Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
OPINI√≥ » 19-05-2016  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
3894

La sardana, el sexe i els nostres orígens

L‚ÄôEul√†lia Casas, despr√©s de llegir el llibre ¬ęLa Sardana i la Religi√≥ de les Bruixes¬Ľ d‚Äôen Jordi Bilbeny, fa una profunda reflexi√≥ sobre el veritable sentit que s‚Äôamaga rere la sardana. Creu que aquesta dansa √©s una manera de representar l‚Äô√≠ntima uni√≥ entre els principis femen√≠ i mascul√≠, una uni√≥ que ens entronca amb el nostre veritable Origen.

Eulàlia Casas

Abans que decideixis de seguir endavant amb la lectura d‚Äôaquest text, hauries de saber que no √©s un assaig antropol√≤gic, ni una investigaci√≥ hist√≤rica. Tampoc √©s un estudi filos√≤fic o folcl√≤ric. En tot cas, llegeix el llibre d'en Jordi Bilbeny La sardana i la religi√≥ de les bruixes. Aquest llibre √©s una investigaci√≥ sobre la sardana. M'ha encantat. M‚Äôha agradat molt pel rigor i valentia del seu argument. Tot i aix√≠, el que aqu√≠ escriur√© √©s autoreferenciat, √©s a dir, surt de dins meu. O dit d'una altra manera, s√≥n paraules inspirades per una Veritat que va m√©s enll√† del temps i l'espai. T'ho dic amb tota la humilitat de qu√® s√≥c capa√ß. Sense arrog√†ncia i amb molt de respecte. I aquesta √©s la gr√†cia. √Čs el profund valor que t√© cada paraula que escric, perqu√® la sardana tampoc no t√© ni temps ni espai. M√©s enll√† de la identitat cultural, del bagatge hist√≤ric, de la identificaci√≥ amb una llengua o un patrimoni que ens d√≥na identitat com a poble i com a naci√≥, hi ha un Univers per descobrir. Aquest Univers ens d√≥na dignitat com a humans. Dignitat de saber-nos fills d'una realitat transcendent i eterna, que atorga un sentit de pertinen√ßa que mai ning√ļ podr√† destruir. Aquesta √©s la profunda veritat que hi ha darrera la sardana. √Čs el regal que amaga per qui el vulgui assaborir i sentir-se lliure sense necessitat de pidolar, lluitar ni reivindicar.

Jo, de petita, pensava que la sardana era avorrida. Envejava secretament danses molt m√©s alegres i divertides d‚Äôaltres indrets. No hi veia la gr√†cia, al fet d'agafar-se les mans i puntejar repetidament, r√≠tmicament i de forma sostinguda. I tots alhora‚Ķ Potser s√≠ que hi havia un punt √†lgid, m√©s alegre‚Ķ, per√≤ durava tan poc! Afortunadament, fer anys m'ha servit per alguna cosa m√©s que per acumular arrugues: una es fa m√©s s√†via. I quan busques significats profunds a l‚Äôexist√®ncia, aquests arriben. I aix√≤ √©s el que m'ha passat amb la sardana. De sobte, un dia, ho vaig veure clar. Com qui desperta d'un son molt profund. " La Sardana t√© un punt sexual impressionant! Com √©s que no ho havia vist fins ara? Com √©s que no ho veu ning√ļ?" --em deia tota fascinada. M'acabava d'enamorar, no nom√©s de la sardana, sin√≥ del fet de ser catalana, molt m√©s enll√† de la llengua, la cultura, la hist√≤ria, les espardenyes i la barretina.

