Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La hist√≤ria s'assembla a un sord que contesta preguntes que ning√ļ fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 29-05-2013  |  PROJECTE LLEONARD
14806

Raphael de Urbina, Espa√Īol

En Felip Rodr√≠guez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el fam√≥s pintor de l'alt Renaixement Rafael d'Urbino era ‚Äúespanyol‚ÄĚ. √Čs un error? O √©s un text que es va escapolir de la censura oficial executada sobre la nostra cultura?

Al llibre "Plaza universal de todas ciencias, y artes", del Doctor Cristóbal Suárez de Figueroa, novament corregit i addicionat per aquesta impressió a Madrid, de l'any 1733, a partir de l'original del 1615 dedicat a Don Duarte, marquès de Frechilla, Villarramiel i Malagón, imprès a Madrid per Luís Sánchez; al "Discurs VIII de la matemàtica, i els seus professors", a la subdivisió I de la geometría, sector V de la pintura i, concretament, a la pàgina 525, on ens presenta En Rafael, es pot llegir:

"Rapha√®l de Urbina, Espa√Īol, que floreci√≥ en el siglo XVI. De quien dixeron haver excedido a todos sus antecessores, y no haver tenido sucessor igual: advierte Vasari, que naci√≥ en Viernes Santo del a√Īo de 1483. Y que muri√≥ en Vienes Santo de 1520, de solos 37 a√Īos: fue muy estimado de Julio II. Y Leon X. y sus obras son la admiraci√≥n de los Curiosos".

L'autor de la versió novament corregida i addicionada del llibre ens diu clarament que Rafael de Urbino és espanyol.

Felip Rodríguez

 




rafael_proves2






versió per imprimir

  1. Xavier
    18-07-2013 17:36

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. Alanis
    18-07-2013 06:34

    Probably Jordi hitoriador Bilbeny is best that ever existed in the northern Iberian septreional of penunsila. From my little london catlan forgive but I unco your blog and I have to say is "freedom for cata-Aragonese Crown." The English people are with you. Excuse me for the faults of ortografafia.

  3. Xavier
    17-07-2013 19:03

    Gerard. No veig als comentaris de l'article del Bosch que s'hagi desmuntat res, de fet en un altra entrada s'ha aprofundit m√©s sobre el tema -s'han mostrat les flors de Lis dels escuts dels Bosch catalans, s'han mostrat les contradiccions en els noms dels donants, s'ha demostrat que on m√©s Boschs existeixen √©s als Pa√Įsos Catalans i s'ha dit que, encara que el cognom Bosch sigui d'origen germ√†nic, si aquests germ√†nics van venir amb Carlemany i es van assentar al pa√≠s en aquells temps, el cognom Bosch √©s tan catal√† com qualsevol altre- i a l'entrada que tu recomanes que miri hi ha un comentarista que posa el llist√≠ telef√≤nic de Stuttgart, un altre que diu que el cognom √©s holand√®s i posa com a exemple el nom d'un poble i immediatament a continuaci√≥ un altre que diu que els Bosch venen de l'Alemanya. Res m√©s veig per ac√≠ que desmunti res./// Sobre el tema de la contrastaci√≥ jo ho veig completament a l'inrev√©s que tu. Precisament per les contrastacions que he fet jo dels personatges que m'han interessat dels que estudia l'INH veig que hi han motius per a tenir en compte els seus estudis i no siguis desagradable, si us plau. Jo ja veig que tu sols hi eres aqu√≠ amb afany destructiu. T'he posat la refer√®ncia d'un estudi publicat a revistes filol√≤giques i no has fet ni cas, la deixes de banda i segueixes amb la teva actitud. √Čs per aix√≤ que, per qu√® he de mostrar-te la meva opini√≥ dels personatges pels qui preguntes? Per a que te'n riguis de mi? Per fer mofa? Mira, he pensat en un primer moment en respondre’t un per un als personatges aqu√≠ estudiats i donar-te la meva opini√≥- segurament degut al meu coeficient intel•lectual, un altre amb m√©s coeficient en veure la teva actitud segurament t’enviaria a prendre pel sac a la primera que li faltessis al respecte- per√≤ no ho far√©, em limitar√© a dir-te la meva visi√≥ global del tema i que √©s la seg√ľent. La manipulaci√≥ de la hist√≤ria de Catalunya existeix –tu mateix ho has reconegut amb en Colom- amb l’intenci√≥ de crear un nou estat, Espanya, des de l’√≤ptica castellana i aquesta s’ha dut a terme des del poder de l'estat i la Inquisici√≥. Quan m√©s ens allunyem d'aquest poder, menys existeix aquesta capacitat manipuladora i l√≤gicament el trobar catalans falsificats. Per tant, per a mi, a la Europa dels segles XVI, XVII i XVIII, la gradaci√≥ d’aquest poder de manipulaci√≥ de m√©s a menys seria: 1er.- Les Espanyes (Portugal sols uns anys) i les col√≤nies d'ultramar. 2on.- La It√†lia sota el poder hisp√†nic i Flandes fins la seva independ√®ncia. 3er.- La It√†lia sota la influ√®ncia hisp√†nica i l’Alemanya i l’A√ļstria dels Habsburg 4t.- La Fran√ßa. 5√®.- L’Anglaterra. A m√©s, cal sumar a aquest afany manipulador per crear la Gran Espanya Castellana la tend√®ncia de tots el pa√Įsos al xovinisme de fer seus als artistes contemporanis d'una √®poca qualsevol i que han desenvolupat la seva carrera majorit√†riament en el pa√≠s en q√ľesti√≥ –sobretot si han triomfat-, encara que siguin forans./// Ara vols dir-me tu quina √©s la teva visi√≥ del tema i aix√≠ ens podem riure els dos?

  4. Francesc
    17-07-2013 17:38

    Però que no veus, Tomàs, que, aquí, el tòxic per malaltia d'odi i mentida, ets tu? Ja has trucat a l'Avui?

  5. Feliu
    17-07-2013 17:18

    Doncs a veure si és veritat i no "anyades nada más", reietó.

  6. Francesc
    16-07-2013 22:47

    Tomàs, només això de tòxic i ja està.... Que pesat que ets. Hi ha més arguments.

  7. Francesc
    16-07-2013 22:38

    Per qu√® fa vergonya all√≤ de la vida √©s sue√Īo?

  8. GPM
    16-07-2013 22:07

    Per qu√® li dedica tant de temps GPM a un assumpte que diu no √©s seri√≤s? 1. S'ha dit d'ell que cada dos mesos es canvia el nom. 2. Que utilitza sempre la mateixa estrat√®gia. 3. Que ha estudiat a Harvard. Jo vull afegir-ne unes altres: despr√®s de llegir-me la majoria dels seus comentaris: 4. √Čs un resentit (pot ser amb Bilbeny) que escriu en castell√† per no semblar catal√†, i ser reconegut. 5. Forma part, a sou (aix√≤ √©s un molt bon incentiu) per a contrarestar la for√ßa del INH. Com ara podria ser qualsevol dels agents secrets de l'Estat espanyol, desocupats al Pa√≠s Basc, i dels que la premsa ja va comentar que havien estat reacondicionats a BCN. Per qu√® no √©s normal la seva insist√®ncia.

  9. Francesc
    16-07-2013 20:01

    Perdó, volia dir que respecte a Kamen, que suposo que ets conscient el que diu, oi, respcte a la inquisició?

  10. Francesc
    16-07-2013 19:58

    Que no surt Kamen en el vídeooooo????? Però és que ets cec o no saps llegir? Perdona ets una nul.litat d'erudit, Tomàs. Busca la transcripció d'Enigma Cervantes en aquest mateix web i veuràs què diu! Per cert, i ho fa en català, cosa que a tu et et fa tant d'oi! Ja està bé! I l'Avui? Si, és cert a tu et deuen pagar per entrar en aquest web.

  11. Francesc
    16-07-2013 19:54

    Nosobreviuen la contrastació? Au, vinga, ja han estat contestats molts dels teus dubtes, però tu no vols veure l'evidència. Com tens la consulta a l'Avui?

  12. Xavier
    16-07-2013 13:50

    Si t'agrada més aquesta pàgina ho mires aquí i fixa't que, malgrat es va criar amb castellans, va esdevenir un anti-castellà acèrrim. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0220270.xml?s.q=ENRIC+II+D%27EMPURIES#.UeUyONL0HSs

  13. Xavier
    16-07-2013 13:33

    Tu has dit que si eren els autors que aqu√≠ s'estudien tots catalans com no es feien birres a la rambla i no hi ha cap retrat entre ells. Doncs si que existeix el retrat entre els autors aqu√≠ estudiats./// Que actuava la Inquisici√≥ a la Corona Catalana ja ho sabem per√≤ el que et dic √©s que no va ser cosa nostra, ens la van imposar des de Castella i aqu√≠ hi va haver una forta resist√®ncia com, per exemple, la del Comte d'Emp√ļries. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_II_d'Emp%C3%BAries

  14. Xavier
    16-07-2013 11:24

    Gerard. Simplement estem desmuntant la teva teoria del que representava Catalunya als s. XVI-XVII en la que has posat 4 punts maximalistes dels que vols respostes. Els punts 2 i 3 ja te'ls han desmuntat amb el retrat de Durer a Erasme. El 4t., els dels edificis, ho he fet jo, no seran edificis a l'al√ßada dels italians per√≤ es que ning√ļ ha dit aqu√≠ que no √©s a It√†lia on el Renaixement floreix. I al 1er. punt ja t'he mostrat com s'expressa un GRAN autor del XVII. I es podr√† referir al port o al que tu vulguis per√≤ ning√ļ s'expressa en aquests termes respecte a, per exemple, Holanda, per molt important que sigui el seu port. Alguna cosa hi ha al darrere d'eixes paraules tant contundents i que tu no vols veure. Tamb√© estan les paraules del propi Servent al Quixot on diu que Catalunya √©s la millor naci√≥ del m√≥n, "...els catalans s'avancen a si mateixos que √©s com avan√ßar-se a totes les nacions del mon". Potser que com eres americ√† no arribis a entendre que ens resulti impossible creure que un castell√† s'expressi en aquests termes referint-se a Catalunya, per√≤ b√©, aqu√≠ tu has vingut per aprendre, suposo, de la cultura peninsular i espero que no ho desaprofites. I no em vinguis amb, com qu√® la censura no va actuar aqu√≠? No se amb tant detall com actuava la Inquisici√≥, the Spanish Inquisition, per√≤ si que se que no es limitava a fer la guerra a nacions estrangeres i que a la Corona Catalana hi va haver una gran oposici√≥ a que s'establis, aix√≠ que, ves a Harvard i que canvien el nom pel m√©s propi de "the Castilian Inquisition"./// I del "xe", que en penses? Has llegit l'estudi? T'ha fet pensar alguna cosa el "xe" de La Celestina o no, eres massa superb per canviar un poc la teva opini√≥ de la inquisici√≥ castellana?

  15. Xavier
    15-07-2013 20:53

    No Francesc, que ell fa gastar el teclat americà i la "b" i la "g" estan una a l'altra banda de l'altra del teclat. Jo crec que estava fent conya quan et recriminava això, si no és el cas i no se'n adona que és un simple error (i no és la primera vegada) s'ha de ser curt i no està qualificat per fer investigacions de res, per molt títol que tingui.

