Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 15-01-2016  |  PROJECTE ART CATALà
4891 lectures

La «volta catalana» a Mèxic

Mentre treballava a Mèxic, l’Agustí Tresserra es va adonar que allà era i és comú comú construir cases amb “volta catalana” des dels temps dels primers conqueridors

Palau d'en Cortés, Cuernavaca, Mèxic. (font: viquipèdia

A vegades s’estableixen connexions entre fets i coses que mai no hauries imaginat. Us explico la història d’una d’aquestes connexions.

Dijous 17 de desembre del 2015, l’Assemblea Nacional Catalana de Pallejà va organitzar al Castell una conferència d’en Jordi Bilbeny. Allà es va parlar d’Hernan Cortés i la possibilitat que fos català, i va ser això que em va activar una relació entre diversos fets que jo mai no havia lligat.

Primer fet

Vaig recordar les meves estades a Cuernavaca, Morelos, Mèxic i les visites freqüents que feia al Palacio de Cortés. Aquest Palacio el va fer construir Hernan Cortés per passar temporades a Cuernavaca –“la Ciudad de la eterna primavera”–, juntament amb la seva dona. Vaig recordar que durant la primera visita guiada que vaig fer al Palacio, el guia em va dir: “I observe usted la magnífica bóveda catalana que cubre esta sala”. Jo li vaig preguntar per què se’n deia catalana i la resposta va ser genial: “Porque, tal como puede ver usted, es una bóveda catalana”. Em va semblar curiós, però aquí va quedar l’anècdota.

Segon fet

Durant la construcció d’una fàbrica de ciment al municipi de Cerritos, a San Luís Potosí (Mèxic), ens passàvem estones i estones revisant els plànols de construcció, ja que calia evitar qualsevol error i coordinar les diferents enginyeries. En el marc d’aquesta feina, el director de l’obra ens va ensenyar, ple d’admiració, com es desenvolupava la construcció del menjador de convidats. Vaig quedar parat en veure que el menjador estava cobert amb una preciosa “volta catalana”. En preguntar qui l’havia dissenyat i construït, em va dir:

“Lo han hecho unos cabrones1 que encontre en el pueblo. Trabajan sin planos, sin tomar medidas, sin nada; yo sólo les dije: Cúbranme este espacio”.

Tercer fet

Si mireu YouTube i poseu al cercador “Volta catalana” us sortiran molts videus sobre el tema, però molts d’una empresa mexicana que es dedica a fer voltes catalanes i que s’ofereix per fer-les a qualsevol part del món.

https://www.youtube.com/watch?v=3ixUPvvIK0w

https://www.youtube.com/watch?v=iZ3QECL5QbQ

https://www.youtube.com/watch?v=YC1EQwvlFS0

Fins i tot, el terme “bóveda catalana” es fa servir per diferenciar una casa d’una altra i donar-li un toc de prestigi.

https://www.youtube.com/watch?v=ExVzQGSKLC4

Resum i conclusió

En Cortés arriba a Mèxic i s’hi fa construir un palau.

Aquest palau té voltes catalanes. Per tant, entre els acompanyants d’En Cortés hi havia gent que sabia construir la volta catalana. Qui sap fer voltes catalanes? Els catalans.

La volta catalana és ben viva en l’art de la construcció a Mèxic i, en canvi, no és així en altres països americans. Potser allà és el fruit d’un art constructiu que hi van portar els catalans i que s’ha mantingut fins ara.

Agustí Tresserra

ANOTACIONS

1 Cal aclarir que a Mèxic el terme “cabrón” se sol emprar en sentit afectuós.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Manolet
    10-01-2019 10:07

    Jose ignacio que la faespedia.cat diga la falacia que un frailes muerto en 1679 dio el nombre de bóveda catalana en esa época (se refiere al siglo XVIII) es uno de los milagros de los malvados censores castellanos! de la FAES que hay en ca.wikipedia

  2. Arnau AF
    16-08-2017 16:24

    La volta catalana a New York ho vaig veure en un documental. Plena de prestigi. Però no sabien que era catalana, clar.