"Sexual?" No m'equivoco gaire si et dic que aquesta paraula ha creat algun tipus de reacci√≥ en tu. No √©s cert? Deixa que m'expliqui. Comencem a resignificar la paraula "sexe". I ho far√© amb una pregunta personal. Per qu√® est√†s llegint aquestes paraules? Com has arribat fins aqu√≠? Qu√® fa que estiguis viu? M√©s enll√† de les mil respostes que puguis donar, n'hi ha una que √©s l‚Äôorigen de tot plegat: del fet que ara respiris, es a dir, que visquis. Un dia el teu pare i la teva mare es van unir en un acte (esperem que d'amor) per crear una vida: Tu. Llavors podem dir que el nostre origen ve del sexe. I si aquesta simple paraula ha estat tan maltractada i embrutida per segles i segles, el nostre origen tamb√©. No m'allargar√© m√©s en aix√≤, que donaria per a un llibre sencer. Per a simplificar-ho, podem dir que quan parlem de la paraula ‚Äúsexe‚ÄĚ, estem parlant de Creativitat, de Vida. Sexe √©s energia ( o vida). D‚Äôenergia, n‚Äôhi ha una de sola i rep diferents noms. Quan puja al cor es diu Amor i quan s'eleva m√©s amunt, √©s Consci√®ncia. √Čs a dir, perqu√® hi hagi Vida (energia), √©s necessari, tant s√≠ com no, un principi mascul√≠ i un principi femen√≠ que junts cre√Įn una cosa nova. No √©s aix√≠? √Čs molt necessari, doncs, donar el significat just a la paraula ‚Äúsexe‚ÄĚ o al nostre origen. Perqu√®, si no, passa el que passa. Busquem l'origen all√† on no toca: en la llengua, les fronteres, la cultura, la hist√≤ria‚Ķ.I tot aix√≤, em sap greu recordar-t‚Äôho, √©s ef√≠mer. Crea difer√®ncies i on hi ha difer√®ncia hi ha disputa i lluita per tenir la ra√≥. No?

A aquestes al√ßades et preguntar√†s que t√© a veure tot aix√≤ amb la sardana. Deixa que continu√Į. Portem segles pensant que √©s una cosa i no es pot pretendre que en un parell de minuts canvi√Į el paradigma. No creus?

Fixa-t’hi bé. Perquè puguem experimentar això que anomenem vida, Déu… --i si no t'agrada la paraula Déu, fes-ne servir, si us plau, una altra perquè quan parlo de Déu, parlo d'Unitat o Principi Creador--… Doncs com deia, Déu es val de la polaritat: el sol i la lluna, el dia i la nit, calor i fred, actiu i receptiu, racional i oníric, masculí i femení… Em segueixes? Sense la polaritat, la creació no és possible. Necessitem el parell d'opòsits per saber-nos vius. Anem una mica més enllà (o endins). Fixem-nos en l'anatomia humana. L'home té penis, que connecta amb el sentit lineal i actiu propi del principi masculí. En canvi, la dona té una vagina: la cova, l'espai buit i receptiu que connecta amb el principi femení. Masculí vol dir solar, actiu i lineal. Femení vol dir lunar, receptiu i circular. En altres paraules, l'home passa la vida i la dona la rep, la gesta i dóna llum. Aquest, resumit, és el cicle de la creació.

Ara visualitza la sardana. Una rotllana, un cercle, un espai buit‚Ķ. Antigament, es ballava al voltant d'una torre, d‚Äôun arbre, d‚Äôun menhir‚Ķ Ara, al mig de la rotllana s'hi posen les bosses i els abrics‚Ķ. Aquests objectes representen el centre‚Ķ Si no √©s molt demanar, utilitza el teu hemisferi dret, no tant l'esquerre: el racional. √Čs la millor manera que et penetri aquesta informaci√≥. El cercle representa el principi femen√≠, circular, receptiu, lunar. Mentre que el centre representa el principi mascul√≠ (el fal¬∑lus) que d√≥na estructura i fertilitza perqu√® sigui concebuda la Vida. En definitiva, la sardana √©s la representaci√≥ simb√≤lica de la uni√≥ sagrada del principi mascul√≠ i femen√≠. La uni√≥ que crea vida i mostra el nostre Origen. La Unitat on mascul√≠ i femen√≠ es fusionen per transcendir la polaritat i recordar all√≤ que, m√©s enll√† de l‚Äôaparent i il¬∑lus√≤ria polaritat, en realitat som.