  16. Xavier
    15-07-2013 20:40

    Gerard. Voltaire va escriure a ‘El segle de Llu√≠s XIV’ que ‘Catalunya pot prescindir del m√≥n sencer, i el m√≥n sencer no pot prescindir d’aquesta’. Potser Voltaire sabia alguna cosa de Catalunya i que nosaltres sospitem i investiguem i de la qual tu no tens ni la m√©s m√≠nima idea, ERUDIT!!!

  17. Francesc
    15-07-2013 20:37

    Vull dir la "g" en lloc de la "b"

  18. Francesc
    15-07-2013 20:35

    Tomàs, definitivament, no has dormit bé. Garcilaso. No costa tant entendre que hi ha un error. Cal la "b" en lloc de "g"

  19. Xavier
    15-07-2013 19:01

    Noi crec que des d'aqu√≠ ning√ļ digui que el Renaixement no va ser un moviment itali√†. El que passa √©s que aleshores mitja It√†lia estava en poder catal√† i que hi rastres de que un nombre dels artistes eren d'origen catal√†, per√≤ no tots, una minoria, pense. Si d'artistes renaixentistes en hi han 500 una minoria serien catalans, 3,5,7,10 per√≤ molt bons i han passat com italians. Els edificis que t'he mostrat s√≥n edificis renaixentistes i pot ser no s√≥n refer√®ncia a nivell mundial per√≤ de la forma que tu ho has dit semblava que no hi haguessin. El que dius dels guaranis no ho entenc, clarificau. Respecte al "XE" simplement he cercat i cercat i cercat com sembla que els ERUDITS no sabeu fer. Baixat el PDF complet "el vocativo arabe ya como posible etimo de la interjeccion che" en aquesta p√†gina, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2523008

  20. Xavier
    15-07-2013 18:22

    Ens retreus que ens burlem dels castellans i que tot ho basem en la censura i la tergiversació que van fer els castellans de la nostra història però això no és d'ara i des d'aquesta web. Mira el que escrivia En Cristòfor Despuig al 1557 a la seva obra "Los col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa", referint-se als castellans, "Volen ser tan absoluts, i tenen les coses pròpies en tant i les extranyes en tan poc que sembla que són ells vinguts del cel i que la resta dels homes és lo que es eixit de la terra". I continua, "...també quasi tots els Historiògrafs castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya; però Mexia en la seva Crónica imperial en lo segon capítol de la vida del Emperador Maximilià fa pijor que posar lo regne de Nàpols sots lo domini i Corona de Castella, esent com es tant clarament de la Corona d'Aragó, que los minyons no ho ignoren".

  21. Xavier
    15-07-2013 17:47

    Gr√†cies per lo de "fant√†stic" Gerard, per√≤ no ho mereixo, no m'ha costat massa encontrar aquests edificis dels SEGLES XVI I XVII... Tu has dit "(4) C√≥mo es posible que en todos los paises catalanes no hay NI UN SOLO edificio importante construido entre 1500 y 1700? Al contrario: los edificios importantes de los paises catalanes fueron construidos durante la edad media y al empezar el modernismo..." Doncs aqu√≠ en tens uns quants edificis. No hauries de parlar foradat, sobretot, perqu√® presumeixes de ser un ERUDIT. /// Respecte al que dius de que en moltes cultures les millors obres liter√†ries s√≥n critiques del pa√≠s de l'autor, he de recon√®ixer que en els pa√Įsos anglosaxons aix√≠ √©s i s√≥n mestres, per√≤ no √©s una de les virtuts de la cultura castellana, no saben riures de si mateixos, es consideren sagrats. √Čs impensable veure un programa com el Pol√≤nia a les TVs. espanyoles. /// Respecte a la Celestina, qu√® en penses del fet que aparegui reiteradament el famos√≠ssim i utilitzad√≠ssim mot valenci√† "xe" (che), encara que en la seva forma italiana "ce", al llibre en q√ľesti√≥? Tamb√©, qu√® en penses que al "che" argent√≠ el fan provenir del guaran√≠?(lo que ja fa setmanes vaig dir de que el catal√† i el guaran√≠ eren lleng√ľes germanes no ho deia per dir) Sembla que el guaran√≠ s'ha convertit en el "baul de sastre" d'on treure la significaci√≥ de tot el que s'assembli al catal√†.

  22. Xavier
    15-07-2013 14:32

    El Palau i Pati de l'Ambaixador Vich de València són del XVI, dels primers edificis renaixentistes de la península, estil que s'introduí des de València.

  23. Xavier
    15-07-2013 14:25

    El Palau de la Generalitat de València, el Real Col·legi del Corpus Christi i el Monestir de Sta. Maria del Puig són edificis del s.XVI. La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats del XVII.

  24. PAolo
    15-07-2013 11:07

    Una resposta exhaustiva a tot no cap aqu√≠... i els comentaris s'haurien de dedicar a l'article en q√ľesti√≥... sobre els renaixentistes a It√†lia... Catalans a It√†lia n'hi havia, Leonardo i Alberti, i tot els altres no vivien a Barcelona, vivien a It√†lia, per√≤ es consideraven catalans aix√≤ √©s com ho veig jo... com demostrar tot aix√≤ amb l'acad√®mia italiana i espanyola en contra no va a ser f√†cil, per√≤ no tenim pressa, ni ens calen t√≠tols acad√®mics... Si per a tu Colom no era genov√®s, ja √©s alguna cosa, despr√©s de d√®cades de recerques sobre el tema... i Durer ha retratat Erasme, no em diguis que no....

  25. Francesc
    15-07-2013 00:34

    Tom√°s, que no has dorrmit gaire o qu√®..... Evidentment √©s Garcilaso. Et poso el web del Punt-Avui per si vols fer servir el suport digital en la teva recerca:. sobre en Lle√≥ Batista Albert: http://www.elpuntavui.cat.. Et pots posar en contacte, segons que diu l'edici√≥ en paper, amb el senyor Jaume Vidal de Cultura o amb el senyor David Castillo, del Suplement Cultural. Et torno a posar el n√ļms. de tel√®fon, tamb√©? No, em sembla que no cal, oi' Ja els has apuntats, segur. Auidoi, sia servit, al.lot. De res. Sempre a la teva disposici√≥. Et desitjo una bona trucada i una bona investigaci√≥, fill meu.....

  26. gerard credulo credulissim
    14-07-2013 22:25

    "Busca també això del document de Barcilaso." VES? Se llamaba BARCILASO! El nombre GARCILASO es una manupulacion, y ahora tinc la prova! El seu nom era BARCILASO, una prova absoluta que vivia en Barcelona, que era noble catala, i que havia jugat pel Barca!

  27. Francesc
    14-07-2013 22:08

    Nomçes un afegito, quan dic qu el sr Micó accpeta que hi havia la censura és així. Ara, no li dóna la importància que estic convençut que realment té-

  28. Francesc
    14-07-2013 22:02

    1. "Lloramicas es una mala traducci√≥ de ploramiques.. Aix√≤ est√† clar." Es veritat? S√≠, en castell√† no te cap sentit i en catal√† ploramiques s√≠. Una mala traducci√≥. En asturi√† existeix? Iep! Aleshores pot ser que ho tinguem en compte: el Quixot podria tal volta haver estat escrit originariament en asturi√†. Caldria trobar m√©s asturianismes en el Quixot.. Potser √©s la llengua que hi subjau. Per qu√® no ho han dit els altres fil√≤legs? Aix√≤ es cosa de psicologia. Si una cosa no saps que la pots trobar, no la trobar√†s Si, posem per cas mai has vist un llibre ni saps llegir pensar√†s que aquell objecte √©s una andr√≤mina per cremar, posem per cas.. S√≥c u fil√≤leg normal gr√†cies per la floreta.De narcissistes n'hi ha molts per Harvard. Alg√ļ fins i tot odia aquesta plana pero no para d'entrar-hi. D√©u tenir alguna explicaci√≥ psicol√≤gica, aix√≤ No mo l'asturi√† no √©s castell√† √©s una llengua rom√†nica diferent. Aix√≤, no saps, erudit? Ara resylta que no vols demanar un senzill articlet a l'Avui!!.!Ning√ļ ha dit que siguin incompetents que en Mic√≥ i en Riquer siguin incompetents. Passa que no tenen en compte la q√ľesti√≥ de la censura. S√≥n deficients totes." Li tens flaca a aix√≤ del t√≤xic, eh? Hi ha m√©s arguments, que els pots resseguir per aqu√≠ com saps. Precisament acceptem d'en Riqu√©r el fet que digui que a mesura que don Quixot s'acosta a l'Arag√≥ i a Catalunya i Barcelona Don Quixot deixa d'al.lucinar i veu la realitat tal com √©s. Ho diu en Riquer i en Rafel Beltran. En Mic√≥ accepta que hi havia censura. Colom. Si els c√†rrecs que es donen nom√©s es poden donar a nobles catalans de tota la naci√≥ en Colom no pot ser genov√®s. Ning√ļ encomana el seu ex√®rcit a un estranger analfabet, Per tant, aquest mot "genov√®s" √©s un afegit√≥ afegit per raons d'estat. "Un analfabet es posa a conquerir M√®xic amb la quatribarrada, com mostren els quadres." Els quadres aquests no els busquessis pas a Espanya. S√≥n a M√®xic.******* (4) "Lleonard et fa vergonya perqu√® √©s noble amb escut amb la senyera Catalana?" A veure, la cosa √©s molt clara, qui feia servir signes her√†ldics que no li `pertocaven podi ser condemnat a mort. "El cos del testament d'en Garcilaso diu que va morir a Toledo per√≤ el pre√†mbul diu que era en AqUESTA ciutat de Barcelona. Busca tamb√© aix√≤ del document de Barcilaso. Que hi ha un rror √©s evident. Segurament per imper√≠cia. Una persona no es pot morir en dos llics a la vegada. Veus en aix√≤ et dono la ra√≥. Aix√≤ de falsificar documents pot ser un negoci suculent, si et paga l'estat, sobretot..La resta de documentaci√≥ de la vida de Garcilaso recorda molt a la de Galzeran de Cardona. "Sor Joana est√† retratada amb les barres perqu√® pertanyia a una fam√≠lia de la Naci√≥ Catalana." ... doncs s√≠,,, alg√ļ de la fam√≠lia reial- Per aix√≤ hi ha els escuts i l'her√†ldica.... per diferenciar les nissagues. Avui, per√≤ a veure, que no ets tu qui volia veure el document? Et dono l'adre√ßa i encara vas amb aquests estirabots! Malagra√Įt!, Almenys per comen√ßar la teva investigaci√≥,,,,, I s√≥c fil√≤leg, s√≠. Hotler, Mussolini, Stalin Thcher Ragan ja s√≥n prou coneguts. La gent que el va tractar els seus discursos, les seves aparicions a televisi√≥, les sves decisions. testimonis vivents.... Jo no hi veig, en ells, els misteris biogr√†fics que trobem en Colom, Cortes, Erasme.... Si tu hi veus misteris importants de la seva biografia, potser ets tu qui hauries de trucar al N.Y Times. Per√≤ abans a l'Avui pel tema que ens ocupa. Salut, vailet

  29. Francesc
    14-07-2013 18:57

    Per què no vols trucar a l'Avui?

