Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Gran és la veritat, però més gran encara és el silenci sobre la veritat"
Aldous Huxley
ARTICLES » 26-07-2020  |  MEMòRIA HISTòRICA
2942 lectures

Nomenen Hug Bonapart, darrer regent de Còrsega

Article d'En Marc Pons del 23 de juliol del 2020 al Nacional.cat. El 23 de juliol del 1409 Martí I nomena el català Hug Bonapart com a nou regent de la corona catalanoaragonesa a Còrsega. Un descendent seu expulsaria els genovesos i lliuraria el domini de l’illa a la monarquia francesa: Napoleó.

Foto: Wikimedia Commons

El 23 de juliol de l’any 1409, fa 611 anys, el comte-rei Martí I (el darrer sobirà de la dinastia Berenguer) nomenava el català Hug Bonapart com a nou regent de la corona catalanoaragonesa a Còrsega. Bonapart seria el darrer regent nomenat des de Barcelona. Durant la seva regència s’intensificaria el conflicte que enfrontava les oligarquies procatalanes i progenoveses de l’illa, fins a desembocar en una guerra civil (1414-1434)

Amb l’entronització dels Trastàmara (1412) el domini català i el càrrec de Bonapart van passar a ser més nominals que efectius. El 1414, en plena ofensiva progenovesa, l’anterior regent català Vicentello d’Istria va rellevar Bonapart, però no va obtenir la confirmació de Ferran I (el primer sobirà de la dinastia Trastàmara a la corona catalanoaragonesa), que es va desentendre totalment de la crisi de Còrsega.

Alguns historiadors esgrimeixen que la raó per la qual Ferran I es va desentendre de Còrsega seria que, durant el Compromís de Casp (1412) que el va conduir al tron de Barcelona, el partit procatalà s’hauria manifestat partidari de Jaume d’Urgell, el gran rival del Trastàmara. I s’hi afegia el fet que els Della Roca (líders del partit procatalà) eren una branca menor de l’extinta nissaga reial dels Berenguer-Aragó.

La investigació moderna prova que a la conclusió del conflicte (que es va saldar amb la derrota del partit procatalà, 1434), els Istria i els Della Roca (de l’estament nobiliari) es van exiliar a Barcelona, i els Bonapart (de l’estament mercantil) ho van fer a la República de Florència (rival de la República de Gènova) i van retornar a l’illa passades una o dues generacions.

Aquesta seria la raó per la qual, a partir del segle XVI, apareixen documentats amb el patrònim Buonaparte que evoluciona cap a Bonaparte. Tres segles més tard (1768), naixeria a Ajaccio (la capital de l’illa) un descendent d’Hug Bonapart, anomenat Nabulione. I l’any següent (1769), una revolució nacional corsa expulsaria els genovesos i lliuraria el domini de l’illa a la monarquia francesa.

Nabulione Buonaparte es convertiria en emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I (1804-1814 i 1815). No es té constància que conegués l’origen de la seva nissaga; però, reveladorament, durant el seu primer mandat va incorporar Catalunya al Primer Imperi Francès, i va convertir Barcelona en la gran capital del Midi, la “París de la Mediterrània”.

Marc Pons
Barcelona
Dijous, 23 de juliol de 2020. 05:00
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-hug-bonapart-regent-catala-corsega_524757_102.html



Autor: Marc Pons/ El Nacional.cat




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    36930 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
    En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
    Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]