Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 13-04-2018  |  LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
6287

Súbdits

Carta al diari El Punt-Avui+ d’en Josep Baella Isanta de l’1 de març del 2018, que fa referència al llibre d’en Lluís Batlle «Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII».

El llibre d'en Lluís Batlle

Fins quan hem de suportar aquesta situació de menyspreu i vassallatge medieval? Fins quan hem de ser els proveïdors forçats d’empreses catalanes? Fins quan permetran que el Mobile World Congress se celebri a Barcelona? Fins quan el dret diví i de conquesta ens subjugarà?

Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII és una obra de Lluís Batlle i Rossell. En aquesta obra, l’autor analitza el buit en la literatura catalana que va des del segle XVI fins ben entrat el XIX i que hauria anat a engreixar la literatura castellana.

El terme romanç designava en una certa època només la llengua catalana de les quals derivarien, més tard, les llengües romàniques, que no serien pas filles del llatí. La llengua comuna d’Espanya no era el castellà. Ho diu a l’obra catalana del 1572 Directorium curatorum.

Al llibre de cavalleries Primaleón, editat a Venècia el 1534, diu “lo mismo hizo el que esta ystoria compuso en romance Castellano / que tuvo gran excelencia aplicando las hazañas de los cavalleros Castellanos en Grecia y en extraños Reynos”. És evident la substitució. A Grècia van anar-hi els cavallers catalans.

Diari El Punt-Avui+ 
Opinió
1 de març 2018 2:00 h.
Girona
Josep Baella Isanta
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1348253-subdits.html



Autor: Josep Baella Isanta




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    17-04-2018 21:25

    Quina, en concret? Em fa l'efecte que tu en saps més que jo. Vull dir que beus de més bones fonts, més genüines, diguem-ne.... .

  2. Antón Martín
    17-04-2018 17:28

    Venga, va. La que te enseñaron en el bachillerato. No acabo de pescar muy bien cómo te atreves a discutir algo que desconoces. Verdadreamente esto te debería inhabilitar para cualquier clase de debate al respecto.

  3. Francesc 2
    17-04-2018 16:40

    Quina és l'estblerta, és que no ho sé. Tu si, no?

  4. Antón Martín
    17-04-2018 16:28

    No, yo no planteo ninguna teoría novedosa, me basta con la establecida y comúnmente aceptada. Es cometido de la acusación la carga de la prueba. ¿Estás dispuesto a aceptar que el castellano es lengua común desde California a Punta Arenas, y que el inicio de esa implantación en modo alguno puede fecharse antes de 1492, apenas cinco siglos? ¿Aceptas que en ese -para ti- corto espacio temporal al español de Sevilla le ha dado tiempo a general nuevas variedades, tan diferenciadas como las que acusan el español caribeño, el del Altiplano o el rioplatense? ¿Te parece todo esto un cuento chino, a pesar de la abrumadora evidencia?

  5. Francesc 2
    17-04-2018 15:12

    Explica-ho tu, que ho deus conèixer millor.

  6. Antón Martín
    17-04-2018 15:03

    Como todas, Francesc. Absolutamente todas las lenguas humanas, incluso las hoy mayoritarias, han partido de un reducido grupo de hablantes. A menos que seas un ferviente partidario del creacionismo, me gustaría saber cómo explicas la extensión del castellano -que no citas en tu lista de romances, delatando lo burdo de tu método selectivo- por todo un continente en apenas tres siglos. El carácter de tus dudas y preguntas pone en evidencia tu supina ignorancia acerca de las lenguas, qué son y como se comportan (aquí y en Indochina).