  30. Francesc
    14-07-2013 18:52

    Home carallotades les diu en Tom√°s, ja ho sabem. Lloramicas es una mala traducci√≥ de ploramiques.. Aix√≤ est√† clar. Ning√ļ ha dit que siguin incompetents que en Mic√≥ i en Riquer siguin incompetents. Passa que no tenen en compte la q√ľesti√≥ de la censura. S√≥n deficients totes. Un analfabet es posa a conquerir M√®xic amb la quatribarrada, com mostren els quadres. L'escena del Quixot quan arriba a Barcelona i veu els cad√†vers penjats est√† refelctint una realitat entre en Roca Guinarda i els seus d'una banda, i les forces reals. Lleonard et fa vergonya perqu√® √©s noble amb escut amb la senyera Catalana? El cos del testament d'en Garcilaso diu que va morir a Toledo per√≤ el pre√†mbul diu que era en AqUESTA ciutat de Barcelona. L'obra que ens ha arribat de Gracilaso es en efecte molt bona en castell√†. Per aix√≤ es fa estrany el castell√† de la Celestina de quaranta i cinquanta anys abans, que es un desficaci total.Sor Joana est√† retratada amb les barres perqu√® pertanyia a una fam√≠lia de la Naci√≥ Catalana. Santa Teresa: les festes d'entronitzaci√≥ d'un sant se celebren al lloc on aquest Sant va n√©ixer., com per exemple, Santa caterina Tom√†s de Mallorca. Els historiadors .... hi ha de tot. Per fer boca sobre la cosa de la censura et suggereixo el llibre petit manual de la Descoberta catalana d'Am√®rica, en que es veuen els retocs dels censors. El gran llibre sobre la censura als PPCC arribar√†, arribar√†.. A m√©s ja saps perqu√® aqu√≠ s¬°ha reprodu√Įt les lleis censores de Ferran el Cat√≤lic i sobretot de Felip II. No, truca a l'Avui, com et pertoca com investigador, i segur que no desmuntar√†s res, Lle√≥ Batista Albert.No, tots els personatges no eren bons. Podem dir i els mexicans nadius hi estaran d'acord que Cortes era dolent. I encara una de molt m√©s grossa: el tr√†fic d'esclaus el v√†rem iniciar nosaltres i els portuguesos. Ja saps, des d'un altre ordre de coses, el tancament que va imposar Felip II a Espanya. En Graci√°n -un altre catalanoparlantr- en parla i erl fet que Espanya hagu√©s esdevingut un lloc tancat i resclosit ha estat proverbial fins a la mort de Franco. Ah! I s√≥c fil√≤leg..

  31. Francesc
    14-07-2013 04:04

    Puntulaliitzacions en casda misteri no hi té perquè haver un català. Però en molts sí. Exploradors: perquè són tan deficients les biogarfies dels descobridors i exploradors? Si eren castellans perquè no hi ha en cap ciutat del país carrers que recordin laquests aventurers? El renaixement fou EN PART, no tot català.. Segle d'or castellà: si llegeixes la introducció de la vida de Llàtzer de Tormos trobaràs les claus. Però no te'l vols llegir.. Quixot:catalanismes, institucions catalanes referències geogràfiques catalanes. incongruències en el text tal com a queda't en castellà, elogis del catalans crítiques als castellans. A la Celestina arriba a sortir Morvedre i s'hi descriu Morvedre o Sagunt. El Quixot ple de catalanismes i personatges catalans. Quant a Garcilaso es questió de mirar el seu testament..Sor Joana està retratada amb bandera catalana. Fray Luís es Fra Lluís Bertran de València que en retirar-se del mundanal ruido es va amagar en una horta delitosa: quina? L'Horta de València. Castiglione. De la seva obra tenim registrat el títol en català:Lo Cortesà.. Erasme: ja ha sortit per aquí que era hispà. I la potència de la cultura catalana del XVI i XVII no són pocs anys sino que son la continuació de de la potent cultura catalana del segle XIV i XV.) Des de finals del siglo XV fins a finalsdel XVII Catalunya vivía un resplendor, sí, però la censura d'estat i la inquisició van segar els peus a aquesta resplendor, els centres cultural de la qual eren Barcelona o bé València.Altrament Felip II va prohibir que entressin i sortissin persones a formar-se aquí i les d'aquí a fora. Malgrat tot, hI havia el corrent filosòfic del Lul.lisme que influí en Descartes i Leibniz. Per què se celebren el 1614 a Barcelona les festes per la santificació de Santa Teresa Sant Francesc Xavier i sant Ignasi de Loyola si no tenien res de catalans -entès el terme en sentit ampli? Per què Leonardo tenia com escut les barres catalanes i pinta Montserrat i Barcelona? Preguntes per què no es troben retrats de Colom? Si va ser un personatge enormement molest per la corona i la seva família va ser perseguida durant tot el XVI així com ho mostren els plets colombins.. Hi havia, repeteixo, la censura d'estat i l'eclesiàstica,.però tu no vols entrar en el tema de la censura. Sabem que Cortès està retratat amb les barres catalanes. El tema Erasme s'està estudiant i aquí ja ha sortit que era Hispanus com Lluís Vives. Edificis: la guerra de Successió va fer molt de mal. Sabem que el convent de santa Caterina va ser literalment arasat . Edificis importants: passeja't per Palma de Mallorca. Tot de palaus nobles.. I sabem que Alberti era català. Ja has trucat a l'Avui?.

  32. PAolo
    13-07-2013 20:16

    vale "Gerard", es poc seriós, gens seriós, potser és tot una broma,,, ara relaxa't, i agafa'l com una expressió de l'humorisme d'uns catalans insatisfets de totes les biografies dels que tu esmenes (i més, Leonardo, Erasme, Hernando Colon, etc...) que just a la primera frase de la primera plana l'erudit de torn posa que la seva vida és tot un misteri...

  33. PAolo
    13-07-2013 07:28

    Mantenen el bloqueig dels arxius a partir del segle XV... Quin perill tenen els papers del 1400???? Quina veritat oculten els documents retingut pel Ministerio d'Exterior? potser la veritable historia de l'estat espanyol, que intentem reconstruir? http://www.directe.cat/noticia/308330/de-que-te-por-lestat-espanyol

  34. Francesc
    12-07-2013 17:11

    Gerard, demostra les falsedats que es diuen. Fes un estudi aprofundit i argumenta en contra. Si fas afirmacions tan greus com aquestes el primer que cal es refutar-les amb arguments i no ho fas. Ja has trucat a l'Avui? Centtraleta Barcelona 932276600; atenció al client 972 18 64 80. Ni aquesta trucada faràs, Tomàs? Ni això?

  35. Francesc
    12-07-2013 16:59

    No, la demostració ja hi és tens la referència i te la cerques tu. Ja has parlat amb l'Avui?

  36. sita
    12-07-2013 11:50

    Planas, ves al cuartel a comer garbansos

  37. albert
    11-07-2013 23:47

    Gerard, exactament qu√® pretens amb les tev√©s intervencions??? Tu, si ens has llegit una mica, saps perfectament que les nostres elucubracions i fins i tot conclusions s√≥n fruit d'an√†lisis, d'intuicions, deduccions..., com fan a qualsevol √†mbit cient√≠fic abans de senteciar-ho. La diferencia? ja la saps, no manipulis m√©s del que fas: LES PROVES ESTAN ADULTERADES, CANVIADES, MANIPULADES, REPINTADES, REESCRITES, TRADUIDES... Totes? no, la majoria. √Čs greu? s√≠, el suficient per desvirtuar, aniquilar, i reconstruir un altre relat de la historia que adjudica a l'espanya-castellana una mena de gl√≤ria-hist√≤rica, i anul.la o aparta a les accions que corresponen als regenes de la confederaci√≥ catalano-aragonesa. Ens entendrem? no. Perqu√®? perqu√® tu negues la manipulaci√≥, i nosaltres la denunciem. Tenim proves?? per desgr√†cia m√©s de les que caldria per a la versi√≥ oficial filo-falangista-castellana. I? doncs res, tu a lo teu, i naltros a lo nostre que hi ha molta feina. Vindr√†s a Crespi√†? Si es tracta de la inscripci√≥ econ√≥mica t'asseguro que te la cobrir√©, per√≤ vine a escoltar, i despr√©s rebatre-criticar-puntualitzar-esmenar-compartir, del que consideris que haguem exposat. I punt-pilot.

  38. Francesc
    11-07-2013 12:47

    Si aqu√≠ l'√ļnic fan√†tic ets tu. I s√≠ t'explico el que has de fer. Si vols rebatre una teoria de primer l'has d'estudiar a fons. In formar-te'n de dalt a baix i despr√©s contraragumentar. Si contrargumentes amb seriositat, ens crear√†s a mi i a tothom la possibilitat del dubte, del dubte raonable. √Čs de sentit com√ļ. Ja has trucat a l'Avui? Qu√® t'han dit? Quan rebr√†s l'escrit? Ens ho dir√†s? El comentar√†s aqu√≠, minyonet de muntanya?

  39. Francesc
    10-07-2013 18:45

    I et quedes tan ample? Cap m√©s argument? Escolta, si ets erudit tens l'obligaci√≥ moral de fer un resum complet i conc√≠s sobre els elements que porten a pensar la catalanitat de Cervantes/Sirvent per despr√©s refutar-les. I a refutar-los un per un. Un per un! Entesos?! Tots els elements! Un erudit ho ha de fer si vol ser un professional de cap a peus! Entra al web de l'Avui, agafa'n el n√ļm. de tel√®fon i truca-hi perqu√® cerquin la plana i que te l'envi√Įn contra reemborsament, si ets a l'estranger. √Čs de sentit com√ļ!

  40. Francesc
    10-07-2013 14:04

    S√≥c fil√≤leg cl√†ssic i catal√† i traductor del franc√®s i l'alemany, entre altres feines m√©s rendibles. Ets tu que no tens ni idea de res perqu√® no vols llegir els llibres. √Čs que t√© nassos la cosa. Red√©u si en t√©. L'erudit no vol llegir.

  41. Francesc
    10-07-2013 00:46

    Tomàs, que tens feina a la Biblioteca de Catalunya..... O si no, trucaré a Harvard. Mira que et trauran la càtedra.....

  42. Xavier
    09-07-2013 12:30

    Doncs així anomena Vasari a l'Albert, Batista, amb una sola t.

  43. Francesc
    08-07-2013 23:03

    La forma "Batista" també és catalana. Amb una sola t, és clar

  44. Xavier
    06-07-2013 11:28

    "Baptista" és la forma espanyola-catalana de la italiana "Battista", "Bautista" seria la forma espanyola-castellana. Però és que en aquest cas el qui empra la forma catalana no és l'autor espanyol que fa l'article de l'enllaç sinó el personatge napolità del que transcriu una carta escrita en italià. Què sentit te que un personatge italià tradueixi al català el cognom d'un paisà seu? Gerard, en els exemples que poses, aquest cas seria com si un escocès de principis del XVII anomenés a la Queen Elizabeth, Queen Isabel.

  45. Xavier
    05-07-2013 20:26

    Ui, no me n'havia adonat. L'anomena "Baptista" no "Battista".

  46. Xavier
    05-07-2013 19:45

    Gràcies Gerard/Tomàs. Encara que la pregunta la feia per la proximitat amb el mot català "Misser" (que no se si va inclòs en els teus punts suspensius, ;-) i del fet de no haver trobat la forma "Messer" en italià. Ara he vist que sí que existeix en italià la forma "Messere" que deriva de l'occità provençal "mes sire" (mi senyor/mon senyor). No se si en napolità tendien a menjar-se la e final.

