Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Cal tractar amb cura les històries velles; s'assemblen a roses marcides que es desfullen al mínim contacte."
Selma Lagerlof
ARTICLES » 05-02-2015  |  PROJECTE SERVENT
7214 lectures

Qui va escriure el «Quixot»?

En Ferran Mozas es fa ressò del llibre d'En Francis Carr «Who wrote Don Quixote?», que posa en dubte que el «Quixot» fos escrit en castellà

Portada del llibre d'En Francis Carr

Una de les moltes línies de recerca dels investigadors de l'Institut Nova Història és sobre el Quixot i Cervantes: de fa temps mostren multitud d'indicis, evidències i, fins i tot, documents (la partida de naixement falsificada de Miguel de Cervantes), que mostrarien que el Quixot es va escriure en català i que, en realitat, ho va fer el xixoní Miquel Sirvent.

Miguel de Unamuno a la Vida de Don Quijote y Sancho sembla que nega a Cervantes, creativament parlant, la capacitat per escriure una obra com el Quixot, quan redueix l'autor a “mero instrumento” que Dios mandó al mundo “para que escribiese el Quijote” i, perquè, a més, el considerava un “genio temporero” (és a dir casual, sense continuïtat). El grau de dubte d'Unamuno sobre la capacitat del suposat Cervantes per escriure el Quixot (que mostra fent una recargolada exposició, en dir que en realitat el mateix Quixote es va embolcallar en l’escriptor fictici Cidi Hamet Benengueli per dictar a Cervantes aquella obra mestra), queda també reflectit en el comentari “Cide Hamete Benengeli no és un puro recurso literario, sino que encubre una profunda verdad [...] rayana en el milagro [...] de que esa historia se la dictó a Cervantes otro que llevava dentro de si”. És a dir, i en resum: que Unamuno pensa, i ho expressa mitjançant diversos recursos literaris, que el Quixot es vehicula per mitjà de Cervantes, però no és ell qui en realitat l’ha concebut.

Però també de fora de les nostres fronteres existeixen dubtes raonables i fonamentats sobre l'autor i la llengua del Quixot: el llibre “Who wrote Don Quixote?” (Qui va escriure el Quixot?) del britànic Francis Carr, editat per Xlibris Corporation l'any 2004. L'autor, a banda d'altres càrrecs i funcions, va dirigir durant quaranta anys el Shakespeare Autorship Information Centre.

El llibre documenta i fonamenta multitud de referències, ressenyes, dades comparatives, dades biogràfiques, textos i autors contemporanis i arriba a la conclusió que Don Quixote no es va escriure ni en castellà ni per Miguel de Cervantes. Com sigui que argumenta, de forma raonable, que la primera traducció del Quixote en anglès estava enllestida només 40 dies després de l'aparició de la primera (teòricament) edició del Quixote en castellà, conclou que és impossible que en tant curt període de temps el llibre arribés a Anglaterra, es llegís i revisés i es traduís; i dedueix, per tant, que el llibre ja estava escrit, en una altra llengua, abans de la primera edició en castellà. Naturalment, en no conèixer a fons i en tota la seva extensió el problema que la censura i la Inquisició ocasionaven al català i als escriptors en català, això el porta a firmar que, per tant, és del tot lògic que el llibre s'escrivís en anglès; i fa la hipòtesi que l'autor real podria haver estar Sir Francis Bacon; i aporta, argumenta i raona tota una sèrie d'indicis que apuntarien en aquesta direcció.

No és la intenció d'aquest escrit abordar els aspectes que poden coincidir i els que poden divergir amb les teories dels investigadors de l'Institut Nova Història; ni tampoc no és la de fer un resum exhaustiu del llibre; però sí que és possible mostrar al lector la translació d'algunes petites parts, i significatives, del llibre de referència, que puguin moure, com a mínim, a la curiositat per la seva lectura (en anglès, ja que no es coneix que hi hagi traducció catalana).

