Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 17-06-2019  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
1820 lectures

Quatre barres al port de Boston

En el decurs d’unes vacances als Estats Units, En Jordi Guimet veu una bandera catalana en una nau històrica al port de Boston i mira d’explicar-nos-en el perquè

L’any passat vam anar a Boston (Massachusetts), als Estats Units, de vacances. Passejant pel port, em va sorprendre la meva néta dient-me emocionada que havia vist la nostra bandera al costat d’una nau: era la senyera de les 4 barres en un dels cinc màstils que fan honor a la nau «Constitution», fondejada al port.

Aquesta nau negra i extraordinàriament forta, construïda i botada al 1797 en aquell  mateix port, va rebre el seu nom per voluntat del President George Washington, que l’anomenà així en honor a la Constitució dels Estats Units d’Amèrica del 1789. Amb el seu casc de fusta molt dura i un aparell amb tres màstils és, actualment, la nau més antiga que encara està en actiu i totalment operativa a tot el món.



 

 

Inicialment, aquesta nau va ser assignada per brindar protecció als vaixells mercants dels Estats Units durant la Quasi-Guerra amb França, i lluitar contra els pirates otomans durant la Guerra de Trípoli. No obstant això, el «Constitution» és més famós per les seves accions durant la Guerra de 1812 entre els Estats Units i Gran Bretanya, quan va capturar nombrosos vaixells mercants i va vèncer cinc vaixells de guerra de Gran Bretanya: l’HMS Guerriere, l’HMS Java, l’HMS Pictou, l’HMS Cyane i l’HMS Levant. A la batalla amb el Guerriere, la nau es va guanyar l’àlies d’«Old Ironsides», així com el respecte i l'afecte públic que en moltes ocasions la van salvar de ser desmantellada.

Aquesta fragata que ha servit activament els Estats Units a través dels anys, com a nau insígnia en els esquadrons del Mediterrani i de l'Àfrica, va navegar al voltant del món al 1840. Durant la Guerra de Secessió va servir com a nau escola de la llavors Acadèmia Naval dels Estats Units; al 1878 va transportar obres d'art i presentacions industrials a l'Exposició Universal amb seu a París. Retirada del servei actiu al 1881, va seguir servint com a Nau de Recepció fins al 1907, que va ser designada com a Museu. Al 1931 va iniciar un recorregut que va durar tres anys i va cobrir 90 ports. Al 1997 va tornar a navegar pel seu propi esforç com a part de la commemoració del seu 200è aniversari.

Dit això, vull ara comentar, d’altra banda, que, des de final del segle XIII, amb els almogàvers d’En Roger de Llúria, els territoris de la Confederació Catalana es van ampliar amb la conquesta i domini de la Mediterrània, i van arribar fins al Comtat de Neopàtria, a Grècia. L’illa de Malta, donada pel comte-rei als Santjoanistes (Hospitalers), feia de tancament entre Sicília i la costa africana –una protecció important en front del gran enemic otomà des del segle XV– i els seus pirates refugiats a Trípoli, que atacaven les naus que volien entrar al nostre mar.

Governant En Thomas Jefferson, la força naval nord-americana, per defensar la seva flota comercial que passava davant de les costes de Trípoli, va atacar les ciutats on es trobaven els pirates otomans (Trípoli, Alger i Tunis), que els exigien pagament de tributs. Es convertí en la primera guerra barbaresca, també dita de Trípoli, que durà del 1801 al 1805.

El cartell de davant el vaixell justifica la presència de la quatribarrada com a ensenya d’un Tercer Esquadró de la Mediterrània que va donar suport als Estats Units en aquella guerra. En primer lloc, jo no tenia clar el motiu de portar aquesta bandera, perquè al 1801 Sicília i Nàpols ja estaven en poder dels Àustries. Però les investigacions del bon amic Joan Canadell ens aclareixen el tema quan ens explica que l’East Indian Company (EIC), fundada a Anglaterra a l’any 1600 per 215 nobles, polítics i “burgesses” amb noms catalans –una empresa clau per a l’economia anglesa i que va arribar a implicar la meitat del comerç mundial–, portava la bandera amb 6 barres vermelles i la creu de Sant Jordi. Era considerada la primera flota anglesa, perquè la Royal Navy, la marina reial del Regne Unit, no es va crear fins a principis del segle XVIII.