  47. Xavier
    05-07-2013 14:20

    √Čs una pregunta.

  48. Xavier
    05-07-2013 14:16

    Té alguna significació que aquest napolità tracte a l'Albert de "messer" (pàg. 1) http://www.cisapalladio.org/annali/pdf/a12_01_saggio_serra.pdf

  49. Francesc
    04-07-2013 23:00

    ls que jo he citat són dos historiadors i un heraldista, respectivament.

  50. Xavier
    04-07-2013 14:10

    I s√≠, ja se que en hi ha alg√ļ que no √©s fil√≤leg o historiador per√≤, si us plau, no ens soltes altra vegada la parrafada sobre els cirurgians.

  51. Xavier
    04-07-2013 13:51

    Mira Tomàs, aquí en tens alguns dels autors que fan crítica dels treballs del Bilbeny. Si us plau no et quedes tan sols amb les negatives, que ja les coneixem i tu ets un bon representant d'aquestes, i agafa els noms dels que les fan bones per remetre les cartes. http://ca.wikiquote.org/wiki/Jordi_Bilbeny

  52. Francesc
    04-07-2013 10:32

    Quines persones imaginàries? L'Albert Balcells? En Jaume Sobrequés? L'Armand de Fluvià? Escriu-los-hi tu.

  53. albert
    03-07-2013 22:52

    Gerard, noi, mira que et costa entendre-ho. Sembla ser que els de l'INH anem contra marea, o sigui, agafem elements o fragments sencers de la historia dita oficial o consensuada per l'acad√®mia i el govern espa√Īol, i, en all√≤ que en discrepem o trobem que hi ha incongru√®ncies, o que hi ha proves que diuen una altra cosa respecte al relat oficial, les aprofundim i en treiem conclusions. Que tu defensis l'oficial no t√© perqu√® estar renyit amb els "cr√≠tics" (per cert, amb moltes ganes ja de deixar de ser cr√≠tics). Ara b√©, si tu acceptes el colom genov√©s, tu acceptes que els extremenys eren un poble mariner i construien barcos de memoria, si tu defenses la "veracitat" de la partida de naixement del tal Cervantes a Alcal√°, si tu defenses que els mapes cartogr√†fics no han estat adulterats, si tu defenses que el Quixot √©s una obra Fidel a la hidalgu√≠a castellana, si tu defenses que La Celestina transcorre a Salamanca (o Toldeo, o Burgos) i per aix√≤ poden observar els "nav√≠os del puerto" des de "l'azotea", o si tu creus que Lope de Vega va escriure una quantitat enorme d'obras liter√†rias, "entre las que se cuentan 3000 sonetos, 1900 obras de teatro, cientos de comedias, y un gran n√ļmero de poemas, novelas y relatos." O molt i molt i molt m√©s, doncs t'has equivocat de "f√≥rum per a replicar-nos. No et volem fer perdre el temps, no cal, que aqu√≠ hi ha molta feina amb el tema de si Jes√ļs va ser o no, catal√† (per all√≤ que va morir fotent-li uns 3 Claus...)

  54. Francesc
    03-07-2013 22:42

    Fes-ho tu, home, que ets el més interesssat. Això es cosa teva.

  55. Francesc
    03-07-2013 12:04

    Busca-t'ho en la bibliografia que no et dona la gana de llegir.

  56. Francesc
    03-07-2013 01:14

    Es diu Paolo, creu-me....

  57. Francesc
    03-07-2013 01:09

    Són a la bibliografia dels llibres que tu no vols llegir, senyor mestretites.

  58. Francesc
    03-07-2013 00:29

    Practiques una demag√≤gia que fa feredat, Tom√°s. Saps perfectament que no et passaria res a Crespi√†. En Bilbeny ha aprofundit en els camps que tu dius. I no para de preguntar i de demanar s√≠,......a experts en mat√®ries en q√ľesti√≥.

  59. PAolo
    02-07-2013 21:01

    Hola Gerard no estic encara segur sobre Machiavelli, i dubto cada dia i cada nit, però la llista que tinc al cap, no pots ni imaginar on arriba, i són tots categoria al 100%, que hi farem... però no penso perdre el temps amb tu i no entenc perquè tu perds el temps amb nosaltres... de tu m'he cansat aviat, ho sento... millor fer immersió amb la musica barroca o ACDC...

  60. albert
    02-07-2013 16:41

    Gerard, ¬Ņvindr√†s a Crespi√†? penso que valdria la pena que poguessis assistir-hi, i mostrar disconformitat directa o no, sobre les exposicions que es facin al que precipitadament has criticat com a "universitat sense ni un sol professor doctorat... Qui doctora? els doctors? qu√® va ser primer, l'ou? o la gallina?

  61. Francesc
    02-07-2013 13:11

    Àngel, aquest home, Tomàs, és un erudit de Harvard i fa ja quatre anys que és per aquí. I és exacte, canvia cada dos per tres el seu nom. La veritat és que no acabo d'entendre perquè Per què, Tomàs? Per què? Per què? Per què? Per què? Jo crec que paga la pena polemitzar-hi. Hi ha molta gent que llegiex aquest lloc web. Ells mateixos poden treure les seves conclusions.

  62. Francesc
    02-07-2013 13:01

    . Vols dir que el neonazi no ets tu? Ja n'hi ha prou, home!. Aqu√≠ ning√ļ es creu expert en tot! Aix√≤ s√≥n fal√≤rnies teves. Per√≤ passa que hem deixat de creure en la hist√≤ria tal com ens ha arribat sense tornar-la a contrastar tota de cap i de nou i hem perdut la ingenu√Įtat quant a la hist√≤ria de la Naci√≥ Catalana i de la hist√≤ria de la nostra cultura. Tohom hi pot aportar el seu gra de sorra, perqu√® tots tenim si fa no fa la mateixa capacitat cr√≠tica. Sobre les afirmacions d'en Guerau √©s a ell a qui has de demanar explicacions. El teu problema √©s que vas a la iugular quan es parlen de l√≠nies d'investigaci√≥ que amb prou feines s'han iniciat. Realment tens ganes de clavar queixalada a les l√≠nies d'investigaci√≥ tot just iniciades i no cal dir sobre les que estan m√©s desenvolupades: t'hi gires en rod√≥, des del m√©s pur dogmatisme, a tenir-les en compte. Realment ets tu el dogm√†tic!

  63. Àngel Daniel
    02-07-2013 12:53

    En aquest web d'hist√≤ria catalana / hisp√†nica sempre hi ha un "Gerard Planas Madurell" de torn. Se li enrefot el que aqu√≠ es publiqui, no s'ha llegit cap article m√©s que els t√≠tols i a la m√≠nima salta per sistema castell√†. √Čs un cas t√≠pic d'oficialista catalanof√≤bic. Que els historiadors/investigadors alemanys considerin que Nefertiti podria ser faraona ho trobaria normal, per√≤ si aix√≤ ho diu un investigador catal√† ho trobar√† nazionalista i provinci√†, un esc√†ndol. Substitu√Įm Nefertiti per Colom, Sirvent, Lleonard, Santa Teresa... Sempre igual. √Čs una constant matem√†tica castellana que no falla. Per mi que sempre √©s el mateix historiador oficialista ressentit i envej√≥s que canvia el nom cada 2 mesos. Per ser que li importa una merda la "marginalitat" de l'INH, fa comentaris en tots els articles. Primer critica, despr√©s se n'enfot, es fa el graci√≥s i finalment ens titlla de neonazis. El que deia, la constant matem√†tica castellana. D'aqu√≠ 2 mesos tindrem un altre "Gerard Planas Madurell" que acabar√† dient-nos nazis. No alimentem els trols, no aporten res al debat.

  64. Francesc
    01-07-2013 21:05

    Tomas, erudit de Harvard buscaràs els paral.lelismes?. Respondràs a tot el que t'he demanat?.

  65. Guerau
    01-07-2013 02:57

    No tenim cap document que diga que Espanya ha estat rescatada i per tant intervinguda.. però el govern del PP no diu això ... i tots ho sabem que ha estat intervinguda per la crisi econòmica... no tenim cap document que diga que Espanya és un fisco econòmic des de fa 500 anys i que l'oligarquia castellana ha dilapidat un imperi... però tots ho sabem... no tenim documents que diga que l'exploració i expedició maritima de colom es de factura catalana...però tots ho sabem perquè sabem que el poder castellà ha manipulat tot, perquè en tenia el control a través de la inquisició i la família reial li Interessava més Castella que Catalunya... guanyava més diners...

  66. Francesc
    30-06-2013 23:59

    Tomás, erudit de Harvard (EUA), com explicaries tu que encara s'expliqui a les escoles la impostura de Bell? Et sembla que costa molt explicar als adolescents de les escoles que King era una persona de carn i ossos, el qual feia actes bons i altres de discutibles com tothom? I si no hi ha aquesta explicació, per què creus que no hi és?? Ens ho sabries engrunar? Altrament, et sembla que sabem d'una manera irrefutable qui era realment Leonardo? Et sembla que no mantenim en les investigacions, una vegada enllestides, un dubte raonable?

  67. Francesc
    30-06-2013 23:46

    Tomàs erudit de Harvard( EUA) podries posar si us plau en aquesta entrada els 17 paral.lelismes suara citats? T'avindries a comentar-los amb el m'axim de rigor? Mercès d'avançada.

  68. Francesc
    30-06-2013 23:07

    I hI insisteixo: si us plau, posa sempre el mateix nom identificatiu. J. C. Colom Bertran, 1484 era "civilment" mort, en efecte.. En aquest web hi ha un article sobre el concepte jur√≠dic de la mort civil. Nom√©s cal llegir-lo per no trobar forassenyat que se'l torni trobar viu m√©s endavant. El pots llegir si us plau? Jo mateix ja fa temps que vaig posar 17 paral.lelismes entre Col√≥n i J. C. Colom Bertran, fetes pel mateix Bilbeny i ho saps -entrada "des de Val√®ncia". Sabries dir si alg√ļ els ha rebatuts? Els podries buscar si us plau? Aix√≠ mateix, sabries trobar un altre candidat amb tants de paral.lelismes? Ens el podries dir? Ens podries posar damunt la taula la teva proposta sobre la q√ľesti√≥ colombina de la manera m√©s extensa possible, Tom√†s? T'escoltarem amb plaer.

