EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
NOTICIES » PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
Data de publicació: 29-04-2015  8004

Presentació del llibre d'en Jordi Bilbeny, «La Sardana i la Religió de les Bruixes», a Barcelona

Unes cent vuitanta persones s'apleguen per escoltar la Patrícia Gabancho, En Jan Grau, En Quim Rutllant i En Jordi Bilbeny




Descarregar PDF de l'article

  1. Joan
    02-05-2015 00:20

    Les illes Fèroe serien les illes Ferro,en algun moment de la història hi hauria hagut un assentament de mariners. Això segons comenta en Bilbeny a la presentació del llibre. Jo he buscat rapidament i he vist algun mapa que també hi posava Farre.

  2. Lluís
    01-05-2015 20:41

    Què, de les illes Fèroe?

  3. Joan
    01-05-2015 19:02

    Brutal això de les illes Fèroe!! És un altre fil per estirar.

    Teniu l'enllaç del mapa antic per poder veure'l?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
Ja podeu consultar el programa sencer del «25è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya», que se celebrarà a Arenys de Munt els dies 20 i 21 de novembre, aquest cop en un escenari diferent al dels anys anteriors: el Centre Cívic Can Mallol de la Torre.
621
Llista de reproducció de tots els videus de la 13a UNHLlista de reproducció de tots els videus de la 13a UNH
24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]