Reivindiquen la catalanitat del poema ‘Orland furiós'

Les paraules que Jorge Luis Borges va dir sobre Orland furiós prenen més relleu que mai: “No només és una obra mestra inexistent fora de la seva llengua, sinó obra mestra inaccessible al lector comú de la nostra època.”

Orland furiós (Orlando furioso en italià) és un poema èpic del Cinquecento italià, escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532, que narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor de dues dames. L'obra, considerada tan important com el Quixot o les obres de Shakespeare, és, segons les investigacions del jonquerenc Lluís M. Mandado, “el millor llibre català del cinc-cents”.

Una tesi a contracorrent de la historiografia tradicional i que segueix els postulats de l'Institut Nova Història de Bilbeny, que ara l'autor d'El Quixote va esborrar el Quixot i El Cid de València era català presenta a través d'un primer volum de 500 pàgines, titulat La revenja Borja (‘Orland furiós' al descobert), que acaba d'autoeditar amb l'editorial Biblioteca Oculta, integrat dins la nova col·lecció Post Tenebras.

És més, entre altres teories, Mandado aventura que l'autora real va ser la mateixa promotora de l'obra, Lucrècia Borja. Segons Mandado, Ludovico Ariosto té tots els números de ser un simple anagrama –ludovico vol dir ‘lluitador' i ariosto, ‘gloriós de la història'– i, per tant, “no va existir”.

El català, prohibit

Això ho justifica l'autor d'aquest extens estudi perquè, com diu, “a l'època, estava prohibit escriure en català i molta informació es transmetia de sota mà, fos en argot, en trames o en càbala. O sigui, els lectors hi trobaven les coses prohibides pel règim de llavors.” Lluís Maria Mandado remarca que “la censura del govern no només havia prohibit, a efectes pràctics, el català, sinó molts temes i fets que volia silenciar”. “És així com els autors, coaccionats, portaven les obres a l'estranger i els lectors avisats feien resistència, mantenint la llengua i cultura amb aquest joc”, assegura.

L'aportació de l'autor, doncs, és oferir al costat del text italià la traducció al català i “totes aquelles coses que no es podien dir” i que ha “desentranyat, com ara la descatalanització del rei Colom i la descoberta d'Amèrica o trobar coses que fa segles ningú no sabia o deia”.

Lluís Maria Mandado ha invertit deu anys de recerca per publicar aquest primer volum que, ja avança, tindrà continuïtat. El primer tiratge és de 150 exemplars i s'anirà ampliant segons la demanda.

J.C.L

Article publicat a El Punt / Avui el 9 de gener del 2017.