Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La hist貌ria s'assembla a un sord que contesta preguntes que ning煤 fa."
Lle贸 Tolstoi
OPINI贸 » 22-07-2016  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
1497

Les bruixes quan no plou

En Francesc Manzanera ens resumeix d鈥檜na forma viva i personal l鈥檌mpacte que li ha produ茂t la lectura del llibre d鈥橢n Bilbeny 芦La Sardana i la Religi贸 de les Bruixes禄

Fa unes quantes setmanes 鈥搈oltes鈥 que en Jordi Bilbeny em va oferir d鈥檈scriure una ressenya del seu darrer llibre 鈥淟a Sardana i la Religi贸 de les Bruixes鈥. No em vaig atrevir a dir-li que no, ni tampoc a descobrir-li que encara no l鈥檋avia llegit. Ara, que ja tinc la feina feta, i puc donar-ne excusa, veig m茅s gran el comprom铆s, perqu猫 茅s un llibre magn铆fic, com espero saber explicar.

He dit magn铆fic, si, per貌 no f脿cil. En Jordi ja ho avisa en un petit pr貌leg, que es tracta d鈥檜n treball que a molts agafar脿 a contrap猫l, com tamb茅 que no li tremolar脿 el pols. Trets comuns, d鈥檃ltra banda, a tota la seva obra. Aix铆 que ja cal lligar-nos b茅 les xiruques, perqu猫 el viatge ser脿 llarg, a vegades costerut; altres, simplement meravell贸s, amb racons frondosos i fer茅stecs, on el vent sembla agitar tamb茅 la nostra 脿nima, i donar vida a tot all貌 que la ra贸 ens diu inanimat o erm.

Comparat amb altres lectures que igualment vaig fer, per tal de donar a aquestes ratlles una mica m茅s de gruix, se m鈥檃cut que el tret que m茅s singularitza aquesta obra d鈥檈n Jordi 茅s la seva proximitat, metaf貌rica 茅s clar, a un d鈥檃quells productes que ara en dir铆em ecol貌gics. Una d鈥檃quelles fruites o hortalisses que tenen l鈥檕lor intensa i el sabor que els pertoca i que tot sovint ens arriben amb el regal d鈥檜na mica de terra, i d鈥檃lgun petit insecte o cuc fent-hi el seu feli莽 脿pat.

Els altres textos que he llegit tenen l鈥檃spiraci贸 d鈥檈ncarnar aproximacions m茅s as猫ptiques, m茅s cient铆fiques, i aix铆 ens arriben, sense color, olor, ni sabor. Gen猫ticament modificats a conveni猫ncia, tan moderns com inofensius, i sense cap adher猫ncia no volguda. Nom茅s que, com ja ens ha avisat en Jordi, all貌 que ens diuen o creuen buscar, se鈥檒s ha escapolit com aigua entre els dits de les mans.

No cerquen les bruixes, que no creuen pas que existissin, sin贸 all貌 que en diuen 鈥渓鈥檈stereotip de la bruixa鈥. Ho tenen decidit ja abans de comen莽ar. Potser perqu猫 les busquen en la literalitat de les escombres, els vols nocturns o dels aplecs amb el boc de Biterna, amb espurnes de l鈥檌nfern enganxades al cul.

Com que tothom sap que tot aix貌 no pot ser, la conclusi贸 que en treuen no 茅s altra que la negaci贸 del fenomen, portant-ho tot al simple terreny d鈥檜na creaci贸 fant脿stica de la imaginaci贸 dels nostres avantpassats, producte de la ignor脿ncia, que trob脿 refor莽 i acollida en uns tribunals amb poques o cap garanties per les acusades, plens ells mateixos de superstici贸, i afegiria que amb moltes ganes de fer mal, i fins voluntat homicida, aquesta 煤ltima molt poc o mal explicada pels qui defensen que les coses foren aix铆.

Pensem ara en qualsevol de les grans religions que coneixem. Qu猫 tenen totes elles de real, fora de la nostra voluntat de creure? Rastres, signes, llocs que tots volem sants, oracions, ciris, i, no obstant aix貌, la seva for莽a per moure el m贸n ha estat i 茅s indubtable. Podr铆em deduir que no nom茅s les lleis de Newton o els teoremes d鈥橢instein siguin les eines 煤tils per confrontar aquest m贸n. Cap d鈥檈lls explicar脿 per exemple, com fer un bon arr貌s a la cassola. En canvi, les bruixes, sempre tenen una olla a la vora del foc.

脡s aix铆 que tots aquests altres autors, que escriuen i parlen amb 铆nfules i birrets, ni que en portessin una d鈥檈nganxada al nas, declararien que no les han vist mai.

