Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicol√°s Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 28-01-2017  |  PROJECTE COLOM
2363

Reflexions al voltant de la data de naixement d’En Colom

Quan va néixer En Cristòfor Colom? Al 1451, com defensen els qui creuen que el Gran Almirall, i Virrei, humanista, cosmògraf, escriptor i home d’Estat va ser un llaner plebeu i analfabet o al 1414 com ho fan els qui l’identifiquen amb el noble barceloní?

The Life of Columbus in Pictures, 1893. archive.org

Durant molt de temps, la data de naixement d'En Crist√≤for Colom es va situar pels volts de l'any 1436. Amb m√©s o menys rigor o encert, els bi√≤grafs de l'almirall tenien en compte les refer√®ncies cronol√≤giques que de forma directa o indirecta havien donat el mateix Colom o el seu fill Ferran, i hom sabia que el descobridor era un home de cabells blancs quan va arribar a Am√®rica (aix√≠ es despr√®n dels dos √ļnics retrats pintats en vida seva que ens queden), que arrossegava malalties cr√≤niques for√ßa anys abans de morir, fins al punt de trobar-se en ocasions impossibilitat per escriure, d'haver de demanar perm√≠s al Rei Cat√≤lic per despla√ßar-se en llitera, d'haver de fer gaireb√© tot el quart viatge a les Antilles estirat... Unes afectacions, en suma, que en els √ļltims anys l'arribaren a tenir prostrat i dependent de la cura dels seus familiars i servidors fins a la fi dels seus dies. Tot feia pensar, doncs, que la mort li havia arribat ben entrada la vellesa. En base a aquest c√ļmul d'evid√®ncies i a d'altres detalls de la seva biografia, aleshores, restava establert que En Crist√≤for Colom era un home de 70 anys, com a m√≠nim, quan mor√≠. Si la data consensuada de la defunci√≥ fou el 20 de maig de 1506, l'aritm√®tica situava el seu naixement cap el 1436.

Al segle XX, per√≤, l'aparici√≥ de la documentaci√≥ italiana referent a un Cristoforo Colombo genov√®s nat el 1451 va arraconar qualsevol data de naixen√ßa alternativa. Davant de les escriptures que deixaven clar que un llaner anomenat Colombo havia nascut l'any 1451, i com que l'academicisme imperant es va avenir joiosament a identificar-lo com el descobridor d'Am√®rica, les not√≠cies i les evid√®ncies d'un Colom anci√† i malalt van comen√ßar a ser silenciades o ‚ÄĒsi no hi havia m√©s remei‚ÄĒ justificades amb frases com ara ¬ęencaneci√≥ muy pronto¬Ľ, ¬ęde joven ya ten√≠a el pelo blanco¬Ľ, ¬ęlos contratiempos y penalidades fueron minando su vigor¬Ľ, ¬ęfue de salud fr√°gil y quebradiza¬Ľ i d'altres per l'estil. Aquestes sent√®ncies estaven suportades, a m√©s, per certes consideracions gen√®riques sobre l'era medieval: la vida comen√ßava i acabava molt m√©s aviat que ara. L'etapa laboral arrencava gaireb√© en la infantesa i les noies es casaven al cap de poc d'assolir l'edat f√®rtil, per poder tenir com m√©s fills, millor. En aquest estat de coses, la precarietat de l'atenci√≥ m√®dica combinada amb la manca de qualitat de vida feien que entre els trenta i els quaranta anys una dona o un home ja fossin ¬ęvells¬Ľ. Segons aquestes premisses, aleshores, el Colombo genov√®s que moriria el 1506 amb 55 anys, ja era un home vell i susceptible de patir les xacres que el mateix almirall ens descriu en els seus diaris de navegaci√≥. Des d'aquest punt de vista, la historiografia acad√®mica podia respirar tranquil¬∑la, perqu√® tot era en ordre.

El problema per a les tesis genovistes ‚ÄĒi per als reputats historiadors que les defensen, de retruc‚ÄĒ sorgeix quan s'intenta fer encaixar l'edat del llaner Colombo amb les not√≠cies que el mateix Col√≥n de la hist√≤ria oficial ens d√≥na sobre el seu passat. La incompatibilitat cronol√≤gica salta a la vista, d'entrada, en tot l'afer de la galiassa Ferrandina, en qu√® el futur descobridor al servei de Renat d'Anjou, rei dels catalans entre 1466 i 1472, dirigeix la persecuci√≥ d'aquella nau napolitana com a corsari bregat quan el plebeu genov√®s encara est√† teixint amb el seu pare, segons els mateixos papers italians. La indocumentada arribada d'un Cristoforo Colombo nedant a Portugal, l'agost del 1476, fa que h√†gim de descartar la seva participaci√≥ en el viatge de predescoberta que situa En Colom navegant moltes lleg√ľes enll√† de l'illa de Thule pel febrer de 1477, quan el mateix descobridor ens notifica de primera m√† que aquell hivern la mar no es gla√ß√† com era habitual en aquelles latituds. Hi ha molts m√©s desajustos i incongru√®ncies, en fi, que no repetirem perqu√® ja han estat posats en relleu per la llarga tradici√≥ investigadora catalana, encetada pel peru√† Llu√≠s Ulloa al primer ter√ß de segle XX en col¬∑laboraci√≥ amb En Ricard Carreras Valls i l'Enric Mitjana de las Doblas, represa per la Teresa Baqu√© i En Caius Parellada amb l'antic Centre d'Estudis Colombins i coronada per les publicacions actuals d'En Jordi Bilbeny i l'INH.

