Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
OPINIĂł » 19-05-2016  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
4123

La sardana, el sexe i els nostres orĂ­gens

L’Eulàlia Casas, després de llegir el llibre «La Sardana i la Religió de les Bruixes» d’en Jordi Bilbeny, fa una profunda reflexió sobre el veritable sentit que s’amaga rere la sardana. Creu que aquesta dansa és una manera de representar l’íntima unió entre els principis femení i masculí, una unió que ens entronca amb el nostre veritable Origen.

EulĂ lia Casas

Abans que decideixis de seguir endavant amb la lectura d’aquest text, hauries de saber que no és un assaig antropològic, ni una investigació històrica. Tampoc és un estudi filosòfic o folclòric. En tot cas, llegeix el llibre d'en Jordi Bilbeny La sardana i la religió de les bruixes. Aquest llibre és una investigació sobre la sardana. M'ha encantat. M’ha agradat molt pel rigor i valentia del seu argument. Tot i així, el que aquí escriuré és autoreferenciat, és a dir, surt de dins meu. O dit d'una altra manera, són paraules inspirades per una Veritat que va més enllà del temps i l'espai. T'ho dic amb tota la humilitat de què sóc capaç. Sense arrogància i amb molt de respecte. I aquesta és la gràcia. És el profund valor que té cada paraula que escric, perquè la sardana tampoc no té ni temps ni espai. Més enllà de la identitat cultural, del bagatge històric, de la identificació amb una llengua o un patrimoni que ens dóna identitat com a poble i com a nació, hi ha un Univers per descobrir. Aquest Univers ens dóna dignitat com a humans. Dignitat de saber-nos fills d'una realitat transcendent i eterna, que atorga un sentit de pertinença que mai ningú podrà destruir. Aquesta és la profunda veritat que hi ha darrera la sardana. És el regal que amaga per qui el vulgui assaborir i sentir-se lliure sense necessitat de pidolar, lluitar ni reivindicar.

Jo, de petita, pensava que la sardana era avorrida. Envejava secretament danses molt més alegres i divertides d’altres indrets. No hi veia la gràcia, al fet d'agafar-se les mans i puntejar repetidament, rítmicament i de forma sostinguda. I tots alhora… Potser sí que hi havia un punt àlgid, més alegre…, però durava tan poc! Afortunadament, fer anys m'ha servit per alguna cosa més que per acumular arrugues: una es fa més sàvia. I quan busques significats profunds a l’existència, aquests arriben. I això és el que m'ha passat amb la sardana. De sobte, un dia, ho vaig veure clar. Com qui desperta d'un son molt profund. " La Sardana té un punt sexual impressionant! Com és que no ho havia vist fins ara? Com és que no ho veu ningú?" --em deia tota fascinada. M'acabava d'enamorar, no només de la sardana, sinó del fet de ser catalana, molt més enllà de la llengua, la cultura, la història, les espardenyes i la barretina.

"Sexual?" No m'equivoco gaire si et dic que aquesta paraula ha creat algun tipus de reacció en tu. No és cert? Deixa que m'expliqui. Comencem a resignificar la paraula "sexe". I ho faré amb una pregunta personal. Per què estàs llegint aquestes paraules? Com has arribat fins aquí? Què fa que estiguis viu? Més enllà de les mil respostes que puguis donar, n'hi ha una que és l’origen de tot plegat: del fet que ara respiris, es a dir, que visquis. Un dia el teu pare i la teva mare es van unir en un acte (esperem que d'amor) per crear una vida: Tu. Llavors podem dir que el nostre origen ve del sexe. I si aquesta simple paraula ha estat tan maltractada i embrutida per segles i segles, el nostre origen també. No m'allargaré més en això, que donaria per a un llibre sencer. Per a simplificar-ho, podem dir que quan parlem de la paraula “sexe”, estem parlant de Creativitat, de Vida. Sexe és energia ( o vida). D’energia, n’hi ha una de sola i rep diferents noms. Quan puja al cor es diu Amor i quan s'eleva més amunt, és Consciència. És a dir, perquè hi hagi Vida (energia), és necessari, tant sí com no, un principi masculí i un principi femení que junts creïn una cosa nova. No és així? És molt necessari, doncs, donar el significat just a la paraula “sexe” o al nostre origen. Perquè, si no, passa el que passa. Busquem l'origen allà on no toca: en la llengua, les fronteres, la cultura, la història….I tot això, em sap greu recordar-t’ho, és efímer. Crea diferències i on hi ha diferència hi ha disputa i lluita per tenir la raó. No?