  3. Agustí Tresserra
    20-01-2016 22:47

    Gràcies per les opinions que tenen esperit constructiu ja que no pot ser d'altra forma tractant-se de la volta catalana.
    Efectivament, el lluç a la basca jo, que no sóc basc, també el faig i em surt bastant bé. Cal, però, considerar que les idees, els conceptes i les receptes ara viatgen amb molta velocitat. Parem-nos a pensar en la volta catalana a Mèxic: Abans de Cortés només hi havien arribat al Yucatan dos europeus espanyols nàufrags. Per tant abans de Cortés no hi havia coneixement de la volta catalana. Si el Palau de Cuernavaca es va construir ràpidament després de l'arribada de Cortés, és lògic pensar que amb Cortés hi anaven alguns catalans que li van construir la volta que ell va demanar.. Queda clar que el Palau en sí és semblant a d'altres que podem veure en diversos llocs de la península, però la volta no, la volta és catalana.

    Crec que tots plegats hauriem de fer un esforç d'hermenéutica i considerar les coses amb fredor científica. És millor no insultar ni menysprear

  4. Guerau
    20-01-2016 15:56

    Els jardins del renaixement italià són... d'influència catalana de València. Poggio reale d'Alfons d'Aragó rei de Nàpols. Segons la vikipèdia en anglès.
    https://en.wikipedia.org/wiki/Alfonso_II_of_Naples

  5. almogaver.cat
    19-01-2016 20:15

    Siguem conseqüents companys. No hem quedat que no es pot utilitzar més d'un pseudònim?
    I molt menys posar el nom d'altra persona? Doncs bé. Que té a dir el web mestre d'aquests esperpentics post, posats (la majoria) per i a conte, del Manicomio del Interior?

    No va sent hora de posar en ordre, els folls, ximples i mal educats posts, contra la web de Nova Historia?

  6. Roser Tarrés
    17-01-2016 11:47

    Felicitats per la descoberta. La història es va fent amb petites aportacons per part de tothom.
    Endavant!
    Roser

  7. Guerau
    16-01-2016 16:09

    Don Fernando por la gracia de Dios Rey de Aragón, é de las dos Cecilias, de Jerusalen, de Valencia, de Mallorcas, de Cerdeña, de Córcega; Conde de Barcelona; Duque de Atenas é de Neopatria; Conde de Ruisellon é de Cerdania; Marques de Oristan é de Gociano, é de las islas é tierra-firme del mar Océano.

  8. Guerau
    16-01-2016 16:04

    "Real Provisión Confiriendo La Gobernación De Las Indias Al Almirante D. Diego Colón" feta en nom de Ferran I d'Aragó com a rei únic i exclusiu de La corona de Catalunya- Aragó, 1509, No apareix Castella per enlloc.

    http://www.historiadelnuevomundo.com/index.php/2010/11/real-provision-confiriendo-la-gobernacion-de-las-indias-al-almirante-d-diego-colon/

  9. Lluís
    16-01-2016 12:15

    orto: perdó, ara he recordat la teva lectura de l'Alderete. Retiro tota esperança en fer-te entendre res.

  10. Lluís
    16-01-2016 11:49

    orto: només has de veure com la teva camarilla intenta negar, ridiculitzant, que la tècnica fos catalana. Això és el que ha passat sempre. Robar, ridiculitzar, robar, ... Que tu vegis que la volta catalana és *catalana*, no vol dir que els teus paisans també ho vegin, i que no s'ho hagin intentat fer seu.

    "[España] De todos con libertad, i señorio toma, como de cosa suya; pero con tal destreza; que al vocablo, i trage estraño, que de nuevo introduce, le dà una cierta gracia, aliño, i gala, que no tenia en su propia patria, i nacion: i asi mejorando lo que roba, lo haze con escelencia propio." (1651)

    "Porque el brio Español no solo quiere mostrar su imperio en conquistar, i avasallar Reinos estraños; sino tambien ostentar su dominio en servirse de los trages, i lenguages de todo el mundo; tomando libremente de cada provincia, como en tributo de su vasallage, lo que mas le agrada, i de que tiene mas necesidad para enrriquecer, i engalanar su trage, i lengua." (1651)

  11. Lluís
    15-01-2016 23:15

    Del que aquí en diem crema, o crema cremada, a fora en diuen "crema catalana". Ara també en diuen així a alguns restaurants catalans que han adoptat aquesta forma per a atraure turistes, i ara ja és força estesa fins i tot als restaurants de casa nostra.

