Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » 15-05-2024  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
1681 lectures

La pervivència dels almogàvers a Grècia

El filòleg Eusebi Ayensa publica 'Els catalans a Grècia' · Entre l'assaig històric i la guia de viatges, amb tots els castells i torres catalans a l'orient.

‘El descobriment d’una Grècia catalana és, al nostre entendre, una de les sorpreses més inesperades que ha deparat als investigadors moderns la història de la vida política medieval.’ Així s’expressava l’historiador Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), primer president de l’Institut d’Estudis Catalans i màxim estudiós de la presència de la companyia dels almogàvers a Grècia el segle XIV. L’empremta deixada (especialment arran de la sagnant ‘venjança catalana‘) és palpable encara avui en la literatura i el folklore grecs, a més de les restes monumentals. Aquests castells i torres són els que cataloga minuciosament Eusebi Ayensa a ‘Els catalans a Grècia‘, que es presenta a Barcelona (19.00).

Es tracta d’una ‘guia imprescindible per a conèixer l’empremta catalana a la terra mítica de Grècia’, en què es presenten dotze castells i vint-i-una torre (mapa) que són ‘les úniques restes monumentals que es conserven del pas dels almogàvers per l’orient de la Mediterrània’. ‘Tots van ésser construïts pels nostres avantpassats o arrabassats als francs i als bizantins arran de la batalla d’Halmirós (1311) i de l’expedició del vicari general del ducat d’Atenes, Alfons Frederic, a les regions de la Ftiòtide i la Fòcide (1318-1319), que acabaren constituint el ducat de Neopàtria.’ En canvi, no hi apareixen restes materials que fins fa poc s’atribuïen erròniament als almogàvers, com una marededéu catalana (atribuïda ara a l’època florentina) o la torre franca de l’Acròpoli d’Atenes.

Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos estudis sobre la presència almogàver a Grècia en el segle XIV i la seva pervivència en la literatura i el folklore grecs, i ha dedicat una especial atenció a la figura d’Antoni Rubió, el més gran estudiós d’aquesta pàgina de la nostra història nacional i que va ser mestre d’un altre humanista que s’hi va interessar molt, Lluís Nicolau i d’Olwer.

‘Els catalans a Grècia’ es basa en texts històrics i abundants mapes i material gràfic inèdits per a descobrir la història d’aquestes restes ‘que es drecen encara imponents i que són un callat record de la nostra presència a la terra de l’Hèl·lade ara fa més de set-cents anys’. El llibre s’ha concebut també com a guia, amb informacions necessàries perquè el viatger pugui visitar-les amb l’atenció que es mereixen.

Martí Crespo

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç: 
https://www.vilaweb.cat/noticia/4162545/20131218/pervivencia-almogavers-grecia.html



Autor: Martí Crespo




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc D.
    22-05-2024 21:28

    Repeteixo car, no s'ha copiat bé. Tan si és Cheranero, O Charanero, i si això vol dir lloc arraserat, O tal vegada cap Xamfraner, està clar que no pot ser castellà car, tot el diari d'abord està ple de catalanades i expressions que no s'ajusten al castellà. El mateix nóm dels castellans és un nóm que ve del català car, de Castillo hauria de sortir castillanos ergo, si son castellanos, amb E, vol dir que ve de Castells, O terra de castells. Castellans.

  2. Francesc D.
    22-05-2024 21:14

    Xavi G. Sigui com sigui, tan si és Charanero, O tal vegada Charanero, O si això vol dir Xamfraner, O lloc arraserat, està clar que no pot ser Castellà car, tot el Diari d'abord està ple de catalanades i d'expressions que són catalanes. Passa també al Quixot i a la majoria d'obres literàries que han passat per castellanes. Fins hi tot, el nóm dels castellans, O Castellanos com diuen els Bardulios, és un nóm català car de Castilla, tierra de castillos, hauria de derivar a castellanos, i no pas a castellanos car, castellanos ve de Castellans, O senyors dels castells. Salut.

  3. Xavi G.
    22-05-2024 20:04

    Aquí surt millor el treball del Nito Verdera i "Cheranero" el fa venir de "xeraner", el que dona socaire diu. No sé...

    Apartat, LÉXICO NÁUTICO Y TOPONÍMICO UTILIZADO POR COLÓN

    https://www.cristobal-colon.com/el-catalan-lengua-de-colon/

  4. Xavi G.
    22-05-2024 19:32

    "No nada" i "no más". No, si està clar que està ple de catalanades..., "escudilla".

