Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
ARTICLES » 29-04-2021  |  PROJECTE DE LES LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
2534 lectures

Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis

En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.

Portada del llibre de fra Jeroni de Sant Josep, «Historia del Carmen Descalzo» (Madrid, 1637)

Des de l'agost de l'any 2000 que defenso que Santa Teresa era una monja catalana, l'obra de la qual va ser recollida per la Inquisició[1], que la va traduir al castellà. Així mateix, també vindico que els inquisidors, amb la mateixa insídia, arreglarien la seva biografia per fer-la no només castellana, sinó al·lèrgica a qualsevol presència als regnes de Catalunya, ja fos al Principat o a València, car és universalment sabut que Teresa va anar amunt i avall per tota Espanya, amb una mena de desfici incontrolable, fundant convents, conventets i conventois, tractant i fent-se amb tothom, però mai no va posar els peus a cap estat català. Tanmateix, i a despit d'aquesta absència aparent, els seus llibres són plens de catalanades i catalanismes i la seva llengua evidencia, encara, un calc sorprenent de la sintaxi catalana. Així, doncs, per les catalanades que es desprenen de la lectura amatent dels seus llibres, especialment del Libro de la Vida[2], que és el primer que en vaig llegir aquell any 2000, i de les primeres recerques biogràfiques que en vaig fer, tan sols vaig poder concloure que es tractaria d'una dama o valenciana o barcelonina, que va fer vida en un convent de València o de Barcelona[3].

Quan uns anys més tard En Pep Mayolas, que s'acabava d'incorporar a l'equip de recerca de l'Institut Nova Història, la va identificar amb Teresa de Cardona[4], es va obrir una nova porta a la recerca, que aportava sentit ple als grans coneixements literaris, històrics i teològics de Teresa, als seus contactes polítics i eclesiàstics i a la seva gran capacitat organitzativa, raó per la qual el papa Pius IV li va encomanar la reforma de l'orde del Carmel[5]. I aportava sentit als grans coneixements culturals que tenia i a la seva capacitat fascinant d'ordenar-los i, a través de la seva experiència personal, donar-los forma escrita. Les seves aportacions literàries són tan ingents, que només es poden comprendre des del bagatge cultural, intel·lectual i experiencial d'una princesa. D'algú que porta tota la vida llegint, comentant, rellegint, estudiant i paint llibres de tota mena. I fent-ho en un ambient àulic i culte, amb assessors preparadíssims guiant-la, tant en les seves experiències espirituals com literàries.

Després han vingut les aportacions d'En Josep Segarra[6], d'En Felip Rodríguez[7], de la Natàlia Barenys[8], d'En Ramon Serrano[9], d'En Francesc Magrinyà[10], d'En Joan Cassola[11] i d'En Rafel Mompó[12], que han anat aportant noves i valuosíssimes dades en aquesta direcció, a més, és clar, dels renovats estudis d'En Mayolas[13] i els meus[14]. Tot plegat ha afermat cada cop amb més arguments i profunditat el nostre convenciment que Teresa de Jesús va ser l'abadessa de Pedralbes, Teresa de Cardona i Enríquez, descendent del rei Pere III de Catalunya per mitjà Jaume II d'Urgell, el Dissortat[15], i, en tant que filla d'Aldonça Enríquez[16], germana de Joana Enríquez[17], muller del rei Joan II, era cosina-germana de Ferran el Catòlic.

Llavors, si Teresa no era castellana, no podia, de cap manera, haver nascut a Àvila i la seva mare, pel fet de ser una aristòcrata vinculada a la reialesa catalana, no podia ser la dona que els llibres censurats ens asseguren que era. I menys la dona que vivia al poblet de Gotarrendura −que llavors tenia trenta cases[18]−, menant ramats de cabres[19]. Segurament, és per això que al llarg del Llibre de la Vida, tot i la gran voluntat de precisió i versemblança que Teresa va posar en el redactat, no hi apareix esmentat el nom de cap ciutat ni vila de Castella. Cap ni un. En Tomás Alvarez ho remarca, profundament sorprès: «Al relat no hi apareixeran ni els topònims d'Àvila, Toledo, Becedas, Castellanos de la Cañada, Hortigosa... ni la ubicació del monestir de l'Encarnació»[20]. El fet, per ell mateix, es miri per on es miri, és totalment inexplicable. ¿Teresa no podia dir que es trobava a Àvila o a Toledo? No podia citar cap poble castellà? Ni els llocs on vivia la seva família? Ni els pobles per on havia passat o on li havia esdevingut quelcom de singular o important? Com que és més que evident que ho podia fer, atès que el problema del llibre sempre va ser teològic i no pas geogràfic, cal atribuir la manca de qualsevol referència toponímica −i jo la hi atribueixo− a l'urpa allargada de la censura, que preferia esborrar aquestes traces, abans que permetre que el text revelés cap nom de la geografia real. És a dir, que els censors esborrarien la geografia autèntica del text teresià, mentre esperaven la fabricació del nou relat biogràfic. Nogensmenys, i atès que les biografies teresianes han passat totes per la corresponent censura i la consegüent reescripturació[21] a fi que s'adeqüessin a l'uníson amb el nou relat imposat per l'Estat, era possible que en qualque d'elles s'hagués escapolit alguna dada que ens pogués ajudar a resituar els fets en el seu context verídic, sobretot perquè també sabem que els llibres van ser redactats per diverses mans. He cercat infatigablement aquesta dada que posés contra les cordes el discurs oficial i denunciés obertament la falsedat del text i, al final, l'he trobada.