Així, a la primera pàgina introductòria, En Francis Carr escriu:

Quina evidència hi ha que Miguel de Cervantres va escriure "El Quijote"? No hi ha cap manuscrit, lletra, diari, testament, document, que provi que ell va escriure aquesta obra mestra. No hi ha cap retrat, ni tomba, ni registre de cap pagament por "Don Quijote", malgrat que es va fer popular a Espanya i a l'estranger durant la seva vida”; i referma: qui va escriure "El Quixot”?.

I a l'”Epíleg” subratlla:

Hi ha, però, alguns errors sorprenents de Don Quixot, que no haurien estat realitzats per un espanyol catòlic. Aquests van ser assenyalats per Charles Jarvin a la seva traducció del 1801, sense cap suggeriment que l'autor no va ser Cervantes. En la part 2, capítol 11, es fa referència a la festivitat de Corpus Christi, que es produeix quan Don Quixot es troba amb el grup de còmics ambulants. Si la primera aventura del nostre heroi va tenir lloc al juliol, aquest incident ha d'haver estat a l'octubre, com Jarvis deixa clar al seu Plan and Duration of the Whole Fable. Un autor espanyol hauria sabut que la celebració del Corpus Christi se celebra al maig o juny. En el capítol anterior, Don Quixot i Panza després de deixar el Toboso, prenen la carretera de Saragossa, però els esdeveniments que segueixen es troben al sud del Toboso, mentre que Saragossa es troba dues-centes cinquanta milles al nord-est. Al capítol 29, els nostres dos herois cavalquen des de la plana de la Manxa cap al riu Ebre en cinc dies, un viatge de més de dues-centes milles. Cada dia el pobre Rocinante i el ruc d'en Sancho han de cobrir quaranta milles! I quan Don Quixot passa tres dies amb una banda de lladres, abans d'entrar a Barcelona, se'ns diu que això va ser en la vigília de Sant Joan. Aquest esdeveniment ha d'haver tingut lloc a finals de novembre, però el dia de Sant Joan és el 24 de juny”.

I també:

Com diu Vladímir Navókov a les seves Lectures de Don Quixot, Cervantes no sembla bon topògraf. L'entorn de fons canviant de Don Quixot és ficció. Amb les seves absurdes posades plenes de semblances dels llibres de contes italians i les seves muntanyes absurdes plenes de poetastres enamorats disfressats de pastors d'Arcàdia, la foto que Cervantes pinta del país és tan veritable i típica de l'Espanya del segle XVII, com Santa Claus és veritable i típic del segle XX al Pol Nord. De fet, Cervantes sembla saber d’Espanya tan poc com Gogol del centre de Rússia. Si examinem topogràficament les excursions de Don Quixot, ens enfrontem a una confusió espantosa. Al llarg d'aquestes aventures hi ha una multitud d'inexactituds monstruoses. L'autor evita les descripcions que, si fossin personals, podrien ser verificades. Fins que arribem a Barcelona, hom no troba una senzilla descripció correcta d’una ciutat o un riu.

Per acabar reblant:

Una altra indicació de l'autoria no espanyola [en tota la citació de l'autor anglès cal entendre «espanyola» per «castellana»], es produeix a la part 2, capítol 29, quan Don Quixot i Sancho pugen a bord d'un petit bot que es troben lligat a un arbre, i naveguen lentament pel riu Ebre. El nostre heroi diu que, "segons els espanyols", saben quan han creuat la línia equinoccial. Això un espanyol no li ho diria a un altre, ni en la vida real ni en una novel·la escrita per un autor espanyol”.

Així, doncs, el fet que, a banda dels indicis fonamentats que apunten els investigadors de l'INH, d'altres veus autoritzades expressin, en diversa mesura, dubtes sobre l'autoria, la llengua i les circumstàncies del Quixot, no fan més que reforçar la línia del projecte per acabar identificant qui, realment –i en quina llengua, en quin país i en quin moment– va escriure el Quixot.

