Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
NOTICIES » 25-04-2012
5320 lectures

T'hi atreveixes?

Ara fa dos anys que, arran de la publicació del llibre d'En Charles J. Merrill sobre la catalanitat d'En Colom, i titulat Colom. 500 anys enganyats, En Cesc Batlle va publicar al diari El Punt aquest article en què donava suport a En Merrill i reflexionava sobre les tesis que a Catalunya defensa En Jordi Bilbeny

Cossetània acaba de publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari Charles Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser acusat de partisanisme car en Merrill és nord-americà, dinamita de manera demolidora les tesis alternatives sobre l'origen d'en Colom, incloent-hi la genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: en Colom era català i la resta és fullaraca. Si el llegiu, us farà posar vermells de vergonya aliena. El que s'han arribat a empassar els anomenats experts, sense cap mena d'esperit crític. Aquest llibre és el principi del final d'aquest debat, i ara només és qüestió de temps que això percoli als sistemes educatius de tot el món.

Hom podria preguntar-se: una qüestió tan capital per a la nostra història, i ha hagut de ser un americà, qui ens rescati un personatge clau de la història? Com és possible que això no hagi generat intenses recerques al nostre país? O, ara que en Merrill l'ha posat amb tot soroll al bell mig de l'escena, com és que no sentim cap declaració acadèmica que digui, com a mínim, «és un tema que havíem ignorat. Ens cal, certament, investigar-lo molt més a fons»? És que els nostres investigadors i historiadors hi han estat cecs? Tots, no. Fa molt de temps que un investigador, en Jordi Bilbeny, gairebé en solitari, ha predicat que en Colom era català.

Però és que els documentadíssims llibres d'en Bilbeny, començant per la Brevíssima relació de la destrucció de la història, ens expliquen que això només és la punta de l'iceberg i només una part d'una enorme reescriptura de la història. De la nostra història. I això és extremament poderós, car és àmpliament reconeguda la potència de la pròpia història en els sentiments i l'autoimatge de les persones: no és el mateix haver sigut una província en decadència durant segles que haver sigut un imperi que controlava des del Mediterrani fins al nou continent, Amèrica, just acabat de descobrir per nosaltres. En Bilbeny ens documenta com els De las Casas signen com a Casaus, com els mapamundis de l'època desborden de senyeres pertot arreu, mentre els lleons i els castells brillen per l'absència; com les senyeres tenen un nombre variable de barres (de tot això, en podreu veure exemples a cabassos en el llibre d'en Guillot La descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, que publicarà ben aviat Mobil Books-Dèria); com, «curiosament», la bandera d'Espanya és directament una de les variants de la senyera, tal com passa avui dia quan una companyia adquirent utilitza la marca de l'adquirida perquè és molt més coneguda (per què no hi ha lleons i castells a labandera d'Espanya?); com Carles I passa a Catalunya la major part del seu temps a Espanya, perquè és el cor de la major part del seu imperi, i pràcticament gens a Castella, on no té gaire res a fer; etc.

Possiblement ara penseu: «Això no pot ser. No podem haver estat tan enganyats. Aquest en Bilbeny deu ser un grillat amb ànsies de protagonisme». En Mathew Tree, tot presentant un llibre d'en Bilbeny, va explicar que aquesta havia sigut la seva reacció inicial, com la de pràcticament tothom. En Tree, però, com d'altres, va fer el pas de decidir llegir directament obres d'en Bilbeny, eliminant intermediaris que li diguessin el que havia de creure.

Ara la veu d'en Bilbeny ha sigut molt fortament vindicada. Si, finalment, ha tingut raó amb en Colom, per què no n'hauria de tenir amb tota la resta? O, com a molt mínim, per què no s'haurien d'aprofundir les recerques que ell ha començat, bé per confirmar-les, bé –per què no?– per refutar-les? El silenci actual, més que cap altra cosa, ens interpel·la de manera eixordadora.