I si les desavinences cronol√≤giques fan impossible que el Colombo genov√®s pugui ser el descobridor d'Am√®rica, el mateix podr√≠em dir, tot i que en altra mesura, per al Colom nat a l'entorn de 1436. En Mitjana, que √©s el primer i principal subministrador de dades que van permetre bastir la tesi colombina catalana, cau en algunes contradiccions pel que toca a la data de naixement del descobridor. Aix√≠, en el cap√≠tol que dedica en el seu mecanoscrit de 1957 al cavaller i ciutad√† de Barcelona Joan Colom i Bertran, suposa que ¬ędegu√© n√©ixer en aquesta ciutat cap a l'any 1435¬Ľ, per√≤ ell mateix es desmenteix quan, en l'apartat que dedica al pare d'aquest personatge, Jaume-Joan Colom i Marimon, escriu que ¬ęatorg√† testament el 28 d'agost de 1433, i hi f√©u hereus els seus fills Joan i Llu√≠s¬Ľ, dos nois que el 1433 ja havien deixat enrere el bressol i els bolquers. La torrentada de documents que arrib√† a garbellar el senyor Mitjana al llarg de trenta anys d'investigacions i l'estadi d'extrema necessitat en qu√® es trobava, segons pr√≤pia confessi√≥, quan redact√† el llibre sobre els Colom de Barcelona el disculpen de badades, redund√†ncies i contradiccions. Escriptures trobades amb posterioritat demostren que En Joan Colom i Bertran ja existia el 1419, quan √©s esmentat com a ¬ęJoanet¬Ľ en el testament del seu avi Guillem Colom √áaplana, o quan se'n fa constar la tonsura, junt amb el seu germ√† Jaume, a finals de 1425. El 1449, En Joan Colom, que t√© relacions comercials amb la companyia d'En Francesco di Marco Datini, √©s integrant del Consell Municipal i √©s cridat a l'ordre perqu√® s'asseia al banc dels mercaders, i el 1450 en ser√† expulsat per persistir en aquesta actitud. Si don√©ssim per bo que va n√©ixer el 1436, ens trobar√≠em que un noi de 13-14 anys √©s conseller municipal i t√© tanta personalitat que √©s capa√ß de subvertir la reglamentaci√≥ del Consell de la ciutat. Una lletra d'En Joan Desvall a la Cort del General de Catalunya, datada a C√†ller el 20 de juny de 1450, d√≥na not√≠cia d'un ¬ęmoss√®n Colome, capit√† de les VIII galeres del senyor rei de Sic√≠lia¬Ľ, en un per√≠ode que l'oncle d'En Joan Colom, el senyor de Gelida Antoni Bertran, √©s ¬ęconseller del Sr. Rei i vicealmirall de les seves mars¬Ľ, i en un document de 1458 apareix ¬ęl'honorable Johan Colom, lloctinent de l'honorable Antoni Bertran, cavaller i vicealmirall de les naus del Sr. Rei¬Ľ. Un noi de 14 anys dif√≠cilment ser√† el capit√† de les naus del rei de Sic√≠lia el 1450, i tamb√© costaria que fos el lloctinent del vicealmirall Bertran el 1458, amb 22 anys, per m√©s bon ¬ęendoll¬Ľ familiar que tingu√©s. Tots aquests c√†rrecs, en canvi, s√≥n perfectament naturals i plausibles per al Joan Colom i Bertran nat el 1414.

Al llarg dels anys seixanta del s. XV trobem els quatre germans Colom ‚ÄĒel cinqu√®, Jaume, desapareix integrat en algun orde mon√†stic‚ÄĒ al capdavant de l'al√ßament del principat contra Joan II d'Arag√≥, i En Joan √©s ambaixador davant Enric IV de Castella, que el nomena cavaller, i fins al 1465 el trobem a bastament documentat com a diputat pel bra√ß militar i s√≠ndic comptable de la Diputaci√≥. Tamb√© el veurem relacionat amb provisions dictades sobre una nau d'En Rafel Juli√†, el patr√≥ dels vaixells que aniran a buscar a Portugal Pere el Conestable per dur-lo a Barcelona i coronar-lo rei dels catalans, com a n√©t que era del comte d'Urgell. Bon punt apareix aquest monarca en els papers del principat, per√≤, En Joan Colom sembla, primer, fer-se foned√≠s en tot all√≤ que el relacionaria amb Portugal, i, segon, es detecta un veritable potineig sobre la data del seu casament amb Margarida d'Al√≤s; i, tercerament, el naixement del seu hereu Jaume. I aquestes tres circumst√†ncies serien indicatives que estem sobre la pista correcta en identificar-lo amb el descobridor d'Am√®rica. Els cap√≠tols matrimonials entre En Joan Colom i Bertran i la Margarida-Francina d'Al√≤s i Batlle es daten cap el 1450, de manera que si es casessin l'any 1451, els comptes sortirien perfectes respecte a aquella afirmaci√≥ d'En Crist√≤for Colom: ¬ęjo vaig entrar a la mar als catorze anys (1414 + 14 = 1428) i despr√©s no en vaig sortir durant vint-i-tres anys (1428 + 23 = 1451)¬Ľ. I en sortiria per casar-se, √©s clar. D'altres informacions, per√≤, situen la data d'aquest enlla√ß l'any 1462 i fins i tot el 1468. Aquesta manca de precisi√≥ no √©s innocent, i m√©s quan veiem que en aquest mateix 1468 alguns papers fan n√©ixer En Jaume Colom d'Al√≤s, l'hereu d'En Joan, per√≤ tamb√© En Diego Col√≥n, el germ√† del llaner genov√®s, que ser√† eclesi√†stic igual que En Jaume Colom i Bertran, germ√† del nostre descobridor. Per m√©s inri, la hist√≤ria oficial es complau en fer casar el Colombo genov√®s l'any 1478 amb la inexistent Felipa Moniz a Portugal; d'altres hi fan n√©ixer Diego Col√≥n, l'hereu del llaner, el mateix 1478, i despr√©s l'Hernando Col√≥n, segon fill del plebeu genov√®s, resulta que neix l'any 1488 a C√≤rdova.