A aquestes alçades et preguntaràs que té a veure tot això amb la sardana. Deixa que continuï. Portem segles pensant que és una cosa i no es pot pretendre que en un parell de minuts canviï el paradigma. No creus?

Fixa-t’hi bé. Perquè puguem experimentar això que anomenem vida, Déu… --i si no t'agrada la paraula Déu, fes-ne servir, si us plau, una altra perquè quan parlo de Déu, parlo d'Unitat o Principi Creador--… Doncs com deia, Déu es val de la polaritat: el sol i la lluna, el dia i la nit, calor i fred, actiu i receptiu, racional i oníric, masculí i femení… Em segueixes? Sense la polaritat, la creació no és possible. Necessitem el parell d'opòsits per saber-nos vius. Anem una mica més enllà (o endins). Fixem-nos en l'anatomia humana. L'home té penis, que connecta amb el sentit lineal i actiu propi del principi masculí. En canvi, la dona té una vagina: la cova, l'espai buit i receptiu que connecta amb el principi femení. Masculí vol dir solar, actiu i lineal. Femení vol dir lunar, receptiu i circular. En altres paraules, l'home passa la vida i la dona la rep, la gesta i dóna llum. Aquest, resumit, és el cicle de la creació.

Ara visualitza la sardana. Una rotllana, un cercle, un espai buit…. Antigament, es ballava al voltant d'una torre, d’un arbre, d’un menhir… Ara, al mig de la rotllana s'hi posen les bosses i els abrics…. Aquests objectes representen el centre… Si no és molt demanar, utilitza el teu hemisferi dret, no tant l'esquerre: el racional. És la millor manera que et penetri aquesta informació. El cercle representa el principi femení, circular, receptiu, lunar. Mentre que el centre representa el principi masculí (el fal·lus) que dóna estructura i fertilitza perquè sigui concebuda la Vida. En definitiva, la sardana és la representació simbòlica de la unió sagrada del principi masculí i femení. La unió que crea vida i mostra el nostre Origen. La Unitat on masculí i femení es fusionen per transcendir la polaritat i recordar allò que, més enllà de l’aparent i il·lusòria polaritat, en realitat som.

I tot això, per què em serveix en relació a la sardana? Molt fàcil, per reconnectar-nos amb el nostre Origen. Per reconnectar-nos amb nosaltres mateixos, més enllà de la identificació amb una llengua, una cultura i una història que ens mantenen enfadats, frustrats i en constant lluita i reivindicació. Toca anar una mica més enllà si volem crear un nou paradigma per a l’existència. O dit clar i català, per si volem ser feliços. I quan parlo de felicitat no em refereixo a l'excés de "sucre" emocional o tenir sempre la raó. La història l'han escrita els vencedors i acostuma a ser un seguit de mentides narrades que donen una aparença de veritat a benefici dels que en un moment donat "van tenir la raó". Si volem saber realment la veritat darrera de la història que hem après i, el que es pitjor, ens hem cregut cegament, hem de ser valents i endinsar-nos en un territori desconegut, no trepitjat abans ni per poderosos ni per escribes ni per científics al servei del vencedor. Quin és el camí? Les històries que s'han transmès de boca a boca: els contes, les llegendes, les tradicions, els rituals, els símbols que encara són vius entre nosaltres i que tenen un significat real que ja és hora que sigui vist, reconegut i honorat. D’ençà que la Vida és vida i existeix l'home, aquest ha tingut molt profunda dins seu una set de transcendència, de saber que hi ha un Misteri que no es pot definir amb paraules i que des del principi dels temps és patrimoni de tots els homes. L'home s'ha valgut de símbols, de ritus, de poesia o de danses per apropar-se al Misteri i a l’Origen. Tots en venim i tots els compartim. L'home ha representat aquí a la terra una realitat escrita a les estrelles. D'entre aquests senyals del mapa dels astres que ens indiquen el camí de retorn a "casa", els catalans tenim la sardana.