  7. Francesc 2
    17-04-2018 14:19

    Frede, la bibliografia que hi ha en els enllaços que ha proporcionat en Santos és molt bona. El manual clàssic és el del Veiko Väänánen, tot i que ja una mica antiquat. Només una cosa: jo deia que en dos mil anys s'han produït uns canvis molt intensos entre el llatí i les llengües romàniques. I la veritat. vaig picar massa amunt. la realitat és que aquests canvis tan forts que postula la filologia oficial i la roamanística ja els tenim registrats... al segle XI i segle XII, com testimonien els textos en català gallec-portuguès,occità i francès. És a dir, onze segles i seixanta o setanta generacions. Massa poc temps. I és que, a més, sabem que el territori original del llatí --el Laci-- era molt petit. 150 Km al nord de Roma, 150 Km al sud i uns 80 cap a l'est. Un espai reduít, doncs. I, per tant, un nombre reduít de parlants. Ara bé resulta que els llatins van dominar tots els països al voltant del Mediterrani. Com s'ho van poder manegar per estendre la seva llengua a Hispània la Gàl.lia i Itàlia, si eren en franca minoria?

  8. Santo Job
    17-04-2018 12:05

    Hay un muy buen estudio sobre las variantes locales del latín vulgar, llevado a cabo hace tiempo por el profesor Paul Gaeng, en el que analiza las variantes locales en base a inscripciones epigráficas como las de Pompeya y Herculano. El título es "An inquiry into local variations of Vulgar Latin".
    https://muse.jhu.edu/book/52530
    Otro ejemplo de recopilación de testimonios es el estudio de Valentina Zovic titulado "Vulgar Latin inscriptions from the Roman province of Dalmatia".
    https://hrcak.srce.hr/file/224733
    También está este texto de Jorge Fernández Jaén, "El latín en Hispania: la romanización de la Península Ibérica. El latín vulgar. Particularidades del latín hispánico".
    https://bit.ly/2vkSIzU

  9. Antón Martín
    17-04-2018 11:36

    Por cierto, Frede, que la respuesta a tu pregunta está en la multitud de graffitis encontrados en Pompeya y Herculano (también alguno en la propia Roma). Marchando una de latín vulgar (en ambos sentidos).

    http://darkwing.uoregon.edu/~rldavis/historia/proyectos/hanggi/page10.html

  10. Antón Martín
    17-04-2018 11:29

    O si lo prefieres, ¿dónde puedo leer textos en lengua romance, sea catalán, castellano, francés o dálmata, datables antes de la llegada del latín?

  11. Antón Martín
    17-04-2018 11:25

    La inmensa mayoría de las lenguas habladas en el planeta han tenido una vida exclusivamente oral, por lo que no existen textos escritos de las mismas. Sin ir más lejos, el primer testimonio gráfico del vasco es del siglo II d. C. ¿Significa eso que apareció de repente en ese momento? Respóndete tú mismo, que a mí me da la risa floja.

    Como se dice acertadamente en uno de los artículos que cita Santo, "Lo que no vale es la excusa, que quiere elevar a la categoría de argumento probatorio, de que los registros de lengua exclusivamente orales, precisamente por no haberse testado, están disponibles al libre albedrío del reconstructor. Si de un argumento ex silentio difícilmente puede probarse la inexistencia de un fenómeno determinado, mucho menos ha de valer para probar positivamente lo contrario."

  12. Frede
    17-04-2018 10:29

    On puc llegir textos en llatí vulgar? M'és indiferent que siguin pedres o manuscrits. Més que res per il·lustrar-me un xic. N'hi deu haver un munt. Suposo que molt més que en llatí clàssic. Ah, no! Que tot està basat en suposicions. Càsum l'olla! Quin filòleg, que ha fet tota la seva carrera i la construcció intel·lectual de la seva vida en aquests supòsits serà capaç d'admetre-ho? Això mateix passa amb la revisió de la historiografia i literatura catalanes. Costa admetre un error. I així estem i aquí estem.

  13. Antón Martín
    17-04-2018 07:23

    La respuesta a todas tus dudas se llama latín vulgar. Si no lo entiendes, estúdiate la disglosia del árabe, que está plenamente activa en estos momentos. Ya sabes que todos esos algús que demandas son cuantos filólogos en el mundo ha habido.