Al marge de la confusi√≥ volguda i buscada per intentar extraviar qualsevol besllum de certesa historiogr√†fica, en tot plegat hi ha una din√†mica que es detecta clarament i √©s la seg√ľent: el cavaller barcelon√≠ Joan Colom i Bertran apareix de manera irregular i discont√≠nua en la documentaci√≥, com qualsevol personatge del seu temps, podr√≠em dir. Per√≤ el seu cas √©s especialment cridaner, perqu√® just quan l'haur√≠em de veure a Portugal en l'ambaixada decisiva que el relacionaria amb Felipa de Co√Įmbra, apareix s√≤lidament documentat a Catalunya. I quan l'haur√≠em de veure a Catalunya com a germ√† del president de la Generalitat relacionant-se estretament amb el rei Pere IV i els seus capitans portuguesos, entre els quals hi ha els germans Anes Pin√ßon, nobles de Co√Įmbra que trobarem documentats a Pals d'Empord√† i que participaran en la descoberta del Nou M√≥n, En Joan Colom desapareix com un fantasma. El tornarem a trobar ‚Äďcasualitats de la hist√≤ria‚Äď just el dia de l'enterrament de Pere IV, portant el f√®retre del rei a Santa Maria del Mar. I √©s clar, si En Joan Colom i Bertran es casava i tenia el seu fill Jaume amb Margarida d'Al√≤s el 1468, com pretenen algunes fonts poc solvents, dif√≠cilment podria estar casat des del 1466 amb la infanta reial Felipa de Co√Įmbra per tenir-hi, el 1468 precisament, el pr√≠ncep portugu√®s Ferran Colom d'Avis i d'Urgell, un personatge amb drets din√†stics al tron catal√†. √Čs del tot natural i congruent que la censura s'esforc√©s a esborrar tots els rastres d'aquest enlla√ß, perqu√® qualsevol indici que n'aparegu√©s a la documentaci√≥ ens situaria r√†pidament en la hist√≤ria i ens aportaria una comprensi√≥ cabal i completa de la identitat del descobridor, de la naturalesa de les seves relacions amb les cases reials portuguesa i catalana, i ens permetria dimensionar la descoberta d'Am√®rica com una conseq√ľ√®ncia natural de l'imperi comercial catal√† a la Mediterr√†nia. I aquesta, √©s clar, no √©s la hist√≤ria que a la monarquia procastellana li interessava que qued√©s escrita.

Al segle XIX, el comte Roselly de Lorgues confegia la seva Historia de Crist√≥bal Col√≥n (t√≠tol de la traducci√≥ editada per Eduardo Gautier, a Cadis, el 1858, que hem consultat) i comprovem que treballava amb la hip√≤tesi del naixement pels volts de 1436, quan ens assegurava que En Colom s'havia casat pel novembre de 1486 amb qui seria la mare del seu fill Ferran i deia que ¬ęella, mal que pes√©s al seu noble llinatge, a la seva joventut i singular bellesa, donava la seva m√† a un home [...] sense edat proporcionada a la seva, ja que comptava quaranta-nou anys, sense virginitat de cor, perqu√® era vidu i pare, i la blanca cabellera i front solcat del qual devien inspirar-li m√©s veneraci√≥ que afecte, m√©s respecte que passi√≥¬Ľ. En De Lorgues, que sost√© que el Colombo genov√®s i la Beatriz Enr√≠quez de Arana cordovesa es van con√®ixer el 1485/86 i es casarien a finals del 1486, considera per tant que la data de naixement del descobridor seria el 1436 (1485 - 49 = 1436).

Si emprovem aquestes precisions a la personalitat catalana de l'almirall, que seria En Joan Colom i Bertran, i al seu esborrat matrimoni portugu√®s amb la infanta Felipa, constatem que En Joan Colom, nascut el 1414, comptava exactament quaranta-nou anys quan va compar√®ixer per primer cop davant de Felipa d'Avis i d'Urgell, pel desembre de 1463, segons que vam argumentar profusament a la nostra obra La princesa a l'exili (Llibres de l'√ćndex, 2011). I √©s que el 1463 En Joan Colom era un home vidu (de Margarida d'Al√≤s), que ja havia estat pare (d'En Jaume Colom), de rang inferior a la infanta reial i d‚Äôedat desproporcionada a la d‚Äôella (que tindria entre 29 i 31 anys). Les coincid√®ncies amb els nostres personatges desfan el muntatge de la pagesa i el llaner, a qui els papers de G√®nova atorguen una edat de trenta-sis anys a l‚Äôhora de procrear l‚ÄôHernando Col√≥n cordov√®s.

