NOTICIES » 18-02-2017 | PROJECTE LLETRES CATALANES
 2503 lectures
|
Reivindiquen la catalanitat del poema ‘Orland furiós'
Article publicat a El Punt / Avui el 9 de gener del 2017.
Les paraules que Jorge Luis Borges va dir sobre Orland furiós prenen més relleu que mai: “No només és una obra mestra inexistent fora de la seva llengua, sinó obra mestra inaccessible al lector comú de la nostra època.”
Orland furiós (Orlando furioso en italià) és un poema èpic del Cinquecento italià, escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532, que narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor de dues dames. L'obra, considerada tan important com el Quixot o les obres de Shakespeare, és, segons les investigacions del jonquerenc Lluís M. Mandado, “el millor llibre català del cinc-cents”.
Una tesi a contracorrent de la historiografia tradicional i que segueix els postulats de l'Institut Nova Història de Bilbeny, que ara l'autor d'El Quixote va esborrar el Quixot i El Cid de València era català presenta a través d'un primer volum de 500 pàgines, titulat La revenja Borja (‘Orland furiós' al descobert), que acaba d'autoeditar amb l'editorial Biblioteca Oculta, integrat dins la nova col·lecció Post Tenebras.
És més, entre altres teories, Mandado aventura que l'autora real va ser la mateixa promotora de l'obra, Lucrècia Borja. Segons Mandado, Ludovico Ariosto té tots els números de ser un simple anagrama –ludovico vol dir ‘lluitador' i ariosto, ‘gloriós de la història'– i, per tant, “no va existir”.
El català, prohibit
Això ho justifica l'autor d'aquest extens estudi perquè, com diu, “a l'època, estava prohibit escriure en català i molta informació es transmetia de sota mà, fos en argot, en trames o en càbala. O sigui, els lectors hi trobaven les coses prohibides pel règim de llavors.” Lluís Maria Mandado remarca que “la censura del govern no només havia prohibit, a efectes pràctics, el català, sinó molts temes i fets que volia silenciar”. “És així com els autors, coaccionats, portaven les obres a l'estranger i els lectors avisats feien resistència, mantenint la llengua i cultura amb aquest joc”, assegura.
L'aportació de l'autor, doncs, és oferir al costat del text italià la traducció al català i “totes aquelles coses que no es podien dir” i que ha “desentranyat, com ara la descatalanització del rei Colom i la descoberta d'Amèrica o trobar coses que fa segles ningú no sabia o deia”.
Lluís Maria Mandado ha invertit deu anys de recerca per publicar aquest primer volum que, ja avança, tindrà continuïtat. El primer tiratge és de 150 exemplars i s'anirà ampliant segons la demanda.
J.C.L
versió per imprimir
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari:
Per poder deixar comentaris us heu de registrar:- Si ja disposeu d'un compte, feu clic a iniciar sessió.
- En cas contrari, feu clic aquí per registrar-vos gratuïtament.
|
EDITORIAL
|
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]  es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per...[+]  En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]  L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+] |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
I si ens comprem el llibre, l'estudiem, el contrastem i després en parlem? No és més seriós?
No he insultat a ningú. Però t'ho explico. Colla de mofetes: gent que es fot dels altres. Seves grolleries: gent poc fina en la realització d'alguna activitat. Exempts de profunditat intel·lectual i seriositat cientifica: gent que han d'aprofondir intel·lectualment i fer investigacions més científiques. En la metodologia pedagògica es sintetitzaria en: necessita millorar. Això no és insultar. De tota manera, si segueixes aquest pàgina web, t'agrairé que continuïs sent tant estricte amb els comentaris i cada vegada que apareixi un comentari ofensiu, insultant, etc. ho diguis. He de pressuposar que tractar de bojos, com fa Pedro Sanchez, o de tontos, com fas tu, no es deu considerar insult segons els teus paràmetres. I considerar que una teoria no val res, si ho dius tu és acceptable i no és insult. En fi.
Espero que quan siguem Estat, tinguem les eines que atorga el poder, els recursos econòmics que ara no tenim i les institucions centrades en el nostre país, puguem desentrellar amb tranquil·litat i sense impediments la nostra Història. Alhora també estaré expectant per veure si tota aquesta colla de mofetes imprudents són capaços de demanar disculpes per les seves grolleries, sovint exemptes de profunditat intel·lectual i seriositat científica.