Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
ARTICLES » 22-05-2014  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
7748

Tres-cents anys amagats: innombrables obres d'historiadors d'Índies perdudes durant segles

Hi ha algun fet que pugui explicar per què una gran quantitat d’obres que tracten de la colonització i conquesta americana no es publiquessin fins molt temps després? La Montse Montesinos creu que som davant de la prova concloent que hi va haver una intervenció censora de gran abast.

Una edició d'Historiadores de Indias
de Germán Arciniegas. Font.

D’un temps cap aquí, consultant diversos llibres que parlen sobre la descoberta d’Amèrica m’he anat trobant amb un fenomen que es repeteix sovint i que a mesura que l’he anat veient m’ha cridat l’atenció i considero que és digne de parar-hi esment. El més segur és que tota persona que es proposa investigar sobre els autors de les biografies dels descobridors i conqueridors dels nous continents es troba, d’entrada, amb diverses incògnites, no només sobre el lloc d’origen, el nom, el recorregut vital durant infància i joventut, etc..., sinó també es trobarà que els seus escrits –la història que ha volgut contar, que narra els fets de la conquesta de tal o qual territori amb les gestes dels seus descobridors– ha estat perduda, guardada o desconeguda durant molt de temps, fins i tot segles. Molts cops els manuscrits, o les primeres edicions del relat són retrobats per algun estudiós en alguna biblioteca, tant del Vell Continent com del Nou i trets a la llum davant de la perplexitat dels historiadors que, sens dubte, han de refer la història.

En alguns casos es tracta d’obres de les quals es tenia notícia, però que es donaven per perdudes, encara que eren citades pels erudits; en d’altres, s’havia disposat d’una còpia, que era, a la vegada, còpia d’altres còpies, sense poder consultar l’original, que va desaparèixer. Altres cops han sortit de l’amagatall de segles obres totalment desconegudes de les quals no es tenia notícia.

Tot això ens fa pensar en les causes que van motivar aquestes pèrdues. Per una banda, i a la llum del que ara ja sabem, ens és fàcil imaginar que la censura hi va tenir molt a veure: els manuscrits anaven a parar a mans del censor que els revisava i corregia. Un cop refets, per circumstàncies diverses, quedaven emmagatzemats en alguna lleixa, mal catalogats, amagats en altres piles de llibres i no se’n sabia mai més res. L’autor, o bé ja s’havia mort esperant o bé li anaven dient allò de “Vuelva usted mañana”.

D’aquests, n' he trobat una colla de casos, que es poden veure documentats a la bibliografia que consta al final del recull. Estic segura que la llista es pot allargar fins a l’infinit amb aportacions de tots els investigadors de l’INH i convido a fer-ho perquè és interessant i necessari constatar la prova de les manipulacions fetes sens dubte en aquestes obres, de les quals beu després tota la historiografia de la Conquesta.

El primer cas flagrant: els diaris i les cartes d’En Colom. Es coneixen sols tres segles després: “Del diario de Colón y de sus cartas casi podria decirse que solo vinieron a conocerse enteramente, cuando los puso en limpio Navarrete, tres siglos después de escritos [...]. Del diario del primer viaje no existe sinó la copia hecha por el obispo Las Casas que Navarrete sacó a la luz pública en 1791, desenterrándola de los archivos del Infantado” (1).

La Historia de las Indias, del Pare Cases (Las Casas), va restar inèdita més de tres segles, també. Va ser publicada el 1875-76 i, així i tot, “siguió oscurecida” (?). I un seu altre llibre, Del Unico Modo de Atraer a los Indios a la Verdadera Religión, s’ha editat per primer cop el 1942, més de 400 anys després d’haver-la escrit (2).

La mateixa font ens informa que molts dels relats escrits a Amèrica es van perdre i que d’altres van rodar d’arxiu en arxiu fins anar a parar a llocs inversemblants, com las Cartas de Hernán Cortés que se han hallado en los archivos de Viena” (3).

La Historia del Nuevo Reino de Granada. Obra escrita en vers el 1601 per Juan de Castellanos, es va publicar a Madrid el 1886 (4).