Per acabar, no podem deixar d‚Äôesmentar les famoses an√†lisis d‚ÄôADN de les presumptes restes del descobridor que es dugueren a terme entre els anys 2003 i 2006 a Granada per l‚Äôequip del Dr. Lorente, i que revelen un individu d‚Äôuns 70 anys d‚Äôedat, cosa que no quadraria amb l‚Äôalmirall catal√†, que mor√≠ als 92 anys (1414-1506), per√≤ s√≠ amb el seu fill Ferran, que hauria mort als 70-71 anys d‚Äôedat (1468-1539). La hip√≤tesi que les restes sepultades a Sevilla pertanyin al fill d‚ÄôEn Joan Colom i de Felipa d‚ÄôAvis pren m√©s possibilitats de certitud si, com apunta en Manuel Rosa, ¬ęalgunes semblances s√≠ que es trobaren amb l‚ÄôADN del Duc de Bragan√ßa¬Ľ. √Čs evident que En Joan Colom i Bertran no presentaria coincid√®ncies d‚ÄôADN amb un membre de la casa reial portuguesa, per√≤ en canvi, en unes restes d‚ÄôEn Ferran Colom d‚ÄôAvis-Urgell s√≠ que podr√≠em trobar alguns trets gen√®tics semblants als del duc de Bragan√ßa, perqu√® tindrien com a m√≠nim un avantpassat com√ļ, el besavi d‚Äôen Ferran i avi de Felipa, el rei Joan I d‚ÄôAvis, que tamb√© √©s a l‚Äôorigen del tronc de la casa ducal de Bragan√ßa al segle XV.

En conclusió, creiem que els variats i persistents indicis de senectut d’En Cristòfor Colom, combinats amb les dissonàncies cronològiques que descarten tant el Colombo genovès com un Colom nat el 1436, i rematat tot plegat pels buits documentals interessats i les sospitoses incompatibilitats d’En Joan Colom i Bertran amb la que hauria de ser la biografia natural del descobridor català, assenyalen aquest diputat, militar, ambaixador i navegant barceloní com el candidat més sòlid a descobridor d’Amèrica, i l’any 1414 com a probable data de naixement de qui, a data d’avui, ja hauria de ser considerat com el més destacat dels catalans universals en la nostra història.

Pep Mayolas




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    04-02-2017 22:13

    Si Marçal dice "burro", es una castellada y sabemos seguro que es de Madrid. Y en cuanto a Joan, como dice Bilbeny, los insultos vienen cuando no hay argumentos.

  2. Joan3
    04-02-2017 17:56

    Tu ho has dir Marçal, s'ha de ser burro... bé, potser el correcte seria "s'ha de ser ruc", en tot cas: no hase falta disir nada más. ;)

    ·X·

  3. Pedro Sanchez
    03-02-2017 09:57

    Albert: me llamo Pedro Sánchez, y corrijo vuestras tonerías sin cobrar. O sea, te equivocas en todo--algo habitual, a juzgar por tus "artículos". Pero te doy otra oportunidad. A ver si me puedes explicar el significado de un cuadro que vi ayer en el Museo Picasso de Barcelona: http://artgaudi.com/store/es/regalos-y-souvenirs-/657-iman-picasso-el-paseo-de-colon.html Y después de explicarme el significado del cuadro (leyendo entre las lineas, claro), a ver si me puedes explicar lo que significaría el cuadro si la bandera fuera una senyera. Saludos!

  4. Albert Fortuny
    03-02-2017 08:45

    Pedro Sanchez dixit:
    "Me has dado un consejo al final de tu comentario, así que te devuelvo el favor: si vas a hacer el imbécil, no utilices tu nombre de verdad."
    Clar!, aixo es lo que fas tu! Pedro Sanchez, hahahahahahahaha.... apart de cobrar per fer lo que el gos de Emi-Odeon.



  5. Pedro Sanchez
    01-02-2017 22:04

    pd: Marçal, tendrías que decir a todos los expertos del mundo, a todos los eruditos, a todos los catedráticos, que lean un poco, para entender las maravillosas teorías de los genios del INH.

