Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 09-04-2017  |  IMPERI UNIVERSAL CATALà
16669

Possibles rastres de cultura catalana a Sri Lanka

Restes catalanes a Sri Lanka? Comunicació de l'Eugènia Carrasco al 16è Simposi sobre la història censurada de Catalunya.

Illa de Sri Lanka i de la capital Colombo.

Fa un any vaig anar a Sri Lanka, un país que és conformat per una illa situada al sud de l'Índia. Vaig advertir que la capital de Sri Lanka s'anomena Colombo, i li vaig preguntar a en Jordi Bilbeny si sap perquè es diu així. Ell em va dir que hi ha d'haver alguna relació amb En Colom, però que no la coneix. Amb tot, em va encoratjar a buscar-la i a presentar-ne els resultats en aquest Simposi.

Vaig fer una mica de cerca per la xarxa i no hi vaig trobar gairebé res. Només una llegenda segons la qual els espanyols hi havien arribat cap al segle XVI.

Els espanyols del segle XVI que navegaven pel món eren els catalans –com tothom ja sap i deixem de banda els portuguesos–. Doncs bé, durant el meu viatge vaig observar un seguit de fets que, en aquest sentit, em van cridar l'atenció

El primer fet que vaig observar-hi és que allí hi ha una fruita que és diu pera. Els nadius articulen el so final amb una e entre tancada i oberta. Ni catalana ni castellana. Tanmateix, a mi em recorda molt a la pronúncia catalana de la vocal neutra.

El segon fet que em va cridar l'atenció és que els aborígens lloguen als turistes unes habitacions aïllades: una mena de cabanes. I les anomenen així: cabanas. Els ho vaig fer dir moltes vegades. Ho pronuncien exactament com nosaltres.

La tercera cosa digna de ser comentada en relació al tema que ens ocupa és que els nadius, quan fan una celebració familiar, hi mengen per postres mel i mató. El mató és de llet de búfala i és com un recuit. La mel, la fan  a partir de la polpa de coco. Allà n'hi diuen... (el nom), però el concepte és el mateix que el nostre.

El quart fenomen que vaig percebre és que les dones hi fan puntes de coixí. Vaig preguntar a una amiga d’en Jordi Bilbeny, la Montse Viader, que és historiadora de l'art i ha estudiat les puntes catalanes a fons, què opinava de les puntes de Sri Lanka. I ens va dir que estaven bastant mal fetes i que podien venir de molts llocs. Concretament va dir el següent:

-El tipus de coixí que utilitzen és el típic dels països del nord d'Europa i Anglaterra. Les puntes són una barreja de punts molt utilitzats. Aquestes puntes són molt senzilles i no gaire ben fetes. Difícil d'avaluar-les amb aquestes fotografies.

I, finalment, hi vaig veure teules. Pel que he trobat, les teules s'originen a Grècia. Els romans les van copiar dels grecs. Però a partir dels romans, es van escampar per tot arreu. No obstant això, i a favor del que exposo, afegeixo que també hi ha un tipus de teula que és anomenada teula catalana. I si les troballes que he exposat tinguessin alguna cosa veure amb Catalunya, la teula també hi podria estar relacionada.

I acabo la meva comunicació fent saber que En Jordi Bilbeny ha trobat que la bandera de l’Ananda College de Colombo, un col·legi budista, és com l'espanyola. I diu ell:

-Aquesta bandera no serà l'oficial espanyola fins a finals del XVIII, una època  en què Espanya,-Espanya entesa com un estat unitari- no va tenir cap domini sobre l'illa. Per tant, ha de ser anterior. I si és anterior, és que aquesta bandera és la catalana.

CONCLUSIONS

Vaig interessar-me pel tema d'una probable estada dels catalans a Sri Lanka en el passat quan em vaig adonar que la capital del país es diu Colombo. Em va semblar molt evident que es diu així per raó d'En Colom. I a hores d’ara ja gairebé ningú no dubta de la catalanitat d’En Colom. Però quan vaig llegir això de les cabanas, em va semblar encara més evident que hi ha rastres catalans a l'illa de Sri Lanka. Perquè hi ha cabanas per tota l'illa. I no diuen cabañas, sinó cabanas. O sigui, que jo crec que els catalans van ser allà sense cap dubte.

Eugènia Carrasco




Autor: Eugènia Carrasco




versió per imprimir

  1. noseloquevaapasarperopaseloquepasetodoseguiraigual
    01-05-2017 12:58

    PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà
    La verdad, no sé si reir o llorar.
    Damos tanta, tanta pena.
    Creo que va a ser mejor que no siga leyendo aquí.
    Buena suerte a todos ... la necesitamos .. mucha..