No 茅s el cas d鈥檈n Jordi, que, lliure de prejudicis, voldria mostrar-les a tothom tan b茅 com ell les ha vist i veu, i la tasca del llibre ser脿 anar-hi al darrera, comen莽ant per deixar a banda l鈥檈scombra i el gat, i triant, per sorprenent fil d鈥橝riadna, la m煤sica i la dansa que ens diu que les feia ballar enfollides, que 茅s la sardana.

Despr茅s d鈥檜nes boniques p脿gines destinades a explicar els fonaments d鈥檃questa tria, l鈥檃utor ens far脿 endinsar per les muntanyes i valls del Maresme, Montnegre i Montseny, i d鈥檃ltres de m茅s llunyanes, per tal de treure鈥檔s la boira dels ulls. Comen莽ant per la que envolta un per铆ode hist貌ric tradicionalment fosc, d鈥檃quells que a les escoles solien passar de puntetes i que abra莽a, si fa no fa, de la caiguda de Roma en mans dels pobles anomenats b脿rbars (estrangers) fins a les primeres albades del rom脿nic. Un munt de segles, que tenen per molts de nosaltres una imatge for莽a desdibuixada. Com un riu que va recollint l鈥檃igua i sediments dels afluents, descobrirem a poc a poc el substrat religi贸s que des de temps molt anteriors, hauria seguit amarant les creences dels segles posteriors. Sabrem d鈥檃quests d茅us, d鈥檃quests cultes, de com varen perdurar, transformant-se, canviant d鈥檃tributs, canviant de nom, podr铆em dir evolucionant, per貌 en veritat 茅s m茅s exacte que diguem esvaint-se, a poc a poc, fins a ser esborrats quasi completament de la nostra consci猫ncia. D茅us i deesses, amagats, occits, abatuts per les noves religions, substitu茂ts o disfressats en les noves creences, fugits i refugiats ara en petites runes i boscos, s贸n aquells qui haurien omplert el dia a dia dels nostres avantpassats, que de rebot sabrem menys ignorants, menys tristos, menys simples i menys pobres de com ens els presentaven.

脡s aquesta una altra caracter铆stica i valor molt destacables del llibre: que l鈥檃utor hi pren partit. Un llibre combatiu que en Jordi, per estalviar les ferides, vesteix amb l鈥檃rn猫s polif貌nic de m茅s de dues mil refer猫ncies. Perqu猫 no es tracta aqu铆, com en les hist貌ries convencionals, de parlar nom茅s de nobles, rics i frares 鈥搗aja, dels bons鈥, sin贸 d鈥檃quells que han estat simplement deixats a banda, o intencionadament esborrats, i aqu铆 hem d鈥檃ssenyalar molt majorit脿riament les dones, de les quals no escapa a l鈥檃utor la import脿ncia del paper jugat en els ritus i cultes de la bruixeria, que tant ens fa pensar en el fenomen del catarisme.

Amb tot aquest material divers i barroc, que aplega mites, llegendes, testimonis i records de persones conegudes, noms i llocs, que encara suren despr茅s del naufragi, que haur脿 recollit a poc a poc, amb molt d鈥檈sfor莽 i amb gran convenciment, l鈥檃utor provar脿 de redre莽ar davant nostre, aquest m贸n que ell ha intu茂t, tractant-lo d鈥檕mplir alhora de sentit i veritat, virtuts que altres, per no buscar-les, mai no troben.

Aquesta amalgama de dades i indicis, de marges certament poc definits, s贸n agrupats al llibre amb el nom de 鈥渞eligi贸 antiga鈥, i hauria tingut en 鈥渓a religi贸 de les bruixes鈥 no sabria dir si el darrer gran esclat.

El que fa en Jordi en poques paraules 茅s despullar les bruixes de tots els parracs amb qu猫 han estat disfressades, i ja nues, no conformar-se a dir altra vegada all貌 tan suat de 鈥渧eieu, eren dones normals, com a molt unes remeieres, unes llevadores鈥. Ell segueix veient-hi les bruixes, tan clarament com que si a una imatge li traiem l鈥檈mbolcall de la nostra fe, 茅s nom茅s un tros de guix, o de fusta. La difer猫ncia, doncs, rau en aquesta pell invisible m茅s subtil, que era la que es cremava a les fogueres.