  6. Pedro Sanchez
    01-02-2017 21:58

    Estoy convencido por tu gran erudici√≥n, Mar√ßal. Obviamente es imposible (por ejemplo) que un campesino llegara a ser abogado sin jam√°s pisar ni parvulario ni colegio ni universidad. E incluso si llegara a ser abogado, nunca podr√≠a llegar a ser jefe de las fuerzas militares del pa√≠s m√°s poderoso del mundo, y uno de los grandes heroes de la historia universal. As√≠ sabemos que la biograf√≠a de Abraham Lincoln es mentira, y que Lincoln era un noble catal√°n, nieto de Colom. En serio, Mar√ßal, me asombra que alguien como t√ļ, que obviamente no sabes absolutamente nada de la historia europea, me d√© el consejo de leer un poco. Sabes algo de historia europea, Mar√ßal? Has le√≠do alg√ļn libro escrito por un experto? Obviamente no, porque si lo hubieras hecho, sabr√≠as que los libros y art√≠culos publicados por los autodemoninados investigadores del INH no tienen nada que ver con los estudios escritos por los expertos. Cuando Lincoln lleg√≥ a ser presidente de Estados Unidos ya no era campesino analfabeto. Cuando Col√≥n se hizo cargo de la expedici√≥n, ya no era lanero genov√©s. Ya s√© que para alguien que nunca ha estudiado la historia--sobre todo un antisemita clasista, que insiste que todos los grandes personajes eran cat√≥licos y nobles--las teor√≠as del INH tienen su "l√≥gica". Claro, los malvados censores castellanos odiaban tanto a los catalanes que transformaron a Santa Teresa en DESCENDIENTE DE JUDIOS. Pod√≠an aceptar que era jud√≠a, pero no que era catalana. Claro. Porque no eran antisemitas, oi? Pues en realidad resulta que eran menos antisemitas que vosotros. Col√≥n? Noble? Tu lo crees? Si pudieras vivir en un palacio con tus sirvientes y tus honores, te interesar√≠a arriesagar la vida en una expedici√≥n? Pero voy a ser justo, Mar√ßal. Me has dado un consejo al final de tu comentario, as√≠ que te devuelvo el favor: si vas a hacer el imb√©cil, no utilices tu nombre de verdad. Y lee un poco. Pero no leas los libros de los fraudes del INH.

  7. Marçal Subiràs i Pugibet
    01-02-2017 20:05

    Pedro, tu li deixaries una fragata de l'Armada espanyola -la 'Catalunya', per exemple- i un grup significatiu d'homes a un petit comerciant del segle XXI sense experiència nàutica i sense coneixements militars per anar a descobrir un lloc desconegut que ni tan sols saps si existeix? Oi que no? Doncs s'ha de ser burro per pensar que Isabel i Ferran van concedir tres caravel·les, els homes i el finançament necessari perquè un llaner genovès anés a descobrir una nova ruta que no sabia ni si existia. Hi ha fets i dates que grinyolen? Potser sí. Però no tantes com les que afirmen que un penjat de Gènova es va convertir en Virrei del nou món i Almirall després d'unes llargues capitulacions amb els reis. El que sí veig és molta por. Apa noi, a llegir una mica.

  8. Antón Martín
    30-01-2017 09:02

    Sr. Exodus, es la indiscriminada pr√°ctica del llevar el agua a su molino lo que invalida de arriba a abajo el artefacto del INH. No, la investigaci√≥n hist√≥rica no consiste en reunir diez o diez mil argumentos escogidos en funci√≥n de si apoyan o no la tesis que sostengo. El investigador de verdad ha de tomar en cuenta TODAS las noticias, las que dicen y las que contradicen, y una vez reunidas TODAS es cuando, en caso de que proceda, se pueden sacar las conclusiones. Lo que Vds. hacen es colocar un filtro previo selectivo por el que s√≥lo dejan pasar aquellos datos que les vengan bien, y el resto los ignoran sistem√°ticamente. Por eso la comunidad cient√≠fica internacional JAM√ĀS dar√° cr√©dito a ninguna de sus inefables 'troballas'.

  9. Pedro Sanchez
    30-01-2017 00:01

    Una idea. Porqu√© no reclut√°is a jovenes universitarios que aceptan vuestras hip√≥tesis para doctorarse y luego escribir art√≠culos y libros serios? Respuesta: porque al estudiar la historia en profundidad (o la filolog√≠a, o la historia del arte o lo que sea) ya ver√°n que vuestras ideas son rid√≠culas. Bilbeny quiere un p√ļblico sin estudios. Como dec√≠s de Col√≥n: campesinos analfabetos.

  10. Pedro Sanchez
    29-01-2017 23:58

    "espero que no tingui cap objecció en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econòmics oficials són capaços de presentar unes hipòtesis històriques més coherents que no pas algunes de les sostingudes pels insignes doctors en història." Exodus! De quién hablas? "sense recursos"???? Pero tenéis un Instituto y una Universidad entera! Y cada charla es "un gran éxito"! Y "cada vez" sois "más numerosos"! Y de cada libro se venden más ejemplares que toda la serie de Harry Potter! Vale...en serio.... Nadie niega que un historiador "amateur" pueda escribir libros y artículos maravillosos. Lo han hecho, y a menudo! El problema es otro: vuestros estudios no valen nada. Nada. No se parecen EN NADA a los estudios serios. Me explico? "quan el peruà Luis Ulloa va publicar a París, l'any 1926, la seva hipòtesi conforme el descobridor d'Amèrica era un català, estava convençut que quan vingués a donar la notícia a Espanya seria rebut gairebé com un torero, per haver aportat indicis sòlids i congruents que la nacionalitat de l'almirall fou espanyola." Claro. Ulloa--tan humilde como vosotros--pensaba que era un gran historiador. No es verdad. Y los historiadores catalanaes (incluso los más independentistas) no le toman en serio.

