EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
OPINIO » PROJECTE CONTRA LA CENSURA I LA MANIPULACIÓ
Data de publicació: 08-05-2026  656

Quim Gibert

Tot és de Castella

En Quim Gibert ens duu una ressenya del llibre "Censura i postveritat al segle XVI català" d'En Pep Mayolas.

El vailet Pep Mayolas Muns (Arenys de Mar, 1962) va ser un bon ninotaire de cavallers errants, d'aquells que sempre tenien la llança ben esmolada, quan cursàvem tercer de primària a l'antic col·legi arenyenc dels gabrielistes. I és que José María, el mestre del grup-classe, aconseguia treure'ns la son de les orelles, havent dinat, amb aventures èpiques «de nuestra patria». Entre tantíssims intrèpids hi havia Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán.» Pep Mayoles, investigador de l'Institut Nova Història (INH), en el revelador assaig Censura i postveritat al segle XVI català. Seqüències de prova i error a l'obrador de la història (Llibres de l'Índex, 2017), ens detalla que l'audaç capità és un constructe historiogràfic elaborat tot manllevant dades biogràfiques i gestes vitals d'almenys dos aristòcrates medievals de la mateixa família: «En Joan Ramon Folc IV de Cardona i el seu fill Ferran Ramon Folc (...) Veiem una desfilada de variants que conviden a pensar que "Córdoba" correspon a una deriva castellana del "Cardona" original, el "Fernández" respondria a la castellanització interessada del nom "Ferran"». Mayolas assenyala que, sota la pressió reial, de la Inquisició, del consell censor, aquesta manca de precisió no és innocent: «La nobilitat catalana hauria anat veient com els noms i cognoms i les gestes dels seus avantpassats es reescrivien i passaven a constar com a fets d'armes castellans (...) La censura serà un instrument viu al servei d'una construcció històrica.» El cas dels Cardona no és un fet aïllat. És una de les baules d'un encadenament d'episodis estrafets, en detriment de Catalunya, que, segons l'autor de Censura i postveritat al segle XVI català, han capgirat la realitat: «La comunitat historiogràfica no pot assumir un daltabaix d'aquesta magnitud. Comportaria la pèrdua instantània de la categoria científica per a l'acadèmia [...]. Posaria en qüestió la legitimitat del predomini castellà a l'Estat espanyol. S'opta pel menyspreu i la ridiculització de Jordi Bilbeny i de l'INH».




Ramon Camats, filòsof, apunta que el domini dels poderosos avui rau en les escoles, esglésies, mitjans de comunicació, xarxes socials: «Són els llocs on es gesta i transmet l'hegemonia del sentit comú. Una hegemonia que no és més que la visió del món de la classe dominant». Per la seua part, Pep Mayolas constata que la veritat ha esdevingut anecdòtica o directament irrellevant: «Vivim instal·lats en l'era de la postveritat, denominació que respon a una sèrie de falsedats històriques presentades sota l'aurèola de veritats científiques».
Les troballes de l'investigador arenyenc s'han convertit en una mena de veta mineral de llarg recorregut. I és que escarrassant-se a dilucidar certs interrogants a propòsit de Sta. Teresa de Jesús, de Cristòfor Colom, de Lleonard, Miquel Servent..., emergeixen dades inèdites que conviden a noves interpel·lacions. L'autor de Censura i postveritat al segle XVI català no disposa de recursos públics ni de suport universitari, institucions que més aviat denigren les seues tesis. Però és tant estimulant el desafiament per desemmascarar fragments històrics, pensats per «confondre» i induir ignorància cultural, que les recerques esdevenen més valuoses.
A l'hora del pati l'alumne Mayolas i d'altres es treien la bata de ratlles i se la penjaven de l'esquena: se sostenia amb el botó de dalt cordat a l'alçada del coll. Aquella bata escolar es convertia en una capa del Guerrero del Antifaz o, potser, del Capitán Trueno. I quan el mestre de primària no et podia sentir, més d'un entonava: «José María, patata fría, culo caliente, mata a la gente, con un cañón de artillería».


Quim Gibert
Ensenyant



Autor: Quim Gibert




Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 17315€
    de 8000€
    Campanya finalitzada

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    41628
    24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è SimposiLlista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
    L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
    Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]