Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
ARTICLES » 05-12-2022  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
3851

Les desaparegudes Corts d'Aragó de 1534

En Carles Camp ens exposa que ha localitzat unes Corts castellanes del 1534, que, en realiat, es van esdevenir a l’Aragó aquell mateix any. Ponència presentada, el 19 de novembre del 2022, al 21è Simposi sobre la Història Censura de Catalunya, celebrat a Arenys de Munt.

Castell Major de Calataiud, probable emplaçament de les Corts de 1534.

L’emperador Carles I havia arribat a Catalunya el 21 d’abril de 1533 procedent d’Itàlia[1]. Es va estar a Barcelona i a Molins de Rei fins el 12 de juliol, tret d’uns dies, que va ser a Montsó per inaugurar-hi les Corts. Després s’hi va desplaçar i hi va residir de forma gairebé ininterrompuda fins el 30 de desembre. El 15 de gener del 1534 es clausuren les Corts i, segons expliquen els historiadors, ell ja havia marxat de Montsó, i el 22 de gener ja entra a Castella on comença a fer-hi els tombs que la censurada documentació ens té acostumats. Segueixo el llibre Diario del emperador Carlos V d’En Vicente Cadenas[2]. Segons la documentació que aquest historiador fa servir, l’emperador segueix aquest al·lucinant viatge per l’altiplà castellà sense cap objectiu concret en què destaquen tres mesos a Toledo[3] i gairebé sis mesos en el que llavors era una població insignificant, anomenada Madrid. Finalment, el 10 de març de 1535 entra a l’Aragó i, cremant ràpidament etapes, arriba a Barcelona el 3 d’abril, menys de dos mesos abans d’embarcar-se en l’expedició contra Tunis, el 31 de maig, a Badalona[4].

En aquelles dates, l’anomenat Francisco Pizarro estava iniciant la conquesta del Perú. Ell i el seu exèrcit s’havien apoderat de Caxamalca (avui Cajamarca), havien pres a l’Inca Atahualpa, l’emperador del país, i n’estaven cobrant un quantiós rescat. Va decidir enviar el seu germà Hernando a la Cort amb el cinquè reial, a més d’objectes d’or i plata d’una gran finor i qualitat per  demostrar a l’emperador i a la Cort el nivell i la riquesa del país que estaven conquerint. Acompanyat d’aquesta presentació la missió de l’Hernando era, a banda de lliurar tots aquests tresors al rei, demanar-li la confirmació dels poders que li havia donat el 26 de juliol de 1529 a Barcelona i d’altres de nous, per tenir eines legals i legitimar del tot davant del monarca la prossecució de la conquesta, així com algun aspecte de tipus organitzatiu o administratiu que el monarca ordenés[5].

L’Hernando Pizarro va marxar del Perú per l’agost del 1533 i, via Panamà, va arribar a Espanya, al port de Sevilla, segons la censura, el gener de 1534.

Ens explica en Prescott que el rei Carles I el va rebre a Calatayud, on hi tenia Corts del regne d’Aragó[6]. La dada, la treu del cronista Herrera, qui diu literalment que:

«Hallauase el Rey en la Ciudad de Calatayud, en el Reyno de Aragon, viniendo de tener Cortes a los Aragonesses»[7].

 

L’Antonio de Herrera era el Cronista Major del rei de les Índies i de la Corona de Castella. Per tant, se suposa que havia d’estar ben informat. L’obra citada es va publicar el 1601 i no és versemblant que ningú no tingués anotat on era la Cort de Carles I en aquells moments, als primers mesos de 1534. Està clar que això és una badada de la censura.

El viatge de l’anomenat Hernando Pizarro enviat pel seu germà Francisco, el confirmen diversos cronistes com en Pedro Pizarro[8] i l’Agustín de Zárate[9]. També el confirma el cronista Francisco de Xerez, qui concreta que l’Hernando Pizarro va arribar a Sevilla el 9 de gener de 1534, tot i descrivint el tresor que duia[10]. Cap dels tres no diu res de la trobada amb l’emperador i la seva Cort.

Malgrat totes aquestes confirmacions del viatge i del que explica l’Herrera, i això és molt significatiu, l’eminent historiador Vicente Cadenas, a la seva obra Itinerarios en què sempre descriu els fets destacats de cada dia de la vida de Carles I que poden ser importants per a l’emperador, tant en la política interna com l’internacional, no cita en cap moment la visita de l’Hernando Pizarro a la Cort, fet altament sorprenent. Les cròniques que he citat al paràgraf anterior, totes elles passades per la censura, afirmen el viatge de l’anomenat Hernando Pizarro a la Cort a principis de 1534, però, després, cap cronista tret de l’Herrera no parla de com va anar la trobada amb l’emperador i la seva Cort, ni on va tenir lloc ni res de res. Sembla com si aquesta visita no s’hagués produït mai, i així semblaria si no fos pel cronista reial Herrera.

Aquest cronista ens explica que l’Hernando va ser rebut en audiència privada, i ell i el seu seguici foren allotjats a la Cort i el monarca va quedar encantat de la vida amb tant d’or i de plata −aquest i el que havia de venir−, que li anaven la mar de bé per a la seva sempre apurada i malmesa tresoreria, a banda de saber-se ja gairebé en la possessió d’un país enorme, poblat, fèrtil i ben dotat de recursos naturals de tota mena. Va ratificar els poders donats a En Francisco Pizarro, ampliant-los fins a setanta llegües més al sud dels que ja li havia donat, ratificant els seus drets per repartir terres i indis a qui li semblés, alhora que el nomenava marquès d’Altavillos (una regió del Perú)[11]. El rei es va indignar molt quan va saber que En Pedro de Alvarado, un conqueridor de Mèxic que havia fet una expedició de conquesta en territori d’En Pizarro, havia desobeït les ordres reials i s’havia atrevit a ocupar una part de les terres assignades pel monarca a l’anomenat Francisco Pizarro. Va escriure una carta a l’Alvarado recriminant-li la seva acció i ordenant-li que deixés aquelles terres per a deixar expedit el país per En Francisco Pizarro.

L’emperador va donar facultats a En Diego de Almagro, soci d’En Francisco Pizarro en aquesta empresa de conquesta, perquè estengués sota la seva jurisdicció el territori  ocupat fins dues-centes llegües més al sud de les terres sota jurisdicció d’En Pizarro, tot i nomenant-lo governador d’aquests territoris. Va ordenar a totes les autoritats de Panamà que donessin a En Francisco Pizarro tot el suport i ajuda que calgués, i va fer cavaller de Santiago l’Hernando. Va enviar oficials reials a Sevilla perquè l’ajudessin i li facilitessin la preparació d’una gran flota, que fou la més gran que mai havia sortit cap a Amèrica, la qual es va omplir ràpidament d’un munt de gent que volia anar allà a fer fortuna o simplement a establir-s’hi, atès que ja havia corregut la veu de les enormes riqueses que hi havia en aquelles terres[12]. Al ser l’Hernando rebut a l’Aragó i anar a Barcelona o València al cap de poc, això vol dir que tots ells foren, òbviament, catalans i aragonesos.

Algú podria objectar que l’expressió viniendo de tenir Cortes a los Aragonesses voldria dir que Carles havia ja tingut les Corts de la iniquament anomenada Corona de Aragón, i per tant, als Aragonesses, i que anava de camí cap a Castella. Doncs no. Totes les gestions i negociacions esmentades al paràgraf anterior no es poden fer en un sol vespre, ja que segons En Cadenas l’emperador va arribar a Calatayud el 20 de gener de 1534, al vespre, i en va marxar tot seguit l’endemà el 21, passant per un seguit de pobles i petites ciutats aragonesos i castellans[13]. En aquestes poques hores va ser impossible que la Cort endegués tots els acords i disposicions descrits al paràgraf anterior, i es fa inimaginable, totalment inversemblant i gens plausible que el monarca, els seus assessors i tota la Cort fessin totes aquestes gestions dormint cada nit en un lloc diferent, tal com explica la documentació que ens ha arribat[14]. En Prescott arriba a la mateixa conclusió: que en aquell principi del 1534 hi havia Corts del Regne d’Aragó, convocades a Calatayud[15]. A banda d’això, és molt inversemblant que el rei no fos present en la clausura formal de les Corts de Montsó el 15 de gener de 1534 tal com manava el protocol.

Val a dir que d’aquestes Corts d’Aragó del 1534 no n’ha quedat ni rastre. No n’hi ha cap mena d’esment, ni tan sols cap referència, tret de la del cronista reial Antonio de Herrera. La documentació generada per aquestes Corts s’ha fet desaparèixer del tot.