I tot això, per què em serveix en relació a la sardana? Molt fàcil, per reconnectar-nos amb el nostre Origen. Per reconnectar-nos amb nosaltres mateixos, més enllà de la identificació amb una llengua, una cultura i una història que ens mantenen enfadats, frustrats i en constant lluita i reivindicació. Toca anar una mica més enllà si volem crear un nou paradigma per a l’existència. O dit clar i català, per si volem ser feliços. I quan parlo de felicitat no em refereixo a l'excés de "sucre" emocional o tenir sempre la raó. La història l'han escrita els vencedors i acostuma a ser un seguit de mentides narrades que donen una aparença de veritat a benefici dels que en un moment donat "van tenir la raó". Si volem saber realment la veritat darrera de la història que hem après i, el que es pitjor, ens hem cregut cegament, hem de ser valents i endinsar-nos en un territori desconegut, no trepitjat abans ni per poderosos ni per escribes ni per científics al servei del vencedor. Quin és el camí? Les històries que s'han transmès de boca a boca: els contes, les llegendes, les tradicions, els rituals, els símbols que encara són vius entre nosaltres i que tenen un significat real que ja és hora que sigui vist, reconegut i honorat. D’ençà que la Vida és vida i existeix l'home, aquest ha tingut molt profunda dins seu una set de transcendència, de saber que hi ha un Misteri que no es pot definir amb paraules i que des del principi dels temps és patrimoni de tots els homes. L'home s'ha valgut de símbols, de ritus, de poesia o de danses per apropar-se al Misteri i a l’Origen. Tots en venim i tots els compartim. L'home ha representat aquí a la terra una realitat escrita a les estrelles. D'entre aquests senyals del mapa dels astres que ens indiquen el camí de retorn a "casa", els catalans tenim la sardana.

La sardana, més enllà de ser una dansa catalana que dóna identitat, és meditació. I meditació vol dir silenciar la ment dels prejudicis, interpretacions, opinions i conceptes apresos a fi de deixar parlar l'ànima que sempre i d'una forma humil, discreta i poderosa ens diu a cau d'orella: "Per aquí, per aquí… No et perdis". I ens agafa de la mà amb bellesa i veritat per portar-nos cap al Misteri. La sardana és una dansa sagrada, representa aquí a la terra els moviments sagrats i primigenis de l’Univers. Els moviments bàsics de la creació. La unió en total harmonia del masculí i el femení. El masculí i el femení són els principis que fan, junts, l’alquímia. Creen l’existència i representen la Unitat. Mitjançant la dansa conscient, l'ànima recorda l'Origen, el sentit de pertinença a una realitat transcendent i eterna, sempre viva, que no pot ser empetitida ni embrutida per cap dogma, ni per cap llei ni per cap guerra. Als ulls d'aquesta Unitat, la guerra i la lluita no hi tenen cabuda, perquè aquest Origen és compartit per tothom: rics i pobres; homes i dones; vençuts i vencedors… Dins d'aquesta Unitat, tot hi és inclòs. Res no hi és rebutjat. Tot hi és reconegut i necessari.

Imagina per uns instants que tots nosaltres ens agaf√©ssim les mans en un cercle receptiu, obert, en el cercle que ens recorda el nostre principi femen√≠ intern. Imagina que, mentrestant, sent√≠ssim el centre que sost√©, amb la seva verticalitat, la terra i el cel i els traspassa la vida. Imagina que permet√©ssim que la xerrameca interna call√©s o que ens entregu√©ssim al ritme del tambor√≠ que d√≥na pres√®ncia (sabies que la percussi√≥ s'utilitza per a crear un estat de tr√†nsit?). Imagina que ens deix√©ssim endur per la for√ßa d'aquest cercle, on les races, edats, creences, possessions o llengua s√≥n transcendides. O que record√©ssim per uns instants l‚ÄôOrigen --un Origen que mai ning√ļ podr√† malbaratar, ni discutir perqu√® ve de dins, de molt endins-- i que des d‚Äôaquesta profunditat i autorefer√®ncia constru√≠ssim els pilars de la nostra dignitat i llibertat. Oi que no faria falta parlar ni cridar tant?

Ara i aquí dic això amb veu clara i el cap ben alt per qui tingui orelles per escoltar i el coratge per sentir-ho: la sardana és un regal. La sardana és una Veritat viva que ha perdurat pels segles dels segles. La sardana ens convida a reescriure la història de qui som de veritat i a alçar els ulls al cel i reconèixer que en certa manera venim de les estrelles. La sardana ens convida a abaixar el cap humilment cap a la terra i honorar l'Origen per a reconnectar-nos amb el cor i despertar el misteri. Recorda! Tots els cors bateguen amb el mateix pols i tots nosaltres sense excepció inhalem i exhalem el mateix alè.

Ballem junts?