  14. Francesc 2
    16-04-2018 23:21

    Bufff..... Algú ha d'explicar molt bé com amb només dos mil anys és passa d'una llengua NATO a.unes llengües totes elles OTAN, és a dir determinant determinat a determinat- determinant. Algú ha d'explicar molt bé perquè no ens queda cap de les conjuncions concessives del llatí quamvis etiamsi quamquam tametsi i la condicional negativa nisi , ni cap de les completives ut quominus quin i nei i tampoc tota la casuística llatina dels pronoms relatius, perduts gairebé en totes les lengües romàniques i només amb dos mil anys.... Algú ha d'explicar perquè no queda absolutament res en les llengúes romàniques del demostratiu de proximitat llatí hic haec hoc, ni l'anafòric is ea id, ni el d'dentitat idem, eadem, idem. Algú ha d'explicar d'una manera convincent la pèrdua amb només dos mil anys en totes les llengües romàniques del l'infinitiu passat actiu, l'infinitiu passat passiu, l'infinitiu present passiu ni els infinitius de futur actius i passius. Algú ha d'explicar perquè desaparreix en només dos mil anys i en totes les llengües romàniques el futur actiu de la primera i segona comjugació i el futur actiu de la 3a i quarta conjugació. Algú ha d'explicar la pèrdua del participi de present actiu i el de futur actiu i passiu. Algú ha d'explicar perquè desapareixen en les llengües romàniques i amb només dos mil anys en totes les llengües romàniques les conjugacions consecutives sic, talis adeo eo.... ut i verb en subjuntiu.. Algú ha d'explicar per què usem per què i no cur per fer oracions interrogatives causals. en dos mil anys i en totes les llengües romàniques i el mateix amb els temes d'infectum passius i les terminacions -r- ris, -tur. -mini, ntur. Algú ha d'explicar perqu en dos mil anys i en totes les llengües romàniques despareix la flexió del gerundi i del gerundiu i el mateix amb la "consecutio temporum" i les inerrogatives indirectes dobles amb an,i simples amb utrum? Algú ha d'explicar perquè amb dos mil anys i en totes les llengües romàniques despareiexen les oracions d'infinitiu no concertat.Algú ha d'explicar perquè despareix el cas nominatiu, el genitiu el datiu l'ablatiu en singular i plural de tota la flexió adjectival i i la nominal en totes les llengúes romàniques en només dos mil anys. I el "cum" històric i les conjuncions disjuntives sive vel. Algú ha d'explicar perquè es forma igual el mode condicional en totes les llengües romàniques i d'una manera molt diferent del llatí. Que passa amb el supí? I amb totes cinc decliinacions? Per què ha desaparegut l'ut final en totes les llengues romàniques? Com és que cap llengua romànica conserva la forma perifràstica activa i passiva del llatí? per què ha desaparegut el gènere neutre en totes? Totes tenen article -totes!!- i el llatí sense! per què ha desparegut en totes les llengües romàniques la distinció vocàlica quantitativa. Seria d'agrair que alguna la conservés, però no és així..... I les preposicions apud ab ex i la distinció entre preposicions d'acisatiu i ablatiu? I els indefinits quidam quadam quodam en totes les llengúes romàniques? I la declinació dels numerals? I la conjunció local/temporal per excel·lència "ubi"? i el sufiox -ior en totes les llengúes romaniques? i les conjuncions coordinatives atque i-que en tota la romània? i l'ut sicut de les oracions comparatives? I les conjuncions il·latives ergo igitur itaque proinde quare? i l'adversativa sed i at?. i els girs finals amb ad i gerundi o bé amb acusatiu i supí? Què n'han fet les llengúes romàniques dels verbs deponents? i del in+ablatiu i del in+acusatiu? I de l'ordre del frase S+ CD +V quan les romàniques fan S+V+CD De tot això no n'hi ha res -o poquíssim- en les llengües romàniques i són francament moltes cases. Segur que parlem de registres diferents? Més aviat sembla que parlem d'una llengua molt diferent de les altres que s'assemblen molt entre si perquè han "triat" les mateixes solucions. '

  15. Santo Job
    16-04-2018 21:15

    Las proposiciones de Yves Cortez han sido refutadas en múltiples ocasiones, pues no se sostienen por ningún sitio. Algunos comentarios sobre afirmaciones hechas por Cortez:

    http://alexgahr.com/wp-content/uploads/2009/11/sobre_el_origen_de_las_lenguas_romances_agahr.pdf

    https://www.academia.edu/5437120/Erreseina-No_venimos_del_lat%C3%ADn

  16. Frede
    16-04-2018 19:56

    Per eixamplar el coneixement:
    Yves Cortez, "Le Français ne vient pas du Latin” (Editions L'harmattan 2002).