  2. carles carles_
    19-04-2017 16:12

    Me parto con la tercera "prueba" que presenta. Oye, mira, el concepto es el mismo.

    La siguiente debería ser: "esta gente habla y escribe, igual que nosotros. Es otro idioma pero, eh, oye, el concepto es el mismo".

    les adoro, payasos...

  3. Antón Martín
    17-04-2017 14:22

    Pseudo-català:

    Claro que veo cosas en castellano en esta página: el Quijote, la Celestina, el Lazarillo, las obras de Teresa de Cepeda, las de Garcilaso, la correspondencia de Colón... ¿sigo?

  4. Joan Català
    16-04-2017 20:26

    Pseudo-tigre:

    Veus alguna cosa en tota aquesta web que estigui escrit en llengua castellana? veritat que no? crec que per molt pocs gambals que tinguis hauria de quedar-te clar. Del tot!

  5. Antón Martín
    14-04-2017 09:35

    Tu honestidad es encomiable, Eugenia. De hecho, sugiero a los administradores de esta página que la encabecen con este comentario tuyo tan esclarecedor.

  6. auge
    13-04-2017 20:47

    Que divertit!
    Quanta gent que ha llegit el meu escrit, com deia en Dali, l'important és que parlin de tu, encara que sigui be...

  7. Antón Martín
    11-04-2017 20:04

    Joan:

    1.- No soy el Tigre.

    2.- Mi lengua materna es el castellano, no el chino mandarín. De momento, me veo capaz de mantener conversaciones inteligibles con hablantes de unas cuantas lenguas latinas: gallego-portugués, catalán, lenguas de oc (si me hablan despacio estas últimas), dialectos italianos del norte y algo de napolitano. El francés lo entiendo a medias por vía familiar, y el rumano, sardo y calabrés me resultan incomprensibles. Nunca he tenido ocasión de enfrentarme a un hablante de retorromance, así que no digo nada. Asturleonés y aragonés no los cuento por ser romances cerca os y perfectamente inteligibles para un castellanohablante (y viceversa).

    3.- Me sigue entristeciendo que hayáis empujado a esa muchacha a hacer un papelón tan sonrojante. Esto del rastro catalán en Ceilán no hay por dónde cogerlo, y el Sr. Bilbeny lo sabe. Sólo desde la egomanía más perversa se puede explicar que haya animado a la 'autora' a poner por escrito esta sarta de bobadas. Eso no está bien.

  8. Joan Català
    11-04-2017 18:19

    Per entendre el que diuen al vídeo hauries de entendre català, tigre, cosa que mai entendràs.

  9. Francesc 2
    10-04-2017 14:26

    Curiosa aquesta bandera espanyola Què hi fa, a Sri Lanka? Com en tantes coses, caldria una recerca aprofundida.

  10. Antón Martín
    10-04-2017 09:32

    castellano: pera
    italiano: pera
    portugués: pêra
    rumano: para
    francés: poire
    inglés: pear
    holandés: peer
    ........................
    castellano: cabaña
    portugués: cabana
    francés: cabane
    galés (por poner algo disparatado): caban

    En fin. Lo mejor es verlo y oírlo a lo vivo. Se desternillan hasta los que lo están grabando. A mí me da mucha lástima que desde el INH empujéis a gente incauta a hacer el ridículo de esta manera. Pero que hayáis tenido los arrestos -por no decir otra cosa- de subirlo aquí...

    https://www.youtube.com/watch?v=SVGjxQrs_CI

  11. Arturo Rodriguez
    10-04-2017 08:11

    Esto no hay por dónde cogerlo.
    El nombre de la capital de Sri Lanka parece que viene de Kola-amba-thota, significando bahí de los árboles de mango. También puede venir de Kolamba, que en cingalés antiguo quiere decir bahía o puerto.
    Pera y cabana parecen claramente palabras tomadas del portugués, idioma en el que también se dicen de esa manera. A fin de cuentas, de los portugueses hay mucha constancia en Sri Lanka.
    Queso fresco y miel. En distintas partes del mundo se puede encontrar queso fresco, es uno de los usos más conocidos de los lácteos, sean con leche de vaca, búfala, cabra, yegua, o burra. En el caso que nos ocupa, más que miel, de lo que se habla es de melaza.
    Los encajes pueden venir de Inglaterra, Portugal o donde sea, pero lo más probable es uno de estos dos países.
    El Ananda College usa los colores granate y oro, tanto en el escudo como en la bandera. Es una bandera surgida a finales del siglo XIX, con un cierto parecido con la bandera española, pero ahí queda la cosa, no es más que un leve parecido.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35161
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]