ARTICLES » 13-04-2021 | MITOLOGIA CATALANA
 3215
|
Quan els moros eren els bascos
A ran de la publicació al nostre web de l'article d'en Jordi Bilbeny «Quan els moros no eren musulmans», hem rebut el testimoniatge d'En Josep Maria Poch, que recull, de la tradició familiar aragonesa, que els moros eren els bascos. Reproduïm aquí aquesta vivència oral, per la importància que té a l'hora d'ajudar-nos a entendre que els moros dels temps pretèrits no tenien res a veure amb els musulmans, sinó amb els bascos antics.
Al meu pare, que és d'un poble d'Aragó proper a Navarra, els avis sempre li deien que els moros eren els bascos.
El meu avi es deia Teodoro Río Laburta i era pastor de mules, ovelles, cabres... Vivia a Ayerbe, però es movia moltíssim per Uncastillo, Sos del Rey Católico y Sádada, fins creuar la frontera amb França constantment amb els animals i per altres feines rurals.
La meva àvia era castellana, però, un cop va morir el seu marit, es va traslladar a Sabiñánigo amb els seus atres fills: José, Ricardo (el Moro) i Jesús (el meu pare). A En Ricardo li deien «el Moro» perquè va fer la mili a Ifni i es va quedar morè per tota la vida. Res a veure amb les coves de moros i mores, però obríem les converses gràcies a aquesta anècdota.
A prop de Sabiñánigo existeix la Torre del Moro, el Río Moro i el Barranco del Moro. I molts dies, parlant amb els oncles-avis de la família Laburta, un d'aquests avis li havia explicat que allà on hi havia coves de mores, barrancs de moros, etc., eren llocs de bascos. Llocs sagrats importants pels antics pastors bascos (penseu que aquesta gent no sabia llegir).
Els germans Río amb l'oncle Río Laburta, el cosí Navarro Río Laburta i el cosí Navarro Río al poble d'Ayerbe, a l'Aragó
Un altre cop, visitant Sos del Rey Católico, ens va sortir un altre avi de la família. Jo tenia 8 anys. Parlant amb el meu oncle Ricardo, a qui li dèiem «el Moro» de malnom, arran d'això l'avi ens va deixar anar quelcom així com: «¡Que los moros de las Navas no eran moros, que eran vascuences!».
Vam parlar de mores, que allà són com éssers mitològics, com bruixes sanadores que feien aquelarres (literal). Jo, en aquella època, era un nen i tampoc no me n'assabentava gaire. Però me'n recordo, d'això i del Hombre Grandizo, que és un altre mite aragonès d'un gegant pastor amb males puces.
Josep Maria Poch
Ricardo «el Moro» fent la mili a Ifni.
Autor: Josep Maria Poch
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Fixa't què diu: "un d'aquests avis li havia explicat que allà on hi havia coves de mores, barrancs de moros, etc., eren llocs de bascos. Llocs sagrats importants pels antics pastors bascos".
D'on treus això de Roncesvalles? I, efectivament, hi ha una línia de recerca sobre aquesta qüestió, molt documentada al llibre d'En Jordi Bilbeny "La sardana i la religió de les bruixes".
No. El titulo lo único que hace es resumir el contenido del articulo que se basa en los recuerdos de lo que una persona oía a su abuelo cuando iba de vacaciones al pueblo y este le explicaba la batalla de Roncesvalles.
Fixa-t'hi bé. El títol diu quan els moros eren els bascos. Es a dir que el títol dóna entenent que hi va haver una època que els bascos eren considerats moros. Una època, no sempre,
De veritat cal rebaixar-se a explicar una cosa tan elemental a persones adultes? "Els moros eren els bascos". De debò algú en el seu seny pot donar crèdit a semblant disbarat? No hi ha res a fer, és inútil discutir.
https://robotitus.com/por-que-no-se-puede-discutir-con-un-teorico-de-la-conspiracion
Está claro que los moros de las Navas de Tolosa eran almohades, tanto las crónicas contemporáneas como los estudios históricos posteriores, las pruebas arqueológicas y la situación sociopolítica de la región no dejan lugar a la menor duda. Efectivamente es muy posible que ese señor haya confundido las Navas con Roncesvalles.