La sardana, més enllà de ser una dansa catalana que dóna identitat, és meditació. I meditació vol dir silenciar la ment dels prejudicis, interpretacions, opinions i conceptes apresos a fi de deixar parlar l'ànima que sempre i d'una forma humil, discreta i poderosa ens diu a cau d'orella: "Per aquí, per aquí… No et perdis". I ens agafa de la mà amb bellesa i veritat per portar-nos cap al Misteri. La sardana és una dansa sagrada, representa aquí a la terra els moviments sagrats i primigenis de l’Univers. Els moviments bàsics de la creació. La unió en total harmonia del masculí i el femení. El masculí i el femení són els principis que fan, junts, l’alquímia. Creen l’existència i representen la Unitat. Mitjançant la dansa conscient, l'ànima recorda l'Origen, el sentit de pertinença a una realitat transcendent i eterna, sempre viva, que no pot ser empetitida ni embrutida per cap dogma, ni per cap llei ni per cap guerra. Als ulls d'aquesta Unitat, la guerra i la lluita no hi tenen cabuda, perquè aquest Origen és compartit per tothom: rics i pobres; homes i dones; vençuts i vencedors… Dins d'aquesta Unitat, tot hi és inclòs. Res no hi és rebutjat. Tot hi és reconegut i necessari.

Imagina per uns instants que tots nosaltres ens agaféssim les mans en un cercle receptiu, obert, en el cercle que ens recorda el nostre principi femení intern. Imagina que, mentrestant, sentíssim el centre que sosté, amb la seva verticalitat, la terra i el cel i els traspassa la vida. Imagina que permetéssim que la xerrameca interna callés o que ens entreguéssim al ritme del tamborí que dóna presència (sabies que la percussió s'utilitza per a crear un estat de trànsit?). Imagina que ens deixéssim endur per la força d'aquest cercle, on les races, edats, creences, possessions o llengua són transcendides. O que recordéssim per uns instants l’Origen --un Origen que mai ningú podrà malbaratar, ni discutir perquè ve de dins, de molt endins-- i que des d’aquesta profunditat i autoreferència construíssim els pilars de la nostra dignitat i llibertat. Oi que no faria falta parlar ni cridar tant?

Ara i aquí dic això amb veu clara i el cap ben alt per qui tingui orelles per escoltar i el coratge per sentir-ho: la sardana és un regal. La sardana és una Veritat viva que ha perdurat pels segles dels segles. La sardana ens convida a reescriure la història de qui som de veritat i a alçar els ulls al cel i reconèixer que en certa manera venim de les estrelles. La sardana ens convida a abaixar el cap humilment cap a la terra i honorar l'Origen per a reconnectar-nos amb el cor i despertar el misteri. Recorda! Tots els cors bateguen amb el mateix pols i tots nosaltres sense excepció inhalem i exhalem el mateix alè.

Ballem junts?

