Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 08-10-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2404 lectures

La punta del menhir de Pedralbes

“Els constructors del monestir al segle XIV conservaren un monument megalític del qual només se’n pot contemplar la part superior al mig de la porta del recinte que dóna al carrer Montevideo”. Article d’En Xavi Casinos a la «Vanguardia Digital» del 8 d’octubre del 2018.


El menhir de Pedralbes (Xavi Casinos)

Una gran pedra clavada al terra entrebanca l’accés al recinte del monestir de Pedralbes des del carrer Montevideo. Però no és pas només una simple roca. Es tractaria en realitat d’un monument megalític, d’un menhir, del qual tan sols n’emergeix la punta. La resta reposaria enterrada. Segons que sembla, els constructors del monestir a l’Edat Mitjana haurien decidit de conservar-la a fi de mantenir les propietats tel·lúriques que hom atribueix als menhirs.

Sorprèn la presència de la pedra al bell mig de la porta oest. És coneguda com el Menhir de l‘àngel, i ja en el període megalític degué assenyalar un punt considerat sagrat pels habitants del lloc. Per aquest motiu, degué ser respectada segles després durant la construcció del monestir. Circula una llegenda urbana segons la qual qui topi de cap amb la punta d’aquest menhir sentirà cantar els àngels en el seu interior, acció que, per descomptat, no és recomanable de ser experimentada.


La gran pedra obstaculitza l’accés al recinte del monestir de Pedralbes
des del carrer Montevideo (Xavi Casinos)

El monestir de Pedralbes és un conjunt gòtic fundat pel rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326 i va ser inaugurat un any després amb una missa solemne. Una comunitat de monges clarisses es va encarregar del recinte. La majoria de les religioses eren filles de nobles. Per voluntat de la reina, el monestir va gaudir de diversos privilegis. D’entre aquests, que romangués sota la protecció del Consell de Cent de Barcelona, el qual es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

La reina Elisenda també va fer construir un palau annex, al qual es va retirar en morir el rei el 1327, i en el qual va residir-hi fins a finar l’any 1364. En el seu testament, va ordenar que el palau fos enderrocat. Les restes varen ésser descobertes als anys 70 del segle passat. La seva tomba es troba a l’interior del monestir, amb la particularitat que està representada vestida de monja per la banda del claustre i de reina  pel costat que s’aboca a l’església.

El recinte estava fortificat. Encara se’n conserven dues torres defensives i dues portes. En una d’aquestes és on hi ha el menhir. L’altra està al costat del carrer Bisbe Català.

BARCELONA SECRETA
07/10/2018 08:00
Actualizat  al
08/10/2018 09:53
Xavi Casinos
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20181007/452176189222/menhir-monasterio-pedralbes-barcelona-secreta.html






versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. CescT
    09-10-2018 17:57

    Això és el que diu Bilbeny ( més o menys) a la religió de les bruixes

  2. Francesc 2
    09-10-2018 16:36

    Sí jo em demano si sota cada església antiga no hi havia hagut abans un temple o un santuari pagà.

  3. CescT
    09-10-2018 13:14

    Penso que totes aquestes esglésies antigues van ser construïdes sobre un lloc a on es considerava que hi havia una força especial. Construir sobre un menhir té la seva gràcia. La força tel•lúrica té a veure amb les vibracions de la terra.

    Acabo de recordar que l'església ( potser la més antiga de Barcelona i de la península) va ser construïda – sobre un turonet - . Un turonet
    Quantes esglésies han estat construïdes sobre un turonet? , Els turonets i els menhirs deuen tenir una força especial.

    https://basilicasantjust.cat/origen-de-lesglesia/

  4. Francesc 2
    09-10-2018 01:36

    Si Santa Teresa era Teresa de Cardona i Enríquez i alhora abadessa de Pedralbes, com tot sembla menar-hi, aleshores Teresa pertanyia a l'orde de les clarisses, oi?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24443 lectures
Jordi Bilbeny - Els tres Reis d'Orient i la religió dels catalans
Jordi Àlvarez - L'Anglaterra catalana. Des dels Hastings (1066) fins a la mort de la reina Elisabet (1603)
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]
Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]