  17. Santo Job
    16-04-2018 19:13

    Prueba de concepto de cursivas

    En caso de que no se muestre el texto en cursivas, ¿puede alguno de los admins explicarme a qué se debe que las etiquetas HTML no se puedan insertar en los comentarios?
    Me parece que estaría bien dar algún tipo de indicación para poder usar cursivas o negritas, ya que resultan muy útiles a la hora de citar textos.

  18. Santo Job
    16-04-2018 17:58

    Francesc: Frede estaba afirmando que no hay registros de estadios intermedios de la evolución de las lenguas romances, cuando sí que están constatados.
    En cuanto al latín, se dan dos registros diferenciados: el latín literario, muy estructurado y rígido, y el latín vulgar. Es de la variante vulgar de donde proceden las lenguas romances.

  19. Francesc 2
    16-04-2018 17:06

    No Santo, la pàgina que ens ofereixes no explica cap mena de transició. Constata uns fets i prou: l'aparició en l'escriptura de les llengües romàniques. El que tenim és una llengua llatina que és, a l'Edat Antiga, i Mitjana, una llengua franca, culta, administrativa i literària. M'inclino a pensar que a l'època clàssica ja no era una llengua viva. Ho va ser anteriorment. Al segle I aC i I pC s'havia reduït a una llengua apresa per les classes nobles --els patricis--. i de l'administració. Hi ha exemples paral•lels. El sumeri va continuar sent llengua de l'administració fins a finals del segle i d.C. i ja no era una llengua parlada. El mateix li va passar al sànscrit o a l'hebreu. Ni del sànscrit ni del sumeri ni de l'hebreu han sortit es llengües modernes als respectius territoris El llatí, fins i tot a Roma, era sentit com la llengua dels avantpassats la llengua del "mos maiorum", cosa molt important per a la mentalitat romana .Sobretot entre les classes nobles que es consideraven hereves dels pares fundadors i de l'antiga ciutat repúblicana, es a dir els patricis com la gens Iúlia, la gens Clàudia, els Escipions, els Cornelis els Valeris, els Gracs, els Porcis o els Flavis. Que entre les llengües romàniques i el llatí hi ha una estreta relació és molt cert. Però també moltes diferències. I diferències molt importants En canvi, totes les llengües romàniques s'assemblen entre si i és relativament fàcil passar d'una a l'altra. Però passar de les llengües romàniques al llatí i a l'inrevés tots sabem que no és tan fàcil. Ni a nivell fonètic, ni a nivell morfològic ni a nivell sintàctic Les llengües romàniques comparades entre si postulen una llengua mare prou allunyada del llatí Què ho fa? Sembla que ens trobem davant una llengua molt fixada. A diferència del grec antic. Perquè en el domini de l'antic grec sí que podem parlar clarament de dialectes. I dic que podem parlar de dialectes perquè, precisament com passa ara, hi ha una gran dificultat per poder-los classificar. I això és així perquè cada població parlava, segons ens mostra l'epigrafia, d'una manera diferent a la població del costat, la qual cosa no s'esdevé amb el llatí. El que tenim en llatí són textos de persones que s'esforcen a escriure en llatí, però la llengua materna els "traeix”. Un exemple molt clar és Egèria, que sembla que procedia de Gal•lícia, i la seva "Peregrinatio”. O fins i tot el llatí de la vulgata. O el Satiricço de Petroni.

  20. Antón Martín
    16-04-2018 16:47

    Te pondré un ejemplo gráfico adaptado a tu capacidad de comprensión: para hacer pan se precisa harina, agua y levadura (la sal es optativa). Esos tres elementos son sencillos de distinguir, aislables. Intenta ahora, una vez elaborado el pan, volver a separarlos. ¿Se puede? No, de ninguna manera. ¿Demuestra eso que en la elaboración del pan no han intervenido esos tres ingredientes? Por si fuera poco, las normas que sigue la evolución fonética desde el étimo común latino son casi matemáticas en cada uno de los romances. No hay caso.