Aquesta 鈥渞eligi贸 antiga鈥 hauria tingut els seus ritus i cultes exactament igual que qualsevol altra religi贸, que majorit脿riament tindrien lloc en espais oberts de la natura, al voltant de pedres, coves i arbres, d鈥檃cord amb una concepci贸, que expressen molt b茅 un parell de versos del 鈥淩ap Hiparxiol貌gic鈥, que, inspirant-se en Francesc Pujols escriv铆 Pau Riba fent-nos saber que 鈥淒茅u no 茅s dintre els temples, sin贸 els temples dintre D茅u鈥, i que ja de passada, ens podria fer preguntar, tamb茅, quina hauria estat la intenci贸 d鈥橢n Gaud铆 en concebre en forma de bosc l鈥檌nterior de la Sagrada Fam铆lia de Barcelona?

Tamb茅 ens valen aquests dos m茅s, on ens recita cantant que 鈥渓a pedra 茅s un 脿ngel que dorm a la terra, i un 脿ngel, una pedra que desperta al cel鈥. Paraules senzilles i adients per apropar-nos al sentit de la natura que hauria acompanyat aquests cultes primerencs, a aquesta 鈥渞eligi贸 antiga鈥. Cultes religiosos en qu猫 les pedres podien ser vistes paradoxalment com a immaterials, i pensar-se buides per dins com ho s贸n els ous, possibles llars dels 茅ssers del 鈥渕茅s enll脿鈥, o receptacles d鈥櫭爊imes dels 茅ssers estimats i traspassats, portes cap a altres espais, que haurien nodrit i reviscolat el m贸n de les bruixes.

Podrien aquestes percepcions amagar-se al darrera d鈥檃quelles fastuoses enquadernacions dels llibres, de temps visigots, farcides de pedres 鈥損recioses algunes o no tant altres鈥, m茅s enll脿 del pur ornament?

Em venia al cap un llibre d鈥橢n George Duby, llegit ja fa molts anys, on s鈥檋i explicaven les discussions que al seu temps enfrontaren Bernat de Claravall amb l鈥檃bat Suger, pel paper que pedres, joies, ornaments i bellesa havien de tenir en els temples i les esgl茅sies. Com tamb茅 del paper a jugar per la llum filtrada a trav茅s dels vitralls acolorits, que havia d鈥檃poderar-se de tantes esgl茅sies g貌tiques.

De fet, quants capitells 鈥搄a 茅s queixava Bernat鈥, quants claustres i fa莽anes d鈥檈sgl茅sies no s贸n plens d鈥櫭﹕sers estranys, retor莽ats, misteriosos, ferotges, i de dimonis, que encara avui no entenem del tot?

Perqu猫 en algun moment, i aix貌 tamb茅 ho trobarem al llibre, aquestes creences s鈥檃naren trenant amb la religi贸 cat貌lica, i aix铆, com tenim les bruixes conreant o desfent tempestes, des d鈥檃lgun lloc en les muntanyes, tenim tamb茅 els capellans fent el mateix, per貌 a l鈥檌nrev茅s, des dels comunidors de les esgl茅sies.

Un curi贸s lligam amb aquest m贸n, amb un peu aqu铆 i l鈥檃ltre all脿 el tenim en els mots de 鈥済eperudeta鈥, i m茅s sorprenent de 鈥淢aid茅u鈥 que els valencians fan servir per referir-se a la seva patrona, Verge dels Desemparats.

A voltes, sembla que la bruixeria, penetr脿 i s鈥檌mpregn脿 en la religi贸 cat貌lica, fins el punt de fer-nos pensar, que si no en fou aquesta la creadora, s铆 que en va ser com a m铆nim la seva principal client i propagandista. Ni que fos deformant-ne, com en Jordi ens mostra, tots els seus continguts. Que els monstres de l鈥檌nfern, tamb茅 devien ajudar molts capellans a portar moltes 脿nimes fins al cel, tantes o m茅s que els relats edificants dels qui vivien en santedat. Una depend猫ncia paradoxal necess脿ria.

Sobretot, si observem com semblen concordar els temps en qu猫 l鈥檈sgl茅sia s鈥檈nfrontava a les envestides cada cop m茅s fortes de la ra贸, amb els de l鈥檈xpansi贸 i persecucions de la bruixeria. De fet, en algunes p脿gines del llibre, rituals i doctrines semblen ajustar-se com els perfectes negatiu i positiu d鈥檜n retrat. Inversi贸 de papers, de ritus i de doctrines, ens torna al catarisme com tamb茅 a alguns altres aspectes de la cultura popular medieval, com les festes de capgirament del m贸n, o la vivificaci贸 de l鈥檕rdre social per la burla i la degradaci贸.