  69. Francesc
    30-06-2013 04:16

    Tom√°s, respecte a la catalanitat dels esmentats personatges, em fas dir coses que no he dit. Afirmo que PODRIEN ser catalans. Estem en el terreny de les hip√≤tesis. I hi ha bases per sostenir aquestes hip√≤tesis.... que s'han de confirmar. Llegeix b√©, si us plau. Colom Bertran. La documentaci√≥ directa no avala CAP persona en concret, llevat del Colombo genov√®s -que no pot ser el descobridor de cap de les maneres per raons irrefutables-. Aleshores s'han de conjuminar els documents directes amb els indirectes i surt en J. C. Colom Bertran com el millor candidat. A. G..Bell. Aquest senyor era un impostor, i s'ha descobert fa poc, per√≤ el cas √©s que hi ha una enorme maquin√†ria de textos escrits sobre aquest senyor des de fa m√©s d'un segle que costar√† reconduir. Amb el Colom genov√®s el mateix. Confio que la independ√®ncia de Catalunya i la seva reconeixen√ßa a nivell munduial ajudin que es valorin la q√ľesti√≥ de la descoberta dA'm√®rica i primera conquesta.Ah, per √ļltim, no canvi√Įs tant d'identitat, Tom√†s, o posa el teu nom real d'una vegada. √Čs francament desagradable veure durant m√©s de tres anys el mateix estil, els mateixos arguments, sota pseud√≤nims diferents. Salutacions

  70. Francesc
    29-06-2013 16:09

    Dubtes raonables sobre en Colom? Es clar, (i coneixem el mot, per cert). Jo mateix n'he exposat en la meva anterior intervenci√≥ . Ara: no s√≥n dubtes sobre la seva p√†tria ni sobre qui treballava -el seu senyor natural: Ferran II-. ni de la identitat del personatge -Colom Bertran de BCN. Els meus s√≥n dubtes sobre fins a quin punt l'anci√† Colom era realment tan anci√† com suposem que era en morir. Era anci√†, per√≤ potser no tant. Quan a King i Bell, nom√©s eren dos exemples de persones famoses i esdevingudes mites la biografia dels quals hom no vol/no pot/no sap/ no es capa√ß de matisar o de reformar ,I tot ve a tomb per mirar d'explicar perqu√® la teva afirmacio segons la qual ning√ļ fora del nostre petit -no tan petit- cercle accepta la catalanitat dels "catalans" Velasques, Zurbaran, Murillo, Durer Raffel etc. podrien s√≠, √©sser catalans. Com ja ho sabem fefaentment d'Alberti que era un Albert de Perpiny√†.. I n'hi ha proves documentals. Salutacions

  71. Francesc
    29-06-2013 00:30

    Tornem-hi que no ha estat res... Els t√≠tols del contracte de descoberta o Capitulacions de Santa Fe s√≥n la la clau de volta de la catalanitat d'en Colom i de la catalanitat de tota l'empresa. Noble molt important de la naci√≥ catalana.En aix√≤ ja no hi ha dubte possible. Quant a la identitat d'en Colom, en Joan Crist√≤for Colom i Bertran de Barcelona √©s la persona qui m√©s s'adiu a les informacions en part adulterades dels cronistes d'√ćndies i els documents notarials de qu√® disposem. I era molt anci√† en morir: ho denota l'expressi√≥ in senectute bona, el fet que el rei Ferran el 1504 tingui detalls amb ell per la seva edat molt provecta, el fet que es digui que tenia els cabells blancs com un senador rom√† o que tingui xacres de persona molt gran. Des del meu punt de vista s√≠ que fa patir una mica la versemblan√ßa el fet que tingu√©s la fortalesa an√≠mica i f√≠sica per a enfrontar-se a navegar per l'Atl√†ntic en una edat tan avan√ßada. Podria ser que en aquest afer hi hagu√©s alguna cosa que encara se'ns escapa. Potser en Joan Crist√≤for Colom i Bertran era vell en morir, molt vell, s√≠, per b√© que no tant com hom suposa a partir de les investigacions m√©s capdavanteres. Pel que fa a la poca resson√†ncia europea i mundial -deixo de banda per motius obvis el cas espanyol- de les descobertes i l√≠nies d'investigaci√≥ que es fan des d'INH s'esdev√©, qu√® s√© jo, com atacar amb la veritat neta i pelada un mite que ja est√† profundament arrelat. En aquests casos √©s molt dif√≠cil fer capgirar a curt termini la versi√≥ rutin√†ria d'un esdeveniment. Poso dos exemples: 1r) Martin Luther King: un gran lluitador pels drets humans i contra la discriminaci√≥ racial. Molt b√©, per√≤ poc es diu que aquest senyor se'n va anar de gresca amb senyoretes el dia anterior al del seu assassinat. ¬ŅEs deixar√† per aix√≤ de tractar aquesta persona com un heroi ple de totes les virtuts, malgrat que al cap i a la fi era, tamb√©, un mortal com qualsevol altre amb les seves contradiccions? 2n) Alexander Graham Bell. Fa cosa de dos anys s'ha descobert que el senyor Graham Bell dels EUA es va atribuir l'invent del tel√®fon en detriment d'una altra persona de qui ara no recordo el nom. Qui √©s el dol√ß, quin govern americ√† planificar√† una campanya per explicar i deixar ben conven√ßuts a adults i nens d'un pa√≠s que ja va cap a tres-cents milions de persones, a milers de milers d'escoles i a una immensa quantitat d'universitats que l'acci√≥ d'aquest senyor va ser una impostura? Massa esfor√ß per a un resultat poc pr√†ctic. Tot necessita el seu temps.

  72. Marianico el corto
    26-06-2013 21:12

    Madurell, tota la hist√≤ria oficial est√† sobre sospita. Qualsevol personatge important de l'√≤rbita castellana del segles XV,XVI,XVII es susceptibles de ser catal√†. T'has oblidat de Santa Teresa de Jes√ļs que va fundar les carmelites descalces a Avila, aquesta santa era una humanista. Hi ha moltes raons per pensar que era catalana i que mai va trepitjar Avila. Aniran caient un darrera l'altra. El Greco (el grec), √áurbar√†n, ves a saber quin nom tenia. De Zurbar√°n t ' acosello que escriguis a Google "La rendici√≥n de Sevilla", √©s un quadre a on el propi Zurbar√†n denuncia que la conquesta de Sevilla va estar feta per catalans. Aix√≤ de puntuar del 1 al 10 √©s una mica com si els que sospitem de la hist√≤ria fosim de les FAES (Falange espa√Īola). Amb una mica de temps veur√†s com anir√† apareixent el seu origen catal√†

  73. albert
    26-06-2013 18:26

    "sucio spa√Īol", b√© ESCEPTICO, tu ho has dit hi ho lamento (sucio espa√Īol). No saps qui s√≥c ni que defenso, nom√©s has llegit el que he escrit, i no √©s pas el que tu malinetrpretes o manipules. S√≥c espa√Īol, espa√Īol administratiu, i sota l'amapara i la for√ßa de l'espanyolitat castellana. I defenso clarament el concepte del catal√† hisp√†nic-espanyol. Encara que ara ja s'ha superat aquest concepte desapercebut. Per√≤ no per aix√≤ deixo de tenir les meves raons. Per defensar un "Colom" nacional o regional en funci√≥ del par√†metre en el que t'ubiquis, nom√©s cal aportar proves o teories versemblants. Ll√†stima del mallorqu√≠ malgrat que comparetixo la "noblesa del personatge" que hi defensa, per√≤ trist i pobre el "gallec". Per√≤ ens aguanten la teor√≠a del colom barcelon√≠ 25 anys d'estudis al marge de l'acad√®mia post-franquista, simposis i confer√®ncies, pel.√≠cules, llibres, estudis, i, B√ÄSICAMENT, contrastaci√≥ (de contrastar fonts-proves-docuemnts-teories....)

  74. Pere Blavet
    26-06-2013 17:06

    Marianico,

    jo no crec que el Esc√©ptico sigui tampoc tant esperp√®ntic i mal intencionat. Evidentment t√© unes prefer√®ncies i idees tant leg√≠times com c√≤modes i fruit de l'adoctrinament del esp√≠ritu nacional, per√≤ ni √©s d'estranyar ni tampoc podem ser bel¬∑ligerants, al cap i a la f√≠ amb la mort del dictador no es va ni revertir l'imaginari patrio unificador ni es va revertir tota la barbaritat de genocidi cultural contra tot all√≤ que no f√≥s castell√† casp√≥s, aix√≠ que passaran moltes d√®cades i hauran de perdre les seves √ļltimes col√≤nies abans de que els espanyols siguin capa√ßos de exercir una mica d'autocr√≠tica.

    A mi em sembla que en Excépticon (que té nom de transformer) no és ni tant hooligan ni té tant d'odi a dins contra allò que no sigui com ell com el que ens mostra en les seves opinions. Al cap i a a fí la xarxa és un bon lloc per desfogar-se i canalitzar les frustracions personals i col·lectives.

    A mi em sembla que aquest noi és una mica com el meu sogre, que quan anava a casa seva a dinar sempre acabava dient "El Pera és un catalán pero de los buenos" al que jo mentalment afegia "aunque esté vivo". Després l'home aigualía el vi del Penedès de 2.000 pts amb gasosa i feia un comentari en plan "como la Ina no hay ná"...

    Llavors jo entenia que quedava poc per marxar d'allà.



    Ara per sort són molts els que ja han entès que hem de marxar d'allà.



  75. Marianico el corto
    26-06-2013 16:49

    Esc√©ptico que b√©...quan els catalans ens independitzem d'Espanya tots estarem feli√ßos i contents, vosaltres tamb√©. Sense rancor els espanyols donaran la m√† als catalans i ens desitjareu sort. Estic ansi√≥s esperant que arribi aquest dia, estic ansi√≥s de poder veure aquesta cara espanyola tan amable amb els catalans. Esc√©ptico, dius que ja no vas a les platges catalanes perqu√® et molesta l'estelada. Ara entenc perqu√® s'ha incrementat el nombre de turistes a Barcelona i voltants. Barcelona √©s Europa. Esc√©ptico. En aquestes p√†gines acostumem a debatre els interrogants. Sobre la pregunta de si Colom podia estar en actiu amb l'edat que tenia (noranta i escaig), nom√©s has de donar un rep√†s a l'article "Almiralls de la tercera edat en actiu als segles XV i XVI", veur√†s que Andrea Doria va estar en actiu fins als 93 anys, que Murat Reis almirall de Solim√† el magn√≠fic va estar en actiu fins als 103 anys. En aquell temps no existia la jubilaci√≥ ni la seguretat social, les persones morien al seu lloc de treball o a la trinxera. Un almirall era una persona que tenia activitat f√≠sica, per√≤ que no feia grans esfor√ßos. El meu avi va morir als 96 anys d’una afecci√≥ a la gola, per√≤ als 95 continuava caminant cada dia alguns quil√≤metres. Sembla que la quarta expedici√≥ d’En Colom, segons la hist√≤ria oficial explica, comptava amb una tripulaci√≥ de 144 persones. Colom dirigia l'operaci√≥. Si les naus van naufragar, En Colom va ser la primera persona a ser protegida. No tenia perque dormir a la intemp√®rie. Un naufragi per En Colon no era quelcom desconegut. Ah!, ja se que fas broma quant dius que desitjar√†s sort als catalans el dia de la independencia. Tens una r√†bia als catalans que no pots amb ella.

  76. Pere Blavet
    25-06-2013 20:25

    Escéptico,

    la teva √ļltima aportaci√≥ t'honra com a persona, com a ciutad√† i com a espanyol orgull√≥s de ser-ho com ho ets.

    Si una majoria dels teus compatriotes fós com tu no estariem ara amb certs debats identatario-administratius i potser molts com jo tindriem també com a raó d'orgull ser espanyols.

    Ets la prova vivent i intel·lectualment capacitada del que molts neguen i que tots sabem que acabarà passant. Quan fotem el camp d'espanya els espanyols no us passarà res, ho acceptareu i ho respectareu, i fins i tot voldreu recuperar el temps perdut i reestablir els llaços de germanor que mai heu tolerat ni acceptat ni promogut, fins i tot ens proposareu que formem part de "la marca espanya" per a que aquesta pugui tenir algun valor i ens acceptareu que ho escribim amb 'NY', que fa més cosmopolita.