    És normal que només a fora se li digués "catalana", a la volta. Devia ser el tret que més bé la distingia de la resta: era inequívocament la que era dels catalans.

  12. Marquesito
    15-01-2016 22:02

    También puede ser que Cortés fuese extremeño, sehiciese construir un palacio al estilo extremeño (en Cáceres, Plasencia, Medellín, Trujillo hay ejemplos parecidos a lo de Cuernavaca), con bóvedas tabicadas, que también se dan en Extremadura y el Alentejo. De hecho, existe una tradición extremeña de bóvedas tabicadas, un tipo de solución constructiva que también se da en Cataluña o Italia.

  13. Castellano
    15-01-2016 21:34

    Qué es eso de revolución industrial? Una marca de coches?

  14. almogaver.cat
    15-01-2016 14:44

    A parer meu, més encara que l'Arquitectura d'en Gaudi, Puig i Cadafalc, Cerdà, etc. La Volta Catalana és, la brillantíssima aportació, dels Països Catalans, a l'arquitectura universal.
    Comparable a l'arc Romanic, l'agulla medieval o l'arc de ferradura visigòtic/arab. O les cúpules bizantines.

  15. Guerau
    15-01-2016 14:05

    El palau de Cortés a Cornavaca (Cuernavaca)- (Topònim existent a Mallorca) s'hi assembla del tot a un palau de transició del gòtic al renaixement de caràcter mediterrani-català-occità-napolità-sicilià.

  16. Pepet
    15-01-2016 13:59

    La Volta catalana també es pot veure a l'antic Regne de Nàpols.

  17. enric
    15-01-2016 12:21

    La revolucio industtia es un proces que han realitzat diferentes cultures industrials. No ha estat el cas de les agraries del xentre de la peninsula. Aixo dota a la societat d,una mentalitat diferent.
    Una cosa es a on comensa i l'altre la cattessa de dir que tan sols es va donar a anglaterra

  18. Cesc
    15-01-2016 10:08

    La volta catalana és una tècnica de construcció tradicional catalana

    Com construir un sostre amb volta catalana:

    https://www.youtube.com/watch?v=sbF85d4A5PU

  19. Marquesito
    15-01-2016 09:43

    Que se llame "bóveda catalana" no quiere decir que única y exclusivamente la hiciesen los catalanes. Ese tipo de bóveda es una buena solución constructiva y a Cortés se ve que le gustaba. Pero el palacio de Cuernavaca me recuerda a otros palacios extremeños, por ejemplo el de los Golfines.

  20. Cesc
    15-01-2016 09:23


    Contrucció d'ina volta catalana:

    https://www.youtube.com/watch?v=CiEQBboDE7s

    Prova de càrrega d'un arc tipus volta catalana:

    https://www.youtube.com/watch?v=UhOvZuifFvQ

    Qui va fer la revolució industrial?

  21. Jose Ignacio
    15-01-2016 09:12

    Es curioso lo que dice la Viquipedia catalana:

    "Fou en aquesta época (se refiere al siglo XVIII) que el frare de l'ordre dels Agustins: «Fray Lorenzo de San Nicolás» que exercia de mestre d'obres a la Cort de Madrid, va popularitzar el nom de «bóveda catalana» en reconeixement al bon ofici dels paletes i mestres d'obres del Principat de Catalunya que treballaven a Madrid, els quals es distingien per la perfecció i audàcia amb què bastien la volta de maó de pla"

    ¡Qué fallo de los malvados censores castellanos!

  22. Cesc
    15-01-2016 09:04

    Jo afegiria, la volta catalana com el seu nom indica és catalana. Hauríem de començar a preguntar-nos per què a Catalunya es va fer la revolució industrial a diferència de la resta de la península.

    Contrucció d'ina volta catalana:

    https://www.youtube.com/watch?v=CiEQBboDE7s

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 3570€
de 4000€
Queden -63 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16286 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]