Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 29-08-2019  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1832 lectures

Substitució de Tarragona per Aragó (part II)

L’Ivan Giménez continua trobant exemples del 'Regnum Tarraconense'. Fins a principis del segle XVIII determinats autors tenien la necessitat d’advertir al lector que el Regne d’Aragó era el Regne de Tarragona. Per què els historiadors catalans actuals obvien o silencien tota la documentació que anem trobant sobre l’existència d’un regne de Tarragona?


Regnum Tarraconie et Catellonie

Juan de Hevia Bolaños i el seu Laberinto de comercio terrestre y naval...
Guillermo Lohman Villena (1915-2005) fou un il·lustre historiador peruà que a l’any 1961 encetava el seu estudi Entorno de Juan de Hevia Bolaños d’aquesta manera:

“Desde el mismo instante de su aparición, en 1603 la Curia Philippica y en 1617 el Labyrintho de comercio terrestre y naval, ambas obras se granjearon envidiable crédito, al punto de reimprimirse sin cesar hasta mediados del siglo pasado, sumando en junto 38 ediciones conocidas.”[1]

El mateix Lohman, unes línies més avall, ens descriu la rellevància de les mencionades obres:

“Tan amplia nombradía y tan frecuentes reediciones son prendas de un mérito ciertamente excepcional y de una actualidad inmutable, como no podía ser de otro modo, ya que la Curia Philippica se acepta como la primera monografía de Derecho procesal, y el Labyrintho como el único tratado de Derecho mercantil españoles hasta comienzos del siglo XIX.”

L’autoria de les obres és donada a Juan de Hevia Bolaños (1570-1623), malgrat que Guillermo Lohman l’any 1961 a l’estudi esmentat dubtava que fos En de Hevia, l’autor. Des de l’any 2001, però, gràcies en bona part al treball realitzat per José María Muñoz Planas al seu Defensa y elogio de Juan de Hevia Bolaños, primer mercantilista español, es pot cloure i confirmar que l’asturià Juan de Hevia Bolaños en fou el responsable. L’any 1644 veié la llum una edició pòstuma, la qual fonia la Curia Philippica i el Labyrintho en una sola obra anomenada Primera y Segunda Parte de la Curia Filipica.

De les tres obres que hem esmentat, aleshores, es té constància de 38 edicions repartides en:

Curia Philippica

I. Lima, Antonio Ricardo, 1603
II. Valladolid, Andrés de Merchán, 1605
III. Valladolid, Juan Godínez de Millis, 1609
IV. Valladolid, Juan Godínez de Millis, 1612
V. Madrid, Luis Sánchez, 1616
VI. Madrid, Viuda de Fernando Correa, 1622
VII. Madrid, Domingo González, 1627

Labyrintho...
I. Lima, Francisco del Canto, 1617
II. Madrid, Luis Sánchez, 1619
III. Madrid, Viuda de Alonso Martin, 1619
IV. Valladolid, Jer6nimo Morillo, 1623
V. Valladolid, Juan Lasso de las Peñas, 1629
VI. Florencia, Brignone, 1702 (Traducción al latín)

Primera y Segunda Parte de la Curia Filipica
I. Madrid, Carlos Sánchez 1644
II. Madrid, Melchor Sánchez, 1652
III. Madrid, Melchor Sánchez, 1657
IV. Madrid, Mateo Llanos, 1659
V. Madrid, Melchor Sánchez, 1669
VI. Madrid, Imprenta Real, 1684
VII. Madrid, Jerónimo de Estrada, 1700
VIII. Madrid, Viuda de Juan García Infanzón, 1717
IX. Madrid, Francisco del Hierro 1725
X. Madrid, Manuel Fernández, 1733
XI. Madrid, Herederos de Juan García Infanzón, 1736-1739
XII. Madrid, Herederos de la Viuda de Juan García Infanzón, 1747
XIII. Madrid, Eugenio Biejo, 1753
XIV. Madrid, Herederos de la Viuda de Juan García Infanzón, 1761
XV. Madrid, Juan de San Martin, 1767
XVI. Valencia, Francisco Berton, 1770
XVIL Madrid, Pedro Marín, 1770
XVIII. Madrid, Pedro Marín, 1776
XIX. Madrid Josh Doblado, 1778
XX. Madrid, Josh Doblado, 1783
XXI. Madrid, Ramón Ruiz, 1790
XXII. Madrid, Ramón Ruiz, 1797
XXIII. Madrid, Real Compañía de Impresores y Libreros, 1825
XXIV. Madrid, Imprenta de la Compañía General de Impresores y Libreros, 1841
XXV. Paris Librería de Rosa y Bouret, s. a.