    Llavors tots junts agafats de la mà, cadascuna en el seu pertinent costat de la frontera, una a les platjes de castelló, l'altra a les platjes contaminades d'estelades repetirem la teva frase:

    Todos felices y todos contentos entonces.

  77. escéptico
    25-06-2013 20:09

    Sin comentarios. Todos felices y todos contentos entonces.

  78. Pere Blavet
    25-06-2013 18:03

    Respecte a això:

    Tu de blaver no tienes nada.

    Gràcies per l'aclariment. S'ha de reconèixer que ets un home observador.

    Respecte al comentari de les platjes catalanes: GR√ÄCIES PER CONTRIBU√ŹR ACTIVAMENT A DESCONTAMINAR-LES.

  79. escéptico
    25-06-2013 17:55

    Perdón por lo de Blaver, debía haber escrito Blavet. Ha sido el jodido teclado táctil. Tu de blaver no tienes nada.

  80. esceptico
    25-06-2013 17:46

    Mira Pere Blaver .Yo no he dicho que Col√≥n estuviese incapacitado para hacer nada por el hecho de tener gota.Carlos V sufri√≥ de gota y P√≠o III tambi√©n.Yo solo digo que el tal Joan Colon en 1504 era un anciano de 90 a√Īos durmiendo a la intemperie en Jamaica despu√©s de naufragar y para colmo adem√°s sufr√≠a de gota .En el siglo XV seguro que la gente era mucho m√°s dura que ahora, entre otras cosas por que los que no ten√≠an un organismo fuerte sol√≠an morir j√≥venes ya que la medicina tal y como hoy la conocemos pr√°cticamente no exist√≠a y una tosferina te mandaba al otro barrio.Por eso Joan Colom esta lejos de ser cre√≠ble con esa edad y en esas condiciones. Por cierto hay otra teor√≠a expuesta por la escritora Marisa Azuara seg√ļn la cual Colon seria un Miembro de la Familia Piccolomini de Senna Descendientes de los jueces de Arb√≥rea al igual que el Cardenal Tordesini Piccolomini despu√©s conocido como P√≠o III.Casualmente tanto dicho Papa como muchos miembros de dicha familia tambi√©n padecieron de gota, seg√ļn dicha escritora.Con respecto a Arag√≥n. No veo en que invalida nada de lo que digo.Reino de Arag√≥n y rey de Arag√≥n eran los nombres habitualmente usados por todas las canciller√≠as europeas de la √©poca e incluso la misma canciller√≠a de la corona, con sede en Barcelona ,por cierto ,sol√≠a llamarlo as√≠ y cuando citaba todos los t√≠tulos de el rey, el de Arag√≥n siempre iba el primero.Seguramente Arag√≥n no fuera el reino mas rico,Pero su nombre siempre fue ese. Ni corona de Arag√≥n , ni corona Catalano-aragonesa ni imperio catal√°n. Arag√≥n esta escrito en tinta de calamar sobre pergamino por toda Europa. De pol√≠tica actual no voy a hablar ya que estoy escribiendo desde un tablet y es un co√Īazo.Solo decir que una selecci√≥n espa√Īola sin Xavi, Pujol, Piqu√© ,Busquets o Jordi Alba no seria campeona de nada .Pero una selecci√≥n catalana con esos cinco jugadores m√°s otros seis catalanes m√°s,tampoco.Ten√©is seguramente el mayor autogobierno en siglos y es a d√≠a de hoy cuando mas inc√≥modos est√°is y mas independentistas hay en Catalu√Īa .Hace un siglo cuando Camb√≥ empez√≥ a predicar el catalanismo.Catalanistas hab√≠a cuatro (seg√ļn el propio Camb√≥). A d√≠a de hoy la mitad de los catalanes son independentistas. Si al final decid√≠s marcharos .Nadie creo que os lo vaya a impedir ,si la mayor√≠a es clara. Entre otras cosas por que puede que est√©is hartos de nosotros . Pero nosotros tambi√©n estamos hartos de los catalanes independentistas.Te lo digo desde mi lugar de veraneo en una playa de Castell√≥n .Hasta este a√Īo pr√°cticamente siempre iba a las playas catalanas.Pero ya empezaba cansarme de tanta estelada. No soy partidario de ninguna secesi√≥n ,pero vuestra independencia tambien ser√° el negocio de mucha gente .Por lo que si al final os vais de Espa√Īa, por favor cerrar la puerta.Nosotros ya echaremos la llave.Adeu.

  81. Pere Blavet
    25-06-2013 12:00

    Escéptico,

    sobre el teu √ļltim raonament sobre la espanyolitat de persones i personatges:

    Mira, per sort i per desgr√†cia aix√≤ de ser Espa√Īol, o Apa√Ī√≥, o Pa√Ī√≥ depenent de qui t'ho digui es pot atribuir a una q√ľesti√≥ de sentiment, de nacionalisme o de "por mis cojones" o el que m√©s et convingui,

    ara bé,

    per desgr√†cia dels defensors de la naci√≥n Espa√Īola per a nosaltres, ser espanyol, √©s poca cosa m√©s que un accident administratiu, o, en el pitjor dels casos, una imposici√≥ legal d'una legalitat que acatem per√≤ no reconeixem.

    Així que la teva expressió del post anterior:

    Tu mismo aunque no te guste tambi√©n eres un "sucio espa√Īol".Que le vamos a hacer la vida es as√≠ de injusta a veces.

    a part de ser lamentablement menys assenyada i molt irrespectuosa en contraposici√≥ a l'anterior entrada en la que parlaves sobre l'edat d'en Colom, √©s a m√©s, i no ho dic en t√≤ ofensiu, molt Castellana, d'aquell Castellanisme impositiu i arrogant que desgraciadament allunya l'espanya Castellana de la realitat tant hist√≤rica com contempor√†nia. La mateixa arrog√†ncia que condemna al reino de Castella a la debilitat social i cultural que tant b√© la caracteritza i que, un cop les armes ja no s√≥n un recurs, us est√† portant a la dissoluci√≥ d'aquest projecte que mai ha passat de projecte i que ha fet mal a tanta gent durant tants segles, aix√≤ de voler tenir una espanya unificada monoling√ľe i monocultural basada en l'oportunisme i la viol√®ncia en comptes de la creativitat, l'emprenedorisme i l'excel¬∑l√®ncia.

    Dit d'una altra manera molt m√©s simple: les actituds arrogants com la que tu reflexes en la teva √ļltima entrada s√≥n les que han fet que mai arribeu a ser una naci√≥ espanyola i no hagueu anat m√©s enll√† d'una naci√≥n castellana que no se n'ha sortit d'assimilar i dilu√Įr les altres nacions d'aquest accident geogr√†fic antigament anomenar Hisp√†nia.

    Desgraciadament heu confós la idea de "mejor unidos" per la de "mejor fundidos" per acabar amb la filosofia Aznariana de "mejor hundidos"

    Us hagués estat facilíssim assimilar els catalans sense violència, tant sols des del respecte, la colaboració i l'anhel de crear un gran pais, però el nacionalisme us ha encegat i us heu passat 5 segles fotent tot al revés, empobrint als que no eren com vosaltres (Castellans) i a la vegada empobrint-vos a vosaltres (per si no n'ereu prou de pobres).

    Si un dia sortim d'espanya, explica'm amb quins noms no catalans us presentareu al món. Ni tant sols el vostre logo de "La Roja" robat a Joan Miró, serà legítim!

  82. Pere Blavet
    25-06-2013 11:39

    Escéptico;

    les teves reflexions sobre l'edat de Colom poden ser m√©s o menys encertades, dignes de debat i en tot cas totalment respectables sempre que es plantegen des del sentit com√ļ i l'afany d'entendre els fets.

    Dit aix√≤ i com a malalt cr√≤nic de gota que s√≥c, jo discrepo de que el condicionant de "enfermo de gota"pugui ser en cap cas un motiu per pensar que quedava inhabilitat per a protagonitzar les m√©s grans gestes. En un m√≥n forrat de cot√≥ fluix com el que vivim actualment potser la gota √©s un impediment per a fer un munt de coses, especialment si no est√†s donat d'alta en r√®gim d'aut√≤noms (tothom sap que els aut√≤noms no ens posem mai malalts, no ens ho podem permetre), per√≤ en tot cas fa cinc segles la gota era una de tantes patologies cr√≤niques amb les que molta gent havia de conviure, tot i que dubto que en una ruta oc√®anica ning√ļ pogu√©s patir gaires crisis gotoses donada la naturales tox√≠nica d'aquesta malaltia. Sobre aix√≤ que dius:
    Por cierto lo que vosotros llamáis nación catalana en su momento se llamaba reino de Aragón.

    Bé, el teu comentari anava bé fins que has arribat aquí, no és perquè agradi o no agradi el que dius, és que desautoritza la resta del teu raonament perquè demostres per una banda un profund desconeixement i per altra banda fas evident que no ets conscient de quin és un dels principals eixos sobre el que es fonamenta la discrepància amb la història oficial Castellana, amb això has fotut per terra la resta de la teva tèsi.

  83. esceptico
    25-06-2013 11:22

    Albert seg√ļn tu teor√≠a coincidiremos en que Gaudi ,Verdager, Dali, Maragall y mil nombres m√°s de pensadores ,artistas,pol√≠ticos y personalidades catalanas en realidad eran espa√Īoles.Tu mismo aunque no te guste tambi√©n eres un "sucio espa√Īol".Que le vamos a hacer la vida es as√≠ de injusta a veces.

  84. esceptico
    25-06-2013 11:08

    A prop√≥sito de Col√≥n. Voy a reproducir un comentario que me ha sido eliminado en otra conversaci√≥n por inapropiado y la verdad es que no creo que lo fuera. No obstante voy a intentar ser respetuoso. Si Crist√≥bal Col√≥n fue realmente Joan Colom y Bertran y naci√≥ tal y como se afirma aqu√≠ : http://www.inh.cat/articles/L'edat-d'en-Cristofor-Colom-l'any-1492, en 1414. Aun suponiendo que realmente no muri√≥ en 1484 y que descubri√≥ el nuevo mundo a la nada despreciable edad de 78 a√Īos.Hay que tener en cuenta que volvi√≥ a Am√©rica tres veces m√°s. La √ļltima entre 1502 y 1504 en dicho trayecto, Col√≥n tendr√≠a 88-90 A√ĎOS.Cualquiera que conozca un poco los viajes de Col√≥n sabe que el cuarto viaje fue catastr√≥fico: Padecen huracanes,se les pudren y se les hunden los barcos,naufragan casi un a√Īo en Jamaica y tienen que ser rescatados, para colmo Colon ya est√° enfermo de gota en aquella √©poca .La misma enfermedad su acabar√° con el en 1506 a la edad de 92 a√Īos. Si todav√≠a alguno de vosotros conserva algo de esp√≠ritu critico y de sentido com√ļn, deber√≠a tener alguna peque√Īa duda de que se anciano enfermo fue el descubridor de Am√©rica en el siglo XV. El Colon Mallorqu√≠n o el Sardo son mucho mas cre√≠bles.Aunque a mi el que m√°s me convence el Col√≥n galego Pedro √Ālvarez de Soutomaior o Pedro Madruga (http://coloneragalego.blogspot.com.es/?m=1 ).Aunque tambi√©n tiene sus puntos oscuros.Por cierto lo que vosotros llam√°is naci√≥n catalana en su momento se llamaba reino de Arag√≥n. As√≠ se denomino y as√≠ sigue escrito .Pod√©is consultarlo en el archivo de la corona que ten√©is en Barcelona.