És dins l'obra d'En Jeroni de Sant Josep Historia del Carmen Descalzo, publicada a Madrid, al 1637, amb totes les llicències i censures reials i eclesiàstiques estampades a les primers pàgines[22]. És a dir, que el llibre s'edita després d'haver passat totes les supervisions que havia de passar i després, és clar, que s'hi suprimeixi el que calia suprimir i s'hi afegís el que convingués afegir.

Doncs, bé: aquí, al capítol primer del Llibre Segon, que descriu la «Pàtria, Pares i Noblesa de la Nostra Mare Santa Teresa de Jesús», se'ns explicita sense embuts ni dubtes interpretatius de cap mena que la Santa va néixer en una «Ciutat antiga i noble d'Espanya», que va ser «fundada (segons diverses tradicions)», ni més ni menys que «pels Fenicis»[23]. El text complet fa: «Avila, Ciudad antigua i noble de España, en Castilla la Vieja fundada (segun varias tradiciones) ò por los Fenices, que de otra Ciudad de su Patria, i del monte que en Africa es una de las Columnas de Hercules, señalados con este nombre, la llamaron asi: ò por Alcideo, hijo del mismo Hercules»[24].


Santa Teresa neix en una «Ciutat antiga i noble d'Espanya [...] fundada pels
Fenicis»
(Historia del Carmen Descalzo, Madrid, 1637, Tom Primer, p. 297)

Tanmateix, i escrit al 1607, més o menys a l'època en què En Jeroni de Sant Josep publicava la seva obra, s'edita a Alcalà d'Henares una Historia de las Grandezas de la Ciudad de Avila, on, per bé que s'hi parla de l'arribada dels fenicis a Espanya[25], en cap moment no s'hi esmenta que van fundar aquesta ciutat castellana. I aleshores, com que a l'interior de Castella els fenicis no hi van arribar mai, i no es coneix cap ciutat de Castella la Vella fundada o refundada pels fenicis, això delata de tot en tot que el nom d'«Àvila» és una interpolació censora, que ens situa de ple sobre la pista d'una possible ciutat catalana, sobretot de la costa mediterrània, perquè és aquí on majorment els fenicis van crear les seves colònies i fundar les seves ciutats.


Mapa dels assentament fenicis a la Península Ibèrica (efemeridespedrobeltran.com)

En un primer moment, guiat per diversos mapes que recullen la presència fenícia a les costes de la Península Ibèrica, per certs fets històrics esdevinguts a Alcalá de Henares, que En Pep Mayolas situa a Alacant[26], i pel fet que l'Hug de Montcada i Cardona, que havia lluitat a les ordres del Gran Capità[27], va redactar el testament a Alacant[28], vaig pensar que es podia tractar d'aquesta ciutat, dita llavors Akra Leuké[29]. I per bé que avui encara no ho descarto del tot, com que d'altres estudis i mapes fan arribar els fenicis gairebé fins al Cap de Creus, em vaig anar inclinant per Barcelona. He de reconèixer que la part principal de la «culpa» del nou posicionament és d'En Lluís Maria Mandado, que em va expressar, al llarg d'una conversa telefònica mantinguda el proppassat 4 de març, que «antigament hi havia la creença, fonamentada en la tradició i les llegendes, que la capital catalana va ser fundada pels cartaginesos, poble que s'havia acabat barrejant i confonent tant amb els púnics com amb els fenicis». I tindria raó, perquè, segons l'Isidor Macabich, «Polibi anomena cartaginesos una barreja de fenicis amb africans»[30]. I mentre En Francisco Sánchez de Castro creu que són «els cartaginesos, de raça fenícia»[31], En Manuel González Llana afirma que «els cartaginesos, [eren] una colònia també d'origen fenici»[32].