Examinades les edicions de les quals tenim coneixement mercès altre cop al treball d’En Lohman, pararem atenció a la primera edició del Laberinto... i la compararem amb l’única traducció al llatí realitzada a Florència per Brigonci l’any 1702.

Encetarem la comparativa amb un fragment del Laberinto de comercio terrestre y naual...

“37 Natural se dize el nacido en el Reyno, e hijo de padre nacido en el, o que en el aya contraydo domicilio, y demas dello vivido alli diez años, con que si el padre siendo nacido y natural en el Reyno estando fuera del ocupado en servicio del Rey, o por su mandado, o de passo, y sin contraer domicilio, huviere algun hijo, este tal sea avido por natural del Reyno: y esto se entienda en los hijos legitimos, o naturales: pero en los espurios las calidades, que conforme a lo susodicho se requieren en los padres, han de concurrir en las madres, asi lo dize una ley Recopilada, que explican Azevedo, y Salzedo. Y nota que si el estrangero del Reyno en el huviere algun hijo antes de constituyr alli domicilio, y vivir los diez años, despues de constituydo, y cumplidos, el tal hijo se dize natural del Reyno, como lo advierten Azevedo, y Salzedo. Y si el natural del Reyno, o avido por tal, se fuere del a vivir a otro estraño, donde constituyere domicilio, si despues pretendiere ser natural del Reyno, no se dize serlo segun Gregorio Lopez seguido por Azevedo, y Salzedo. Notese mas, que los nacidos en el Reyno de Navarra se reputan por naturales del Reyno, por particular concesion Real hecha en el Pardo a 28 de Abril, año de mil y quinientos y cinquenta y tres, que refieren Olano, Burgos de Paz, y Salzedo, diziendo asi aver sido juzgado, y praticarse. Aunque los nacidos en el Reyno de Aragon son estrangeros, porque aunque supuesto en la Corona Real, y juntado a ella, no fue en modo de natural, sino de su propio, y primer estado, y fuerça en que quedo, rigiendose por sus propias leyes y costumbres, como en propios terminos lo dize Diego Perez diziendo asi aver sido juzgado, a quien ellos sigue Salzedo, alegando muchos, conforme a lo qual, lo mismo que de los Aragoneses, por la misma razon se ha de dezir de los Portugueses, en los quales se pratico asi en la composicion de los estrangeros de las Indias, en que fueron compuestos como tales.”[2]

Seguint al mateix Laberinto comercial terrestre y naval... al llibre tres titulat Comercio naval al punt setze ens descriu:

“16 Lo que se puede sacar o no, para el Reyno de Aragon.”[3]

A la descripció del punt setze:

“16 Mas puedense sacar de Reyno para el de Aragon, por la union dellos en una Corona todos los mantenimientos, bestias, y ganados, y otras mercaderias de qualquiera calidad que sean, aun que para otros Reynos sea vedado, salvo la moneda, que esta no se puede sacar ni aun para aquel segun una ley de recopilacion, ni carne, ni pan, conforme otra ley mas nueva della.”[4]

Arribats aquí, examinarem l’obra editada i traduïda al llatí l’any 1702 per Petrum Antonium Brigonci. N’agafarem el primer fragment presentat del Laberinto... i observarem com tradueix el text En Brigonci des de  Aunque los nacidos en el Reyno de Aragon.

...Quamquam nati in Regno Tarraconensis, scilicet Arragoniae sunt extranei, quia, quamvis collocatum fuerit in Regina Corona, atque illi unitum, non fuit id ratione naturalis, sed ratione sui proprii, &primi status, & potestatis, in qua remansit, quum regatur propriis legibus, & institutis, ut in propriis terminis dicit Didacus Perez in l. 18. tit. 3. lib. 1. Ordin. veteris in gloss, Que ningun estrangero, asserens hoc modo fuisse judicatum, quem in iisdem sequitur Salzed. Ubi supra, num 24 multos allegans; secundum quam sententiam, idem quod de Tarraconensibus, sive Arragoniis, eadem ratione dicendum videtur de Lusitanis, sive Portugensibus, cum quibus ita actum fuit in compositione extrancorum Indiarum, in qua compositum, transactumque cum iis fuit, tanquem talibus.”[5]

Fixem-nos com tradueix el punt setze del llibre tres, capítol sis, del comerç naval tant en el titulat com en la descripció:

“Quid extrahi possit, aut non possit pro Regno Aragonie, num. 16”[6]

“Extrahi autem possunt ex Regno ad Regnum Aragoniae, quum ea in unam coronam conjuncta fuerint, omnia ad victum necessaria, bestiae, pecora, & aliae merces cujuscumque qualitis, licet ad alia Regna extrahi prohibeantur, praeter monetam, quae extrahi non potest, necquidem ad illiusRegnum, l.30.tit.18.lib.6.recopil. nec etiam carnis, aut panis, l.29tit.16.lib.6.recop.”[7]