La preparació i la sortida es va enllestir amb rapidesa gràcies al suport de la Casa de Contractació. Aquesta sortida va ser a Barcelona o a València, atès que per anar cap a Panamà varen passar per l’estret de Gibraltar. Així ho explica el cronista reial Antonio de Herrera[16]:

«Presto se hizo a la vela: però sucediendole vna muy grande tormenta que le hizo algun estoruo, arribo a Gibraltar de donde se boluio a encaminar».

Malgrat que aquesta expedició va ser la més potent que mai no s’havia enviat a Amèrica, no se’n sap gaire cosa. No se’n sap el nombre d’embarcacions, ni el nombre final d’expedicionaris, ni que sigui aproximat, ni quan van sortir, ni quan van arribar. Res de res.

Arribem així a dues conclusions:

-L’emperador, en realitat, no es va moure dels estats de la Corona de Catalunya en aquells anys. En efecte, un cop acabades les Corts de Montsó, el 15 de gener de 1534, no se’n va anar pas a Castella. Va anar a l’Aragó, concretament a Calatayud, a tenir-hi Corts. Aquests afers es prolongaven durant mesos, i per això, de ben segur, no es van acabar fins ben entrat el 1534. Estava previst que l’agost següent sortís l’expedició contra Tunis des de Barcelona, per la qual cosa va ser cap allí on Carles I es va encaminar, per seguir-ne de prop els preparatius quan es van clausurar aquestes Corts aragoneses. La suposada estada a Castella de Carles I des del gener del 1534 fins al març del 1535, en què se’ns explica que torna a l’Aragó, no és certa: en realitat, en aquest període de temps, no es va moure de l’Aragó i del Principat de Catalunya.

-La gran expedició naval que va dur soldats, colonitzadors, eclesiàstics i funcionaris reials a Panamà, per després anar cap el Perú, no va sortir de Sevilla, sinó des de Barcelona, o potser des de València, i tota aquella munió de gent era catalana i aragonesa.

 

Carles Camp




BIBLIOGRAFIA

 

-Cadenas y Vicent, Vicente: Diario del Emperador Carlos V (Itinerarios, permanencias, despacho y efemérides relevantes de su vida), Ed. Hidalguía, Madrid, 1992.

 

-Herrera y Tordesillas, Antonio de: Historia de los Hechos de los Castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Oceano que llaman Indias Occidentales, o Décadas de Herrera, 1739.

 

-Pizarro, Pedro: Relación del Descubrimiento y Conquista del Perú, Editorial Futuro, Buenos Aires, Argentina, 1944, reedició de Colección de documentos inéditos para la historia de España, Imprenta Viuda Calero, Madrid, 1884.

 

-Prescott, William H.: Historia de la conquista del Perú, Ediciones Istmo & José María Gómez Tabanera, Madrid, 1986.

 

-Xerez, Francisco de: Verdadera relación de la conquista del Perú, Historia-16 – Información y Revistas, S.A. Madrid, 1992, original editat a Sevilla el 1534.

 



[1]Cadenas, 1992, 230-231

[2]Cadenas, 1992, 232-234

[3]Cadenas, 1992, 234

[4]Cadenas, 1992, 238-239

[5]Prescott, 1986, 294

[6]Prescott, 1986, 339

[7] Herrera, 1739, Tom 3, Dècada Quinta, Llibre XIII, 186

[8] Pizarro, 1944, 58

[9]Zárate, 1555, Llibre Segon, Cap VII

[10]Xerez, 1992, 158-159

[11]Prescott, 1986, 348; Herrera, 1739, Tom 3, Dècada Quinta, Llibre XIII, 187-189

[12]Prescott, 1986, 339-341

[13]Cadenas, 1992, 233-234

[14]Cadenas, 237-238

[15]Prescott, 1986, 339

[16] Herrera, 1739, Tom 3, Dècada Quinta, Llibre XIII, 188



Autor: Carles Camp




versió per imprimir

  1. Fernando III el Santo
    05-04-2023 19:14

    Mir de Tost en tiempos del Condado de Barcelona Cataluña era una región rural, poco poblada y pobre como el 99% del resto de Europa, no creo que hubiese mucha diferencia con las tierras aragonesas en ese respecto. El comercio, las marinas etc. vendrían mucho después. La potencia económica catalana, que bien es cierto que supera a la aragonesa, llegará acabando el siglo XIII y comenzando el siglo XIV con la caída en desgracia en Castilla y la construcción de un nuevo imperio mediterráneo por los reyes de Aragón.

  2. Mir de Tost
    27-02-2023 11:34

    Doncs no Parole, etc, etc: dels documents es dedueix, justament, el contrari: és el comte català que incorpora Aragó als seus dominis i, per tant, és Aragó que entra a l'òrbita catalana. Però a més és que és de sentit comú: els dominis del comte de Barcelona són més poblats, més rics, més extensos, amb moltes més relacions internacionals, té marina, ports, litoral, comerç internacional, família emparentada amb d'altres famílies reials europees (i no sols hispàniques)......qui té la potència en tots els àmbits per englobar a l'altre ?.
    La diferència, amb visió d'avui, és que els catalans sempre hem respectat els trets i personalitat d'Aragó, sense pretendre "englobar-lo", com preteneu alguns fer a l'inrevés amb Catalunya.
    En tot cas, Parole, com diem aquí, "d'on no n'hi ha, no en raja". En cavi, vosaltres, feu com a aquell "cazurro" que, caminant en burro per la via i davant del tren que s'acosta diu: pita, pita que como no te apartes tu......

  3. Parole Parole
    22-02-2023 16:49

    Que no Mir de Tost.

    Ramon Berenguer IV s'incorpora al Casal d'Aragó el 1137. Tot el que es digui sobre aquest comte a partir d'aquesta data s'ha de considerar dins l'àmbit aragonès. L'àmbit "català” ni tan sols estava definit. Sobre això del sepulcre romànic de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, mort el 1082 hi ha molta literatura i no es considera autèntic.

  4. Mir de Tost
    09-01-2023 19:57

    Primera mostra de l'existència de l'escut català: sepulcre romànic de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, mort el 1082.Segell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona corresponent a un document provençal del 1150. Segell d'un document català del 1157, del mateix comte.
    Document de Maria de Luna del 1396: "Armes del comtat de Barcelona, ço és, barres grogues e vermelles”.
    Sense cap altre imatge contemporània, Filipppo Ariosto (catalanista no seria pas...) pinta l'enllaç De Ramon Berenguer i Peronella, en 1586, cal entendre seguint la informació que a l'època es donava per fidedigna (no la que fa uns decennis s'inventen alguns): on s'evidencia quins escuts aporta cadascú, Ramon Berenguer les barres. Enllaç (https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/13/C%C3%B2pia_de_1634_del_retrat_imaginari_de_la_reina_Peronella_d%27Arag%C3%B3_i_elcomte_Ramon_Berenguer_IV_de_Barcelona_-_Filippo_Ariosto_%281586-1587%29.jpg).
    "El Reino de Aragón se juntó con el Principàdo de Cataluña en Dña Petronila hija del Rei don Ramiro el Monje, que casó con don Ramon duodecimo Conde de Barcelona.. (...) se estandió la lengua catalana como lengua de los príncipes, a cuyo poder havia venido Aragón (...)" (Del origen y principio de la lengua castellana, 1674).
    "...el reino......se unió al condado de Barcelona, y pasando la corona a la familia de los Berengueres, que continuaron su corte en Cataluña...."(Paso la corona a Barcelona Fray Andres Casaus 1806).

    O sigui parole, parole, no és en el meu ànim seguir donant-te classes particulars.



  5. Edmund Cooke
    08-01-2023 17:44

    Bé…

    Ja tenim un altre troll que va d'erudit, repetint les troles de l'academia i menystenint a qualsevol que dubti de la historia oficial…. Un fonamentalista més…

    Deixe'm lo bordar sense res contestar

  6. Parole Parole
    08-01-2023 16:29

    Que no Miri de Tost.

    Tot i els textos negues les evidències. No saps raonar més que a favor teu, mentint, és clar. Per cert, el punt de partida d‟aquesta discussió és que les barres no eren catalanes segons Ferrán de Sagarra. Jo també penso que no ho són. Lo deGotia t'ho treus de la màniga i és més que evident. Si el mot Catalunya ja es fa servir en temps de Ramon Berenguer III, vassall d'Alfons el Batallador d'Aragó, aporta fonts (no les trobaràs).

  7. Parole Parole
    08-01-2023 16:22

    Lo teu no té remei "Edmund Cooke". Només dius xorrades i no raones amb prou lògica per tenir-te en compte. Adeu.

