ARTICLES » 15-05-2024 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 1355
|
La pervivència dels almogàvers a Grècia
El filòleg Eusebi Ayensa publica 'Els catalans a Grècia' · Entre l'assaig històric i la guia de viatges, amb tots els castells i torres catalans a l'orient.
‘El descobriment d’una Grècia catalana és, al nostre entendre, una de les sorpreses més inesperades que ha deparat als investigadors moderns la història de la vida política medieval.’ Així s’expressava l’historiador Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), primer president de l’Institut d’Estudis Catalans i màxim estudiós de la presència de la companyia dels almogàvers a Grècia el segle XIV. L’empremta deixada (especialment arran de la sagnant ‘venjança catalana‘) és palpable encara avui en la literatura i el folklore grecs, a més de les restes monumentals. Aquests castells i torres són els que cataloga minuciosament Eusebi Ayensa a ‘Els catalans a Grècia‘, que es presenta a Barcelona (19.00).
Es tracta d’una ‘guia imprescindible per a conèixer l’empremta catalana a la terra mítica de Grècia’, en què es presenten dotze castells i vint-i-una torre (mapa) que són ‘les úniques restes monumentals que es conserven del pas dels almogàvers per l’orient de la Mediterrània’. ‘Tots van ésser construïts pels nostres avantpassats o arrabassats als francs i als bizantins arran de la batalla d’Halmirós (1311) i de l’expedició del vicari general del ducat d’Atenes, Alfons Frederic, a les regions de la Ftiòtide i la Fòcide (1318-1319), que acabaren constituint el ducat de Neopàtria.’ En canvi, no hi apareixen restes materials que fins fa poc s’atribuïen erròniament als almogàvers, com una marededéu catalana (atribuïda ara a l’època florentina) o la torre franca de l’Acròpoli d’Atenes.
Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos estudis sobre la presència almogàver a Grècia en el segle XIV i la seva pervivència en la literatura i el folklore grecs, i ha dedicat una especial atenció a la figura d’Antoni Rubió, el més gran estudiós d’aquesta pàgina de la nostra història nacional i que va ser mestre d’un altre humanista que s’hi va interessar molt, Lluís Nicolau i d’Olwer.
‘Els catalans a Grècia’ es basa en texts històrics i abundants mapes i material gràfic inèdits per a descobrir la història d’aquestes restes ‘que es drecen encara imponents i que són un callat record de la nostra presència a la terra de l’Hèl·lade ara fa més de set-cents anys’. El llibre s’ha concebut també com a guia, amb informacions necessàries perquè el viatger pugui visitar-les amb l’atenció que es mereixen.
Martí Crespo
Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.vilaweb.cat/noticia/4162545/20131218/pervivencia-almogavers-grecia.html
Autor: Martí Crespo
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Repeteixo car, no s'ha copiat bé. Tan si és Cheranero, O Charanero, i si això vol dir lloc arraserat, O tal vegada cap Xamfraner, està clar que no pot ser castellà car, tot el diari d'abord està ple de catalanades i expressions que no s'ajusten al castellà. El mateix nóm dels castellans és un nóm que ve del català car, de Castillo hauria de sortir castillanos ergo, si son castellanos, amb E, vol dir que ve de Castells, O terra de castells. Castellans.
Xavi G. Sigui com sigui, tan si és Charanero, O tal vegada Charanero, O si això vol dir Xamfraner, O lloc arraserat, està clar que no pot ser Castellà car, tot el Diari d'abord està ple de catalanades i d'expressions que són catalanes. Passa també al Quixot i a la majoria d'obres literàries que han passat per castellanes. Fins hi tot, el nóm dels castellans, O Castellanos com diuen els Bardulios, és un nóm català car de Castilla, tierra de castillos, hauria de derivar a castellanos, i no pas a castellanos car, castellanos ve de Castellans, O senyors dels castells. Salut.