  11. Pedro Sanchez
    29-01-2017 23:51

    Qué bien que mis comentarios no te han afectado, Francesc! Veo que continuas pensando que eres el gran experto en todo, como todos los otros "investigadores" del INH. Hay alguien que realmente deberíais reclutar: lo sabe todo, reconoce que los expertos "oficiales" no saben nada, se ve capaz de evaluar todos los datos y cuando miente (y miente a menudo, como buen investigador del INH), niega todo. Se llama Donald Trump. "espero que no tingui cap objecció en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econòmics oficials són capaços de presentar unes hipòtesis històriques més coherents que no pas algunes de les sostingudes pels insignes doctors en història. "

  12. Francesc 2
    29-01-2017 23:20

    Arturo, sí, efectivament. A l'Oviedo cal tenir-lo molt en compte perquè va conèixer en Colom amb -m i els seus fills. I, això no obstant, a la seva obra impresa apareix que "pensa que" o "li sembla el més probable que" en Colom amb -m sigui de Cugureo. Coneix el personatge i els seus fills... i tanmateix "pensa que...", "li sembla que...". Això és versemblant i lògic? Imagineu que jo us conec a vós personalment i als vostres fills. I no he de saber exactament o realment d'on sou vós i d'on són els vostres, fills?Mmmm... No, no és lògic ni versemblant.

  13. Arturo Rodriguez
    29-01-2017 21:20

    Fernández de Oviedo usa la grafía Colom, pero también dice que él piensa que el almirante era de Cugureo (Cogoleto). Comenta las cosas que se decían del descubridor, que si era de Savona, que si era de Génova, que si sus antepasados eran de Piacenza... pero dice explícitamente que a él le parece que lo más probable es que fuese de Cugureo.
    A Oviedo hay que tenerlo muy en cuenta porque conoci√≥ a Col√≥n y a sus hijos, adem√°s de conocer bien el genovesado, Catalu√Īa, y un buen mont√≥n de sitios. Tambi√©n conoci√≥ personalmente a Ludovico el Moro, Leonardo, Hern√°n Cort√©s, Las Casas (del que siempre se mof√≥ por lo de Cuman√°) y un buen n√ļmero de personas.

  14. Frede
    29-01-2017 21:19

    Resposta impressionant, Exodus. Molt b√©. Potser tamb√© se li podria donar la bibliografia dels llibres sobre Colom, d'en Bilbeny i d'altres perqu√® s'il¬∑lustri una mica. Per√≤ com diu alg√ļ, cal donar peixet als trolls? M'ho he preguntat a vegades. Hi ha moments que sort de no tenir la persona al davant ni el trabuc, per√≤ d'altres prop√≠cia que els entesos ens regaleu aquestes imponents respostes. Salut!

  15. Exodus
    29-01-2017 21:02

    Gràcies, JordiB.

  16. Joan3
    29-01-2017 21:01

    Exodus, ja sé que costa resistir-se, però...

    DON'T FEED THE TROLLS!

    ·X·

  17. Exodus
    29-01-2017 20:56

    Senyor Rodr√≠guez, quan el peru√† Luis Ulloa va publicar a Par√≠s, l'any 1926, la seva hip√≤tesi conforme el descobridor d'Am√®rica era un catal√†, estava conven√ßut que quan vingu√©s a donar la not√≠cia a Espanya seria rebut gaireb√© com un torero, per haver aportat indicis s√≤lids i congruents que la nacionalitat de l'almirall fou espanyola. En lloc d'aix√≤, Ulloa fou tractat com un ximple (excepte a Catalunya, √©s clar), i el diari ABC va respondre amb la convocat√≤ria d'un concurs, dotat amb 50.000 pts de l'√®poca, per a qui aconsegu√≠s demostrar la nacionalitat ESPA√ĎOLA de Crist√≥bal Col√≥n. http://www.cristobal-colon.com/la-discutida-nacionalidad-de-cristobal-colon-abc-1926/
    √Čs curi√≥s, perqu√® l'Ulloa els deia que era catal√†, probablement barcelon√≠, per√≤ l'ABC sembla que va considerar la nacionalitat catalana del segle XV com una cosa no-espanyola. 90 anys despr√©s, les coses no han canviat gaire. Gens, diria. Col√≥n podr√† tenir la nacionalitat que sigui, excepte la catalana. I jo crec que la valoraci√≥ que ens faran els qui s'encarreguin de presentar els resultats del Dr. Llorente seran una mica sensibles a aquest biaix secular que impera per la villa y corte, en general i amb comptad√≠ssimes i molt honorables excepcions. D'aqu√≠ el meu escepticisme. En resum, tinc por que el criteri cient√≠fic del Dr. Llorente quedi sepultat pel mateix criteri cient√≠fic d'aquells que van etiquetar la trobada d'una caixa corcada a les trinit√†ries de Madrid amb les inicials M.C. com el descobriment del f√®retre de Cervantes, quan a mi, les inicials M. C. em suggereixen m√©s aviat "Menuda Casualidad".