  85. albert
    24-06-2013 02:21

    Gerard Planas Madurell, quan ens referim als romans en general, hi incloem tots aquesll que vivien sota el domini militar-polític de Roma, però de "ciutadans romans " només n'eren els patricis. Ara resultarà que els ciutadans que vivien sota el domini polític-militar català no eren catalans?? Sobre quina credibilitat cal donar a manuscrits i llibres antics, tu mateix et respons: en funció de la versemblança o no, en funció de l'antiguitat del document, en funció del que diu un altre autor,i, en funció de si vols matxucar-nos enlloc d'intentar llegar i entendre la teoría de la manipulació en documents, llibres, grabats, etc etc

  86. Francesc
    23-06-2013 00:55

    Oi que √©s bona la meva pregunta? Quant a en Colom no cal insistir-hi gaire.Ja s'ha dit el que s'havia de dir. Cal emprar el sentit com√ļ. No es poden donar els c√†rrecs militars m√©s importants de la Naci√≥ Catalana a un pobre llaner estranger de G√®nova, plebeu, analfabet. Els c√†rreccs es donaen a a natius i a persones de l'alta noblesa catalana -de tota la Naci√≥. Per tant si hi ha documents hi llibres que no ho afirmen, per√≤ que a m√©s a m√©s es contradiuen entre si d'una manera flagrant √©s que ens trobem en un cas de censura d'estat. I, precisament, la historiografia catalana , espanyola ieuropea en general, no ha estudiat amb totes les conseq√ľ√®ncies la censura d'estat. Sobre en Cervantes-Servent nom√©s cal el que llegeixis el que aqu√≠ s'ha escrit.I si tens dubtes concrets els pots exposar L'espanyolitat (geogr√†fica) d'en Rafel que registra el llibre a qu√® fem refer√®ncia √©s molt probable a diferencia de la certesa absoluta del cas Colom. Ara: √©s for√ßa probable. perqu√® lliga amb la l√≠nia d'investigaci√≥ sobre el personatge que en aquest web s'ha encetat. Per√≤ la certesa absoluta, ja dic, no la tenim. Almenys per ara. Dius que es tracta d'una errada. Tal volta pot ser-ho. O tal vegada no. I si √©s una badada del censor? Fixa't que acabio amb una pregunta. I ho faig perqu√® la q√ľesti√≥ no est√† tancada. Salutacions.

  87. esceptico
    20-06-2013 00:40

    Gerard Planas .Lo que propones est√° muy bien pero me parece que viendo de que va el personal. La numeraci√≥n deber√≠a ser as√≠: 1 sin ninguna duda era catal√°n ( casi todos) ,2 con un 90% de probabilidad era catal√°n , 3 estamos buscando las pruebas que demuestren que era catal√°n, 4 no es catal√°n por que todav√≠a no nos hab√≠amos fijado en el , pero en cuanto nos pongamos ,cae tambi√©n. Seg√ļn esta web desde el tipo que dibujo los bisontes de Altamira hasta hoy ,todos los pintores europeos fueron catalanes , lo mismo los escritores,. etc . Para muestra solo hay que ver al tal Gerau reclamando que investiguen a Velazquez ya que seg√ļn el:"aquest talent i llibertat √©s impossible que siga castell√†". Si no fuera por la ideolog√≠a semi -nazi que subyace tras estos se√Īores serian hasta graciosos. Es incre√≠ble lo impermeables que son a determinadas ideas( espa√Īolistas, seg√ļn ellos) y lo bajo que ponen el list√≥n cuando les dicen lo que quieren o√≠r. ¬°Angelicos!.

  88. Tom√°s
    06-06-2013 09:37

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  89. Francesc
    06-06-2013 05:16

    Per a Fon Herrera, no m'acaben de conv√®ncer les vostres reflexions. Aqui diu el que diu:"Raphael de Urbina, espa√Īol"..... Si no √©s espanyol, per qu√® hi escriu "espa√Īol"? Se us acut alguna explicaci√≥?

  90. Xavier
    04-06-2013 16:30

    Ara el que no t'enten soc jo, S. Esteve. El Felip Rodríguez és el que signa l'article que comentem.

  91. S.Esteve
    04-06-2013 14:26

    No entenc l´intervenci√≥ disculpant-se de Felip Rodriguez. Si no havia intervingut fins ara !. A qui el preocupa d´haver of√©s i amb quines paraules ?. No ser√† que √°mb tanta erudici√≥ de corral de la patxeca, al nostre prol√≠fic amic d´empatxada prosa li haur√† relliscat la ploma deixant que caigui un cop m√©s la m√†scara i en aquell rac√≥, all√† on l´obscuritat es fon, poguem cantar, com per Nadal, el 25 de dessembre ..fum, fum, f.

  92. Fon Herrera
    04-06-2013 12:39

    Paolo...las diferencias entre la obra de Garzoni y la de Suarez son muchas...de hecho se presenta como una obra original de Suarez de Figueroa sobre la traducci√≥n ( muy poco afortunada en general) de la obra de Garzoni que era completada por Suarez sobre todo en lo que concern√≠a a persnajes espa√Īoles, y eso no esta en cuesti√≥n. De hecho no esta en cuesti√≥n desde hace casi un siglo ya gracias a un hispanista extraordinario como fue Wickersham. Y ya Wickersham apuntaba que la edici√≥n de 1733 carec√≠a de inter√©s debido a las enormes adiciones que ten√≠a, que casi hab√≠an doblado el paginado y alterado enormemente la estructura, y que no eran obra ni de uno ni de otro.

  93. Xavier
    04-06-2013 12:38

    Un altra dada que ens pot fer pensar que l'edició italiana és una traducció d'un "prínceps" en català és la quantitat de vegades que surt nomenat el Leon Battista Alberti, ja que ara sabem que aquest era català.

  94. Fon Herrera
    04-06-2013 12:06

    Es mucho m√°s sencillo que todo eso...la edici√≥n de 1733 es un completo desbarajuste, obra de alg√ļn avispado editor, o impresor...una versi√≥n "libre" que no responde en casi nada al original de Suarez de Figueroa y que por tanto no tiene inter√©s...es a esta obra lo que el Quijote de Avellaneda al de Cervantes. Todos cuanto han estudidado la obra de Suarez de Figueroa ( Suarez Figueredo entre ellos) la han considerado as√≠. Cualquier vistazo a las ediciones de 1615 y 1629 incluso muy por encima lo deja bastante claro y hay trabajos espl√©ndidos sobre la obra de Suarez de Figueroa ( tesis doctorales en su mayor√≠a) que coinciden en ese criterio. EL control editorial no era precisamente el fuerte del siglo XVIII y hay muchos ejemplos parecidos de obras completamente alteradas...no tiene m√°s recorrido.

  95. felip rodríguez
    04-06-2013 11:30

    Citando al investigador y profesor de Filolog√≠a Espa√Īola en la Universidad de Huelva, Lu√≠s G√≥mez Canseco, en respuesta a un libro de Enrique Su√°rez de Figaredo. Estoy convencido de que el conocimiento es la suma de lo que cada uno por separado sabemos, y que s√≥lo puesto junto puede servir para algo. Ninguna aportaci√≥n est√° de m√°s en el campo de la investigaci√≥n...Si he podido molestarle con alguna cosa escrita, ...ha sido en contra de mi voluntad, y le aseguro que en el pecado llevo la penitencia, que para m√≠ no hay l√≠nea que me merezca el disgusto de nadie.

  96. PAolo
    04-06-2013 10:32

    quina sort, tenim un erudit sobre el tema!!!! Tinc una pregunta para vostés, estimat Fon Herrera: com és que en Suarez es pren el gust de canviar el text del capítol dels pintors i fer-lo més llarg, amb més detalls bibliogràfics sobre casi cada pintor italià (o supostament italià...) mentre al original del Garzoni monés surt un llistat? Ara s'ha de ser molt convincent en explicar aquestes errades, i canvis d'una edició a l'altra... I per part nostra estudiar més a fons el tema, que hi ha material.... I moltes errades per cert surten també al llibre del Garzoni, m'imagino, encara que va tenir molt d'exit i traduit en molts idiomes.... I condemnat per alguns a més per les seves repetides lloances d'uns herètics no més ben definits, però que sospito ser Erasme i els seus...

  97. Fon Herrera
    04-06-2013 02:38

    Para mas inri compruebo que sta es la edici√≥n de 1733...que ser√≠a incluso una canallada atribuirsela a Suarez de Figueroa porque es una versi√≥n absolutamente pastiche que mezcla las partes del propio Autor espa√Īol...que ya de por si era imaginativo... con otras que salen de la obra de Garzoni ( y que ya habian sido retocadas o sustituidas por Suarez en las dos ediciones anteriores) y que por tanto contienen todos los errores de Suarez adem√°s de los de Garzoni...y todo eso cambiando por completo la estructura del libro. Esta edici√≥n no es ni siquiera considerada entre quienes han estudiado a Suarez de Figueroa ( manipuladores espa√Īoles todos pero muy, muy serios investigadores al mismo tiempo...que cosas no?), la obvian completamente.

  98. Fon Herrera
    04-06-2013 01:25

    Hay multiples ediciones cr√≠ticas de este libro ( interesante por otra parte pero de escasisimo valor hist√≥rico) y m√°s concretamente en el a√Īo 2004 una espl√©ndida investigaci√≥n lexicogr√°fica e historiogr√°fica que posiblemente el "descubridor" de este detalle no debe conocer...pero baste decir que el tama√Īo de los errores de Suarez, que por otra parte eran en su mayor parte fruto de una mala traducci√≥n de la obra original italiana de Ganzotti y sobre todo de un rigor m√°s bien escaso...lo que le llev√≥ a ser bastante poco apreciado por sus coetaneos yq e incluso llevaron aospechar que rra el propio Suarez el que estaba detr√°s del Quijote de Avellaneda. Dicho esto no parecer√≠a necesario aclarar que la mayor parte de los datos de la vida y obra de Raphael Sanzio se conocen sobre todo a partir de la historiograf√≠a del s. XIX y del XX. Y que por la epoca de Suarez de Figueroa ser√≠an muy escasos y muy poco fiables...algo que tambi√©n entender√≠a sin mucho esfuerzo cualquier historiador concienzudo. En todo caso remito a la edici√≥n de 2004 y a su rigurosisima transcripci√≥n de erratas y errores. As√≠ como a los numeros√≠simos trabajos que ya desde el s. XIX existen sobre este controvertido personaje ( Suarez me refiero). Men√©ndez Pidal lo adoraba...que alguien piense que ha hecho un "descubrimiento" sobre un personaje sobre el que hay innumerables tesis doctorales publicadas y que figura ya en los estudios de los grandes Historiadores de la literatura espa√Īola resulta tierno...pero un poco infantil , la verdad. Hay que decir que todas las ediciones corregidas de esta obra a partir del siglo XVIII omiten los datos que iban siendo refutados o descubiertos...como cabe esperar de cualquier obra de caracter semienciclop√©dico como era esta...y que conten√≠a casi 800 errores claros y palpables. Como claro y palpable es que Rafael Sanzio naci√≥ en Urbino, en Italia, y nadie nunca podr√° decir lo contrario a estas alturas...parece mentira.