  8. Mir de Tost
    07-01-2023 20:13

    No home no, parole; el que fas és posar tota la llatinada i fer una traducció parcial: Jo no volia cansar a tots posant allò que noi és rellevant, però et poso tot el text:
    En nom de Déu, Jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla com a muller, i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos, com el meu pare el rei Sanç o els meus germans Pere i Alfons millor sempre varen posseir i tenir, ells o qualsevol persona de qualsevol sexe per ells, salvats els usos i costums que el meu pare o el meu germà Pere tingueren en el seu regne. I t'encomano tots els homes del predit regne sota jurament i homenatge, perquè et siguin fidels de la teva vida i del teu cos i de tots els teus membres que hi hagi al teu cos, sense qualsevol frau i engany, i perquè et siguin fidels de tot el regne citat i de totes les coses al dit regne pertanyents, salvada la fidelitat a mi i a la meva filla. Totes aquestes coses sobrescrites jo citat rei Ramir de tal manera faig a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, que si la meva filla citada morís, sobrevivint-la tu, la donació del predit regne lliure i immutablement tinguis, sense cap tipus d'impediment, després de la meva mort. Però entretant, si res d'augment o de transmissió dels honors o fortaleses del predit regne, jo vivent, et volgués fer, sota la citada fidelitat dels homes [que les ostenten] firme i immòbil romangui. I jo Ramir seré rei, senyor i pare en el citat regne i en tots els teus comtats, mentre em plagui. El que és fet els III idus d'agost (11 d'agost) de l'any de l'Encarnació del Senyor CXXXVII després del mil·lenni (1137), era mil cent LXXV (era hispànica 1175), regnant el citat rei Ramir.
    El Rei Ramir va confirmar la donació, exactament la donació, a la renúncia de Saragossa (novembre del 1137). I és cert que Ramon Berenguer va morir abans que Pretronella, però és que Ramir va morir abans que Ramon i així es consolidà la donació: va tenir la consideració honorífica de rei, però la potestas, l'autoritat reial la va tenir Ramon, quan va morir Ramir va ser rei i propietari amb tota la legitimitat.
    El text llatí l'anomena marquès: des dels primers comtes, un dels títols, provinents dels francs era el de Gòtia, honorífic si es vol, però marquès.
    Hom veu que no dius res de les afirmacions, categòriques de Garcia Gallo (espanyol, catedràtic) o de les moltes altres que no retorcen la interpretació clara i diàfana: Ramon serà rei a tots els efectes després de morir Ramir (abans exercia la potestat efectiva).
    I sí, el mot Catalunya ja es va usar abans, també, en temps de Ramon Berenguer III.


  9. Edmund Cooke
    06-01-2023 21:47

    "…. i jo Ramiro seré rei, senyor i pare en el citat regne i en tots els teus comtats mentre em plagui"…

    Es a dir, segons les paroles d'en parole, en Ramon Berenguer IV va acceptar la donació d'un regne ruinos, feta per un senyor moribund que tambe n'incloia la seva filla de tres anys en matrimoni, reservant-se el dret a quedar-s'ho tot si la noieta moria abans que ell…?

    Parole, aquest Ramir que ens pintes sembla mes un castella castis de madrid com ara tu, que no un aragones, oi?…

    Amb les teves paroles m'has acabat de convencer que en ramir era serv del comte de barcelona, i per tant vasall de RB IV…. Gracies parole ets un sole!!


  10. Parole Parole
    06-01-2023 18:46

    Feu riure Mir de Tost i Edmund Cooke. Parleu de trolls, però no sé qui us paga per fer de trolls contra tot allò que s'oposa a l'article. Mira Mir de Tost. Utilitzar només el trosset de text que t'interessa i oblidar la resta no serveix de res.

    Completaré el teu text: "In Dei nomine. Ego Ranimirus, Dei gratia rex aragonensis, dono tibi, Raimundo, barchinonensium comes et marchio, filiam meam in uxorem, cum tocius regni aragonensis integritate, sicut pater meus Sancius, rex, vel fratres mei, Petrus et Ildefonsus, melius unquam habuerunt vel tenuerunt ipsi vel utriusque sexus homines per eos, salvis usaticis et consuetudinibus quas pater meus Sancius vel frater meus Petrus habuerunt in regno suo. Et commendo tibi omnes prephati regni homines sub hominio et iuramento ut sint tibi fideles de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent, sine omni fraude et decepcione, et ut sint tibi fideles de omni regno pretitulato et universis omnibus ad illud regnum pertinentibus, salva fidelitate mihi et filie mee. Hec autem omnia superius scripta ego prephatus rex Rammirus taliter facio tibi, Raimunde, barchinonensium comes et marchio, ut, si filia mea mortua fuerit prehata, te superstite, donationem prephati regni libere et immutabiliter habeas absque alicuius impedimento post mortem meam. Interim vero, si quid augmentationis vel traditionis de honoribus vel municionibus prephati regni, me vivente, facere tibi voluero, sub prephata hominum fidelitate firmum et immobile permaneat; et ego prephatus rex Rammirus sim rex, dominus et pater in prephato regno et in totis comitatibus tuis, dum mihi placuerit. Quod est actum III idus augusti anno incarnationis Dominice CXXXVII post millesimum, Era millesima centesima LXXVI, prephato rege Rammiro regnante."

    Això de marquès de Gothia t'ho treus de la màniga i t'oblides de l'important: "Totes aquestes coses sobrescrits jo citat rei Ramiro de tal manera faig a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, que si la meva filla citada morís, sobrevivint - tu , la donació del predit regne lliure i immutablement tinguis , sense cap mena d'impediment, després de la meva mort, però mentrestant, si res d'augment o de transmissió dels honors o fortaleses del predit regne, jo viu, et voldria fer, sota la citada fidelitat dels homes [que les detenten] ferma i immòbil romangui. I jo Ramiro seré rei, senyor i pare en el citat regne i en tots els teus comtats mentre em plagui".

    El que hem dit: en Ramon es va integrar a la Casa d'Aragó i en va ser el gerent perquè Ramon va morir després de Petronila i mai va heretar el regne.

    Dels testaments de Ramon Berenguer i Petronila ni en parlem, però deixen molt clar que és el que cadascú deixa el seu fill Alfons II d'Aragó.

  11. Edmund Cooke
    31-12-2022 21:13

    …. Bona aportació Mir de Tost… només una observació Ets massa benevolent … massa politicament correcte… poc intel.lecte?… jo ho diria clar i cathalà…aquest parole, com tots els altres trolls, de intel.lecte gens… on no n'hi ha no en raja…. Tots son lloros que repeteixen parole per parole tota la fantasia històrica castillana…

  12. Mir de Tost
    31-12-2022 13:57

    És el que passa quan només es disposa de paroles i paroles però poc intel·lecte:
    Malgrat totes les voltes i voltes (fins i tot un modern intent, barroer, de canviar el sentit dels escrits i del concepte d'alguna paraula), la realitat és que tant a les Capitulacions Matrimonials de Barbastre (11 d'agost de 1137) com a la confirmació del Compromís d'Ayerbe (27 d'agost de 1137) resta molt clar (només poso el text més definitori):

    "Jo, Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, et dono a tu, Ramon, comte de Barcelona y marqués de Gotia,la meva filla com a esposa i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos".

    L'historiador espanyol Garcia Gallo (entre molts altres que fan multitud), també ho va deixar molt clar:
    "Conforme al literal del document, no es tracta d'una escriptura matrimonial en virtut de la qual el marit adquireixi els drets de la dona, ni de la promesa o el lliurament d'un dot; sinó, d'acord amb el testament de Ramiro I, de l'elecció d'un marit i de l'entrega del poder directament a aquest.A l'escriptura no hi ha ni una sola frase de la qual es pugui induir que Petronila és la titular del poder que exerceix el seu marit o que en algun lloc es reserva. fidelitat deguda a Ramiro II i a la seva filla, els aragonesos queden sota l'autoritat i obediència de Ramon Berenguer, la condició jurídica d'aquest no es basa que ell és el marit (…) sinó en una donació, per això es preveu que encara dissolt el matrimoni per mort de Petronila, Ramon Berenguer conservi el regne d'Aragó lliurement i immutable"

    Estrictament no era "català", certament encara no s'han trobat documents que constatin el gentilici, però ho podem entendre en termes historiogràfics: al segle següent, Jaume I ho utilitza profusament (i no s'ho va inventar ell); un exemple:
    —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 392:
    «Pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc».
    No sols deixa clar que Catalunya és un regne (el millor d'Espanya), sinó que estableix una notable diferència qualitativa amb els aragonesos (cosa que, d'altra banda, desmunta la teoria inversemblant de que fos aragonès).

  13. Parole Parole
    30-12-2022 20:28

    D'on treus tantes xorrades, Mir de Tost?

    Ramon Berenguer IV no era català perquè Catalunya no existia al seu temps, era barceloní. Mai va ser Rei d'Aragó ni va tenir la propietat del regne encara que sí que rebre la potestas regia del seu sogre i Rei d'Aragó Ramiro II que també era rei nominal a tots els comtats del comte Ramon. En termes moderns diríem que era el gerent i la dona Petronila, reina d'Aragó (des de la mort del seu pare el rei Ramiro) i Comtessa de Barcelona (des del casament amb el comte Ramon), la propietària del regne. L'origen de les barres mai no se sabrà segur però és clar que eren la senyera de Rei d'Aragó i només del Rei d'Aragó.

  14. Mir de Tost
    28-12-2022 13:09

    No, no Parole: l'error de tot plegat és considerar que ésser (entre d'altres) rei d'Aragó implica ser aragonès. Alfons I de Catalunya (Alfons II a l'Aragó) és fill de Ramon Berenguer IV, català, que va passar a ser rei d'Aragó per donació del regne per part del rei Ramir d'Aragó. És a dir, és un comte català que ostenta el títol en propietat, per donació a tots el efectes del rei esmentat. I tots els descendents d'en Berenguer, fina a Martí l'Humà, són catalans per llinatge, per cultura i residència geogràfica. I per això, les barres són catalanes primer i, efectivament, estendard dels monarques catalans, al seu torn reis d'Aragó; però també de València, de Mallorca, de Sicília........

  15. Parole Parole
    24-12-2022 22:50

    L'error de tot plegat és considerar que les barres són catalanes. Res més lluny de la realitat.

    FERRAN DE SAGARRA I DE SISCAR (Importancia de la sigilografía como ciencia auxiliar de la historia): "Del estudio de este sello, se deduce un nuevo argumento para afirmarnos más y más, en la opinión de que la divisa primitiva de nuestra ciudad, como cabeza del condado de su nombre, y después de la Generalidad de Cataluiia, fué la cruz, y que las barras ó palos, constituyeron la divisa real de los monarcas aragoncses.
    Este hecho, que nos proponemos dilucidar y demostrar cumplidamente en un trabajo especial, resulta comprobado del examen y estudio de los sellos. En efecto; en todos los que corresponden a la autoridad real o a algún representante de esa misma autoridad, se observa constantemente el uso de la divisa de los palos ó barras; en cambio, en. los primitivos sellos del consejo municipal de Barcelona, en ese mismo del Veguer del afio 1261 y en los de la Generalidad ó Diputación general de Cataluna, aparece siempre la cruz."

    Cap comtat dels que van formar Catalunya a partir del segle XII porta les barres al seu escut. Els que les porten sempre són a partir d'Alfons II d'Aragó i per atorgació reial.

    http://www.boneslletres.cat/publicacions/Altres_publicacions/b38921856.pdf

  16. Edmund Cooke
    16-12-2022 14:13

    …. calatañazor, batalla de calatañazor? No existeix cap document coetani que la mencioni segons els propis acadèmics…Penso que si va existir aquests batalla, potser els documents originals coetanis en deien batalla cathal almansor

    cathal:

    Derived from Old Irish cath "battle" and fal "rule". This was the name of a 7th-century Irish saint. It was also borne by several Irish kings. It has sometimes been Anglicized as Charles.

  17. Mir de Tost
    16-12-2022 00:49

    Perdó, volia dir a l'article de Ferran el Catòlic Montpeller.

  18. Mir de Tost
    16-12-2022 00:40

    Pedro Romero: el comentari que fas a les 22:58 l'has tornar a repetir, exactament igual a l'article sobre Trencavell: vols dir que et pagaran si et dediques a falsejar i copiar ?

  19. Edmund Cooke
    15-12-2022 22:59

    Mari Pedri, la mítica batalla de calatañazor, on el gran rei asturia-lliones Alfons V va vencer Almanzor, segons la propia academia no va existir….

    Cerca a la wiki "batalla de calatañazor” , llegeix, i assumeix ja la veritat…t'ajudarà a alliberar la teva paranoia….

    Salut Mari Pedri

  20. LluísLluís
    15-12-2022 21:40

    Aquest idiota (en la significació enciclopèdica del terme) es deu avorrir molt a la vida per escriure tant en aquest fòrum.

    S'ha canviat vàries vegades el nom Pedro, Ramiro, Maria,,,per continuar escrivint aquí llargues parrafades que ningú llegeix.

    Amb això preten reforçar l' autoestima que no té, pobre desgraciadet !

  21. Pedro Romero
    15-12-2022 21:25

    Jordi Bilbeny ha demostrado que "la bandera de Estados Unidos está inspirada en nuestra Estelada”. Y añade: "Gracias a mis investigaciones ahora sabemos que el Continente americano fue descubierto, conquistado, evangelizado y poblado por los catalanes, y que los escudos y banderas catalanas aparecen en multitud de planisferios, mapamundis y cartas de navegación del Nuevo Mundo”.

    Bilbeny obvia que la bandera de los Estados Unidos se institucionalizó en el 1777. La estelada fue inventada en el 1908 por un tal Vicenç Albert Ballester, inspirándose en las banderas de Cuba y Puerto Rico.


    ANC Cervantes Colón Historia Independentismo Secesionismo

  22. Pedro Romero
    15-12-2022 21:11

    El autor más universal de las letras españolas no podía faltar en esta lista absurda: Miguel de Cervantes, en realidad, sería Joan Miquel Servent, un valenciano de Jijona. En un artículo publicado en la web del INH, Bilbeny elaboró una tabla con supuestos paralelismos en las vidas de ambos personajes. Uno de los puntos más fácilmente desmontables, como señalan los investigadores rigurosos en Pseudohistòria contra Catalunya, es el tercero, donde se dice que Cervantes "se autonombra 'el cisne del Turia'" como prueba de su valencianidad.

    El problema viene a la hora de esconder la fuente de la cita: el célebre escritor castellano sí dedicó uno de sus sonetos a "el cisne del Turia", pero no se estaba refiriendo a sí mismo, sino a un aragonés de Teruel, de nombre Juan Yagüe de Salas (1561-1621), autor de una obra poética impresa en Valencia a principios del siglo XVII.

  23. Pedro Romero
    15-12-2022 21:09

    Curiosamente, muy pocos son los personajes históricos femeninos en los que el INH encuentra algún tipo de relación (inventada) con Cataluña. No sucede lo mismo con la mística Santa Teresa de Jesús, cuya verdadera identidad habría sido la de Teresa de Cardona i Enríquez, abadesa de Pedralbes, una aristócrata de la más alta nobleza catalana. Para ello, los pseudohistoriadores se basan fundamentalmente en una leyenda recogida unos 300 años después de la muerte de la monja. Para Bilbeny esto constituye "una evidencia incontestable". Una leyenda.

    Pero el recuento de las teorías revisionistas y personajes no concluye ahí. La lista es infinita: según defienden el presidente de la fundación y sus colegas, Marco Polo, el autor de La Celestina, los conquistadores Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Gonzalo Fernández de Oviedo, Diego de Almagro o Bernal Díaz del Castillo, el agustino Bartolomé de las Casas, los poetas y dramaturgos Garcilaso de la Vega, Calderón de la Barca o Lope de Vega, Nicolás Maquivelo, el historiador y humanista romano Lorenzo Valla y los pintores El Bosco y el Greco, todos ellos, también serían catalanes. Una cosecha histórica y cultural increíble, inverosímil, como que la picaresca novela de El Lazarillo de Tormes, cuya autoría se desconoce, se habría redactado originalmente en catalán por un sujeto valenciano llamdo Joan Lluís Vives o Joan Timoneda. Solo les queda apropiarse de Jesucristo.


  24. Edmund Cooke
    14-12-2022 22:33

    … disculpa Pedro Maria, m'he equivocat…

    …en pelaio va morir segons l'academia al 737 i no al 747…sigui com sigui, convindras que es un error sense importancia, ja que pot importa on va morir algú que no va neixer, oi Mari Pere?…

    ….HA HE HI HO HU…

  25. Edmund Cooke
    14-12-2022 21:24

    Francesc D., genial la taula arturica de soria…ni cas al Pedro Maria… Només sap dir ja je ji jo ja i copiar i enganxar comentaris d'altri contra la gent lliurepensadora….

    Tornant a la mitologia castellana, segons l'academia, aquest Ramir I, en guanyar la batalla de Clavijo l'any 844, va otorgar a la ciutat l'escut d'armes que encara és vigent.

    Les barres són armes inequivocament occitano-godes, sota domini carolingi….és a dir, barres cathalanes.

    Els gots i els occitans, eren arrians i hereus de l'imperi romà mitraic. Aliats amb els carolingis, que representaven el papat romà, van iniciar la reconquesta contra el califat de cordoba, segons consta a la dieta de paderborn.

    Les llunes, llueixen suposadament per la victoria contra el califat sarraí, però també podrien representar la casa dels lluna o luna, nobles gots del nord-est peninsular anteriors a la invasió sarraina.

    Cap rastre, ni als escuts de la taula de soria ni a clavijo, ni a la heraldica de Ramir I, de les armes o blasons de don pelaio, un rei del que ningu en coneix l'heraldica…

    Segons l'academia en pelaio va morir el 747, però resulta que ni ell ni en Ramir I al 844, els grans reis de la reconquesta, no tenen heraldica pròpia…

  26. Francesc D.
    14-12-2022 20:00

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  27. Francesc D.
    14-12-2022 18:50

    Ja pots anar rient el que vulguis que les teves ridícules gracietes, no alteran gens ni mica el producte. Fes la proba i entra en l'enllaç i comprobaràs que les armes de Don Vela, continua sent la senyera.

  28. Francesc D.
    14-12-2022 15:12

    Quan esmenten "Ermessenda de Francia",com a muller de Ramir, queda clar que és Ermessenda de Bigorra, filla de Bernat I de Foix que fou germà alhora de Ramon Roger I de Carcassona i Ermessenda de Carcassona, que es casà amb el comte de Barcelona Ramon Borrell. O sigui, neta d'Ermessenda de Carcassona i d'aquí els pals catalans. Salut!

  29. Francesc D.
    14-12-2022 14:48

    El Llinatge dels Varela, establerts a Galicia també son descendents de Ramir I i de la seva dona Ermessenda. Veieu les seves armes. Salut!https://docelinajes.es/2017/06/genealogia-de-los-varela-de-dubra-senores-de-quindimil-y-ramil-por-el-dr-d-luis-valero-de-bernabe-y-martin-de-eugenio-marques-de-casa-real/

  30. Francesc D.
    14-12-2022 14:33

    Casa de Abadanes. Sembla ser que aquest Dom Vela va ser el repoblador de Salamanca. Fixeu-vos en les seves armes. Pals i Llobs. Salut! https://casadeabanades.wixsite.com/casadeabanades/historia

  31. Francesc D.
  32. Francesc D.
    14-12-2022 13:35

    Copiat de las Historias de Ayala. Sembla ser que els pals catalans els va heretar de la seva mare. "De Vela Sánchez se dice fue hijo ilegitimo de Ramiro I, rey de Aragón ó su hijo Sancho Ramírez y una hermana de Alfonso VI, de la Casa de los Condes de Barcelona. No se menciona el nombre de su madre pero se sabe que los hijos del Rey Fernando y la Reina Sancha, sus abuelos maternos, citados por el Obispo Pelayo son Urraca, Sancho, Alfonso, García y Elvira. Ni de Urraca o Elvira se ha sabido que hayan tenido hijos con Ramiro de Aragón. Queda pues otra hermana, la sin nombre, posiblemente ilegitima pero sabemos que es de la misma generación de sus hijos con Sancha, nacidos entre 1033 y 1040. La unión de su madre con el rey también es una incógnita, por lo cual situar su nacimiento ha sido muy difícil, posiblemente entre 1030 y 1060 y probablemente en Navarra ya que la leyenda nos dice que éste salió de allí.
    Su condición de ilegitimo generó peleas y disputas con sus medios hermanos, los legítimos del Rey y por no haber aceptado el proyecto de su familia de casarle con una princesa, habría salido "hacer armas y fortuna". Pasó primero al servicio de los Señores de Vizcaya (Don Iñigo López Esguerra ó su hijo Don Lope Díaz "el Rubio") y luego al de su tío, Alfonso, Rey de León (después Alfonso VI de León y Castilla), hermano de su madre. A su lado combatió los ejércitos moriscos en compañía de otros caballeros tan intrépidos como él. No es claro en que momento recibiría Vela ó Velasco (al parecer su verdadero nombre, pues el patronímico de sus hijos fue Velásquez y no Vélez), Ayala de manos del rey, probablemente entre 1070 y 1080.
    Tras la ardua campaña, el 15 de julio de 1.099 entró triunfante acompañado de su hijo Vela Velásquez a la conquistada Jerusalén. Según Argote de Molina en el capitulo 100 del primer libro, Salazar de Mendoza en el libro segundo, capitulo segundo y Vicencio Blasco de Lanuza en el libro cuarto, capitulo veintitres, "su campaña en Tierra Santa permitió que a su escudo de armas de cinco barras rojas, heredado de su madre (las barras de los condes de Barcelona), en campo de oro, añadiera una orla de 5 cruces de Jerusalén sobre fondo azul".
    Nos cita el ya mencionado Silva en el siglo XVII y Pedro Niño de Ayala, Conde de Mora en el XVI, que la Villa de Monvela (hoy Nonvela) con trescientos vecinos, fué ganada en el año 1100 por Don Vela por lo que tomó su nombre, Mon-Vela, y por armas, cuatro barras, la orla de cinco cruces de Jerusalén y adelante dos lobos en campo blanco, de donde se deduce que el infante de Aragón obtuvo esta victoria después de haber venido de Tierra Santa."

  33. Francesc D.
    14-12-2022 13:24

    Fixeu-vos en l'escut de Nonbela, població que dona nom al suposat fill ilegitim Ramir I d'Aragó, Don Vela Sanç. Aquest Don Vela Sanchez, o Dom Bela és iniciador de la casa de Ayala o Haya-la que alhora deriba de la casa de Haro. Altres fonts diuen que és fill de Sanç Ramires i emparentat amb Alfons VI de castella ( segurament Alfons el bataller).Escut de Nonbela, pals catalans i dos Llobs. Salut! https://es.m.wikipedia.org/wiki/Nombela

  34. Pedro Romero
    13-12-2022 22:58

    si cayera por su propio peso que resulta extraño alguien que dice que no sólo Colón era catalán —que podría serlo—, sino también Cervantes, el autor del Lazarillo, Hernán Cortés, Garcilaso de la Vega, Santa Teresa de Jesús, Marco Polo, Leonardo da Vinci o el Bosco, sólo hay que leer con ojos de historiador —de alguien que ha hecho una carrera historiográfica, ha ido durante años a los archivos, ha elaborado investigaciones doctorales y ha debatido y compartido con la comunidad científica los enormes conocimientos acumulados durante décadas de investigaciones— sus propuestas. El resultado es delirante, como por ejemplo en los pretendidos casos de «catalanismos» del Lazarillo. Por otra parte, la prueba del algodón es muy sencilla: basta con ir a los catálogos de producción científica (Research Gate, Regesta Imperii, Google Scholar, Dialnet, etc.) para comprobar si Bilbeny o los bilbenyianos tienen alguna publicación en revistas con filtros científicos, esto es, con académicos y universitarios que den credibilidad científica a los textos que escriben. El resultado es que no aparecen en ninguno de esos catálogos, ya que ninguna publicación (ni de Cataluña ni de España, pero tampoco de Francia, Reino Unido, EE. UU. o de donde sea) con unas mínimas garantías académicas puede aceptar sus invenciones sin fin.

    Además, decidí compartir esa misma polémica en mi muro 31 de Facebook y se añadieron diversos comentarios muy interesantes, como uno del guionista Paco López Barrio: «En el fondo del affaire Bilbeny me parece que lo que hay son unas posturas cercanas al racismo y a la xenofobia. En resumen, su postura se podría definir así: España y los españoles son un pueblo tan, tan, tan desgraciado, tan piojoso, tan odioso y tan enfermo que ninguna cosa buena pueden haber hecho nunca en ningún terreno, ni en la literatura, ni en las artes, ni en ningún otro fruto del pensamiento y el trabajo. Por lo tanto, todo lo que podamos encontrar de estimable en ellos es, sin duda robado. ¿A quién? A los catalanes, suma de todas las perfecciones humanas por la gracia de Dios. Amén [...] Y duele porque el españolismo más rancio encuentra en él la excusa perfecta para descojonarse de todos nosotros, que no tenemos ninguna culpa». O los de los historiadores catalanes Andreu Navarra —«representa la peor cara del nacionalismo banal, inventa patrañas-mito»—, Ramon Sarobe —«cobran de las arcas públicas, y estafan a la gente que compra sus libros, hacen negocio de la mentira»— y Francesc Xavier Hernàndez: «Este pobre país nuestro tiene la autoestima tan baja que incluso los charlatanes de feria alcanzan éxitos... lo de Bilbeny es una vergüenza nacional, un síntoma de cómo de enferma está nuestra cultura».

    O también la bibliotecaria Maria Josep Cortés: «Dice mentiras, animaladas, y las dice como si fueran verdades. Y eso no está bien, sea en la disciplina que sea. Hace daño a la razón. La historia es un disciplina rigurosa, un instrumento de análisis del pasado que nos permite entender la realidad, el presente. Devaluarla y maltratarla de esa manera hace daño, un daño colectivo». Y yo mismo, en la línea de todos esos comentarios, traté de rematar la cuestión apuntando

    que: «Bromas y manga ancha con mezquinos que dicen que Marco Polo, Amerigo Vespucci, Lorenzo Valla, Cervantes o Leonardo da Vinci eran catalanes, ni una... Bilbeny representa el desprecio a todo razonamiento científico, lo peor que se puede desear en una sociedad que quiere progresar socialmente. Es el rollo de "como no causan daño a nadie, que vayan haciendo…” ¡Claro que causan daño! Causan daño a la razón, a la ciencia, a los intentos de comprender y mejorar la sociedad a través del pensamiento razonado. Si deseáis comprar la moto a Bilbeny, a los sanadores, a los de Nueva Acrópolis o a los demagogos baratos, hacedlo, pero contáis con toda nuestra oposición».

    No solo eso, sino que al día siguiente descubrí un vídeo 32 en el que Bilbeny hacía público uno de sus nuevos pretendidos «descubrimientos»: el humanista e historiador italiano del siglo xv Lorenzo Valla sería un catalán de nombre Llorenç Desvalls. Así las cosas, ya serían catalanes Leonardo da Vinci/Lleonard della Rovere, Pietro Martire de Anghiera/Pere Màrtir de Anguera, Amerigo Vespucci/Aimeric Despuig y Lorenzo Valla/Llorenç Desvalls, por lo que, según Bilbeny —y con no sé qué manía persecutoria que tendrían también los italianos hacia los catalanes—, el Renacimiento italiano «en el fondo sería algo impulsado —al menos en parte— por los catalanes en Italia y eso es lo que se ha borrado de la Historia»... Compartí también el vídeo en mi muro 33 y, si se ve por completo, se comprueba que, como destacaba el historiador valenciano Ferran Esquilache, Bilbeny afirma sin rodeos que «ha desarrollado dicha teoría a partir de la coincidencia del nombre, "y unas cuantas curiosidades más”... ¡¡¡Vivan las curiosidades históricas!!!». Y es que, en plena relación con ello, este es un caso tremendamente claro de cherry picking: si te cuentan esas cuatro coincidencias que expone en el vídeo y no te explican absolutamente nada más de los datos que se conocen de Lorenzo Valla a través de las investigaciones historiográficas realizadas durante décadas y décadas, te lo puedes creer perfectamente.

    El problema es que la biografía de Lorenzo Valla es clara y conocida desde hace siglos, con declaraciones y apuntes suyos y

  35. Pedro Romero
    13-12-2022 22:33

    Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés y Cristian Palomo dedican una pieza de 100 páginas a rebatir el mito inicial del bilbenyismo. No la catalanidad de Colón (el debate sobre la cual, aunque en la aceptada académicamente teoría del origen genovés pueda haber incongruencias, queda irremisiblemente torpedeado por la "falta de escrúpulos" de INH, apuntan) sino la imposibilidad de que tras el descubridor de América se oculte un determinado ciudadano de Barcelona, el caballero Joan Colom i Bertran. Intentando resumir la pieza de autos: no fue marinero, consta como fallecido antes de 1477, no se sostiene que estuviese en realidad en "muerte civil” por ser un resistente contra Juan II (ya que ni esta fórmula encaja con el rastro documental que dejó y debería haber sido aministiado para llegar a hablar ante las Cortes en representación del rey cuando debería haber estado civilmente muerto), ni hay documentos posteriores a 1477 que lo muestren vivo y coleando como sostiene Bilbeny (solo citan a sus sucesores identificándolos como hijos suyos), ni se casó con una infanta portuguesa (que de hecho murió soltera en un convento)... "En la figura del Colom de Bilbeny se mezclan "datos de hasta cinco ''coloms' distintos, incluyendo dos piratas franceses", sostiene Baydal. Los autores se hacen además una pregunta: si la censura española logró castellanizar toda la empresa catalana de descubrir América y decenas de obras literarias, ya puestos, ¿por qué no hizo de Colón un castellano, en lugar de genovés?


    Miguel de Cervantes.

    El siglo de oro 'traducido'
    El INH no solo entra en conflicto con la historiografía. En su marco teórico cuestiona toda la romanística internacional al plantear que el catalán tiene un origen directo en una lengua "ibero-vasca" que, influida por el latín, daría luz a un romance catalán que estaría en el origen de todas las lenguas románicas. Por otra parte, para justificar que la literatura del siglo de oro en castellano no es más que la traducción de las obras del censurado siglo de oro catalán ("mediante prejuicios xenófobos identifican Castilla, incluidas las élites gobernantes, como paradigma del analfabetismo frente a las instruidas élites de la Corona de Aragón", plantea Guillem Fornés) y que en concreto Cervantes era valenciano, se utilizan como prueba 'catalanadas' del 'Quijote' que pasaron desapercibidas al traductor y que, documenta una a una Guillem Fornés, no son más que formas castellanas hoy en desuso. "Dineros" (también en Quevedo), "las espaldas" (en Luis Cabrero de Córdoba), "soy venido" (Fernando de Mena), "rumiar" (Hernando de Talavera)... Expresiones tan comunes en el castellano antiguo y moderno que para que fuesen pruebas de un original catalán, los traductores-censores deberían haber traducido toda la literatura castellana, durante varios siglos... y cometiendo siempre los mismos errores.


    Marco Polo.

    Una conspiración universal
    A lo largo de los años, las celebridades universales en quienes los miembros del INH descubren un oculto origen catalán se han multiplicado, hasta el punto que la falsificación archivística necesaria debería haber afectado todo el mundo conocido. ¿Una complicación innecesaria? "El porqué es una cuestión de 'modus vivendi' -argumenta Baydal-; necesitas novedades para generar nuevas noticias, crear rutas y viajes... No podían limitarse a Colón año tras año y eso les ha llevado a hacer más grande la bola. Pero ya se ha hecho demasiado grande". Por ejemplo: Marco Polo sería en realidad el mercader Jaume Alaric. Pruebas: Jaume I envió a este a Persia y el profesor John Larner descartó que el autor de la obra atribuida a Marco Polo fuese un mercader veneciano... cuando el citado profesor de Oxford lo que hizo fue reafirmar que los autores fueron el veneciano y Rustichello da Pisa. La lista empieza a ser ya abrumadora: El Cid, los hermanos Pinzón, el gran capitán, Hernan Cortés, Garcilaso de la Vega, Pizarro, Magallanes, Diego Velázquez, Juan de la Encina, San Ignacio de Loyola, Leonardo da Vinci, santa Teresa de Jesús, Ludovico Ariosto, el Greco, el Bosco... Para ser sinceros, de algunos de ellos solo se apunta la 'sospecha' o las atribuciones son obra de colaboradores del INH sin pasar a formar parte de su 'canon'. O salen de la imaginación de autores que han salido ya de la órbita del INH por su radicalidad. Sostener que Cervantes y Shakespeare son la misma persona (catalana, por supuesto) ya es excesivo.


    La Inquisición de Monty Pyton.

    Siempre llega la Inquisición
    Un gag recurrente de Monty Python era la aparición de un grupo de prelados al grito de "¡nadie se esperaba a la Inquisición española!" En las obras del INH una inqusición tan irreal como la de los cómicos inglesa también aparece siempre, como el comodín que lo justifica todo. Pero en este caso, siempre se puede esperar que llegue. En uno de los capítulos, Xevi Camprubí explica el funcionamiento de la censura y el control de imprenta y demuestra "que la censura en Catalunya no fue omnipotente" y "nunca fue suficiente para prohibir la circulación de obras prohibidas". Mucho menos de modificar el contenido de toda la información archivística. "Esto lo puede decir una persona que no haya entrado en un archivo en su vida. La documentación es múltiple y se coordina una con la otra", recuerda Baydal, para calificar de inverosímil la "hipotética todopoderosa censura anticalana.”



  36. Francesc D.
    13-12-2022 22:03

    A veure Pere Romaní, o Marieta de l'ull viu , o com carai et diguis ara! Per que fots a parir a en Victor Cucurull si, només ha trobat una dada en un llibre? És el Dr. en Història medieval, expert en heràldica i vexilologia, qui diu que, els reis de Lleó,Castella,Portugal, Navarra i Aragó, son els comtes catalans. Perque no li rebates a ell que també és castellà i us entendreu molt be? Farias be en preocuparte una mica pel teu nivell de comprensió lectora.

  37. Edmund Cooke
    13-12-2022 21:38

    caça - caza
    cacera - cacería
    caceres - cacerías

    Cáceres no vol dir res ni en castellà ni en català ni en cap idioma conegut




  38. Edmund Cooke
  39. Edmund Cooke
    13-12-2022 21:19
  40. Edmund Cooke
    13-12-2022 20:57

    Ramiro, la gent com tu ens anima a continuar les recerques… gracies!

    Per cert, recorda que Salamanca te una senyera catalana al seu escut, i que Càceres era terra de caceres pels nobles catalans…

    I recorda, el millor dels esclaus és aquell que es pensa que es una persona lliure….

  41. Pedro Romero
    13-12-2022 20:11

    Los historiadores del INH se basan en supuestas «catalanadas» en estos textos, aunque en realidad no son palabras catalanas traducidas al castellano. Igualmente Bilbeny y lo suyos deducen que estas «catalanadas» aparecen en textos de los siglos XIII, XIV, XV, XVI y XVII que habrían escapado a los ojos de los censores, lo que supondría que «millones de documentos de todo tipo deberían haber sido traducidos por el mismo descuidado censor, que no conocía bien el idioma castellano, porque nunca se daba cuenta que le pasaban desapercibidas las mismas decenas o centenares de catalanadas en todos los documentos».

  42. LluísLluís
    13-12-2022 19:11

    Interessant !!!

    Com seria de convenient disposar d'una hipòtesi de treball sobre l'arribada de Carles I a Vila Joiosa i el seu recorregut i desplaçament pels seus nous regnes.
    Igualment sobre les relacions de la noblesa catalana amb la castellana a durant l'alta edat mitjana, per tal de entendre el concepte "reconquesta" d'una manera més aproximada a la realitat.

  43. Francesc D.
    13-12-2022 08:52

    Ja em disculpareu l'explicació en dos parts però, no s'ha copiat be. Salut!

  44. Francesc D.
    13-12-2022 08:40

    El text és aquest; Lo primero que hay que señalar, es la enorme importancia que tanto para la política estatal cuanto para la familiar, tuvieron los acuerdos matrimoniales de los soberanos- reyes en León, Castilla, Portugal, Navarra y Aragón; Condes en las distintas demarcaciones Catalanas y de sus hijos e hijas, así como determinados casos de magnates concretos que, en momentos puntuales tenian gran influencia. final pag.10

  45. Francesc D.
    13-12-2022 08:39

    El text és aquest;> final pag.10

  46. Francesc D.
    13-12-2022 07:54

    Be! Ja ho explica en Victor Cucurull el la seva darrera conferència i que crec que és interesant de reproduir. El Dr. en Història medieval, Heraldista i expert en Vexilologia, així com llicenciat en Dret, Ernesto Fernández Xesta i Vázquez, en el seu llibre " Relaciones familiares del condado de Urgel con Castilla y León" ens diu aixó.(pag10.) > Ras i curt! Els Comtes catalans son els reis de Lleó i Castella així com de Navarra i Portugal. Flipant!!! El que alguns sospitem però, sense probes, aquest senyor castellà i rés sospitós de ser un pelacanyes qualsevol, s'ha carregat la història d'espanya en dues frases. A quina mena d'informació haurà tingut accés per a dir aixó? https://books.google.com/books/about/Relaciones_familiares_del_Condado_de_Urg.html?hl=es&id=cYqJJOY3YUEC#v=onepage&q&f=false

  47. Edmund Cooke
    12-12-2022 20:08

    …. I despres de la usurpació/apropiació de felipe ii, l'actual gran mestre es l'imbècil de felipevi…. I ja em perdonareu per l'adjectiu, i que em disculpin els imbècils diagnosticats, pero es que verament sembla un imbècil….només cal sentir-lo parlar per adonar-se'n

  48. Edmund Cooke
    12-12-2022 19:55

    Sorry Francesc D…. Aquest va ser el suposat fundador de l'ordre de montesa….CATHALÀ

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Just

  49. Edmund Cooke
    12-12-2022 19:25

    ...Francesc D., per a mi la hipòtesi està confirmada...però no només passa en la nissaga Llop/Llopis...és en tot...un altre exemple: Ordre de Montesa...encetada per

    Els grans mestres de l'ordre son:

    Guillem d'Erill el 1319 - CATHALÀ
    Arnau Soler del 1319 al 1327 - CATHALÀ
    Pere de Thous del 1327 al 1374 - CATHALÀ
    Albert de Thous del 1374 al 1382 - CATHALÀ
    Berenguer March del 1382 al 1411 - CATHALÀ
    Romeu de Corbera del 1411 al 1445 - CATHALÀ
    Gelabert de Monsoriu del 1445 al 1453 - CATHALÀ
    Lluis Despuig del 1453 al 1482 - CATHALÀ
    Felip Boil Vives de Canyamàs del 1482 al 1484 - CATHALÀ
    Felip d'Aragó i Navarra del 1484 al 1488 - CATHALÀ
    Francesc Sanç del 1488 al 1506 - CATHALÀ
    Bernat Despuig i Rocafull del 1506 al 1537 - CATHALÀ
    Francesc Llançol de Romaní del 1537 al 1544 - CATHALÀ
    Pere Lluis Galceran de Borja del 1544 al 1593 - CATHALÀ
    Felipe II a partir del 1593 i després els seus succesors dinástics - CASTELLANS

    I ara deixo una altra hipòtesi: ¿Potser aquesta apropiació de l'Ordre de Montesa per part de Felipe II va ser una de les espurnes, si no la definitiva, que va encendre l'enginy d'en Sirvent per escriure el Quixot??


  50. Francesc D.
    12-12-2022 18:16

    El que és molt extrany, Edmund, és el fet que els López castellans( alguns d'ells) tinguin les armes dels comtes catalans. Aquestes armes no les hi podia haber donat cap rei castellà car, no les tenia. Els pals catalans només els hi poden venir dels comtes catalans i és per aquest motiu que, penso com a hipótesi que, els López son Llopis, o dit d'altra manera, els senyors de Haro i de Vizcaya fan farum a Llopis. Caldrà gratar una mica més però, els senyals heràldics son parlants i son quasi iguals, per no dir que son els mateixos. Salut!

  51. Edmund Cooke
    12-12-2022 17:45

    … tornant al viatge a Munich d'en Ramiro, donat que deu estar bloquejat a l'aeroport, adjunto un article brillant que he trobat sobre paderborn i la senyera….

    http://cathalania.blogspot.com/2020/08/origen-dels-colors-de-la-senyera.html

  52. Edmund Cooke
    12-12-2022 17:24

    …. I dels Sancho, que diuen d'origen castellà a Santander, però els blasons llueixen senyeres…

  53. Edmund Cooke
    12-12-2022 17:20

    …. Amb Sanchis i Sanchez passa exactament el mateix…

  54. Edmund Cooke
    12-12-2022 17:14

    Observeu que els Llopis al blasobari no llueixen ni senyeres ni montcades, mentre que els Lopez sí…


  55. Francesc D.
    12-12-2022 16:43

    Faig una rectificació. A la web del Blasonari, no ha dessaparegut cap escut d'armes. Segurament m'he confós amb la web de Heráldica Hispánica. Salut!

  56. Francesc D.
    12-12-2022 16:39

    Llopis. Heráldica Hispánica. Dos Llops com la Casa de Haro. http://heraldicahispana.com/npds/static.php?op=galeria.php&npds&var=Llopis%205

  57. Francesc D.
    12-12-2022 16:37
  58. Francesc D.
    12-12-2022 16:28

    Senyoriu de Viscaia. Dos llops i un arbre. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Se%C3%B1or%C3%ADo_de_Vizcaya

  59. Francesc D.
    12-12-2022 16:26

    Misteriosament, a la web de Blasonari i en concret al cognóm Llopis, ha desaparegut un escut amb dos Llops, que era calcat als de la casa de Haro. Per sort vaig penjar -lo a la web del Cercle Català d'Història, per si algú està interesat. Salut! https://www.blasonari.net/apellidos/Llopis.html

  60. Francesc D.
    12-12-2022 16:20

    Los Herranz de Vizcaya. https://www.blasonari.net/apellidos/Herr%C3%A1n-Herranz-Herr%C3%A1iz-Herr%C3%A1inz-Err%C3%A1n.html

  61. Francesc D.
    12-12-2022 15:58
  62. Francesc D.
    12-12-2022 15:55

    Com podeu veure en la Wiki, les armes dels López, son com las dels Llopis catalans. Dos Llops. Son senyors de Haro i de Vizcaya. També hi tenen les armes dels montcada i potser, les de Montcada-Bearn, i la senyera en faixa. Salut! https://es.m.wikipedia.org/wiki/L%C3%B3pez_(apellido)

  63. Francesc D.
    12-12-2022 15:48

    Escut d'armes d'alguns López, o Llopis en català. https://commons.m.wikimedia.org/wiki/File:Escudo_de_Armas_de_L%C3%B3pez.svg#mw-jump-to-license

  64. Edmund Cooke
    11-12-2022 22:35

    Ramiro, cerca a l'enllaç del blasonari castillà el cognom Alamany

    https://www.blasonari.net/apellidos

    Després de llegir i assumir el contingut i d'observar els blasons parlants amb ales i mans d'or i gules, t'adonaràs que ni castella ni asturies pinten res a la formació d'espanya…si continues pensant que sí mai coneixeràs els teu veritables origens….