És a dir, que les llegendes del cicle troià els aedes les van transmetre oralment per tota Grècia de generació en generació durant quatre o cinc segles..
No, el va trobar en una obra literària fruit de tot un seguit de llegendes orals que es retroreuen uns cinc-cents anys enrere, les quals un aede anomenat Homer li va donar un cos literari.
Francesc, Schliemann va trobar Troia gràcies a el testimoni oral d'un avi turc de la vila de a la banda?
Sí, Prim, sí. Ves donant lliçons quan encara no t'has adonat que has entrat en una pàgina en català. I si t'has adonat, vol dir que ets un maleducat. Fixa't amb el Bernal, quin domini del google translator! Et costaria gaire ser més respectuós?
Se m'acut l'exemple de Schliemann, que va descobrir Troia (1200 ac) amb la sola companyia de l'Il·liada escrita al segle VIII aC, o bé VII a.C.
Tambien ha podido ser el nieto el que se ha equivocado de batalla.
No solamente eso, si no que dependiendo de la educación recibida y la memoria una persona mayor puede perfectamente confundir una batalla con otra.
En Roncesvalles el ejercito Franco de Carlomagno fue derrotado por vascones segun una teoria que parece la mas aceptada actualmente o un grupo de vascones y Moros según Menendez Pidal. Pero en la canción de Roldany otros posteriores sustituyeron a los vascones por saracenos o moros en el habla popular.
Seguro que el abuelo le estaba hablando de Roncesvalles y esta polémica y le cambió el nombrea la batalla.
Francesc, espero que sàpigues distingir entre la memòria d'uns fets esdevinguts en vida d'una persona (o la de la generació anterior) i els successos de fa set segles. Si no, malament anem.
Quantes fosses comunes no s'han descobert gràcies a la memòria oral dels avis?
Frede maitea: Norbaitek aitona baten testigantzari duela 700 urte gertatutako gertaeraren balioa frogatzen dionean, ez da beharrezkoa erreferentzia bibliografikorik edo kontratatutako daturik ematea. Gaiak bere burua desarmatzen du.
Caru Frede: Quandu qualchissia dà un valore di prova di un avvenimentu accadutu 700 anni fà à a testimunianza di un missiavu, ùn hè micca necessariu furnì alcunu tipu di riferenza bibliugrafica o di dati cuntrattati. A materia si disarma.
Estimat Frede: Quan algú atorga valor probatori d'un fet esdevingut fa 700 anys a el testimoni d'un avi, no cal aportar cap tipus de referència bibliogràfica ni dada constratado cap. L'assumpte es desarma per si mateix.
Querido Frede: Cuando alguien otorga valor probatorio de un hecho acaecido hace 700 años al testimonio de un abuelo, no hace falta aportar ningún tipo de referencia bibliográfica ni dato constratado ninguno. El asunto se desarma por sí mismo.
Bon dia trolls!!! He, he, he. Prim, Pepsi i la resta, quan es despengin per aquí. Com sempre, abassegats amb el munt d'informació, dades contrastades i referents bibliogràfics que ens aporteu tan generosament. Que faria aquesta pàgina d'internet sense la vostra insuperable col·laboració!!!
Creo que el abuelo estaba confundiendo Las Navas con Roncesvalles. Parece lo más logico....
Molt bona. Quina vergonya la manca de reconeixement a Jordi Bilbeny i a tota la seva feinada. És ben bé que ja es pot anar destapant i descobrint el que sigui, que en aquest país impera l'estupidesa. Però ben vist és un honor que un estat supremacista i una societat anorreada no reaccionin davant el talent. Salutacions d'un que admira la seva contribució. Que també ho sàpiga, malgrat tot.
I al meu oncle que era molt bru també li deien el moro. ¿I?