Ferran Mozas




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. JR
    08-06-2019 13:05

    Perdoneu la meva ignorància abans de res. Algú ha estudiat lluis Vives ??. Va estar en la cort d'Enric VIII i per tant dominava tant l'anglès com el català. No podia estar darrere de Miguel de Cervantes y Shakespeare , l'erudit lluis Vives ??

  2. JR
    08-06-2019 12:59

    Perdoneu la meva ignorància abans de res. Algú ha estudiat lluis Vives ??. Va estar en la cort d'Enric VIII i per tant dominava tant l'anglès com el català. No podia estar darrere de Miguel de Cervantes, l'erudit lluis Vives ??

  3. JR
    08-06-2019 12:43

    Shakespeare y Cervantes. Francisco Calero

    En la presente obra Shakespeare fue Cervantes se defiende que el corpus «shakesperiano» y el Quijote fueron escritos por el mismo autor, Juan Luis Vives, ya que ni Shakespeare ni Cervantes pudieron escribir esas obras, llenas de erudición clásica...

  4. Miquel Izquierdo
    11-11-2016 13:16

    Vull aprofitar per agrair la tasca que de redacció del llibre que va fer En David Puig, enviat per Llibres de l'Index.
    Vaig fer l'esquema de què volia, vaig passar-li més de tres-centes fonts agrupades per temes perquè es documentés i més de quatre-centes cites directes.
    Va començar a enviar-me esborranys, els comentàvem i es feien els canvis necessaris.
    També a Josep Maria que un cop rebut l'esborrany final va introduir uns canvis per a una millor comprensió.
    Vaig tenir llibertat total per poder fer arribar les meves recerques a tothom.
    Agraït de debò.

  5. Miquel Izquierdo
    10-11-2016 00:19

    Bona nit Lluís, de moment es tractava de donar a conèixer les recerques que havia fet i que Josep Maria Orteu, de Llibres de l'Index, en adonar-se va dir que "això s'havia de publicar", és el que vam fer.

    Avui dia, passat un any, ja puc provar, documentalment, que William Shakespeare, Miquel Sirvent i Miguel de Cervantes quadren gràficament i fonèticament aleshores en els mateixos documents.

    Al llibre ja quadraven gràficament i fonèticament Miquel Sirvent i Miguel de Cervantes i fonèticament Shakespeare, Cervantes i Sirvent.


    La probabilitat que Miquel Sirvent i Miguel de Cervantes quadrin per casualitat gràfica i fonèticament és molt, molt, molt baixa... Però que a més ho facin amb William Shakespeare...pràcticament impossible.

    Com també ho és que a la mateixa data, que foren enterrats Cervantes i a qui representava Don Quixot, morí William Shakespeare.

    El 23 d'Abril, Sant Jordi, patró de Catalunya i Anglaterra, una altra casualitat.

    En cinc segons, de les dues hores de la teva conferència, vas donar la dada que em feia falta quadrar una xifra, que encara que fos molt petita, desquadrava pe un. Altres aportacions teves m'han servit per ampliar la base de dades.

    Continuem fent Via.

  6. Lluís
    08-11-2016 22:45

    Ep Miquel,

    no he entès res del que m'has explicat. No veig cap coincidència gràfica o fonètica entre "William Shakespeare, Miquel Sirvent i Miguel de Cervantes". Tampoc sé què et vaig solucionar en cinc segons, ni sé què és el que no quadrava per un.

  7. Miquel Izquierdo
    31-10-2016 19:19

    Bona tarda Lluís, es tracta sobretot de rigor, si un terme quadra i té sentit, doncs ho té.

    Un altre exemple portava més d' un any darrere un quadre, era convençut que havia de ser, era una xifra baixa i desquadrava per un, no entenia pas per què. Era lògic, tenia tot el sentit, desquadrava per un però.

    De cop i volta a la teva ponència d'aquest estiu a Montblanc en cinc segons, l'he tornada a veure per internet...en cinc segons em vas donar la resposta.