Aquí surt millor el treball del Nito Verdera i "Cheranero" el fa venir de "xeraner", el que dona socaire diu. No sé...
Apartat, LÉXICO NÁUTICO Y TOPONÍMICO UTILIZADO POR COLÓN
https://www.cristobal-colon.com/el-catalan-lengua-de-colon/
"No nada" i "no más". No, si està clar que està ple de catalanades..., "escudilla".
El que he vist és que no és "Charanero" el que posa al Diari, sinó "Cheranero".
Bé, en principi la teva deducció per xamfraner podria valdre igual.
He estat mirant i em surt "Xera" com afalag, alegria.
També he trobat una pàgina del "Colón Gallego" on entre els comentaristes de l'article, un extreu part del treball de Nico Verdera, on aquest diu que Cheranero es un terme nàutic català (que potser fa referència a una cantonada al litoral).
Comentari: carlos Martin en marzo 22, 2016 en 10:35 PM
https://celsogarciadelariega.wordpress.com/2016/03/20/la-toponimia-de-las-indias-y-sus-homonimos-gallegos-segundo-viaje/
Xavi G. Dissabte 22 de Desembre." ...el cual enviaba el Almirantes para que no consintiese hacer a los demás cosa indebida a los indios, porque como fuesen tan francos los indios y los españoles tan codiciosos y desmedidos, que no les basta que por un cabo de agujetas y aún por un pedazo de vidrio y de escudilla y por otras cosas de no nada les daban los indios cuanto querían..." Per coses de no rés, seria en català. Cosas de no nada, no té sentit en castellà.
Xavi G. Dimecres 21 de Novembre."...y es también manifiesto que en cuarenta y dos grados en ninguna parte de la tierra se cree hacer calor, si no fuese por alguna causa de per accidents," aquest, "per accidents" està claríssim que és català. Be, n'hi ha molts més. Salut!
Xavi G. Dijous 15 de Novembre." ...en todo lo que anduvo halló hondo de quince y diez y seis brazas, y todo basa, que quiere decir que el suelo de abajo es arena y no penas..." Tot basa, en català. Tot plà, com una basa d'oli. Basa no té cap sentit en castellà.
Xavi G. Al mateix dia diu:"... preguntaban si éramos venidos del cielo..." Si érem vinguts del cel, en català. Ser venidos del cielo, no existeix en castellà.
Però, n'hi ha molts més. Diumenge 14 d'Octubre."... cuando veían que yo no curaba de ir a tierra..." Tenir cura en català, en castellà no existeix tenir cura.
He escrit cab i és cap, en català. Disculpeu.
Xavi G. En castellà seria Chaflán. En català Xamfrà.
Xavi G. Xamfraner , de Xamfrà. He apuntat Xamfraner i m'he deixat la M. Al Diari diu::" ...un cabo que se hace Charanero..." L'original en català seria: "... Un cab que es fa xamfraner...". Clar, el censor castellà, no ha sabut traduïr Xamfraner i ho ha traduït per Charanero. Per cert, Charanero no existeix en castellà. Salut!
Bon dia, Francesc D., el mot "angla" per racó o cala o badia està bastant clar, a més en la variant oriental del català, el que no he trobat és el mot "xafraner" que apuntes. No sé que vol dir.
I aquest altre de regal. Diari d'abord d'en Colom. Divendres 7 de Desembre."...hasta un cabo que hace el charanero ( un cap que es fa xafraner) y quedábale al Sureste un angla y el cabo de la Estrella..." La costa feia un angla. En castellà seria ángulo i charanero ja clama al cel. Be, podríem donar un munt d'exemples i segurament, el de sempre diria que és castellano antiguo. Salut!
I a banda del Quixot, els catalanismes te'ls vas trobant arreu. Només un exemple: Diari d'abord d'en Colom. Divendres 19 d'octubre. " ...de esta parte al Nordeste hace una grande angla y ha muchos arboledos..." Be, ara sortirà el de sempre a dir que això és castellano antiguo.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo