Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 16-11-2021  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
1143 lectures

Les espases màgiques dels reis catalans

A l'Edat Mitjana hi va haver espases que van ser considerades màgiques. Tenien un seguit de virtuts que conferien poder al noble que les posseïa. A Catalunya, els prínceps del casal de Barcelona en van tenir tres: l’espasa de Sant Martí, l’espasa de Vilardell o Vilardello i l’espasa Tisó. Article d'En Francesc Riart i En Jesús Lloria per a la revista digital 'Vibrant'.

El rei Pere el Gran (1276-1285)

A l’Edat Mitjana, les espases màgiques, altrament dites de virtut o constel·lades, tenien atribuïdes virtuts especials que conferien poder al cavaller mereixedor de posseir-les. Aquestes estaven forjades per mans expertes sota la influència de determinades constel·lacions. Llur ferro trempat era refredat en oli, l’espaser havia de ser molt bo per aconseguir el punt magistral en què el ferro roent es convertia en acer.

Aquestes espases eren batejades i beneïdes. ¿Podeu imaginar el que significava pel bon prestigi d’un noble, un cavaller o un rei comptar amb una espasa de virtut entre les seves joies?… Doncs els prínceps del casal de Barcelona en tenien tres: l’Espasa de Sant Martí, l’Espasa de Vilardell o Vilardello i l’Espasa Tisó.

«Per què nota ací e no·u ages per dupte que armes fetes en constil·lació fan gran obra a aquell qui les porta. E majorment s’és açò provat en espases qui s’apellen de virtut, car tallen ferre axí com si tallaven una carabaça fresca, e fan lo cor d’aquell qui·l porta ardent e vigorós (…)No penses que fer aytals armes sia cosa difícil, aüt lo temps covinent e bon mestre. És bé ver que lur efficàcia ne principal virtut no dura per a tostemps» -Francesc Eiximenis ho deixà escrit a Lo Crestià (1379-1392).

Probablement us ve al cap la llegendària Excàlibur del rei Artús o la Durandal de Rotllan, lloctinent de Carlemany. Tanmateix de les espases catalanes en tenim proves físiques i documentals. No penseu que anem lluny d’osques. Hem resseguit diferents estudis, inventaris i tractats històrics que demostren llur existència i importància. Totes tres, creades al voltant del segle XI. Considerem de consulta obligada el llibre publicat per Martí de Riquer amb el títol L’arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Tot seguit us fem cinc cèntims de cadascuna. Xalareu!

L’Espasa Sant Martí (s. XI) la podeu trobar, perfectament documentada, al Musée de l’Armée de París. El bocal d’argent,
actualment col·locat sota la creuera, pertany a la beina de seda verda, és del s. XIV, representa Sant Martí a cavall partint
la capa, i al costat posterior l’ensenya reial dels quatre Pals de Barcelona.

Espasa Sancti Martini / Sant Martí

El testament de Pere III el Cerimoniós (1370) fa esment de 5 espases, 3 d’elles batejades: «quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius Vilardello alius Tison, et istum habet jam noster Primogenitus»

Amb aquesta arma, segons la tradició, Ramon Berenguer III (s. XI-XII) hauria guanyat un combat de justícia per alliberar l’emperadriu d’Alemanya falsament acusada d’adulteri. Però no hem pogut confirmar aquest fet com històric, havent esguard que cadascuna d’aquestes espases va acompanyada de la seva llegenda. Com ha de ser.

L’historiador i arxiver reial Pere Carbonell explica a les seves cròniques (1495) que aquesta espasa vingué de Ramon Berenguer III el Gran, nascut a Occitània el 1082, i que passà de mà en mà per tots els seus successors fins a Martí l’Humà i mort aquest, a mans de la reina consort Margarida de Prades i a la seva mort (1429) l’espasa és venuda en subhasta a Bernat Savila (segons el testimoni d’un criat dels reis), que la comprà per donar-la el dia del patró, Sant Martí, a la confraria del gremi de cotoners de Barcelona, amb acta notarial del notari Antoni Joan.

Abans de 1888 l’espasa fou adquirida per Josep Estruch, banquer català vocal de la Junta de museus de Barcelona, per incloure-la al Museu de les armes de Barcelona. El 1899 la col·lecció Estruch passà a França i actualment s’exhibeix al Musée de l’Armée de París.


Taula tipològica de les espases. La 1a és la spata tardoromana amb una fulla que anava entre els 65 i 70 cm,
va ser la precursora de l’espasa medieval. La 2a coneguda dins de l’àmbit català amb el nom d’espasa franca, era
tipològicament igual a la carolíngia amb pom trilobulat, es pot veure en les il·lustracions del 'Beatus' d’Urgell i de la
'Bíblia de Roda' on també apareix la 3a, de pom semicircularLa 4a, pròpia del segle XI i XII, presenta una tipologia
dins de la qual si pot encabir la de Sant Martí, pom esfèric o circular i creuera recta llarga, la fulla un mica més ample
al començament i s’estreny cap a la punta. La 5a té una creuera més curta i ampla, a vegades amb les puntes
arrodonides. La 6a és pròpia del gòtic i conviu amb altres de fulla molt més llarga.Totes estan presents en fonts
iconogràfiques catalanes contemporànies a cadascuna d’elles.

Espasa Vilardello / Vilardell

L’any 1274 Jaume I dicta sentència contra Bernat de Centelles per portar l’espasa Vilardell en el duel de justícia amb Arnau de Cabrera: «portavit ensem de Villardello, qui quidem ensis habet virtutem ut nullus subcumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit». Qui porta aquesta arma màgica lluita amb avantatge, car no pot ser vençut. El tractat jurídic De batalla (1251) reglamentava que els combatents havien de jurar abans dels duels: «Jo, Aytal, jur que açò de què he reptat Aytal és veritat, e que ho menaré, e el camp no metré armes qui ajen vertut, ne nòmina, ne péra preciosa, ne breu, ne portaré sucre candi».

També existeix constància escrita que l’infant Pere, fill del Conqueridor, va oferir fins a 400 sous anuals per adquirir tan cobejada arma, però que el seu propietari es negà a vendre-la. El seu successor, Alfons III aconseguiria comprar-la el febrer de 1286, segons els documents, pagant a terminis 2.030 sous a Berenguer de Vilardell, descendent de Soler de Vilardell primer propietari de l’espasa donada per, atenta la companyia!, ni més ni menys que Sant Martí mateix, segons la famosa llegenda del Drac de Vilardell.

El fet que l’espasa fou coneguda a partir d’aquesta llegenda com la Vilardell de Sant Martí ha portat alguns estudiosos a pensar que aquesta i la Sant Martí eren en realitat la mateixa espasa. Res més lluny de la veritat. Tots els inventaris deixen ben clar que es tracta d’espases distintes. És molt lògic que qualsevol arma màgica o beneïda se la relacionés amb aquest sant d’origen militar, patró dels soldats i de França, venerat en el món franc, tan proper. Al segle XII liderà el rànquing dels sants amb més capelles i parròquies dedicades a Catalunya. Mireu també quants municipis comencen amb el seu nom “Sant Martí de…”

El 1324 l’infant Alfons, futur Alfons III, esdevé l’heroi de la Batalla de Lucocisterna (Sardenya) amb l’ajut de la Vilardell.

«e l’havien derrocat del cavall arrera e la sua senyera jahia en terra als seus peus, mès mans a la sua spa, qui ha nom Vilardella, e, encontinent, los enemichs se venceren e començaren a fugir.»Crónica de Pere el Cerimoniós

La seva participació en diverses batalles i conquestes està prou documentada, consta en els inventaris reials fins al final del Casal de Barcelona. A partir de llavors li perdem la pista, no hem trobat cap hipòtesi amb prou consistència per a ser esmentada.

Noble de nivell mig/alt. Podria ser en Vilardell. Vestit amb una túnica, mitges,
bandes de cuir a les cames i sabates. Porta com a armament defensiu un elm amb
nasal, un ausberg curt amb capmall i un escut d’ametlla curt propi d’aquest període.
I com armament ofensiu una espasa d’influència franca. La restitució de la figura
del cavaller té com a finalitat de contextualitzar l’espasa. Les fonts documentals
agafades com a base per la seva restitució són les il·lustracions de la Bíblia de Roda
i de la de Ripoll.

Espasa «Tizonem» / Tisó

La tradició diu que aquesta espasa formà pas de la nissaga de Barcelona des de l’inici fins al final, de Guifré el Pilós fins a Martí l’Humà. N'hi ha constància documental des del segle XI fins al XV.

Entre el 1018 i 1026, Berenguer Ramon I li lloga l'espasa, “ipsam espadam cognominatam Tizonem”, a Ermengol II d’Urgell per 5000 sous d’argent o 100 unces d’or. Hi ha un conveni signat en el qual Ermengol es compromet a tornar-la al fill del primer, Ramon Berenguer I.

El 1233 Jaume I l’empunya al setge de Borriana «E havíem nos adyuta una espaa de Monsó que havia nom Tisó, que era molt bona e aventurosa a aquels qui la portaven»Llibre dels Feits

El 1323 l’espasa figura en l’inventari dels béns de Jaume II el Just «una espaha appeilada Tiçon», el 1370 consta en el testament de Pere III el Cerimoniós i el 1410 consta encara a l’inventari de béns de Martí I l’Humà: «Item una spaa ab son pom de jaspí, apellada Ne Tisona, sens fouro bo»

Després del rei Martí no consta en cap inventari dels regents Trastàmara. I no existeix cap pista fiable sobre el seu destí, malgrat les diferents especulacions. No podem perdre de vista les traumàtiques conseqüències posterior a la mort de l’Humà: molts dels seus béns van ser objecte de subhasta. I d'altres, de saquejos posteriors.

Embolica que fa fort! Alguns han volgut relacionar la Tisó catalana amb l’anomenada Tizona del Cid, però no hi ha cap fonament historiogràfic ni documental. La Tizona que s’exhibeix al museu de Burgos és una falsificació del segle XVI, 500 anys posterior a la mort del presumpte propietari, com delaten la seva tipologia (cordovesa), mida i ornaments. És tan  tronat com fer passar un Kalashnikov del s. XX per un arcabús del XV. Ara, si parlem d’un altre exemple maldestre de manipulació de la Història, això són unes altres calces!…

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant

Publicat l’1 de febrer del 2019

https://historiavibrant.cat/les-espases-magiques-dels-reis-catalans/





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Franquinspain
    23-11-2021 13:51

    Tu dius:


    1. "He vist molts idiotes per aqui."

    Sí, de veritat, doncs que fort no?



    2. i continues dient:

    "L'INH n;esta' ple".

    Molt bé Queraltó, gran aportació acadèmica, ho pots repetir professor?



    3. i continues dient:

    "Ets el primer que no vegi que la filosofia central de l'INH"

    es afirmar que tots els catedratics de humanitats de totes les universitats del mon son incompetents, crèduls i covards."

    Noi, la feina ininterrumpuda de la censura, el poder reial o la inquisició ha fet la seva feina, per tal de legitimar un relat, una realitat. Canviar això, és dificil, però insisteixo en el fet que ens hi acostem, encara que no t'agradi. I és lògic que no t'agradi. I per aquesta raó ets AMORRAT per aqui intentant embrutarho tot.


    4. Insisteixo que només he vist clarament despreciar i menytenir a Universitaris i Universitats, de forma evident a la teva persona, queraltet,

    I si ho ha fet algú en algun moment determintat de l'INH, no m'ha semblat pas tant despreciatiu com ho fas tu.

    És evident que si Carme Gimenez Huertas, diu que les llengües dites llatines no poden venir del Llatí i ho explica, en algun moment algú li dirà, però viam, com és que ningú no ho ha vist fins ara?

    Bé la resposta concreta no la se, però et convido a llegir un dels seus llibres, escrits en castellà, per cert. Jo si no visquessis tant lluny te'l deixaria.


    4. Continues dient:

    "Realment has de prendre els teus medicaments i aprendre a llegir".

    Continues fent valoracions sense sentit.

    Et cal dormir.


  2. Guillem Caralt
    19-11-2021 22:52

    He vist molts idiotes per aqui. L'INH n;esta' ple.



    Ets el primer que no vegi que la filosofia central de l'INH es afirmar que tots els catedratics de humanitats de totes les universitats del mon son incompetents, creduls i covards.



    Realment has de prendre els teus medicaments i aprendre a llegir.

  3. Franquinspain
    19-11-2021 21:20

    O tens un sou per AMORRAR-TE DIA I NIT, per l'INH

    o ets un malalt sense família.

    O totes dues coses.

    Deixa d'insultar a tort i dret.

    I dorm. Queraltet dorm.


    Tot el que et diré no servirà de res.

    Només t'interessa fer la última pixarrada.

    Suposo que per cobrar, o per compulsivament omplir la teva buidor.

    Si home aquella buidor que et provoca l'insomni.

    La cosa no va per aquí.

    Senzillament, tot el que en aquest web s'exposa són dubtes raonables, raonats i enraonats.

    I el que ha de fer un (equilibrat) en aquests casos, si es vol ser intel.lectualment honest i arribar a la veritat dels fets en un assumpte determinat, és aplicar la contenció i l'abstenció de judici a fi de llegir amb el mínim d'idees preconcebudes. (cosa que mai has practicat)

    El fet de canviar la manera com està estructurada una tesi ha de ser en primer lloc, motiu per despertar la curiositat i per a fer-se preguntes a un mateix i després fer-les al defensor de la nova postura.

    Preguntes com: i si l'autor d'aquesta tesi té raó? I sí sóc jo qui està equivocat? O bé: és lògic el que defensa? És coherent? En què va errat? Què hi ha de cert?

    Ara tu, pobre boig correràs a intentar justificar la teva bogeria, retallant i enganxant, com un nen petit, per insultar i despreciar-ho tot, i desviant-te del que se't planteja, d'una forma denigrant.

    I ho fas de la mateixa manera que desprecies i menytens:

    a Les univestitats i als catedràtics

    que no dieuen, estudien i conclouen el qeu tu vols.

    Queraltet queraltet, dorm una micona.

    Descansa.

  4. Guillem Caralt
    19-11-2021 20:48

    "No se n'adona que perd la seva credibilitat contestant absurditats com aquesta?"



    I tant!



    Es per aixo' que l'INH te tota la credibilitat! SOU EL MAXIM REFERENT DE TOTS ELS EXPERTS DEL MON, fins i tot a Sant Joan de les Ovelles Sifilitiques!

  5. Franquinspain
    19-11-2021 20:06

    Insisteixo:

    De què parla? s'ha begut l'enteniment? Quina conversa puc mantenir amb vosté si és incapaç de seguir un fil de debat?

    No se n'adona que perd la seva credibilitat contestant absurditats com aquesta?

    En un altre fòrum vaig intetntar mantenir un debat centrat i estructurat amb vosté però va resultar impossible.

  6. Franquinspain
    19-11-2021 20:06

    Insisteixo:

    De què parla? s'ha begut l'enteniment? Quina conversa puc mantenir amb vosté si és incapaç de seguir un fil de debat?

    No se n'adona que perd la seva credibilitat contestant absurditats com aquesta?

    En un altre fòrum vaig intetntar mantenir un debat centrat i estructurat amb vosté però va resultar impossible.

  7. Guillem Caralt
    19-11-2021 16:23

    "No se n'adona que perd la seva credibilitat contestant absurditats com aquesta?"



    I tant!



    Es per aixo' que l'INH te tota la credibilitat! SOU EL MAXIM REFERENT DE TOTS ELS EXPERTS DEL MON, fins i tot a Sant Joan de les Ovelles Sifilitiques!

  8. Franquinspain
    19-11-2021 15:08

    De què parla? s'ha begut l'enteniment? Quina conversa puc mantenir amb vosté si és incapaç de seguir un fil de debat?

    No se n'adona que perd la seva credibilitat contestant absurditats com aquesta?

    En un altre fòrum vaig intetntar mantenir un debat centrat i estructurat amb vosté però va resultar impossible.

  9. Ramiro Romero
    19-11-2021 14:53

    Lópe de vega, quevedo, Calderón, todo el siglo de oro, los conquistadores, los grandes navegantes, los grandes Santos, etc etc,,,, todos catalanes,,,,, de verdad, de verdad, de verdad, en serio,,,,,,, no tenéis sentido del ridículo???,,,, que jamás ningún historiador, de ninguna cátedra del mundo,,,,, haya denunciado esta gran estafa, que sería la más grande de la historia de la humanidad,,, NINGUNO!!!, excepto esta friki web???, de verdad, no os tenéis respeto a vosotros mismos y a Cataluña???

  10. Guillem Caralt
    19-11-2021 14:22

    Edmon: Llop de Begues i Quevet eren catalans. Tinc proves: sempre es diu que son del mateix pais que Cervent i Caldero'.



    Veig que coneixes molts medicaments...em demano perque'....

  11. Guillem Caralt
    19-11-2021 14:20


    Pobrets.



    1. En Queralt, desprecia, menysté, insulta a:



    a Catedràtics,



    a Universitats,



    Doncs demana-li al Gran Bilbeny que pensa dels catedratics i de les universitats!



    Si no has entes aixo', ets molt i molt curt!



    2.



    a Comentaristes de l'INH,



    Tothom sap que sou uns creduls tontus de cal Deu.




    3.



    "ho fa amb frases i mamarratxades ininteligibles,"



    Mai t'has demanat que potser no entens perque' ets poc intel.ligent? Quina faena tens? No ets demanes perque ni un 1% dels catalans, la popla mes intel.ligent del mon, accepta les vostres proves irrrrrefutaplas?

  12. Edmund Cooke
    19-11-2021 10:09

    … totes dues coses alhora, oi?

    Un malalt sense familia que cobra per usurpar la nostra història….com ara en Lope de Vega o en Quevedo, però amb dues diferències: ells no prenien pentotal….i en highface mai el recordarà ningú….

    Companys, paciència….No ens ha d'escandalitzar ni sorprendre que existeixin llondros com ara en highface…són un subproducte residual de la Nació Catalana i no ho poden i ho volen entendre….els torba la dissonància cognitiva i el complexe d'inferioritat….no estan capacitats per res mes que fer cercles amb cilindres i encara gràcies….

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Espasa_de_Vilardell

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Espasa_de_Sant_Martí

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Tisó_(espasa)

    https://es.wikipedia.org/wiki/Tizona





  13. Franquinspain
    19-11-2021 08:13

    Collons, aquest Queralt no descansa. Quin tros de boig. Tot lo dia AMORRAT als nostres darreres. Si que som importants.

    En Queralt, desprecia, menysté, insulta a:

    a Catedràtics,

    a Universitats,

    a Comentaristes de l'INH, (decentrant-se, i inventant-se el que li rota),

    i ho fa amb frases i mamarratxades ininteligibles,

    i dia i nit, fins a altes hores de la matinada és AMORRAT AQUI DARRERA.

    Creieu que cobra? O és simplement un malalt sense família?

  14. Guillem Caralt
    18-11-2021 23:24

    I tant!



    I la seva dona malalta, la Sida!

  15. Francesc D.
    18-11-2021 22:35

    Arnau Mir de Tost, el Sid!

  16. Ramiro Romero
    18-11-2021 21:25

    Miren, vale, el cid también era catalán, si así sois más felices y os creéis mejores y superiores al resto, pues vale, el cid era catalán,,,, seguid así, seguid,,,,,, os seguirán tomando a cachondeo,,,,,, suerte

  17. Francesc D.
    18-11-2021 21:18

    Aquest Caralt s'auto atorga el títol de portantveus del tots els historiadors experts del mon però, no aporta res de res. Ni puto cas, credibilitat zero!

  18. LluísLluís
    18-11-2021 20:30

    Sr. Caralt,

    el seu nivell el demostra cada vegada que escriu en aquesta web.

    Només intenta provocar i menysprear.

    Dubto que ningú amb un mínim d'estudis dediqui el seu temps buscant brega i faltant el respecte de gent que ni coneix.

    Aquest és el nivell d'aquest senyor.

  19. Guillem Caralt
    18-11-2021 20:20

    Quin dolor!



    Un gran, gran intel.lectual, un dels Grans Genis de l'Imperi Universal Catala' i un dels Grans Apostols Anonims del Gran Bilbeny, diu que no tinc un bon nivell.



    El dia mes trist de la meva vida.

  20. Frede
    18-11-2021 20:16

    Profe! Que puc anar al vàter? Que n'arribes a ser de carallot, Caralt! Ni un trist dia has aconseguit respondre amb solvència cap article. I això que dius que tens estudis i et passeges pels arxius. Friso per llegir el resultat de les teves investigacions. Ens ho faràs saber quan ho tinguis llest? Però no triguis que el temps vola.

  21. Guillem Caralt
    18-11-2021 12:55

    Veig que saps molt de la historia medieval.



    Quins llibres has llegit? Quins estudis tens?



    O entres en arxius tu mateix?

  22. Edmund Cooke
    18-11-2021 09:42

    …. Cid, que d'altra banda depenia del comtat d'urgell, i per tant, Cid depenent del casal de Barcelona i la seva ilustre nissagua de Comte-Reis….altra cosa es que trais els seus Reis Catalans, fet gens estrany i força habitual en aquells temps ….

  23. Edmund Cooke
    17-11-2021 19:43

    Bon article. Com sempre brillant…més referències al blog que us linko

    https://quimgraupera.blogspot.com/2008/09/les-espases-vilardella-i-tis-les.html

    La reflexió final del blog, brutal:

    30 anys del Cid + 400 anys dels comtes de Barcelona. =
    Espasa del Cid

    Ciències exactes senyors!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27733 lectures
Montse Montesinos - La creu de Sant Jordi, armes del Principat de Catalunya
Manel Capdevila - Manipulació i censura a la Wikipèdia: casos i evidències
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Descobrim una prova de catalanitat a la nau Victòria de Magallanes en un mapa antic de les Philipines exposat al...[+]
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]