Eulàlia Casas

Professora de ioga




versió per imprimir

  1. Lleonard Garcia i Solà
    21-07-2016 10:53

    Una visi√≥ de la sardana innovadora, allunyada del folklorisme des d'on quasi sempre se l'ha interpretat. Un esguard, el de l'Eul√†lia, que defineix l'√†nima hist√≤rica de Catalunya. Significa, al meu parer, la vict√≤ria de la continu√Įtat des dels or√≠gens, d'aquesta part de la humanitat que representem. I √©s aix√≠, malgrat tots els intents de les veritats √ļniques, vinculades a l'√ļnic i miserable desig de poder i ambici√≥ d'uns pocs, en el seu intent d'esborrar- nos la mem√≤ria i els origens. De deb√≥, moltes gr√†cies per les seves paraules sobre aquest universal i nostre simbol col.lectiu, la sardana.

  2. Frede
    20-05-2016 19:45

    Interessant article, Eul√†lia. Jo tamb√© he llegit el llibre i ho vaig comentar a les meves xarxes socials. En Bilbeny ha tingut la capacitat de retrobar el sentit de la sardana i d'alguna manera el sentit perdut del femen√≠ a la terra. Tenim molta feina per recuperar el passat i tornar-nos a relligar en l'origen. Cert. Veurem si en som capa√ßos en el previsible i desitjat nou pa√≠s. He vist, per√≤, que com sempre, ens costa explicar la idea de D√©u desposse√Įt de religiositat per√≤ alhora en el seu valor transcendent. Fa uns anys vaig trobar una explicaci√≥ de D√©u que fins aleshores em satisf√† for√ßa: D√©u √©s la Llei que regula en l'equilibri m√©s perfecte l'Univers. Fins aqu√≠ ja em serveix. I penso que ho engloba tot i al mateix temps s'allunya de posicionaments religiosos de d√©us personificats. Te la deixo per si et pot interessar. M√©s endavant, acaba reblant que aquesta Llei √©s infinita, sempre i constantment la mateixa, aqu√≠ i all√†, sobre la terra, en el pensament intel¬∑ligent, fora de l'orbita terrestre, en la gravitaci√≥ dels mons visibles... Salut!

  3. german lluch reverte
    20-05-2016 03:58

    ... El meu poble te totes les tradicions del mon... si mes no, te les més originals i per tant, les primordials, les primigènies, les primeres que un poble va crear per a poder ser un poble...
    ---
    Es q√ľesti√≥ de saber que pertanys a una identitat √ļnica i transcendent que supera al mateix individu...
    ---
    Res es més universal que la identitat del primer poble que va encertar a crear les primeres tradicions que han continuat existint, sense cap interrupció, fins a la actualitat, sempre, des de sempre... Tradició de usos i de costums, de llengua i de escriptura, de danses i de balls, de mística i de alquímia....
    ---
    Qui te la mateixa identitat que jo, segur que ja sap de que parlo...
    -
    -
    -----------------------------------------------------------------------------
    I com deia C. G. Jung:

    "el símbol que continua viu formula un fragment inconscient essencial,

    i com més universal sigui la difusió d'aquest fragment,

    tant més universal serà, també, l'acció del símbol,

    doncs fa vibrar en cada un la corda que li és afí. "
    ---------------------------------------------------------------------


    A la nostra terra catalana sona aquesta corda a melodies conegudes ...
    ----------------------------
    Germà LLuch.
    ----------------------------

  4. german lluch reverte
    20-05-2016 03:23

    I com deia C.G. Jung:

    "El símbol viu formula un fragment inconscient essencial,

    i com més universal sigui la difusió d'aquest fragment,

    tant més universal serà, també, l'acció del símbol,

    doncs fa vibrar en cada un la corda que li és afí. "

    A la nostra terra catalana sona aquesta corda a melodies conegudes ...

  5. german lluch reverte
    20-05-2016 03:21

    Y como decía C.G. Jung:

    "El símbolo vivo formula un fragmento inconsciente esencial,

    y cuanto más universal sea la difusión de ese fragmento,

    tanto más universal será, también, la acción del símbolo,

    pues hace vibrar en cada uno la cuerda que le es af√≠n.‚ÄĚ

    En nuestra tierra catalana suena esa cuerda a melodías conocidas…

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17320

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor?...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]
Va escriure Bernal D√≠az del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva Espa√Īa o ho va fer el...[+]