Sempre han tingut bec les oques

En certs àmbits, és habitual de presentar l'edat mitjana com un període idíl·lic i de somni. Però en aquesta obra tan sorprenent com enyorada el lector pot accedir de primera mà al peculiar dia a dia de la societat medieval de veritat: les disbauxes dels darrers comtes d'Empúries, els abusos contra els esclaus, l'avidesa de les dides, l'estupre de Pere d'Urrea —arquebisbe de Tarragona— o una «hecatombe de poncelles» organitzada per una alcavota massa sol·lícita són alguns dels episodis reals i documentats que demostren, com deia Joan Fuster, que «sempre rellisquen els homes pel mateix indret».

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 1858-1919), historiador, acadèmic i literat, va ser un dels personatges més singulars que va donar la Catalunya de la fi del segle del XX. Membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i descobridor de les Homilies d'Organyà (1904), els seus estudis pioners sobre la història i la societat medievals del nostre país van crear escola. Entre la munió d'obres que va publicar sobresurt un dels llibres més polèmics del tombant del segle xx, Sempre han tingut bec les oques, que gairebé ha assolit la categoria de mite.

Títol: Sempre han tingut bec les oques
Autor: Joaquim Miret i Sans
Introducció: Enric Pujol
Edició: Alba Dedeu
ISBN: 978-84-92405-59-6
Col·lecció: De cor a pensa, 4
Núm. pàgines: 384
Preu: 20 €