Els fenicis a Ibèria (historiaydesarrollo.com)

Pel que fa, encara, a la fundació de la ciutat comtal, el Pare Manuel Marcillo ens assegura que «tinc per mi, doncs, que Hèrcules fundà Barcelona i que el cartaginès Amílcar la reparà»[33]. Així mateix, En Jeroni Pujades ens explica que durant el regnat del rei Menelau i de la guerra de Troia, els grecs van enviar una expedició de nou barques amb llurs ambaixadors per demanar a Hèrcules, que llavors «era en aquestes parts d'Osona i Manresa», que anés amb ells a Troia[34]. Una tempesta va fer naufragar vuit barques a tocar de «la nostra mar», i tan sols va arribar la novena barca «davant de la muntanya que avui anomenem Montjuïc»[35]. Hèrcules, en saber el naufragi i la salvació d'aquella novena barca, «fundà tot seguit una població prop de Montjuïc, i volgué que el seu nom eternitzés la memòria d'aquell esdeveniment, anomenant-la, com l'anomenà, Barcanona»[36]. I a petja seguida En Pujades ens innova que «Marquillas, Vallseca, Joan de Socarrats i En Roderic concorden amb Tomic que Hèrcules, en memòria de la novena barca, fundà Barcanona, que avui és la nostra insigne ciutat de Barcelona»[37].

Ara bé: estirant el fil de la fundació del cap i casal català, En Sanpere i Miquel ens advera que «pocas vegadas s'ha vist contradit lo fet de que los pobles que per tradició se dihuen fundats per Hércules no sigan originariament una colonia fenicia; donchs aquest es pera nosaltres lo cas de Barcelona, qual orígen heracli es ben sapigut, tant, que fins arribá á esculpirse en lápidas»[38]. Com que En Sanpere i Miquel postulava que era «Hèrcules, lo deu nacional dels fenicis»[39], en haver estat Barcelona fundada per Hèrcules, segons defensava un cert corrent d'historiadors del XVII[40], just en el moment en què s'escriuen les biografies de Santa Teresa, la ciutat comtal havia de ser, per tant, una ciutat fenícia. Almenys fenícia, «segons la tradició», que és exactament el mateix que expressa el llibre de fra Jeroni de Sant Josep suara ressenyat i comentat. El coneixement i l'assumpció que els fenicis es van establir a la costa barcelonina perdurava encara al segle XIX, i al 1876 En Luciano García del Real ens ho recorda: «És indubtable que els fenicis tingueren un llarg assentament sobre les platges de la població que havia d'obtenir patent de celebritat fins i tot abans d'anomenar-se Barcelona»[41].

I, aleshores, si Teresa de Jesús va poder néixer a Barcelona, perquè hom creia la ciutat fundada pels fenicis, baldament fos una creença fonamentada en la tradició, tornaríem a parlar de la barcelonina Teresa de Cardona, abadessa de Pedralbes.

Jordi Bilbeny
Solivella, 26-28 d'abril del 2021


NOTES BIBLIOGRÀFIQUES:

[1] Vg. ENRIQUE LLAMAS MARTINEZ, Santa Teresa de Jesús y la Inquisición española; Bibliotheca Theologica Hispana, sèrie 1a, tom 6, Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Instituto «Francisco Suárez», Madrid, 1972, p. 227-392.

[2] JORDI BILBENY, «Catalanades, catalanismes i errors de traducció al Libro de la Vida de Santa Teresa de Jesús», web de l'Institut Nova Història, 18 d'agost del 2015; https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-al-Libro-de-la-Vida-de-Santa-Teresa-de-Jesus

[3] JORDI BILBENY, «Per què penso que Santa Teresa de Jesús és catalana», conferència pronunciada al Centre Cultural Lleidatà de Barcelona el 3 de juliol del 2012.

[4] PEP MAYOLAS, «Paral·lelismes entre Teresa d'Àvila i Teresa de Cardona»; conferència pronunciada al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona el 26 de juliol del 2012.

[5] Cf. FRANCISCO DE ASÍS AGUILAR, Compendio de Historia Eclesiástica General; Librería de D. Miguel Olamendi, segona edició, corregida i augmentada; Madrid, 1877, tom segon, p. 182.