    Vaig comprovar que la dada que havies donat era correcta, perdona, no es tracta de desconfiança és el mètode, vaig veure que si i som-hi ja ho tenim.

    I no és pas un de poc important, ja et dic portava un any i mig.

    Quina possibilitat hi ha, que documentalment, William Shakespeare, Miquel Sirvent i Miguel de Cervantes quadrin aleshores grafica i foneticament?

    Això no surt al llibre ni a la conferència.

  8. Lluís
    31-10-2016 17:34

    Bé, dius "és quasi impossible", però val la pena quantificar-ho. Una possibilitat entre 50 és quasi impossible, per exemple? Sense quantificar-ho, hi haurà gent que es pensarà que es tracta d'una possibilitat entre mil, o una entre un mil·lió. No és pas tant.

    Parlo exclusivament de les sumes de valors de lletres, això sí. Si hi ha altres coincidències, perfecte. Però pel poc que he calculat, les coincidències de sumes per mi no són "quasi impossibles".

    I disculpa'm, però no he llegit pas el llibre. Només he vist la conferència de youtube.

  9. Miquel Izquierdo
    31-10-2016 13:03

    Benvolgut Lluís el tema no és únicament de coincidències, és de les coincidències exactes amb els que els erudits diuen que són.

    El llibre va sortir fa uns mesos, i reflecteixen les recerques fetes fins a l'any passat.

    Amb Shakespeare, per exemple els erudits apunten que un dels personatges és una paròdia d'una persona real, assessor de la reina, que li va encarregar que fes un comte.

    Li va posar un nom, en adonar-se la reina li fa canviar automàticament.

    Quadra exactament el personatge amb la persona real a qui es ridiculitza.

    Li canvia el nom pel qual ens ha arribat avui dia.

    No es pot estar però, i saps que fa?, quadra el nou nom amb la persona real a inrevés com Filis i l'Elena de Lope.

    Persones, llocs i personatges que els entesos diuen que són,

    De totes mides, fins a 221, unes quantes desenes actualment,

    Les meves recerques actuals, en 40 àmbits diferents, no solament l'alfanumèric maçònic de finals del XVI, ens donen avui dia més de 200 coincidències.

    Quadrar persones i xifres no és fàcil, que quadrin persones i xifres amb la persona que ha de ser és quasi impossible.

    Que quadressin i no l'enxampessin, és la Màgia d'En Miquel.

  10. Lluís
    31-10-2016 10:24

    Ah, per descomptat aquestes que he dit serien les probabilitats de coincidència de paraules agafades a l'atzar. Si a més hi sumes el factor que no són a l'atzar (només ensenyes les combinacions una mica coincidents), les probabilitats que les coincidències que ensenyes coincideixin encara són més altes. :)

  11. Lluís
    31-10-2016 10:19

    Hola Miquel,

    amb el mètode que fas servir de sumar el valor de lletres de les paraules, les probabilitats de coincidència no són baixes. Primera, en paraules de longitud mitjana difícilment tindràs una suma superior a 100, així que la probabilitat de coincidència de dues paraules és com a molt poc de 1/100.

    Si comptem que la combinació de consonant/vocal té certs patrons (poques consonants seguides, una vocal per síl·laba, etc.) i que hi ha lletres més probables que altres, a cop d'ull m'imagino que això puja la probabilitat de coincidència a 1/50 o més.

    Si a més tractes paraules curtes, com aquestes de 5 lletres, la probabilitat de coincidència encara és més alta, potser a més de 1/25. I si a més t'agafes a que els resultats amb xifres invertides també valen, aviat estarem a 1/10 o potser a la mateixa probabilitat d'encertar una tirada de dau.

    Una estona miraré de preparar càlculs de probabilitat més exactes, a veure què em surt. Estic encuriosit per veure a quines probabilitats de coincidència arribaria.

    Atentament,
    Lluís.