Tal com ha estat dit per Guillermo Lohman, l’obra Laberinto de comercio terrestre y naval... fou l’únic tractat de Dret mercantil espanyol fins començament segle XIX, i s’estudiava a tota universitat espanyola. També som coneixedors que de les sis edicions del Laberinto... totes s’editaren en castellà menys la de 1702 que fou traslladada a la llengua llatina per Petrum Antonium Brigonci. S’entén que l’any 1702 es traduís l’obra d’En de Hevia Laberinto... del castellà al llatí, per d’aquesta manera internacionalitzar-la, ja que si algun estranger no avesat a la llengua castellana volgués aventurar-se en el Dret mercantil espanyol ho pogués fer sense cap tipus de problema. És cert que a principis del XVIII el llatí ja no gaudia de l’esplendor passat, però s’ha d’entendre que l’obra d’En de Hevia estava destinada a un públic erudit.

Vist tot plegat, ens sobta observar com allà on escriu En de Hevia aunque los nacidos en el Reyno de Aragon son estrangeros, a l’hora de realitzar la traducció En Brigonci ens ho farà com quamquam nati in Regno Tarraconensis, scilicet Arragoniae sunt extranei. I allà on En de Hevia hi diu lo mismo que de los Aragoneses, por la misma razon se ha de dezir de los Portugueses, a la traducció llatina es llegeix idem quod de Tarraconensibus, sive Arragoniis, eadem ratione dicendum videtur de Lusitanis, sive Portugensibus. De la mateixa manera, En Brigonci ens adverteix a la seva traducció que Tarraconensibus sive Arragoniis, és a dir, que «els tarragonesos o els aragonesos», donant a entendre que són la mateixa cosa, i que Regnum Tarraconensis és el regne d’Aragó. El mateix Brigonci, allà on En de Hevia ens enunciava lo que se puede sacar o no, para el Reyno de Aragon i dins la descripció del capítol  mas puedense sacar de Reyno para el de Aragon... En Brigonci traduirà el text sense cap tipus d’advertència, ja que entenem ho feu prèviament com hem vist, i ho traslladarà al llatí tal com en castellà, quid extrahi possit, aut non possit pro Regno Aragonie i extrahi au tempos sunt ex Regno ad Regnum Aragoniae...

Per cloure aquesta breu comunicació, ens farem la pregunta que pertoca. Per què En Brigonci, a principis del segle XVIII —recordem que la traducció del Laberinto... és de 1702— té la necessitat d’advertir al lector que Tarraconensibus sive Arragoniis, és a dir, que Tarragonesos o Aragonés és el mateix? I per què ens descriu a l’hora de traduir el text d’En de Hevia un Regnum Tarraconensis?

Si aquestes al·lusions a una realitat institucional tarragonina fossin un cas aïllat ens podríem acontentar amb la reflexió que En Brigonci fou un melancòlic humanista que rememorava una Hispania Tarraconense. Però tal com el lector podrà comprovar en els enllaços que adjuntem dels nostres treballs anteriors, lluny de tractar-se d’una puntual melancolia humanista, cal parlar d’un regne de Tarragona d’amoïnadora persistència en la documentació. A la memòria col·lectiva, i almenys des del segle XIV —que és quan tenim les primeres referències documentades— fins a principis segle XVIII, com acabem de veure, determinats autors tenien la necessitat d’advertir al lector que el Regne d’Aragó era el Regne de Tarragona. I en conseqüència ens demanem: com és que calia fer aquesta precisió, com si en determinats cercles o països hom conegués el regne de Tarragona però no pas cap regne d’Aragó? I per què els historiadors catalans actuals obvien o silencien tota la documentació que anem trobant sobre l’existència d’un regne de Tarragona?

IVAN GIMENEZ

18/08/2109

Bibliografia:
GUILLERMO LOHMAN VILLENA, Entorno de Juan de Hevia Bolaños. -- Madrid: Instituto Nacional de EstudiosJurídicos, 1961.

JUAN DE HEVIA BOLAÑOS, Laberinto de comercio terrestre y naval: dondebreve y compendiosamente se trata de la mercancia y contratacion de tierra y mar, vtil y prouechoso para mercaderes, negociadores, nauegantes, y susconsulados, ministros de los iuizios, professores de derechos, y otraspersonas, En Lima, Francisco del Canto, 1617.

Joannis de Hevia Bolani Labyrinthus commercii terrestris et navalis: in quo breviter agitur de mercatura, &negociatione terrestri, atque maritima-- / e patrio hispano idiomate in latinum versus, Florentiae : Typis Regiae Celsitudinis, apud Petrum Antonium Brigonci., 1702

JOSE MARIA MUÑOZ PLANAS, Defensa y elogio de Juan de Hevia Bolaños, primer mercantilista español, Revista de derecho mercantil, ISSN 0210-0797, Nº 241, 2001, págs. 1109-1188.