Diaz del Castillo, autor de Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva España, que va escriure quan ja era molt vell, recordant les seves aventures, va morir sense haver vist editat el seu llibre, que va ser publicat cinquanta anys després (5).

Francisco Cervantes de Salazar, humanista, cronista de la ciutat de Mèxic i amic d'En Lluís Vives, va escriure una Crónica de la Nueva España. Aquest llibre va trigar quatre segles a sortir a la llum. I el va publicar la Hispanic Society of America, una institució nordamericana el 1914 (6).

Fray Pedro de Aguado escriu la seva obra Recopilación (...) del Nuevo Reino de Granada de las Indias del Mar Océano i ve a Espanya el 1575 per editar-la sense aconseguir-ho. El manuscrit va rodant pels arxius més de tres segles i veu la llum pública, en part, el 1906 a Bogotà. Es publica íntegrament a Madrid el 1916-19 (7).

Alonso Enríquez de Guzmán, un “hijosdalgo” que va destacar a la conquesta del Perú, amb autèntica tendència a la picaresca en escrits i fets, descriu les seves aventures en un relat digne de ser llegit: La vida de don Alonso Enríquez de Guzmán, caballero noble y desbaratado. També se li diu autor d’una altra obra en vers: “Obra en metro sobre la muerte que fue dada al Ilustre Don Diego de Almagro, que ell va presenciar a Cuzco. De vida llarga i agitada, no va aconseguir que li editessin el 1r llibre en vida, que va romandre inèdit fins al 1873. Se’ns diu que és una font històrica important, “autèntica i versemblant” (!?) (8).

Juan Jufré de Loayza (atenció al seu 1r cognom). Conqueridor acompanyant de Pedro de Valdivia a les seves campanyes de Xile, on es va establir. Entre moltes altres coses, va bastir unes drassanes on construïa vaixells. Amic de Juan Fernández, el descobridor de les illes que ara porten el seu nom (queda pendent una llarga explicació sobre aquesta amistat i els seus fruits). Aquest últim, amb vaixells de Jufré i potser acompanyat de l’amic, va arribar a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda. D’aquesta expedició i del seus descobriments se’n parlava en una carta de Rodrigo de Quiroga, Governador de Xile entre 1573 i 1580, dirigida a Felip II. Aquesta carta, “hasta la fecha no ha sido hallada en los depósitos del Archivo Nacional, no obstante son numerosos y coincidentes los otros antecedentes que configuran como cierta la posibilidad señalada” (9) i (10).

I arribem als cronistes del segle XVII:

Ruy Diaz de Guzmán, fill d’espanyol i mestissa. La seva Historia de la Conquista del Rio de la Plata y del Paraguay va ser escrita el 1602. És un llibre controvertit: el seu títol varia. Per uns historiadors es diu “La Argentina; per altres, Anales del descubrimiento, población y conquista de las provincias del Rio de la Plata. Totes les còpies que existeixen són això: còpies. Cap no és original. El manuscrit no s’ha trobat. Hi ha constància que l’autor va dipositar una còpia a la “Municipalidad” (Ajuntament) d'Asunción i que allí va quedar fins el 1747 en què se suposa que va ser robada. Sembla que es va retrobar el 1845 i aleshores la van editar. El que és curiós és que en totes les còpies, al final hi falten una o més pàgines, cosa que demostra que totes provenen del mateix original al qual ja hi deurien mancar. És d’aquelles obres de la qual parlen molts historiadors sense que hagués estat encara publicada (11).

D’algunes obres només se’n conserven fragments, com passa amb la Història escrita pel jesuïta Juan Pastor, de la qual es diu: “Su obra la leyeron no pocos estudiosos a fines del siglo XVIII y principios del XIX. En los párrafos que se han salvado, por transcripciones de otros historiadores, se descubren hechos de suma importancia, como la fundación de Buenos Aires por obra de Don Pedro de Mendoza. Desgraciadamente, tal vez nunca encontremos esta obra completa” (12).