  12. Miquel Izquierdo
    30-10-2016 17:14

    Jordi Bilbeny /Apunts sobre l'estrena de Lope (de Vega) 08-09-2010 "Filis apareix com el nom secret de la dama a qui van destinats els seus versos. Un nom en clau en la mateixa línia que els trobem a la poesia amorosa d'Auziàs March. Són poemes, els d'En Lope, en el més pur estil trobadoresc” https://www.inh.cat/articles/Apunts-sobre-l'estrena-de-Lope-de-Vega-

    Alonso Zamora Vicente / Lope de Vega : su vida y su obra
    "Parece que, al regreso de la expedición a las Azores, Lope se enamoró rendidamente de Elena Osorio. No es probable que sea éste el primer amor10, pero la pasión de Lope por Elena fue intensa, vehemente. Lope no escatimó los elogios ni los poemas, —43→ que podrían constituir un verdadero Cancionero amoroso. Elena es siempre designada bajo el nombre de Filis” http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/lope-de-vega---su-vida-y-su-obra-0/html/ff6cd9f4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_27.html

    Christian Mielost De los amores de Lope de Vega y del amor en general. lunes, 14 de febrero de 2011
    "Y es entonces cuando conoce al que será su primer y gran amor de su vida, ese amor que nunca llegará a olvidar haciendo buenas las palabras de Charles Etienne "siempre volvemos al primer amor". Ella se llama Elena Osorio, aunque en sus poemas la llamará "Filis" , separada del también actor Cristóbal Calderón e hija del empresario teatral Jerónimo Vázquez” http://chrismielost.blogspot.com.es/2011/02/de-los-amores-de-lope-de-vega-y-del.html


    FILIS 53..35 ELENA

  13. Pilu
    10-09-2016 16:27

    Déu n'hi do!!!

  14. Miquel Izquierdo
    04-09-2016 09:52

    Qui va escriure el «Quixot?

  15. Miquel Izquierdo
    03-09-2016 04:55

    Hola ´sóc Miquel Izquierdo, autor del llibre "Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent l'escriptor emmascarat", amb l'objectiu de començar a aclarir "Who wrote Don Quixote" reprodueixo un correu que vaig enviar als meus amics i coneguts on els feia arribar l'enllaç d'una conferència que vaig donar a Bellaterra el Juliol passat.


    "Vídeo de la conferència Shakespeare era Cervantes, i Cervantes i Shakespeare eren Joan Miquel Servent, de Xixona (Alacant)

    Perdoneu la dicció, és la primera amb sala plena i el micro capta solament la meva veu i el so d'ambient no surt.

    La següent va ser millor. De mica en mica.

    Una abraçada."


    És ben cert, amb l'experiència milloraré; ara sóc memoritzant les paraules a dir a les plantilles del poweR, per dues presentacions que faré aviat a Xixona i Palma.

    El contingut ho compensa amb escreix però.


    Aquí teniu l'enllaç.

    Un consell, agafeu unes crispetes i gaudiu de l'espectacle.



    https://www.youtube.com/watch?v=ZO69GED_4qc&feature=youtu.be



  16. jaume carreras laserra
    13-02-2015 16:10

    A l'epíleg, veig un error de Francis Carr, quan escriu que el fet succeí a finals de novembre, i sant Joan és el 24 de juny, no vec que Servent errés, Joan, originariament en soropter volia dir "Porta", les porte de la vida i de la mort, els solsticis d'estiu i d'hivern, que el cristianismo/catolicisme amb les seves censures i manipulacions de la història han convetit en el naixement del Jesús, pert tant pot ser que fos a prop del Sant Joan [d'Hivern],