    Al senyor Martín només dir-li que "Castilla, el reino más pobre de Europa" és una frase no de l'INH, sinó de Don Gabriel Maura Gamazo, duque de Maura, en la seva biografia del fill dels RRCC, "El príncipe que murió de amor", Aldebarán ediciones, 2000, p. 118.
    Tamb√© incideixen en aquesta q√ľesti√≥, amb altres paraules, la tesi d'Antonio Maria Rouco Varela: "La imagen que ofrec√≠a Castilla a mediados del siglo XV con Enrique IV era sencillamente vergonzosa". Ho diu a la seva tesi doctoral de 1964 editada per la BAC (Bib. Autores Cristianos), Madrid, 2001, p. 102.
    En Pierre Chaunu creia, en traducci√≥ espa√Īola de 1976 reeditada el 2005, que al 1500, "Castella era la colonia de l'Espanya mediterr√†nia", La Espa√Īa de Carlos V, Pen√≠nsula, 2005, p. 240.
    En Joseph Pérez fa referència a una memorials redactats en temps del regent Cisneros, el 1516-1517, on es denuncia el "risc de subdesenvolupament dels regnes de Castella", Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999, p. 28.
    En Garret Mattingly, al seu Catalina de Arag√≥n, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17, diu, en refer√®ncia a Castella, que "en cap altra zona de l'Europa Occidntal eren les ciutats m√©s d√®bils i escasses, ni l'Esgl√©sia m√©s ama i senyora de cors i ments, tant entre els r√ļstics com entre els hidalgos".
    En fi. Diria que no és l'INH qui anomena Castella "el regne més pobre d'Europa" "a la ligera".

    Respecte a les proves de la catalanitat de Col√≥n... No s√© per on comen√ßar, la veritat. Li sembla b√© Gonzalo Fern√°ndez de Oviedo? L'esmenta "Colom", en catal√†, tothora, en la seva obra sobre les √ćndies. Gr√†cies a Oviedo i a M√†rtir d'Angleria, tamb√©, sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493, en tornar de la descoberta, un fet que va ser sistem√†ticament esborrat del tots els registres oficials barcelonins. Perqu√® ho havien d'esborrar, si un genov√®s que treballava per Castella va tornar despr√©s de la gran gesta de travessar l'Atl√†ntic i va presentar-se davant dels reis, que casualment eren a Barcelona? No hauria estat el m√©s natural, que els dietaris municipals i de la Diputaci√≥ ho enregistressin com una not√≠cia rellevant que havia dut la felicitat als reis i Barcelona havia tingut l'honor de viure-ho per casualitat? No. Tot va ser esborrat. Per qu√®? "Para que nadie se llame a enga√Īo", que diria el veraneante de Quintanilla de On√©simo.
    O la traducci√≥ alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat tradu√Įda del catal√†.
    O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana.
    O el fet que En Joan Colom i Bertran, diputat, militar, navegant expert, ambaixador, cavaller, etc...i s√ļbdit natural dels Reis Cat√≤lics (com es proclama Crist√≥bal Col√≥n) tingui un perfil molt m√©s cre√Įble i natural com a possible descobridor d'Am√®rica que l'estranger, plebeu, teixidor i desquadrat genov√®s Colombo.
    Continuaria, senyor Martín, però m'he d'anar a fer el sopar. Estigui bonet, que deia En Josep Pla.

  18. JordiB
    29-01-2017 20:01

    (Per a l'Exodus)

    Perdoneu la correcció.
    Pel mig del vostre pen√ļltim par√†graf hi dieu: "...espero que no tingui cap objecci√≥ en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econ√≤mics oficials s√≥n capa√ßos de..."
    En el català de Fabra, no sé si en el de l'IEC, seria: "...espero que no tingui cap objecció a admetre que..."

  19. Arturo Rodriguez
    29-01-2017 19:08

    Yo también espero con impaciencia los resultados del estudio del profesor Lorente. Imagino que su estudio se habrá hecho con todo el rigor histórico, genealógico, y científico posible y supongo que los resultados los publicará en PLoS One o una revista similar, vista la magnitud de la tarea y sus implicaciones.
    Si el resultado apunta a la hip√≥tesis catalana, no tendr√© problema en admitir que el almirante era catal√°n, y espero que si los resultados apuntan a G√©nova, Monferrato, Cogoleto, o alg√ļn otro lugar de Italia o el mundo no haya problema por parte del INH en admitir el estudio de Lorente.

  20. Antón Martín
    29-01-2017 18:39

    El problema de base es creer a pies juntillas que las hip√≥tesis (?) del INH son 'm√©s coherents', as√≠, en general. De hecho, en lo que respecta a Col√≥n, hasta ahora Vds. se han limitado a se√Īalar los puntos oscuros y lagunas acerca del origen genov√©s del navegante, algo que en realidad podr√≠a hacerse con cualquier personaje hist√≥rico, pues nadie suele pasar por la vida dejando constancia consciente de su existencia, y lo habitual es que el historiador deba reconstruirla a partir de datos sueltos. Por contra, a tesis del origen catal√°n no ha presentado hasta la fecha ning√ļn dato, ni uno s√≥lo, que pueda comprobarse o corroborarse. Por eso hay que echar un manto de duda sobre cualquier hecho.
    El caso es que sí, aunque hoy resulte chocante, la lana sí era importante, mucho más que el lino, fibra básica al alcance de todo el mundo merced a la relativa sencillez de su cultivo y laboreo; y no digamos ya la seda o el algodón, hasta hace nada artículos de lujo en el contexto europeo. Es la lana la que está detrás de la prosperidad de los Países Bajos, de Inglaterra, del norte de Francia y de las florecientes ciudades de la Toscana y el Piamonte. Y como Castilla era productora -en cantidades enormes- de la variedad más fina y escogida, a menos que uno esté muy ciego o preiera estarlo, por ahí también se explican muchas cosas del que Vds. llaman muy a la ligera 'el regne més pobre d'Europa'.