EulĂ lia Casas

Professora de ioga




versió per imprimir

  1. Lleonard Garcia i SolĂ 
    21-07-2016 10:53

    Una visió de la sardana innovadora, allunyada del folklorisme des d'on quasi sempre se l'ha interpretat. Un esguard, el de l'Eulàlia, que defineix l'ànima històrica de Catalunya. Significa, al meu parer, la victòria de la continuïtat des dels orígens, d'aquesta part de la humanitat que representem. I és així, malgrat tots els intents de les veritats úniques, vinculades a l'únic i miserable desig de poder i ambició d'uns pocs, en el seu intent d'esborrar- nos la memòria i els origens. De debó, moltes gràcies per les seves paraules sobre aquest universal i nostre simbol col.lectiu, la sardana.

  2. Frede
    20-05-2016 19:45

    Interessant article, Eulàlia. Jo també he llegit el llibre i ho vaig comentar a les meves xarxes socials. En Bilbeny ha tingut la capacitat de retrobar el sentit de la sardana i d'alguna manera el sentit perdut del femení a la terra. Tenim molta feina per recuperar el passat i tornar-nos a relligar en l'origen. Cert. Veurem si en som capaços en el previsible i desitjat nou país. He vist, però, que com sempre, ens costa explicar la idea de Déu desposseït de religiositat però alhora en el seu valor transcendent. Fa uns anys vaig trobar una explicació de Déu que fins aleshores em satisfà força: Déu és la Llei que regula en l'equilibri més perfecte l'Univers. Fins aquí ja em serveix. I penso que ho engloba tot i al mateix temps s'allunya de posicionaments religiosos de déus personificats. Te la deixo per si et pot interessar. Més endavant, acaba reblant que aquesta Llei és infinita, sempre i constantment la mateixa, aquí i allà, sobre la terra, en el pensament intel·ligent, fora de l'orbita terrestre, en la gravitació dels mons visibles... Salut!

  3. german lluch reverte
    20-05-2016 03:58

    ... El meu poble te totes les tradicions del mon... si mes no, te les més originals i per tant, les primordials, les primigènies, les primeres que un poble va crear per a poder ser un poble...
    ---
    Es qĂĽestiĂł de saber que pertanys a una identitat Ăşnica i transcendent que supera al mateix individu...
    ---
    Res es més universal que la identitat del primer poble que va encertar a crear les primeres tradicions que han continuat existint, sense cap interrupció, fins a la actualitat, sempre, des de sempre... Tradició de usos i de costums, de llengua i de escriptura, de danses i de balls, de mística i de alquímia....
    ---
    Qui te la mateixa identitat que jo, segur que ja sap de que parlo...
    -
    -
    -----------------------------------------------------------------------------
    I com deia C. G. Jung:

    "el sĂ­mbol que continua viu formula un fragment inconscient essencial,

    i com més universal sigui la difusió d'aquest fragment,

    tant més universal serà, també, l'acció del símbol,

    doncs fa vibrar en cada un la corda que li Ă©s afĂ­. "
    ---------------------------------------------------------------------


    A la nostra terra catalana sona aquesta corda a melodies conegudes ...
    ----------------------------
    GermĂ  LLuch.
    ----------------------------

  4. german lluch reverte
    20-05-2016 03:23

    I com deia C.G. Jung:

    "El sĂ­mbol viu formula un fragment inconscient essencial,

    i com més universal sigui la difusió d'aquest fragment,

    tant més universal serà, també, l'acció del símbol,

    doncs fa vibrar en cada un la corda que li Ă©s afĂ­. "

    A la nostra terra catalana sona aquesta corda a melodies conegudes ...

  5. german lluch reverte
    20-05-2016 03:21

    Y como decĂ­a C.G. Jung:

    "El sĂ­mbolo vivo formula un fragmento inconsciente esencial,

    y cuanto más universal sea la difusión de ese fragmento,

    tanto más universal será, también, la acción del símbolo,

    pues hace vibrar en cada uno la cuerda que le es afín.”

    En nuestra tierra catalana suena esa cuerda a melodías conocidas…

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18531
PresentaciĂł de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la BĂ­blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin Ă©s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]