De manera magistral, a la pel·lícula Matrix, a Neo, el protagonista, se li ofereix la possibilitat de triar entre dues píndoles: la blava li permetrà oblidar totes les incoherències que ha descobert darrerament en el seu món i reprendre la seva vida com si res no hagués passat; la vermella, encara que li provoqui molt de dolor i mai més pugui tornar enrere, li obrirà els ulls al que realment ocorre: un món on els homes viuen narcotitzats dins d'una ficció integral mentre se'ls explota en esclavitud. Neo decideix no acceptar viure més en l'engany i tria la vermella. La teva píndola vermella és al teu abast en els llibres d'en Bilbeny. En Neo s'hi va atrevir. I tu, t'hi atreviràs?

Cesc Batlle

Publicat a El Punt (Comarques Gironines), 24 de gener del 2010, pàgina 21.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joan Ortolà i Riboldi
    17-05-2012 07:30

    Domènec, visita aquesta web http://www.perabonspatricis.cat/ i llegiràs el següent: "A la Catalunya del Renaixement i del Barroc bons patricis eren aquells que posaven el bé de la pàtria per damunt de qualsevol altra lleialtat". Per aquest motiu els partits catalans no donen subvencions. Penso.

  2. Guerau
    26-04-2012 23:36

    Pedro de la Gasca o Lagasca (Navarregadilla, Ávila, España, 1493 – Sigüenza, Guadalajara, España, 1567) Governador del Perú (1546 – 1550) Su primera responsabilidad que llamaríamos política se dio en 1541, cuando las cortes de Monzón solicitaron que fuera nombrado visitador del reino de Valencia, pues ya tenía prestigio en tareas similares. A fin de cumplir tal comisión, La Gasca obtuvo la autorización papal para poder intervenir en problemas ajenos a la labor de los clérigos. Pasó en el reino de Valencia tres años (1542-1545), durante los cuales se ocupó del adoctrinamiento y sujeción de los moros, así como de la defensa del reino, fortificando la costa y las islas Baleares ante posibles ataques berberiscos y, principalmente, del pirata Barbarroja. Asimismo, hizo una toma de cuentas a los oficiales de hacienda y aplicó juicio de residencia a los ministros de justicia. Fue así como adquirió un notable conocimiento de las funciones gubernativas, que luego los aplicaría en América. extret de la wikipèdia en castellà.

  3. Domènec
    25-04-2012 18:03

    Que en Colom era Català era com una espècie de "llegenda urbana" que se sentia dir de fa molt. Era una convicció més basada amb la fe que amb cap dada fefaent que haguéssim llegit, barrejada amb la innocència de creure que eren coses que havien passat feia molt de temps i que no es podien saber del cert. Però un dia vaig rebre un powerpoint amb informació respecte el tema i les recerques d'en Jordi Bilbeny. Se'm van caure els ous al terra: no només ens deia que en Colom era Català "de veritat", sinó que ens havien amagat tots aquells fets expressament! I per si fos poc en aquells moments en Bilbeny estava estudiant la "possible" Catalanitat d'en Cervantes!!! Des d'aleshores em pregunto: Per què collons els partits "Catalans" no donen subvencions per estudiar fins a quin punt ens han enganyat i quina és realment la nostra història? Ni el tripartit va fer gaire res, ni molt menys convergència. Com podem anomenar a determinats partits "independentistes" o "nacionalistes", si ells mateixos menyspreen les descobertes que es fan de la nostra història i de com ens han tractat com a poble mentre continuen donant subvencions a actes cruels com les corridas de toros, o "tradicions" foranies com "la feria de abril"? I mentrestant ens hem de sentir dir amb tota la barra del món que "nunca fue el castellano lengua de imposición"!!! És ben cert que tenim el que ens mereixem. Continuem votant els polítics de sempre i ja veurem com "milloren" les coses...

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17311 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger...[+]