SANTOS M. CORONAS GONZALEZ, Hevia Bolaños y la "CuriaPhilippica", Anuario de historia del derecho español, ISSN 0304-4319, Nº 77, 2007, págs. 77-93.

CARLOS VARGAS VASSEROT, La evolución histórica del derecho mercantil y su concepto, http://hdl.handle.net/10835/1199

JESUS RUBIO, La doctrina del fletamento en Hevia Bolaños, Anuario de historia del derechoespañol, ISSN 0304-4319, Nº 15, 1944, págs. 571-588.

Articles relacionats:
https://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-a-l'origen-del-nom-Arago-.-Breu-recorregut-historiografic

https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona

https://www.inh.cat/articles/L'orde-militar-dels-cavallers-tarraconenses

https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I-

Vídeos relacionats:
https://www.inh.cat/arxiu/vid/Cicle-primavera-2019/Ivan-Gimenez-Els-comtes-reis-de-Barcelona-i-T-arragona

Notes bibliogràfiques:
[1]GUILLERMO LOHMAN VILLENA, Entorno de Juan de Hevia Bolaños. -- Madrid: Instituto Nacional de Estudios Jurídicos, 1961.

[2] JUAN DE HEVIA BOLAÑOS, Laberinto de comercio terrestre y naval: donde breve y compendiosamente se trata de la mercancia y contratacion de tierra y mar, vtil y prouechoso para mercaderes, negociadores, nauegantes, y susconsulados, ministros de los iuizios, professores de derechos, y otras personas, En Lima, Francisco del Canto, 1617, p.16

[3] JUAN DE HEVIA BOLAÑOS, Op. Cit., p.677

[4] JUAN DE HEVIA BOLAÑOS, Op. Cit., p.684

[5]Joannis de Hevia Bolani Labyrinthus commercii terrestris et navalis: in quo breviter agitur de mercatura, & negociatione terrestri, atque maritima-- / e patrio hispano idiomate in latinum versus, Florentiae: Typis Regiae Celsitudinis, apud Petrum Antonium Brigonci., 1702, p.7.

[6] Op. Cit., p.33

[7] Op. Cit., p.35




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Alvaro Prim
    30-08-2019 17:56

    No tengo ningún documento a mano, pero seguro que tú si que tienes un documento inglés que hable del reino de Tarragona. Así como libros ingleses en los que se le llame a Catalina de Aragón Catalina de Tarragona. Incluso libros Frances , o Flamencos.



  2. Ivan Gimenez
    29-08-2019 20:29

    Álvaro Prim, on dius:

    Yo lo que digo que Enrique VIII se casó con Catalina de Aragón, no con Catalina de Tarragona. Así está reflejado en cualquier documento real inglés de la época.

    Si us plau, passa'm només dos o tres documents manuscrits originals o còpia primerenca escrits pels anglesos on aparegui Caterina d'Aragó.

    Jo en tinc digitalitzats bastants (no només anglesos). Però ja que dius en cualquier documento real inglés de la época apareix... a veure si has llegit cap.

    A partir d'aquí et contestaré àmpliament.

  3. Alvaro Prim
    29-08-2019 19:56

    Yo lo que digo que Enrique VIII se casó con Catalina de Aragón, no con Catalina de Tarragona. Así está reflejado en cualquier documento real inglés de la época.

    Inglaterra no es el reino candidato para ser cómplice de la supuesta falsificación masiva de documentos por parte de la corona hispánica.

    Independientemente de a que se hayan querido referir esos autores con el termino Tarragona/Aragón, En aqueya época los reinos contemporáneos sabían perfectamente que era el Reino de Aragón/la corona de Aragón.

    Seis años perdidos que podías haber dedicado a algo mas productivo

  4. Ivan Gimenez
    29-08-2019 18:42

    Álvaro Prim:

    Dir que els geògrafs, cosmògrafs, historiadors, filòsofs, etc... que he anat citant al llarg de gairebé sis anys en diversos articles anomenen a Aragó com Tarragona per desconeixement és d'un intel·lecte molt baix.

    A tall d'exemple:

    https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona

    Tots aquests autors també ho fan per desconeixement.... clar... molt científic i acadèmic Álvaro...

    Si no tens res més a aportar fins la propera.

    Salut!

  5. Alvaro Prim
    29-08-2019 16:51

    Esta investigación la obvian por vergüenza ajena. Enrique VIII no sabia con quien se casaba ni con quien firmaba acuerdos.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18328 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]