  21. Exodus
    29-01-2017 18:09

    Senyor Ant√≥n Mart√≠n, desconec el nivell de coneixements de l'autor de l'article respecte a la ind√ļstria i el comer√ß de la llana o d'altres teixits (la llana no √©s l'√ļnic teixit que existeix, tot i que a G√®nova i a Castella hom diria que s√≠...) a l'edat mitjana, per√≤ √©s obvi que un comerciant de qualsevol teixit no era t√®cnicament analfabet. Un teixidor de llanes genov√®s potser s√≠ que ho era, si el seu pare era qui duia els comptes del negoci. De tota manera, es fa dif√≠cil de creure. Per tant, com a autor de l'entradeta de l'article, demano disculpes a qui calgui pel terme "analfabet", de collita meva, que crec que l'autor no fa servir en cap moment en el text.
    El to classista que potser desprenen els mots "plebeu" o "llaner" jo no el veuria tant com un menyspreu a la condició plebea o a l'ofici de llaner, sinó com el to d'una protesta contra el món acadèmic per voler-nos fer creure que un personatge com el Colombo genovès podia ser el descobridor d'Amèrica.
    Ara bé, si vostè, com els senyors acadèmics, és capaç de creure que un llaner plebeu i estranger podia arribar a almirall, governador, capità general i virrei de la Corona hispànica al segle XV, espero que no tingui cap objecció en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econòmics oficials són capaços de presentar unes hipòtesis històriques més coherents que no pas algunes de les sostingudes pels insignes doctors en història.

    Senyor Arturo Rodríguez, esperarem amb impaciència -tot i que amb un alt grau d'escepticisme, no s'ho prengui malament- els resultats de les investigacions del Dr. Lorente.

  22. Guerau
    28-01-2017 20:46

    √Čs la burgesia barcelonina i valenciana, qui traeix la naci√≥ catalana i fomenta l'imperialisme espanyol.
    http://www.nuvol.com/noticies/la-renaixenca-no-va-ser-una-renaixenca/

  23. Arturo Rodriguez
    28-01-2017 20:40

    Sobre el ADN de Crist√≥bal Col√≥n, Jos√© Antonio Lorente (el genetista que hizo la identificaci√≥n de los restos de Sevilla) cuenta con tener resultados este a√Īo sobre el posible lugar de nacimiento de Col√≥n en base al estudio gen√©tico de poblaciones y los Col√≥n, Colom, Coullon, y Colombo. A ver qu√© sale de ah√≠, pero seguro que ser√° interesante

  24. Antón Martín
    28-01-2017 20:21

    Es obvio que el autor ignora todo acerca de la industria y comercio de la lana en siglos pasados. En la Toscana se inició el Renacimiento merced a la riqueza acumulada por la tejeduría, y acerca de la importancia del textil pueden citarse desde la propia Revolución Industrial hasta la prosperidad catalana del XIX. A partir de esa ignorancia supina se explicaría el repugnante clasismo que destila todo el artículo, con esa insistente referencia al lanero analfabeto.

  25. Joan3
    28-01-2017 19:36

    Ho sento per√≤ no √©s -gens- cre√Įble aquesta teoria en la qual Col√≥m hagu√©s tingut 78 anys quan va arribar a Am√®rica el 1492.

    El Centre d'Estudis Colombins* va publicar uns documents que demostren que Joan Colom i Bertran ja era mort abans del 13 de setembre del 1477, la qual cosa descartaria completament que ell fos l'autèntic Cristòfor Colom.

    (CEC, Butlletí 52, pàg.15-18)

    ·X·

  26. Pedro Sanchez
    28-01-2017 19:21

    "Per acabar, no podem deixar d'esmentar les famoses anàlisis d'ADN de les presumptes restes del descobridor que es dugueren a terme entre els anys 2003 i 2006 a Granada per l'equip del Dr. Lorente, i que revelen un individu d'uns 70 anys d'edat"

    Deber√≠as escribir un libro sobre la gen√©tica, Pep. Los ignorantes bi√≥logos piensan que el ADN no revela la edad. Seguramente sabes m√°s t√ļ. Seguramente.

  27. Pedro Sanchez
    28-01-2017 16:56

    Claro...en 1502, el cuarto viaje.... La persona ideal para llevarlo a cabo? Joan Colom, de 88 a√Īos y muy muy enfermo. Que mala suerte que no sobreviva ni un solo documento (excepto los "muchos documentos" que tiene Bilbeny, pero que no muestra a nadie). No entiendo por qu√© no te toman en serio, Pep. Eres tan honesto y rigoroso como Bilbeny y Mandado. Deber√≠an nombrarte catedr√°tico y construir una estatua en tu honor. O dos. Pep, por qu√© no hablas con un experto? Realmente tienes tanto miedo de gente que sabe m√°s que t√ļ? O a lo mejor temes la posibilidad de tener que pasar los findes con la mujer y los hijos en lugar de escribir tus estudios rigorosos?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18094
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
Lluís Batlle - La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Davant les m√ļltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Vald√©s deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la...[+]
Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu...[+]
D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]