  99. Xavier
    31-05-2013 12:45

    He trobat una edici√≥ alemanya del mateix llibre per√≤ sembla que no inclou el cap√≠tol dels pintors. Si alg√ļ amb coneixements d'alemany ho pot trobar, http://books.google.es/books?id=3q0iAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false

  100. Xavier
    31-05-2013 12:33

    Sí que podria ser aquest Boldrini el Leonardo que hi apareix. Però quin sentit te que no aparegui Leonardo da Vinci en un text italià? Perquè ni apareix als pintors, si identifiquem a aquest Leonardo com al Boldrini, però es que tampoc apareix a l'apartat d'arquitectes, inventors de maquines, etc... Va quedar da Vinci a l'ostracisme a la Itàlia de l'època per haver servit als Borja? Jo també he pensat en el que dius al final Paolo, perquè el Ramon Llull apareix de forma destacada amb un capítol exclusivament dedicat a ell.

  101. PAolo
    30-05-2013 23:30

    Leonardo Boldreno podria ser Leonardo Boldrini, de Venezia.... http://www.treccani.it/enciclopedia/leonardo-boldrini_%28Dizionario-Biografico%29/ El text en castellà és molt més ric en la descripció dels pintors moderns del text italià, que fa només un llistat de pintors, i a Rafael li posa "tanto raro" (???)... el text italià mescla pintors moderns sense criteri, apareix Alberto Duro (Durer ??) entre tots italians, mentre a una pàgina anterior li posen el nom correcte Albert Durer.... molt sospitós, entre altres relliscades dóna la impressió de ser una traducció arreglada d'un text anterior en altre idioma, imagineu quin...

  102. Xavier
    30-05-2013 18:26

    Ens coneixem de dues estades a la Universitat de Prada, d'algun que altre correu electrònic i de Facebook, és clar, hahahaaaa.

  103. Jordi Bilbeny
    30-05-2013 17:54

    Bona feina, Xavier. Molt bona! De mica en mica desembussarem la pica!!! Per cert, ens coneixem?

  104. Seiko
    30-05-2013 17:53

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  105. Xavier
    30-05-2013 17:19

    Per a complicar-ho una mica més, a la versió veneciana de Tomaso Garzoni, en aquesta re-impressió del 1605, sols hi surt un Leonardo sense donar pàtria, però en aquest cas és Leonardo Boldreno (he cercat aquest nom, amb algunes variants i no em surt res de res). En el cas de Rafael sols surt com a Raffael d'Urbino. (Pàg. 675). http://books.google.es/books?id=vpY_AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false

  106. Pere Blavet
    30-05-2013 13:14

    Sí Seiko, tens raó.

    També se sembla a les pàgines que diuen que espanya està a la Champion Lí de l'economia europea.

    O les que diuen que el federalisme a espanya √©s el futur per catalunya. L'aut√®ntic i √ļnic futur.

    O les que diuen que Picasso era malague√Īo nom√©s perqu√® va n√©ixer all√° fill d'un basc i una aragonesa i hi va viure un any esc√†s.

    Pots escollir creure-t'ho tot i no q√ľestionar res o q√ľestionar-ho tot comen√ßant per q√ľestionar els que no q√ľestionen res.

    El cert és que en general els que us creieu la versió oficial de tot i que us creieu que qui administra el poder mai té males intencions ni males arts ni interessos amagats, quan se us grata una mica s'acaba descobrint que tampoc us creieu tant les versions oficals, simplement no les coneixeu.

    A vosaltres us diuen que Colom va descobrir les amèriques el 1492 i ja ho doneu per bò tot. No sabeu ni perquè un heroi com aquest va acabar empresonat pels beneficiaris de la seva descoberta, sovint no sabeu ni que va acabar empresonat...

    Ho doneu tot per b√≤ perqu√® en general no coneixeu mai el relat sencer de cap versi√≥ oficial, aix√≠ si no la coneixes no cal fer l'esfor√ß a q√ľestionar-les.

    Tu no vols considerar ni que existeixi la possibilitat, ja no que sigui cert, només considerar que seria possible que la gent de Bush poguéssin planificar l'assassinat de 3.000 persones però no t'estranya gens que hagin planificat dues guerres que n'ha matat molts milers més i en canvi no trobes gens dubtós que "cuatro moros hijos de p..." organitzéssin ells solets el 11-S per executar-lo sense traves un dimarts al matí qualsevol...

    Aix√≤ s√≠, segur que et reconforta cada vegada que alg√ļ explica la "heroica" gesta dels passatgers que van redu√Įr i fer estrellar un dels avions, com que aix√≤ t√© la √®pica her√≤ica del sacrifici personal per al b√© col¬∑lectiu o compres, amb crispetes incloses...



    Tu ets del grup dels llestos i la resta dels paranoics. Així tens més temps per dedicar-te a pagar la teva hipoteca i el préstec del cotxe que et vas comprar quan "todos vivíamos por encima de nuestras posibilidades..."

    Abans d'anar dormir no t'oblidis de les deu fuetades a l'esquena i de demanar perdó per ser català.

  107. Seiko
    30-05-2013 12:55

    Aquesta p√†gina sembla la COPE i l´Acebes defensant la teoria de la conspiraci√≥ despr√©s dels atemptats del 11-M. A Youtube tamb√© hi ha teories que demostren que els atemptats de l'11-S els va cometre George Bush Jr.

  108. Xavier
    30-05-2013 12:29

    Sí Jordi, aquest Leonardo de Briche sembla que molestava i el canvien per un Juan. El que no deixa de sobtar és la diferència tant gran que n'hi ha entre les dues versions del que, en principi, se'ns presenta com un mateix llibre i que ara, mirant les dues edicions, semblen dos llibres totalment diferents. Fins on arribava la manipulació dels llibres?!!!!

  109. Jordi Bilbeny
    30-05-2013 02:00

    Xavier, Ja ho tinc. Ja tinc la refer√®ncia: √©s el mateix llibre de Plaza Universal de Todas Ciencias y Artes. Per√≤ √©s ben curi√≥s, mentre les edicions de Madrid del 1615 i les de Perpiny√† del 1629 i 1630 citen clarament com a pintor del segles XV i XVI "EL PARMESANO LEONARDO DE BRINCHE", que no √©s ning√ļ m√©s sin√≥ Leonardo de Vinci, el pintor i el seu gentilici parmes√† despareixen ja a l'edici√≥ de Madrid del 1733, d'on En Felip Rodr√≠guez ens aporta la nova de l'espanyolitat de Rafael d'Urbino, i, en canvi, apareix un "JUAN BRICIO, ROMANO CELEBRE". Amb la qual cosa, si Leonardo √©s substitu√Įt per aquest Juan Bricio, sabr√≠em que el gran mestre del Renaixment no era de Vinci --cosa que fa anys que defenso--, sin√≥ que era rom√†. O millor dit: ciutad√† de Roma. √Čs molt factible que el pogu√©ssim identificar amb un pintor totalment desconegut del mateix temps, dit Leonardus Romanus.

  110. Jordi Bilbeny
    30-05-2013 01:26

    Xavier, D'on has tret això que Leonardo de Briche era parmesà? M'interessa molt la referència.

  111. Jordi Bilbeny
    30-05-2013 00:45

    Calvet, ome! No cal investigar si darrera En Durer hi ha un Saporta, perquè ja sabem que darrera En Durer hi ha, ni més ni menys, un Durer. Mira que era fàcil!

  112. Xavier
    29-05-2013 22:03

    Del que diu alguna cosa és de Leonardo de "Briche", al qual fa parmesà. No era Leonardo toscà de Vinci?

  113. Xavier
    29-05-2013 21:35

    No és transcriu la del 1615 sinó una re-edició d'aquesta del 1630 dirigida al cavaller català Jeroni Pere Arnau i editada pel també rossellonès Lluís Roure.

  114. Xavier
    29-05-2013 21:06

    Aquí tenim la versió del 1615 i aquesta del 1733 ja pot estar "nuevamente corregida y addicionada" ja que no te res a veure amb la del 1615. Aquesta del 1615 es limita a dir els noms dels pintors però sense afegir res més (pàg. 620).A més diu que la versió "original" del 1615, és còpia del original italià, "La piazza universale di tutte le professioni del mondo" (Venecia, 1585), de Tomaso Garzoni Bagnacavallo (1549-1589). http://users.ipfw.edu/jehle/CERVANTE/othertxts/Suarez_Figaredo_PlazaUniversal.pdf

  115. Jordi Calvet
    29-05-2013 20:43

    I investiguem si podria haver-hi un Saporta darrera un D√ľrer??

  116. Guerau
    29-05-2013 20:03

    Investigueu el pintor Velázquez sisplau, aquest talent i llibertat és impossible que siga castellà

  117. albert
    29-05-2013 12:27

    Sobre si es Urbina o Urbino, en el "DICCIONARIO DE LA LENGUA CASTELLANA" de 1729 es diu: Despues del nunca bastantemente Michael Angel y Raphael de URBINA ha sido celebradísimo Annibal Carachel. Seri llavors Urbina un cognom i no un nom de lloc http://books.google.es/books?id=EYRdg0IbrukC&pg=PA259&dq=Raphael+de+Urbina&hl=ca&sa=X&ei=4dSlUbuQDMWv7AaMxoDwDw&ved=0CEgQ6AEwAw#v=onepage&q=Raphael%20de%20Urbina&f=false

  118. Àngel Daniel
    29-05-2013 11:44

    Em sorgeixen dubtes: "Rapha√®l de Urbina, Espa√Īol" > 1. Amb accent obert? 2. Urbina o Urbino? 3. L'original √©s de 1615. Qui eren els espanyols aleshores? 4. Hem d'entendre que "espanyol" de les Espanyes, oi? 5. Si la Piazza di Spagna es deu als espanyols (catalans i valencians) que hi havia a Roma, s'entendria que aquest tal Rapha√®l vindria de les Espanyes, no pas d'algun regne/rep√ļblica italiana, oi? 6. La darrera edici√≥ √©s posterior al 1714 i retocada, manipulada i ben addicionada. Aquest "espa√Īol" sembla molt descaradament impostat, per recalcar que era espanyol (de los nuestros) i no d'un altre lloc (del enemigo catal√°n?). 7. Ser "espanyol" a la It√†lia del XV volia dir el mateix que al 1615 i que al 1713? 8. El 1735 (2 anys despr√©s d'una edici√≥ que sembla propagand√≠stica) Carles III recupera el regne de N√†pols. Carles III, com a bon rei il¬∑lustrat va decidir donar un impuls a les arts i la ci√®ncia (el que volia crear una Sant Petersburg al Delta de l'Ebre). Podria voler recuperar o potenciar la figura d'en Rafael, fos qui fos. Que el faci "espanyol" tindria un significat pol√≠tic "este, a 1733, es de los nuestros". Ves a saber.

  119. Francesc
    29-05-2013 11:22

    Senzillament, impressionant!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
16558
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
Lluís Batlle - La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Catalunya √©s un dels pa√Įsos √≥n s‚Äôhan cremat o expoliat m√©s arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]