  65. Edmund Cooke
  66. Edmund Cooke
    11-12-2022 18:09

    Francesc D., bona aportació…. Continuem culturitzant en Ramiro Maria Pedro Romero, fent-li veure que España es mes alemanya i catalana que castellana:

    1.- Alguns casals nobiliaris a mes a mes dels stapel i els bulemast. No et perdis la visita a aquests territoris i pregunta la gent originaria d'on surten els escuts heraldics…si no vols fer el ridicul, no els diguis que son d'origen apanyol….

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_d%27Oldenburg

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Chiny

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Loon

    2. Armes papals i vaticanes. Com tot allò provinent del poder de l'imperi romà, i en carlemany, barres cathalanes:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa_Climent_V

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Pius_V

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Honori_IV

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_XIV

    …Ramiro, Roma i el vaticà no t'agafa de cami a Munich, però ja saps:

    "El saber no ocupa lugar”

    Llegeix i culturitzat….

    La conclusió és evident…. La senyera i cathalunya son molt probablement hereves directament i indefigible d'en carlemany i els seus nobles, el Papat cristià i l'imperi romà…..passa pàgina i un darrer consell…si no vols que s'en fotin de tu a Munich, ni se t'acudeixi dir que España la va fundar don pelaio de asturias….

    HA HE HI HO HU



  67. Francesc D.
  68. Francesc D.
    10-12-2022 23:12

    Codex Calixtinus. A la segona imatge els exercits de Carlemany amb senyera. L'Or i flama atorgada pel Papa a Carlemany i alhora, els colors heretats de l'imperi romà https://www.omifacsimiles.com/brochures/calix_s.html

  69. Edmund Cooke
    10-12-2022 20:54
  70. Edmund Cooke
  71. Edmund Cooke
    10-12-2022 20:41

    … Ramiro, no et perdis la visita a stapel house, el castell mes gran de westfalia… la familia stapel és coetania dels bulemast, d'en carlemany i la creació de paderborn….les seves armes son com les dels bulemast i les de barcelona….

  72. Edmund Cooke
    10-12-2022 18:30

    Ramiro, el link dels bulemast nomes l'he trobat en alemany…. Espero que ho entenguis i puguis aprofitar el teu viatge…. Pero que et quedi clar: el coneixement s'adquireix llegint i estudiant, no viatjant…nomes un analfabet adquireix coneixement viatjant… oi que m'entens?

  73. Edmund Cooke
    10-12-2022 18:13

    … i fins al 1975, l'escut d'armes oficial de paderborn era el de la familia nobiliaria mes important de westfalia, ma dreta de carlemay….els bulemast….Igualet que el de Barcelona…

    https://de.wikipedia.org/wiki/Bulemast

  74. Edmund Cooke
  75. Edmund Cooke
  76. Edmund Cooke
    10-12-2022 14:14

    …. Aprofita el teu viatge a Alemanya i despres de Munich passat per Paderborn, la ciutat on Carlemany va iniciar la reconquesta….aplicat la teva propia medicina viatgera per culturitzar-te tros de dropo analfabet….

  77. Pedro Romero
    10-12-2022 12:29

    Daros un paseo un simple paseo por Trujillo,Cáceres,jerez de los caballeros o por el monasterio de los jerónimos,por Lisboa,por Sagres,por faro,por Tavira,por silves,por Sevilla,por Cádiz,por Sanlúcar de Barrameda,por Lepe,por palos de la frontera,,,,,,,,

  78. Pedro Romero
    10-12-2022 12:25

    Lo siento,de verdad lo siento,pero Pizarro, Hernán Cortés,Orellana,cabeza de vaca,Núñez de Balboa, Elcano, Magallanes, Vasco de Gama, etc etc,,,no son catalanes,,,,de verdad lo siento,lo siento,,,y eso no os hace ni mejores ni peores que castellanos,extremeños,vascos o portugueses,,,,,lo siento,,,,,

  79. Edmund Cooke
    09-12-2022 20:24

    … està claríssim…. Si mai s'hagues parlat català, llavors aquesta gent nhagués hagut de dit Reino de Valienta, Comunidad Autonoma de Valienta, o simplement Valienta…

  80. Guerau
    08-12-2022 21:15

    Bé, en ple segle XXI, a un diari com "Las provincias" (diari ultraespanyolista) de València ciutat en la seua editorial, ja asseveren que històricament mai s'ha parlat valencià (sic.) a la ciutat de València, que només s'ha parlat als pobles. Vosaltres mateix.

  81. Frede
    07-12-2022 18:19

    Tens tota la raó, Pere Romaní, dues catalanades no són concloents. Que ens pots dir en relació a l'article? Per què passa tan sovint, la desaparició de documentació cabdal en la comprensió de la història catalana? I espanyola! Per què els historiadors, els esdeveniments, els personatges importants, etc. ho han d'estudiar en còpies dels originals? Finalment, pots desmuntar les conclusions de l'article de forma raonada de manera que ho entengui igual que he entès l'article en qüestió? Salut!

  82. Pedro Romero
    07-12-2022 17:42

    Francisco Pizarro nació en la ciudad extremeña de Trujillo. Existen dudas acerca de la fecha exacta de su nacimiento puesto que, si para unos historiadores fue el 12 de mayo de 1468, para otros fue la misma fecha, pero del año 1468.[1]​ Algunos historiadores llegan a hablar de 1471

    Fue hijo con señorío de naturaleza española del hidalgo Gonzalo Pizarro Rodríguez de Aguilar (ca.1446-1522), llamado el largo o el romano, importante personaje de la época con gran influencia que participó en las,,,,,sigo,,,,,,,,sigo???,,,,frente a miles de documentos y legajos históricos en España, y américa,,,,DOS CATALANADAS DE USO COMUN EN CASTILLA EN UN DOCUMENTO,,,, SOLO NOS QUEDA LA RISA,,,

  83. Guerau
    07-12-2022 16:09

    Sobre les falsificacions del testament de Francisco Pizarro

    Cárdenas i Escardona són el mateix:

    "Concurren como testigos el bachiller Garci Díaz, Francisco de Noguerol (sic)}, el capitán Diego de Urbina, García de Cárdenas (sic), Alonso Pérez de Esquivel, Alonso de Cabrera, Simón González y García de Escardona (sic). Por lo pronto, Cárdenas y Escardona son un mismo individuo: el paje García de Escandón.”


    https://books.google.es/books?id=-sVekkqPFb0C&pg=PA283&dq=hernando+pizarro+en+Barcelona&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjjk8fGzuf7AhUfhM4BHYmzBq8Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=hernando%20pizarro%20en%20Barcelona&f=false

  84. Guerau
  85. Guerau
    07-12-2022 14:46

    Cartes de Carles I dades a Barcelona 1538 sobre els afers americans de Francisco Pizarro i Diego de Almagro. Només la carta pàg. 224 dues catalanades impossibles en castellà. 1. "Secresteis" DCVB: SECRESTAR v.: V. segrestar. 2. "personas llanas y abonadas" DCVB: ABONAT, -ADA adj. (part. pass. de abonar). || 1. «Gent abonada (Eivissa): gente dada al bien, a la virtud», segons Aguiló Dicc. || 2. Acreditat, de bondat o aptitud reconeguda. Degats fer elegir una o dues persones, ...les pus abonades que en la dita vostra parroquia atrobarets, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 453).

    https://books.google.es/books?id=FhtUAAAAcAAJ&pg=PA225&dq=hernando+pizarro+en+Barcelona&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjjk8fGzuf7AhUfhM4BHYmzBq8Q6AF6BAgLEAI#v=onepage&q=hernando%20pizarro%20en%20Barcelona&f=false

  86. Guerau
    07-12-2022 14:45

    Cartes de Carles I dades a Barcelona 1538 sobre els afers americans de Francisco Pizarro i Diego de Almagro. Només la carta pàg. 224 dues catalanades impossibles en castellà. 1. "Secresteis" DCVB: SECRESTAR v.: V. segrestar. 2. "personas llanas y abonadas" DCVB: ABONAT, -ADA adj. (part. pass. de abonar). || 1. «Gent abonada (Eivissa): gente dada al bien, a la virtud», segons Aguiló Dicc. || 2. Acreditat, de bondat o aptitud reconeguda. Degats fer elegir una o dues persones, ...les pus abonades que en la dita vostra parroquia atrobarets, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 453).

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]