  17. Arnau Mir de Tost
    12-02-2015 18:41

    Marc: No tampoc. Jo només he fet un comentari sobre el que s'escriu en aquest apartat de comentaris, no sóc historiador ni res de semblant, només he argumentat en funció del que veig que dieu als comentaris els que es veu que si que enteneu. Particularment, no acabo d'entendre, perquè el llenguatge és una mica enrevessat, si defenses les tesis de que efectivament el Quixot es va escriure en una altra llengua que el castellà, però no comparteixes la metodologia; o no comparteixes aquest argument de la catalanitat de l'obra. En tot cas, els investigadors de l'INH han aportat prou indicis, evidències o documents (la partida de naixement falsa de Cervantes, per exemple) ,que el castellà no era la llengua original del Quixot (només cal rellegir-lo i trobar centenars d'expressions en castellà que no tenen cap sentit excepte que siguin una mala traducció cel català) i que es pot documentar molt millor en Miquel Sirvent (que té relació amb Barcelona, és de família culta i d'escriptors, i les seves dades biogràfiques coincideixen amb les suposades d'en Cerventes) que el suposat Miguel de Cervantes.

  18. Marc
    12-02-2015 17:16

    Arnau: NO.

    I, a més, que algú mostri les seves reserves per que fa a l'autoria de l'obra, no té cap rellevància. És una simple anècdota. El que importa són els indicis del context històric que pertany a l'obra; la llengua; la comparació entre la biografia de Bertran i la del suposat "Cervantes", etc i d'això en teniu força cosa recollida.
    Crec que és contraproduent aquesta mena d'interpretacions que l'únic que mostren són les vostres insuficiències. Jo us he ajudat amb el poc que sé per tal de suplir-les en aquest cas. Si persistiu en interpretar-ho com ho fas, el que es fa patent és que el que preval és la tesi, que endreçeu els elements objectius per tal que casin amb la tesi de fonts i això és delirant.

  19. Arnau Mir de Tost
    08-02-2015 18:00

    Potser aquestes dues interpretacions no són tan diferents: si Déu xiuxiueja a l'orella de Cervantes el que ha d'escriure i aquesta "informació" permet escriure el Quixot i esdevenir geni, potser Unamuno està dient, justament, que sense aquesta intervenció divina, el Cervantes oficial, aquell el perfil del qual no encaixa amb tal obra magna, és geni per gràcia divina i no per formació pròpia ?. Ara bé, en el marc global dels dubtes (Carr, Unamuno, Mandado), un perfil com el dibuixat per aquest darrer al seu llibre "El Quijote va esborrar El Quixot", no evitaria que Miquel Sirvent necessités de cap intervenció sobrenatural per a escriure El Quixot ?.

  20. Marc
    07-02-2015 19:46

    Permeteu-me un apunt. La interpretació que feu del que diu Unamuno em sembla errada. Heu de tenir en compte que Unamuno és un autor molt influït per Schopenhauer, com de fet bona part de la seva generació. Schopenhauer, al seu torn, segueix la doctrina kantiana sobre la naturalesa del geni. Kant defineix la noció de geni per primera vegada a la Crítica del Judici. El geni és "la capacitat natural innata mitjançant la qual la naturalesa dóna la regla a l'art". El que diu Unamuno al fragment que comenteu és exactament això. Aquest altre que xiuxiueja a l'orella de "Cervantes" és Déu. Per tant, el que s'està dient és que "Cervantes" és un veritable geni. En cap cas Unamuno, a parer meu, pensa en res relacionat amb l'autoria de l'obra en el sentit que comenteu.

  21. Ferran Mozas
    06-02-2015 11:45

    Carr es refereix al passatge on El Quixot li diu a Sancho, dins d'un estrambòtic i recargolat discurs "quixotesc? (on parla d'astrolabis, Ptolomeu, els pols, graus i el globus d'aigua de la Terra): "sabràs, Sancho, que los españoles y los que se embarcan en Cádiz para ir a las Islas Orientales, una de las señales que tienen para entender que han pasado la línia equinoccial...?(Don Quijote de la Mancha. Parte segunda; capítulo XXIX. Salvador Ribas Editor. 1880). És a dir, és una llicò que el Quixot dóna a Sancho en el context d'un viatge per l'Ebre per explicar (que al pobre Sancho només fa que desorientar) on són, per on van i quan els manca per arribar. I Carr el que fa és , justament, agafar la frase on relaciona la línia equinoccial amb el que pensen els espanyols, en què el Quixot parla dels espanyols com ells, i no com a nosaltres, per a argumentar que si el quixot parla dels espanyols com ells, és que ell i Sancho no ho són.