[6] JOSEP SEGARRA, «Santa Teresa, abadessa, segons un quadre català del segle XVII»; ponència presentada al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica, Arenys de Munt, 28 de novembre del 2015; https://www.inh.cat/arxiu/vid/15e-Simposi-sobre-la-Descoberta-Catalana-d'America/Josep-Segarra-Santa-Teresa,-abadessa,-segons-un-quadre-catala-del-segle-XVII

[7] FELIP RODRÍGUEZ, «St. Theresa, Spanish Abbess», web de l'Institut Nova Història, 16 d'octubre del 2014, https://www.inh.cat/articles/St.-Theresa,-Spanish-Abbess i «Teresa... "Madre", Priora i Abadessa», web de l'Institut Nova Història, 23 d'octubre del 2018; https://www.inh.cat/articles/Teresa-Madre-,-Priora-i-Abadessa-

[8] NATÀLIA BARENYS, «Les "rostes de Santa Teresa"», web de l'Institut Nova Història, 7 de novembre del 2018, https://www.inh.cat/articles/Les-rostes-de-Santa-Teresa-; «Santa Teresa de Jesús: antroponímia per a la desocultació», web de l'Institut Nova Història, 23 de gener del 2019, https://www.inh.cat/articles/Santa-Teresa-de-Jesus-antroponimia-per-a-la-desocultacio i «L'Origen jueu de Santa Teresa», web de l'Institut Nova Història, 18 de febrer del 2021, https://www.inh.cat/articles/L-origen-jueu-de-Santa-Teresa

[9] RAMON SERRANO, «Una medalla de Santa Teresa amb l’emblema dels Cardona», 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, Arenys de Munt, 17 de novembre del 2018; https://www.inh.cat/arxiu/vid/18e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2018-S-INH-Ramon-Serrano

[10] FRANCESC MAGRINYÀ, «Teresa de Jesús, abadessa, segons una butlla de Pius IV del 1565», ponència pronunciada al 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, Arenys de Munt, 16 de novembre del 2018, https://www.inh.cat/arxiu/vid/18e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2018-S-INH-Francesc-Magrinya-

[11] JOAN CASSOLA, «Teresa de Jesús, Ramon Llull i els trobadors», ponència presentada al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya; Arenys de Munt, 18 de novembre del 2017; https://www.inh.cat/arxiu/vid/17e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-Catalunya/Joan-Cassola-Teresa-de-Jesus,-Ramon-Llull-i-els-trobadors i «Lo pou de santa Teresa de Cardona», web de l'Institut Nova Història, 10 de gener del 2021; https://www.inh.cat/articles/Lo-pou-de-santa-Teresa-de-Cardona

[12] RAFEL MOMPÓ, «Més arguments per a identificar Santa Teresa de Jesús amb Caterina de Cardona (1)», web de l'Institut Nova Història, 27 de setembre del 2020; https://www.inh.cat/articles/Mes-arguments-per-a-identificar-Santa-Teresa-de-Jesus-com-a-Caterina-de-Cardona-1- i «Més arguments per a identificar Santa Teresa de Jesús amb Caterina de Cardona (2)», web de l'Institut Nova Història, 15 d'octubre del 2020; https://www.inh.cat/articles/Mes-arguments-per-a-identificar-Santa-Teresa-de-Jesus-com-a-Caterina-de-Cardona-2-

[13] PEP MAYOLAS, «Teresa d’Àvila o la flor anacrònica que brotà a Castella com un bolet excels enmig de la Contrareforma», dins TERESA DE JESÚS, Obra poètica; traducció de Ramon Dachs i exordi de Pep Mayolas, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2015, p. 9-57 i «Teresa d'Àvila i Teresa de Cardona: a la recerca de Santa Teresa de Jesús»; conferència pronunciada a la 2a Universitat Nova Història, Montblanc, 3 d'agost del 2015; «Teresa Enríquez. Una seqüència de prova i error de la censura per amagar l'origen de Teresa de Jesús», Censura i postveritat al segle XVI català. Seqüències de prova i error a l'obrador de la història; Col·lecció Descoberta-65, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2017, p. 157-186; https://www.inh.cat/arxiu/vid/2a-Universitat-Nova-Historia/Pep-Mayolas-Teresa-d'Avila-i-Teresa-de-Cardona-a-la-recerca-de-Santa-Teresa-de-Jesus; «La misteriosa malaltia que agermana Teresa de Jesús amb l'esposa del conquistador de Mèxic», web de l'Institut Nova Història, 5 d'octubre del 2020; https://www.inh.cat/articles/La-misteriosa-malaltia-que-agermana-Teresa-de-Jesus-amb-l-esposa-del-conquistador-de-Mexic «Santa Teresa i els escacs catalans (1)», web de l'Institut Nova Història, 29 d'octubre del 2020, https://www.inh.cat/articles/Santa-Teresa-i-els-escacs-catalans-1-; «La misteriosa malaltia que agermana Teresa de Jesús amb l'esposa del conquistador de Mèxic», web de l'Institut Nova Història, 5 d'octubre del 2020; https://www.inh.cat/articles/La-misteriosa-malaltia-que-agermana-Teresa-de-Jesus-amb-l-esposa-del-conquistador-de-Mexic i «Teresa de Jesús escollí per confessor En Pere Domènech, abat de Vilabretran», web de l'Institut Nova Història, 13 de desembre del 2020», https://www.inh.cat/articles/Teresa-de-Jesus-escolli-per-confessor-En-Pere-Domenech,-abat-de-Vilabertran

[14] JORDI BILBENY, «Una llegenda catalana sobre Santa Teresa», web de l'Institut Nova Història, 29 d'octubre del 2013;  https://www.inh.cat/articles/Una-llegenda-catalana-sobre-Santa-Teresa; «Teresa de Jesús i els seus vincles esborrats amb la cultura, la llengua i la Nació Catalanes»; conferència pronunciada a la 5a Universitat Nova Història, Montblanc, 5 d'agost del 2018; https://www.inh.cat/arxiu/vid/5a-Universitat-Nova-Historia/Jordi-Bilbeny-Teresa-de-Jesus-i-els-seus-vincles-esborrats-amb-la-cultura,-la-llengua-i-la-Nacio-Catalanes; «Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l'Abadessa de Pedralbes», web de l'Institut Nova Història, 5 de setembre del 2018;
https://www.inh.cat/articles/Els-11-germans-de-Santa-Teresa-i-els-11-germans-de-l-Abadessa-de-Pedralbes; «L'oncle Pere de Santa Teresa i l'oncle Pere de l'Abadessa de Pedralbes», web de l'Institut Nova Història, 29 de setembre del 2018; https://www.inh.cat/articles/L-oncle-Pere-de-Santa-Teresa-i-l-oncle-Pere-de-l-Abadessa-de-Pedralbes; «El bàcul de Santa Teresa», 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, Arenys de Munt, 17 de novembre del 2018;
https://www.inh.cat/arxiu/vid/18e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2018-S-INH-Jordi-Bilbeny; «Santa Teresa estava emparentada amb famílies catalanes, segons un calendari del 1898», web de l'Institut Nova Història, 12 d'octubre del 2020;  https://www.inh.cat/articles/Santa-Teresa-estava-emparentada-amb-families-catalanes,-segons-un-calendari-del-1898; «Santa Teresa de Cardona, la santa i abadessa catalana que els censors van fer passar per Santa Teresa d'Àvila», web de l'Institut Nova Història, 29 de gener del 2021; https://www.inh.cat/articles/Santa-Teresa-de-Cardona,-la-santa-i-abadessa-catalana-que-els-censors-van-fer-passar-per-Santa-Teresa-d'Avila; «Santa Teresa de Jesús i el Pare Pere Gil», web d'En Jordi Bilbeny, 8 de febrer del 2021,  http://www.jordibilbeny.cat/2021/02/08/santa-teresa-de-jesus-i-el-pare-pere-gil/ i «La llengua rudimentària i l'ortografia estrambòtica de Santa Teresa de Jesús», web de l'Institut Nova Història, 11 de març del 2021; https://www.inh.cat/articles/La-llengua-rudimentaria-i-l'ortografia-estrambotica-de-Santa-Teresa-de-Jesus

[15] Cf. MAR BATLLE, Patriotisme i modernitat a La fi del comte d'Urgell; Textos i Estudis de Cultura Catalana-69, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, p. 35.

[16] Vg. ARMAND DE FLUVIÀ, «Els Cardona», Gran Enciclopèdia Catalana; Enciclopèdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1973, volum 4, p. 406-407.

[17] Cf. SANTIAGO SOBREQUÉS VIDAL, La alta nobleza del Norte en la Guerra Civil catalana de 1462-1472; Institución «Fernando el Católico», Saragossa, 1966, p. 48.

[18] Cf. ALBERTO RISCO, Santa Teresa de Jesús; El Mensajero del Corazón de Jesús, 2a edició, Bilbo, 1925, p. 11.

[19] MARIA LETICIA SÁNCHEZ HERNÁNDEZ, «Algunos apuntes sobre enfermedades y remedios de Teresa de Jesús», Cuadernos de Historia Moderna, XIV (2015), p. 245.

[20] TOMÁS ALVAREZ, Nota Histórica; Annex al volum II del Libro de la Vida, Editorial Monte Carmelo - Patrimonio Nacional, Burgos, 1999, p. 508.

[21] Cf. ALISON WEBER, «The Three Lives of the Vida: The Uses of Convent Autobiography», Women, Texts and Authority in Early Modern Spanish World; edició de Marta V. Vicente i Luis R. Corteguera, Routledge, Londres i Nova York, 2003, p. 108.

[22] GERONIMO DE S. IOSEF, Historia del Carmen Descalzo; Francisco Martínez, Madrid, MDCXXXVII, Tom Primer, p. s/n.

[23] Ídem, Llibre Segon, capítol primer, p. 297.

[24] Ídem.

[25] LUYS ARIZ, Historia de las Grandezas de la Ciudad de Avila; Luys Martinez Grande, Alcalá de Henares, 1607, p. 18 [recte].

[26] PEP MAYOLAS, Erasme i la construcció catalana d'Espanya; Col·lecció Descoberta-58, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2014, p. 246-249.

[27] CESAREO FERNANDEZ DURO, Armada Española desde la Unión de los Reinos de Castilla y de León; Est. Tipográfico «Sucesores de Rivadeneyra», Madrid, 1895, tom I, p. 127.

[28] Cf. AMÉDÉE PAGÉS, «El testamento de D. Hugo de Moncada», El Archivo, 4 (1890), p. 248.

[29] Cf. PEDRO IBARRA Y RUIZ, Historia de Elche; Establecimiento Tipográfico de Vicente Botella, Alacant, 1895, p. 18.

[30] ISIDORO MACABICH, Historia de Ibiza; Editorial Daedalus, Eivissa, 1966, volum I, p. 140.

[31] FRANCISCO SÁNCHEZ DE CASTRO, Lecciones de Literatura General y Española; Imp. de Antonio Pérez Dubrull, Madrid, 1890, Part Segona, «Literatura Española», p. 10.

[32] MANUEL GONZALEZ LLANA, «Crónica de la Provincia de Córdoba», Crónica General de España, ó sea Historia Ilustrada y Descriptiva de sus Provincias, sus Poblaciones más importantes de la Península y de Ultramar; Rubio y Compañia, Madrid, 1867, p. 7-8.

[33] MANUEL MARCILLO, Crisi de Cataluña hecha por las Nacions Estrangeras; Imprenta de Mathevat, Barcelona, 1685, p. 65.

[34] JERONI PUJADES, Crónica Universal del Principado de Cataluña; escrita a principis del segle XVII, Imprenta de José Torner, Barcelona, 1829, Primera Part, tom I, p. 72.

[35] Ídem.

[36] Ídem.

[37] Ídem, p. 73.

[38] SALVADOR SANPERE Y MIQUEL, Un Estudi de Toponomástica Catalana; Llibrería de Alvar Verdaguer, Barcelona, MDCCCLXXX, p. 135-136.

[39] SALVADOR SANPERE Y MIQUEL, Orígens y Fonts de la Nació Catalana; Imprenta de «La Renaixensa», Barcelona, 1878, p. 64.

[40] Vg. FRANCISCO DIAGO, Historia de los Victoriosissimos Antiguos Condes de Barcelona; Sebastian de Cormellas, Barcelona, 1603, p. 2; MARTIN CARRILLO, Annales y Memorias Cronologicas; Imprenta de la Viuda de Iuan Perez Valdivielso, Osca, M.DC.XXII, p. 26 i M. MARCILLO, ob. cit, p. 65.

[41] L[UCIANO] GARCÍA DEL REAL, «Estudio sobre el origen é importancia de Barcelona», Revista Contemporánea, VI (1876), p. 471.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. LluísLluís
    04-05-2021 20:02

    Quanta paciència Francesc 2 !!!

  2. Bernal Francés
    04-05-2021 11:23

    És clar, un llibre basat en la supercientífica historiografia de al segle XVII. Per aquestes dates també hi havia llibres que asseguraven que Madrid l'havia fundat Hèrcules. Ho acceptem com a prova també?

  3. Francesc 2
    03-05-2021 22:22

    L'argumentació de l'article porta a considerar Caterina/Teresa de Cardona com una barcelonina de la nissaga més alta amb obra traduïda i censurada. I a més a més, hi ha un llibre que reforça la mediterraneïtat i no "avilaïtat" de Teresa.

  4. Francesc 2
    03-05-2021 22:14

    Això dels fenicis és ujn argumengt més a tota l'argumentació.

  5. Alvaro Prim
    03-05-2021 21:59

    No te lees los articulos del INH. El libro habla en todo momento de Avila pero como el INH ha probado que los Fenicios nunca han estado en Avila si no en el mediterraneo en vez de Avila debia ser Barcelona que está en el mediterraneo. Y TU con tu argumentación de q

  6. Francesc 2
    03-05-2021 21:57

    Què he de dissimular? Res. Teresa dxe Cardona i Enrfiquez, cosina d'en Fedrran II i abadessa de Barcelona, Que va escriure la seva obra en català i la hi van traduir I Barcelona segons una tradició la van fundar tels fenicis i/o cartaginesos.

  7. Francesc 2
    03-05-2021 21:45

    ????????

  8. Alvaro Prim
    03-05-2021 21:32

    No se porque el INH se ha molestado en poner planos de la extension de lis Fenicios por la Peninsula Iberica cuando tu en un plis plas te los has cargado

  9. Alvaro Prim
    03-05-2021 21:31

    Los cartagineses estuvieron mas allá de Avila por lo que el argumento del articulo se va totalmente al traste

  10. Alvaro Prim
    03-05-2021 21:30

    Si hombre , disimula ahora...

    Te has cargado la argumentación del articulo

  11. Francesc 2
    03-05-2021 21:30

    És que és així: fenicis cartaginesos germans: Cartago la van fundar els fenicis. Virgili dixit

  12. Francesc 2
    03-05-2021 21:27

    En què m'he ficat de peus a la galleda? Me'n pots fer cinc cèntims?

  13. Alvaro Prim
    03-05-2021 21:10

    No Francesc.

    Después de haber metido la pata hasta el corvejón no te vengas ahora atrás diciendo que lo de los Fenicios no es importante en este articulo., cuando el propio titulo es
    "Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis" y cuando hay dos planos de distribución de los fenicios en la peninsula Iberica

    Y vas tu y para justificar y defender la fundación de Barcelona por Fenicios dices que los cartagineses son fenicios y te cargas toda la tesis y argumentación del articulo.

    Buen trabajo Francesc !!



  14. Francesc 2
    03-05-2021 20:46

    I això dels fenicis és la cirereta que indica que aquesta bona dona va néixer al mediterrani, a Barcelona, com Teresa/Caterina de Cardona i Enriquez, cosina germana d'en Fderran II el Catòlic. Abadessa de Pedralbes

  15. Francesc 2
    03-05-2021 20:43

    Tot l'article indica perquè no és Avial. Es qüestió de llegir-lo. Ni més ni menys.

  16. Alvaro Prim
    03-05-2021 20:11

    Vamos que se descarta que haya nacido en Avila por un libro que dice que fue fundada por Fenicios porque segun el INH nunca estuvieron allí y luego vas tu y dices que no eran fenicios si no cartagineses que resulta si que estuvieron allí.

    Flaco favor haces al INH defendiendo de esta manera sus articulos. Has tirado por tierra el argumento en el que se basa este.

  17. Francesc 2
    03-05-2021 20:07

    Es clar que els ibers no eren cartaginesos. Hi ha tradició que els fenicis fundessin Àvila? Anglesos i nordamericans.... fenicis i cartaginesos.... exactament aquesta és la relació.

  18. Alvaro Prim
    03-05-2021 19:36

    Asentamientos Ibericos , no asentamientos cartagineses. Los Iberos no eran cartagineses.

    Pero ya puestos . ¿Sabes que los Cartagineses capturaron Helmántica (Salamanca) y Arbucala (Toro)? A ver si los Fenicios como llamas a los Cartagineses si que llegaron a fundar Avila ....

    Por cierto decir que los cartagineses son fenicios es como decir que los Norteamericanos son ingleses,

  19. Francesc 2
    03-05-2021 19:24

    Fenicis i cartaginesos és el mateix. Els fenicis funden Cartago i els fenicis/cartaginesos funden, aquesta és, la tradició, Barcelona.

  20. Francesc 2
    03-05-2021 19:22

    Exctament, REFUNDAR, que no és el mateix que fundar....

  21. Alvaro Prim
    03-05-2021 18:49

    Vamos, que me das la razon. Sobre asentamientos ibericos se creo por los romanos barcelona. Ni rastro de la fundación Fenicia.

    De tu misma fuente.

    Els romans van refundar Barcelona a la fi del segle i aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, per convertir-la en una fortificació militar anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber.[21] En aquest moment, l'urbanisme i els nous edificis públics fan ja de Barcelona una ciutat romana amb termes públiques

  22. Francesc 2
    03-05-2021 18:23

    Els romans van refundar Barcelona a la fi del segle i aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, per convertir-la en una fortificació militar anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber.[21

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona

  23. Francesc 2
    03-05-2021 18:13

    "Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona Guerra Púnica i després s'hi van establir els romans a partir del 218 aC."

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona

  24. Francesc 2
    03-05-2021 18:11

    Barcelona és prèvia als romans. Al mons Taber, és a dir al centre de la Barcellona antiga s'aixecava el poblat ibèric de "Barkeno". I hi ha també la tradició que va ser fundada per Amilcar Barca i els cartaginesos.

  25. Alvaro Prim
    03-05-2021 17:52

    Si el argumento para decir :

    "Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona."

    Es un libro donde se dice que la ciudad donde nació Santa Teresa fué fundada por los Fenicios
    8 Que vaya tela usarlo de argumentario ) y sacar de ahí que por tanto debia estar en el mediterraneo, se cae por su propio peso ya que Barcelona fue fundada por los ROMANOS.