Tamb茅 m鈥檋a fet pensar si la perman猫ncia d鈥檃questes altres creences en una part de poblaci贸 no gens residual, podria estar en l鈥檕rigen de l鈥檈sclat dels ordes de 鈥減redicadors鈥 a la Baixa Edat Mitjana. A qui havien de conv猫ncer i convertir 鈥揺ns podem preguntar鈥 aquests frares si donem per establert que tota la poblaci贸 era ja creient i cristiana? Un substrat mai no esborrat del tot que tornava a rebrotar despr茅s de cada sega.

M茅s amunt, ja he dit que per mi ha estat un llibre magn铆fic. No es tracta, per貌, que tots els punts siguin iguals de f脿cils, o no hi haguem de trobar cap aresta. Al final, no podem esquivar tampoc el dubte de fins a quin punt, la proposta del llibre, ser铆em davant d鈥檜n altar m茅s o menys panteista, on tots els d茅us semblen, al cap i a la fi, el mateix d茅u, i totes les verges, blanques o negres, la mateixa Verge d鈥檜na religi贸 que no exclo茂a les dones, que no trobarien obstacles a poder exercir el sacerdoci, d鈥檜na espiritualitat sense exclusions i allunyada del dogma, 茅s tamb茅 una proposta d鈥檈spiritualitat per als temps actuals.

Acabant, i referint-me a la topon铆mia, tinc el record de preguntar-me pels noms de les muntanyes que es veien des de la finestra de casa, i quan els coneixia, sovint els trobava mancats de gr脿cia i avorrits. Tant, que dubtava de la necessitat de fer-los meus. No podr铆em batejar-los de bell nou? No podr铆em fer del Montseny el Montfoll? Llavors, el nom implicava per mi una mena de privatitzaci贸 de la geografia, poc clara i potser fins i tot il路leg铆tima. M鈥檋agu茅s agradat ser capa莽 de fer d鈥檃questa muntanya la casa d鈥檜ns d茅us tan grans com els de l鈥橭limp grec, i m鈥檈ntristia la manca d鈥檜n Homer o un Wagner, que ompl铆s les nostres contrades d鈥檜na simbologia grandiosa.

Ara he trobat el llibre d鈥橢n Jordi, sempre amb l鈥檃gulla ben magnetitzada per tal de no perdre鈥檚 ell ni els seus seguidors, ple de tantes lectures obra de gent esfor莽ada, a qui no oblidem de retre homenatge, que tamb茅 ha tingut per mi aquesta nova virtut: la d鈥檈ngrandir-ho tot, tot all貌 que em semblava petit, i d鈥檜na import脿ncia m茅s que relativa, ell, amb una actitud moderna, divertida, irreverent 鈥搖n lligam entre pet贸 infamant i sardana!鈥 aconsegueix fer atractives a molts lectors coses que en altres veus ens fan adormir, a m茅s de tornar-nos un m贸n que ens pertany. Ja ho havia fet abans amb la hist貌ria i la literatura, d鈥檌ntentar obrir portes i finestres, d鈥檈ngrandir el pa铆s sobretot en el nostre esperit, que 茅s la tasca amb qu猫 ens v脿rem con猫ixer. Ara, amb aquest llibre, toca un so diferent, de tambor铆 i de flabiol, per貌 en el fons, no se n鈥檃llunya massa.

B茅, un llibre tamb茅 茅s aix貌, les viv猫ncies que et desperta, la capacitat de suggerir m茅s i m茅s aspectes, m茅s i m茅s camins que vas entrellucant, mentre vas seguint el de l鈥檃utor, i aquest n鈥櫭﹕ un que sembla incansable, a voltes amb petites passes, a voltes a grans saltirons com si port茅ssim cal莽ades les botes de set lleg眉es d鈥橢n Napbuf i com en la rondalla, tornarem tots molt m茅s rics i plens de nous coneixements a casa, que aquestes poques ratlles no us poden explicar. Tampoc em puc estar de recomanar els comentaris ja publicats per l鈥橧NH, de Xavier Rovir贸, David Grau i Eul脿lia Panyella. S贸n molt bons i per aix貌 he intentat no repetir en el meu escrit el que ells ja havien deixat escrit. I, sobretot, no oblideu el llibre d鈥橢n Jordi Bilbeny!

Francesc Manzanera,

Sant Hip貌lit de la Salanca, 31 de mar莽 del 2016




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Crist貌for Colom de la ciutat comtal.
    17321

    Aconseguits 3720€
    de 3500€


    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
    Al web de numericana podeu comprovar quin 茅s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", 茅s una altra prova concloent que el Quixot...[+]
    Qui era la mare d'En Joan d'脌ustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capit脿 general de la...[+]
    Si els catalans van ser els primers descobridors d'Am猫rica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
    Nombrosos errors a la grafia dels top貌nims delaten la intervenci贸 d'un copista poc atent o atent nom茅s a...[+]