Així, doncs, arribo a la conclusió que la marina dels Estats Units era ajudada en aquella guerra de Trípoli per la marina anglesa, la constituïda per catalans que utilitzaven la senyera i per això segueix onejant al port de Boston en honor a la nau «Constitution».

Resumint: uns protestants catalans van ser expulsats de Catalunya al segle XVI. Van constituir l’East Indian Company a Anglaterra quan al país encara no hi havia armada reial. Va ser la primera companyia que va operar en transport i lluites amb la quatribarrada com ensenya i va participar a la guerra de Trípoli al costat de la nau americana més antiga. I, amb aquest record, la tenim aquí onejant.

Jordi Guimet

 

 

 

 

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Alvaro Prim
    19-06-2019 18:03

    Según Esta Web: https://www.crwflags.com/fotw/flags/ly_trip.html y traducido del inglés:

    De una nota de L. Philippe en Franciae Vexilla #15/61, septiembre de 1999. Su fuente es:
    "Una carta de 20 de diciembre de 1818 del cónsul de Francia en Trípoli de Barabrie[de Barberia], con una placa a color, ahora guardada en el archivo 3JJ434 en la sección naval de los Archivos Nacionales Franceses."

    Trípoli fue conquistada en 1551 por los turcos de Soleiman el Magnífico. En 1710, el gobernador Ahmed el Karamanli fusionó las tres provincias de Tripolitany, Cyrenaique y Fezzan y creó un principio hereditario (Regencia de Trípoli), concedido por Constantinopla en 1727. El 1 de junio de 1835, Turquía se deshizo de los Karamanlis y sometió de nuevo el área a su administración directa, por medio de un pasha (o gobernador).

    Las banderas de la era Karamanli tienen siempre un número desigual de franjas horizontales, alternativamente rojas y amarillas. Las banderas de la Regencia de Trípoli se izaron en fuertes y barcos armados en Trípoli, Bengasi y Derna. Las insignias civiles eran de color rojo claro, similar a la insignias civiles del Imperio Otomano.

    Las ilustraciones muestran.banderas de 5 a 13 barras amarillas y rojas alternativamente



  2. Rafel Massó i Parès
    19-06-2019 16:49

    La bandera catalana sols podia esser utilitzada per el rei. Donçs el rei Ferran va fer un edicte prohibint usar-la. I les de tres pals donades en concessió per el rei a membres de la reialesa.
    En quand a la guerra de Barberia; hem de tenir en compte que mols habitants de ses illes, Valencia i Catalunya varen anar a viure a Alger i Oran; en aquesta darrera hi ha un barri amb noms catalans dels carrers.La mare d'En Camus era catalana.

  3. Alvaro Prim
    18-06-2019 18:29

    En el cartel titulado Flags at Sea del que aparece una foto en el articulo , la bandera cuatribarrada tiene el nombre de Tripolitan Ensign ( Bandera de Trípoli ) y viene acompañada de un texto cuya traducción del inglés es:

    "Como buque insignia de la tercera escuadra del Mediterraneo , el USS Constitution tomó parte en la Guerra de Berbería (1801-1805) contra Trípoli cuyos barcos llevaban esta bandera."

    Aquí se ve más grande

    https://havervwillroam.weebly.com/uploads/4/7/0/2/47029855/img-0413_orig.jpg

    Como vemos no se corresponde con el sentido que le ha dado el autor del articulo y por tanto la hipótesis del articulo no parece correcta.



  4. Santo Job
    18-06-2019 10:10

    Vamos a ver, esto no es serio.
    Para empezar, eso no es una cuatribarrada, sino una tribarrada, y no sigue el patrón ordinario de las banderas de la Corona de Aragón (palos o fajas de gules en campo de oro) sino que están al contrario luciendo oro sobre gules.
    Segundo, la Easter India Company no la fundan unos catalanes protestantes, sino el inglés John Watts y su socio George White bajo patronato real en el siglo XVI, ya casi rozando el XVII.
    La Royal Navy no es del siglo XVIII, sino del XVI, aunque se puede considerar como fuerza permanente y estable desde mediados del siglo XVII bajo el rey Carlos II Estuardo.

  5. Redacció
    17-06-2019 22:39

    Senyor JordiB, hem esmenat les errades. Moltes mercès per avisar-nos.

  6. JordiB
    17-06-2019 21:07

    Les ciutats no són Algèria i Tunísia, sinó Alger i Tunis.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17805 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]