  26. Franquinspain
    03-05-2021 13:43

    Totalment d'acord Francesc 2. I cal recordar que no fa tant, hi havia per aquests percals, TROLLS, molt més ben preparats, que en pep si, i en bernal. Aquets d'abans oferien uns coneixements, sovint que no venient a tomb, que encara que ho fessin vegada per ventar-se de tenir estudis, però eren dignes de llegir, o si més no tenien una base molt més amplia, que aquests que ens toca avui aguantar.

  27. Hola Pepsicola
    02-05-2021 23:46

    Vamos a ver compañero, lo absurdo esque tú estés usando la fuente legendaria y menos creíble de toda la afirmación y estés despreciando precisamente los datos más precisos y realistas como son la ciudad de Ávila y Castilla.

    El conocimiento histórico que un señor del siglo XVII pudiese tener dista mucho del que puede tener alguien en la actualidad, era una época donde las fronteras entre lo real y lo legendario no estaban bien definidas. En aquella época había un conocimiento muy difuso sobre las tribus prerromanas de la Península Ibérica, sino nulo en la mayoría de casos. Ávila obtiene su nombre de un castro celtíbero cercano llamado Obila, puede que debido al desconocimiento de la existencia de los celtíberos en el siglo XVII de algún modo alguien llegó a la conclusión de que se trataban de los fenicios. Desde luego es una explicación más lógica que buscar la ciudad de nacimiento en la maldita Costa Mediterránea.

  28. Francesc 2
    02-05-2021 19:25

    Precisament aquesta és la qüestió: Âvila, a Castella la Vella, ... una ciutat fundada pels fenicis? No, oi? Tots sabem que és absurd. Aleshores quina és la ciutat fundada pels fenicis de què parla En Jerónimo de San José? Doncs una que estés en el territori peninsular que va restar sota la influència dels fenicis. I qui diu fenicis diu cartaginesos, talment com L'Eneida de Virgili pressuposa. i Titus Livi i Polibi. Els fenicis /cartaginesos es van instal·lar a la costa mediterrània. Per tant, estem parlant d'una ciutat que va de Port Bou a Algesires.

    Ah! I francament això del "nivell intel·lectual" d'algú, dit des de l'anonimat i sense donar la cara, sense dir-ho presencialment, sobra. Es maleducació. És covardia.

  29. Francesc 2
    02-05-2021 18:26

    Què et sembla, Bernal, podries comentar les catalanades i catalansimes i errors de traducció que en Bilbeny ha aplegat. Comenta'n trenta, si us plau,

  30. Francesc 2
    02-05-2021 18:11

    https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-al-Libro-de-la-Vida-de-Santa-Teresa-de-Jesus

  31. Bernal Francés
    02-05-2021 10:27

    Bé, el nivell intel·lectual de qui proposa com a "prova" un text de segle XVII on s'afirma que Àvila va ser fundada pels fenicis no sé jo si té prou altura com per no ser pres a broma. El respecte cal guanyar-se'l, crec jo.

  32. Frede
    01-05-2021 12:24

    Totalment d'acord amb Pedrito Prat. De fet ho he dit alguna vegada, tant pel que fa referència a l'ús del català com també i, molt especialment, a les absurdes i minses aportacions d'aquests trolls maleducats. Per aquestes pàgines han passat personatges contraris a les tesis d l'INH molt documentats i que han enriquit el debat. La mofa i l'insult no ens serveix per a res als que volem aprendre dels erudits, sia quina sia la banda on s'alineen. Darrerament el nivell intel·lectual dels opositors és bastant lamentable i fins i tot fa mandra respondre.

  33. Hola Pepsicola
    30-04-2021 21:23

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  34. Pedrito Prat
    30-04-2021 21:15

    Disculpeu, però crec que els comentaris haurien de ser filtrats per evitar intrusos, que no aporten absolutament res ni a favor ni en contra, converteixin això en un fotocoches o una tertúlia de TELE5. No demano censura, però els que vinguin a menystenir o insultar fan el debat impossible i desagradable.

  35. Franquinspain
    30-04-2021 20:50

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  36. Alvaro Prim
    30-04-2021 17:23

    Teniendo en cuenta que Barcelona fue fundada por los romanos, la teoria se va a la porra.

  37. Franquinspain
    30-04-2021 16:00

    ...i tot i aixínes, gira!
    Patam. Una més. I anar-hi anant.
    Que pensaven a l'època? Tot això. Que hi ha escrit als documents adulterats? Se'ls ha pogut escapar quelcom?
    Patam .
    Molt ben vist.
    Seguim.

  38. Leandre2
    30-04-2021 11:31

    Com pica, Bernal, rasca, rasca.

  39. Bernal Francés
    30-04-2021 09:08

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
25813 lectures
2019 INH 33 Pere Alzina/ «100 mots maltesos d’origen català»
2019 INH 34 Cesc Garrido/ «L’església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a “St. Iuste”»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]
Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]