La saviesa d’Egipte en la creació del cristianisme

Llogari Pujol ens exposa des d’una visió antropològica-psicoanalítica “La saviesa d’Egipte mare del Cristianisme”. D’entrada diu que la nostra estructura mental està físicament desenvolupada en “tres cervells”: el reptilià, el límbic i el neocòrtex, i això marca les nostres capacitats i els seus límits. Vivim permanentment en una espècie de “miratge”.  I avui, quan ens enfrontem amb una problemàtica múltiple, com és indagar sobre «la mare del Cristianisme», inexorablement es desvetllen les posicions de fe, creences, amenaces, aspiracions i temors.

L’anàlisi “històrico-crític”, apareix com a «Missió impossible».  Cal tenir moltes cordes en el seu arc per arriscar aquesta aventura. La metodologia que empra és la forjada pels alemanys del “SITZ IM LEBEN”, o sigui, replantejar la recerca intentant re-situar tots els elements dins del marc cronològic i documental amb valor històric provat. Així, no s’accepten discursos teològics previs.

El llibre engloba l’anàlisi dels següents camps:

• Els documents literaris egipcis en el major nombre possible.
• Els esdeveniments ocorreguts en el món del jueus egipcis, sobretot d’Alexandria, com son els de la familia de Filó, tots ells pro-romans.
• El fet mai posat de manifest, com és el de l’inici de la Guerra jueva contra Roma, a causa del comportament d’Eleazar ben Ananias, zelota, “rector” del Temple de Jerusalem, que va incitar a no presentar les ofrenes pel sacrifici fetes per l’Emperador. Allò resultà en un acte de provocació a la guerra. Aquest fet es va traslladar en al passatge de “l’Expulsió dels mercaders del Temple” per Jesús. Una “retroversió històrica” genial per part dels evangelistes.
• El descobriment d’un conte egipci, dins d’una tomba d’un monjo copte i la seva possible valoració  com a baula i nexe d’unió entre la saviesa d’Egipte i el moviment cristià. Aquest és l’objecte de la tesi doctoral de Pujol «Les sources egyptiennes du Nouveau Testament» (Les fonts egípcies del Nou Testament).

Tot junt, se'ns dirigeix cap un replanteijament de la fe cristiana i la de la veritable història: El verdader mite és la “Història de Jesús” i la veritable Història és el Mite de Jesús.