  21. Santo Job
    16-04-2018 15:49

    Frede: hay abundantes pruebas de la transición del latín a las lenguas romances. Aquí tienes un poco de lectura de verdadero nivel científico
    https://journals.openedition.org/medievales/586
    http://web.uam.es/personal_pdi/filoyletras/javel/romances.pdf

    En cuanto a textos transicionales de latín a lenguas romances, hay unos cuantos: la cantilena de Santa Eulalia, la Nodicia de Kesos, los juramentos de Estrasburgo, el juramento de Radulfo Oriol...

  22. Antón Martín
    16-04-2018 15:07

    No, no cal leerse el Génesis al completo para saber que lo que allí se explica son fábulas inverosímiles. Lo de Deulofeu, igual.

    Sí, claro que hay evidencias arqueológicas, epigráficas y de todo tipo del paso del latín vulgar a los actuales romances. A ello han dedicado sus vidas una legión de filólogos y todos coinciden.

    No hay nada que debatir, porque las propuestas del INH no alcanzan el mínimo nivel exigible a cualquier discusión científica. Puedes aducir neciamente lo de que 'no hay verdades absolutas', pero los hechos son los hechos. Más que nada porque, si la verdad es irrelevante así en general, cualquiera de vuestras hipótesis carecería asimismo de valor, cosa que ya sucede por el propio disparate que suponen.

  23. Frede
    16-04-2018 13:11

    Senyors Job i Anton. Primer caldria que llegíssiu els llibres de Deulofeu per opinar. Com també convindria llegir els llibres dels que sovint critiqueu i contrastar la totalitat dels arguments, no només els elements separats. Potser és aquí on hauríeu de millorar en les vostres aportacions, sovint interessants, però mancades d'una visió més global. Us cal eixamplar les vostres respostes. Per descomptat, evitar les desqualificacions utilitzant mofa o insults. És una pàgina interessantíssima on es debaten qüestions vitals de la nostra historia. Suposo que per això us hi passegeu i no cal faltar. Al cap i la fi no hi ha veritats absolutes. Ni les vostres.

    En relació al llatí. Hi ha evidències epigràfiques, arqueològiques, etc. del pas del llatí a les llengües dites romàniques? O també ens hem de conformar en l'acceptació de la baula perduda, en aquest cas de les llengües? I no cal emparar-se amb una suposada llengua vulgar de la que no hi ha res escrit. Com en la tesi de l'INH, que la censura ha tergiversat la història, així en la estudi, recent, de les llengües els supòsits de llengües mares ha tergiversat la realitat rica i diversa de la parla dels diversos pobles arreu d'Europa.

    Tornant a la necessitat de llegir abans d'opinar, Deulofeu ens parla de la cultura europea. Ni universal ni de l'humanitat. La resposta és l'habitual exabrupte sense arguments. Cal llegir tots els volums de Deulofeu per fer-se una idea dels seus plantejaments. És feixuc, són una dotzena de volums, però és l'única forma de rebatre les tesis.

  24. Antón Martín
    15-04-2018 07:16

    'Catalunya, mare de la cultura europea'. Ya puestos (muy puestos, claro), ¿por qué no 'mare de la cultura universal'?¿o 'de la Humanitat'? Esto del latín supera cualquier grado máximo de disparate.

  25. Santo Job
    14-04-2018 22:16

    El planteamiento de Deulofeu falla completamente cuando se contrasta con los datos arqueológicos y otros registros.
    No hay prueba alguna de que las lenguas íberas y celtas hayan pervivido durante la época romana y después. No hay inscripciones funerarias, no hay registros epigráficos, no hay tampoco tabellae defixionum en lenguas vernáculas, no hay inscripciones religiosas, no hay absolutamente nada que atestigüe la continuidad de esas lenguas.

  26. Frede
    14-04-2018 21:11

    En relació al mantra de les llengües llatines, que mai he compartit, us passo uns retalls extrets d'un llibre de Deulofeu que també manté aquesta tesi. És a dir, les llengües autòctones preexistien abans del llati i varen continuar funcionant quan aquest ja no va ser dominant.

