Colom (dejamos a un lado al Duque de Veragua); pero lo de Garcia de Paredes es lo que faltaba: no solo es que fuera conocido como "el Sanson Extremeño", es que su familia vive en Don Benito, provincia de Badajoz.
    De verdad tíos, lo vuestro es de aúpa.
    Y la prueba de San Hilario Mártir es buenísima.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18303 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]