    El que he vist és que no és "Charanero" el que posa al Diari, sinó "Cheranero".
    Bé, en principi la teva deducció per xamfraner podria valdre igual.

    He estat mirant i em surt "Xera" com afalag, alegria.

    També he trobat una pàgina del "Colón Gallego" on entre els comentaristes de l'article, un extreu part del treball de Nico Verdera, on aquest diu que Cheranero es un terme nàutic català (que potser fa referència a una cantonada al litoral).

    Comentari: carlos Martin en marzo 22, 2016 en 10:35 PM

    https://celsogarciadelariega.wordpress.com/2016/03/20/la-toponimia-de-las-indias-y-sus-homonimos-gallegos-segundo-viaje/

  5. Francesc D.
    22-05-2024 16:08

    Xavi G. Dissabte 22 de Desembre." ...el cual enviaba el Almirantes para que no consintiese hacer a los demás cosa indebida a los indios, porque como fuesen tan francos los indios y los españoles tan codiciosos y desmedidos, que no les basta que por un cabo de agujetas y aún por un pedazo de vidrio y de escudilla y por otras cosas de no nada les daban los indios cuanto querían..." Per coses de no rés, seria en català. Cosas de no nada, no té sentit en castellà.

  6. Francesc D.
    22-05-2024 15:54

    Xavi G. Dimecres 21 de Novembre."...y es también manifiesto que en cuarenta y dos grados en ninguna parte de la tierra se cree hacer calor, si no fuese por alguna causa de per accidents," aquest, "per accidents" està claríssim que és català. Be, n'hi ha molts més. Salut!

  7. Francesc D.
    22-05-2024 15:48

    Xavi G. Dijous 15 de Novembre." ...en todo lo que anduvo halló hondo de quince y diez y seis brazas, y todo basa, que quiere decir que el suelo de abajo es arena y no penas..." Tot basa, en català. Tot plà, com una basa d'oli. Basa no té cap sentit en castellà.

  8. Francesc D.
    22-05-2024 15:40

    Xavi G. Al mateix dia diu:"... preguntaban si éramos venidos del cielo..." Si érem vinguts del cel, en català. Ser venidos del cielo, no existeix en castellà.

  9. Francesc D.
    22-05-2024 15:37

    Però, n'hi ha molts més. Diumenge 14 d'Octubre."... cuando veían que yo no curaba de ir a tierra..." Tenir cura en català, en castellà no existeix tenir cura.

  10. Francesc D.
    22-05-2024 15:30

    He escrit cab i és cap, en català. Disculpeu.

  11. Francesc D.
    22-05-2024 15:28

    Xavi G. En castellà seria Chaflán. En català Xamfrà.

  12. Francesc D.
    22-05-2024 15:24

    Xavi G. Xamfraner , de Xamfrà. He apuntat Xamfraner i m'he deixat la M. Al Diari diu::" ...un cabo que se hace Charanero..." L'original en català seria: "... Un cab que es fa xamfraner...". Clar, el censor castellà, no ha sabut traduïr Xamfraner i ho ha traduït per Charanero. Per cert, Charanero no existeix en castellà. Salut!

  13. Xavi G.
    22-05-2024 13:44

    Bon dia, Francesc D., el mot "angla" per racó o cala o badia està bastant clar, a més en la variant oriental del català, el que no he trobat és el mot "xafraner" que apuntes. No sé que vol dir.

  14. Francesc D.
    22-05-2024 06:10

    I aquest altre de regal. Diari d'abord d'en Colom. Divendres 7 de Desembre."...hasta un cabo que hace el charanero ( un cap que es fa xafraner) y quedábale al Sureste un angla y el cabo de la Estrella..." La costa feia un angla. En castellà seria ángulo i charanero ja clama al cel. Be, podríem donar un munt d'exemples i segurament, el de sempre diria que és castellano antiguo. Salut!

  15. Francesc D.
    22-05-2024 06:00

    I a banda del Quixot, els catalanismes te'ls vas trobant arreu. Només un exemple: Diari d'abord d'en Colom. Divendres 19 d'octubre. " ...de esta parte al Nordeste hace una grande angla y ha muchos arboledos..." Be, ara sortirà el de sempre a dir que això és castellano antiguo.

  16. Xavi G.
    21-05-2024 19:55

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  17. Xavi G.
    21-05-2024 19:24

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. Sancho IV de Castella
    21-05-2024 14:01

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Edmund Cooke
    21-05-2024 13:01

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36217 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]