    "…els historiadors arriben a creure que aquesta substituí totalment les llengües autòctones fins a l'extrem de creure que aquestes desaparegueren i que en desintegrar-se l'imperi de Roma les llengües que apareixen no són més que llengües filles del llatí…”

    "Considerem inconcebible que s'hagi mantingut i continuï mantenint-se semblant absurd, perquè fins en el cas que no existís cap document probatori en sentit contrari, és suficient el simple raonament i el sentit comú per a comprendre que no és possible que el llati substituís totalment les llengües que es parlaven en els diversos països abans de la invasió romana.”

    "…és absurd de creure que la classe mitjana abandonés la llengua pròpia fins a oblidar-la completament per substituir-la per la llengua llatina.”

    "Arribats a la conclusió que a Espanya el llati no exercí ,més que un domini oficial, mentre es mantenien vives les llengües vernacles, es compren que el mateix fenomen es repetí en la resta dels països dominats.”

    Alexandre Deulofeu, 1976. Catalunya mare de la cultura europea. Volum 7 Matemàtica de la Historia. Figueres. Editorial Emporitana.

  27. Guerau
    13-04-2018 20:41

    A Espanya s'hagués pogut imposar el català, solament si haguessen evolucionat de la cultura política occitana de vassallatge de la classe mercantil (i la política de les flors i les violes) i si Barcelona no hagués entrebancat la construcció d'una monarquia catalana expansiva. però els catalans són fills dels occitans, i han copiat la seua anarquia llibertària burgesa, que els ha conduit al vassallatge... d'un francès, d'un castellà o de qui siga.... cercant de manera gens intel.ligent la llibertat, els catalans han anat a parar als pitjors dels vassallatges... al vassallatge colonial.

  28. Santo Job
    13-04-2018 17:18

    "Romance" lo que significa es la lengua vulgar, vernácula, para distinguirla del latín, y eso se da tanto en catalán, como en castellano, como en aragonés.

    Juan Fernández de Heredia, en "De secreto secretorum": [...] "traslate con gran treballo et con palauras claras de romance arabico en latin"

    Don Juan Manuel, en "El conde Lucanor": Et por ende, fizo todos los sus libros en romance, et esto es señal cierto que los fizo para los legos et de non muy grand saber commo lo él es.

    Gonzalo García de Santamaría, "Evangelios e epístolas con sus exposiciones en romance": [...] mas ellos fablando en vn lenguaje qualquier que fuesse, todos los oydores quantoquier fuessen de diuersos lenguajes: entendia cada vno su proprio romance: obrando aquesto la virtud diuina.

    Esa edición del Primaleón no es la primera ni de lejos, pues tal puesto le corresponde a la de Salamanca (1511, Porres). Ese prólogo no figura en el original del libro, sino un prólogo puesto por Francisco Delicado, hombre mal informado donde los haya, pues es el único que tal sandez afirma.

    En cuanto al apunte del Directorium curatorum, efectivamente, el castellano no era lengua común a toda España, pero iba adquiriendo ese estatus, como se desprende del propio texto.

    Me atreví a ofrecerle esta obra intitulada Directorium curatorum, traducida agora nuevamente de lengua catalana en romance castellano. Porque el gran provecho que della sacan los curas, como se ha entendido especialmente por su gran requesta, que en poco tiempo he sido forzado de imprimirla tres veces con grande número de ejemplares catalanes, no fuese particular de su provincia y lengua, mas común de toda España, y de donde se entendiese su lengua, que se va ya haciendo por su elegancia, y con el imperio de su Rey, otra lengua común.

    En este caso, el bienintencionado editor quiere que una obra tan buena y tan útil no sea sólo de utilidad a los curas catalanes, sino a todos los curas españoles. Lo de "lengua común", en este caso equipara al castellano con el latín, que fue la lengua común de toda la península y de buena parte de Europa, y de la que descienden el castellano, el portugués, gallego, catalán, francés, italiano, rumano, etc.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Les reflexions sobre la bandera dels Estats Units ens poden donar més d'un ensurt. Respira i relaxa't, perquè...[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]