NOTICIES » 12-12-2013 | CENSURA I LA MANIPULACIó
3763 lectures
|
Ràdio Arenys entrevista En Jordi Bilbeny arran del polèmic simposi 'Espanya contra Catalunya'
En Jordi Bilbeny dóna la seva opinió sobre el simposi "Espanya contra Catalunya".
Escolteu l'entrevista fent clic aquí:
versió per imprimir
Francesc, no me gusta corregir a nadie, pero he de decirte que un rey no dimite, si no que abdica. Creo que cometes un error historiográfico al no tener en cuenta la "polisinodia hispánica" de la Casa de Habsburgo en España, herencia, por otra parte, de la influencia catalano-aragonesa. ¿Recuerdas -si es que lo has estudiado- el "Consell d´Aragó" instituído por Fernado II de Aragón -el Católico- en el año 1494? Su autonomía no me parece cuestionable, y mucho menos, su supeditación al "Consejo de Castilla". Y perdona, no se a que te refieres cuando hablas de que Castilla absorvió a Navarra, País Vasco y a la Nación Catalana en el s. XIX. Precisamente el otro día estuve ojeando las actas preconstituyentes de la Constitución de 1837, en donde los diputados navarros afirman que quieren ser españoles, pero que se les reconozca sus fueros-tributarios... que han perdurado hasta la fecha de hoy con el nombre de "Concierto".
Lord, això d'Espanya com la coneixem ara es el resultat de la Guerra de Successió. Ara bé, aquesta Espanya a la qual invoques neix de dret amb l'entronització d'Amadeu I de Saboia el 1868. En efecte, aquest rei -que en Prim va anar a cercar per les cancelleries europees i que volia ser totalment constitucional i que en no deixar-li-ho ser l'oligarquia madrilenya va dimitir poc després després de l'assassinat del seu valedor- va ser el primer a anomenar-se "rey d'Espanya" i va encunyar moneda amb aquesta llegenda. De manera que per llei Espanya existeix des de fa 145 anys. Amb tot, la tendència a entendre Espanya a partir sobretot del teritori castellà era aquesta des de Felip II. Però des de Catalunya hi ha queixes al segle XVI (Cristòfor Despuig) i des de Portugal també. I és que els portuguesos durant els segles XVIII i XIX, es queixen, com el dramaturg Almeida Garret, que Castella s'hagués apoderat del nom d'Espanya. Tant els portuguesos com els catalans sabien que aquesta denominació era un concepte geogràfic.Però la realitat és que els Països de la Nació Catalana van passar a ser governats pel Consejo de Castilla, tal com havia propugnat el comte-duc d'Olivares.De manera que en realitat això d'Espanya no és sinó Castella i conquestes peninsulars. I encara ara hi ha perfecta consciència d'això. Les Corts de Madrid, per exemple. Allí hi apareixen els noms dels capitostos constitucionalistes comuneros Padilla, Bravo i Maldonado, castellans. I ningú més. Altrament, aquesta setmana he vist una imatge que val més que mil paraules. Els uixers de las Cortes de Madrid -per cert a l'avinguda Castellana, 3, la qual cosa no és casual- van uniformats amb l'emblema de Castella i Lleó. Res de la nació Catalana i Aragó. Res de Navarra i el País Basc, Tota una declaració d'intencions, em sembla a mi.... I deixo de banda el mapa que corre per la xarxa fet al segle XIX en el qual es veu una Castella a assimilar que resulta ésser Navarra, el País Basc i els estats de la Nació Catalana. És a dir, que això de ser espanyol és des del XVIII en realitat ser castellà. I, evidentment, una immensa majoria de catalans, valencians i balears no hi estem gens d'acord, cosa normal, perquè a ningú li agrada estar sotmès a un altre.... per dret de conquesta i repressió ferotge. A tu et sembla, Lord, que ens ha d'agradar això d'Espanya, vist com ha evolucionat el significat del terme? Salutacions.
Ei Jordi; hi ha un reproductor que necessita un plugim d'Adobe Flash al navegador, sota el "feu clic aquí". Si no tens el plugim, no ho veuràs.
A los naciona-listos os puede más vuestro ancestral odio a todo lo español que elaborar o argumentar un dsicurso con coherencia para lograr "vuestra" indepedencia. Delenda est Hispania!
Madrid s'ha quedat sense Olimpiades, sense Las Vegas y sense Catalunya
Tant en aquest programa de ràdio com en l'altre que teniu anunciat a la pàgina, encara no he trobat la manera d'entrar-hi. ¿On s'ha de fer clic? Ho he provat a tot arreu, i no me'n surto. ¿No podria ser que us faltés afegir-hi l'enllaç en algun punt?