    Per cert, cal dir que la primera referència per mi coneguda que em va moure a llegir aquest llibre de Carr, es troba en l'article extens escrit per en Lluis Maria Mandado en maig de 2014 (http://www.inh.cat/articles/L%27original-del-Quixot-no-era-en-angles,-sino-en-catala)

  22. Pere Blavet
    05-02-2015 21:41

    L'autor de l'article podria tornar a explicar aquest fragment?


    El nostre heroi diu que, "segons els espanyols", saben quan han creuat la línia equinoccial. Això un espanyol no li ho diria a un altre, ni en la vida real ni en una novel·la escrita per un autor espanyol?.


    Costa d'entendre.

  23. Andreu Marfull-Pujadas
    05-02-2015 20:30

    El relat que posà fi al somni del gentil home conegut com el Quixot es situa a Barcelona, una nit de Sant Joan. L'escena va ser un desafiament, entre el Quixot i el cavaller de la Blanca Lluna, amb una mitja lluna blanca a l'escut qui afirmava que la seva enamorada era més bella que Dulcinea. En aquell moment del llibre el Quixot es disposava a agafar un vaixell per iniciar una nova aventura, però el frenà el cavaller de la Blanca Lluna. El fet és que el Quixot va perdre el combat, i, honorablement, el cavaller vencedor va respectar l'admiració del Quixot per la bellesa de la Dulcinea, però li demanà que tornés a casa, i aquest tornà acceptant que la seva enamorada havia estat imaginació seva. En aquest punt hi ha quatre elements que donen cos a diferents singularitats a tenir en compte.
    El primer el paral?lelisme apareix entre la lluita de dignitats femenines i el dualisme cristià/islàmic entre les figures de Maria Magdalena i A'isha, esposes dels profetes Jesús i Mahoma, respectivament. Si el paral?lelisme existeix val a dir que l'arrel, la veritable, simbòlicament, és la segona, la vencedora del duel tingut lloc a Barcelona, una nit de Sant Joan.
    El segon el fet que li dóna cos és que la seu de l'Orde de l'Hospital (de Malta) a Castella i Lleó durant l'Edat Mitjana era l'Alcázar de Consuegra, a la Manxa, una terra de molins, terres que rememoren l'absurd enfrontament entre el Quixot i els molins vistos com a moros gegants.
    El tercer és la descripció que, gairebé al final de la segona part del llibre, es fa de Barcelona, amb una clara referència a la seva tradició hospitalària. Diu, al Capítol LXXII, referint-se a Barcelona,
    "Arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos, i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa única."
    El quart és el nom (simbòlic) que Miguel de Cervantes dóna a l'autor de les dues parts del Quixot: Cide Hamete Benengeli. Aquest nom és molt interessant, ja que no només surt un nom turc i el mot GELI, sinó que l'escut del Cervantes és un cérvol, com el cérvol és el símbol de Sant Gil, fundador de Sant Geli. És més, de fet, diversos estudiosos d'aquesta etimologia indiquen que Benengeli, apart d'assimilar-se a bon àngel, vol dir fill del cérvol, però en àrab. Sant Geli és la seu principal de l'Orde de l'Hospital (de Malta) a l'Europa Occidental durant l'Edat Mitjana, i aquesta ciutat es troba a l'antiga Septimània, d'on era també el castell de Rennes le-Château, d'on provenen els documents que han estimulat el mite de Maria Magdalena com a filla de Jesucrist i la novel?la/pel?lícula "El codi da Vinci".
    En qualsevol cas, el llibre segueix estant ple de misteri, i per això és considerat el segon llibre és estudiat del món després de la Bíblia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18061 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]
Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]