Felipe Guaman Poma de Ayala era un indígena descendent dels reis (Inques) del Perú. Va ser el primer cronista autòcton americà. És un cas realment singular: l'any 1908, un estudiós alemany va descobrir a la Biblioteca reial de Copenhaguen un manuscrit insòlit: La Nueva Crónica y Buen Gobierno, de 1145 pàgines on es combinaven textos i dibuixos que explicaven els primers anys de la conquesta del Perú feta pels espanyols, junt amb l’exposició de tota la història mítica dels inques i dels misteris de la religió catòlica, a la qual s’havia convertit. Els textos estaven escrits en castellà i en quètxua. No se’n sabia res d’aquest autor ni d’aquest manuscrit. Era un misteri haver fet aquella troballa en un lloc tan inversemblant. Tot eren especulacions. Amb el temps es va saber que el cronista-dibuixant volia portar el manuscrit al rei d’Espanya, Felip II, per demanar-li mediació pel tracte inhumà que rebia la població indígena, cosa que explicava en els seus dibuixos. El primer “còmic” de la Història s’acaba amb la negativa de les autoritats a concedir-li viatjar a España. El cert és que, més tard o més d’hora, el manuscrit hi va anar a parar igualment, on, amb els anys, l’ambaixador danès a la cort el va adquirir junt amb una part de la Biblioteca del Comte-Duc d’Olivares després de la mort d’aquest i se’n va emportar el llegat al seu país. La Nueva Crónica va quedar oblidada entre altres llibres en una lleixa durant quasibé tres-cents anys. L’any 1936 se’n va fer una edició facsímil a París i, a partir d’aquí, es va començar a investigar al Perú la vida del cronista indi, i es van trobar vestigis reals de la seva existència. Avui és considerat el primer historiador del Perú incaic i els seus dibuixos figuren a tots els museus d’Amèrica llatina il·lustrant les peces exposades a les vitrines (13).

N’hi ha molts més, segurament. Això és només un tast. S'hi poden afegir, sens dubte, molts més casos semblants als anteriors. La llista és oberta. Només cal anar repassant les vicissituds que moltes històries d’exploracions i conquestes van patir fins que no van ser publicades. I les que s’han perdut i són irrecuperables.

També n’hi va haver que es van editar immediatament després de ser escrites. Tal és el cas, per exemple, d'Álvar Núñez Cabeza de Vaca. Els seus Naufragios y comentarios van ser impresos a Valladolid el 1555, no gaire temps després d’haver-los escrit. És la crònica més antiga de la conquesta del Río de la Plata i del Paraguay. Per cert, que d’aquest explorador dels primers anys de la Conquesta es tenen poques i molt poc concretes dades del seu naixement i anys anteriors a les seves expedicions. Es diu que “probablement” va néixer a Extremadura cap el 1490 (14).

Però no entrarem e el tema de les falses identitats, o bé canvis de nom o de biografia en altres camps, com ara la literatura, pintura, música, etc..., que han estat manipulats i falsejats. Això és un altre tema realment extens que ara és obert, que s’està estudiant en profunditat a l’INH i està en vies de permetre'ns un nou coneixement de la Història.

Montse Montesinos

Bibliografia:

1 al 7: Germán Arciniegas, Historiadores de Indias; edició commemorativa del V Centenario del Descubrimiento de América, Barcelona, 1985.

8 i 9: Sergio Villalobos, Para una meditación de la Conquista; Editorial Universitaria, 15a edició, Santiago de Xile, 1997.

10: http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Fernández_(marino)

11 i 12: Ruy Diaz de Guzmán, La Argentina; edicion d’Enrique de Gandía, Crónicas de América-23, Historia 16, Madrid, 1986.

13: Guaman Poma de Ayala, Nueva Crónica y Buen Gobierno; edició facsímil, CRC-Productions, Cuzco, Perú, s/d.

14: Álvar Núñez Cabeza de Vaca, Naufragios y Comentarios; Ediciones Aguilar, S.A.; Madrid, 1987.




versió per imprimir

  1. Guerau
    14-06-2014 17:46

    la nació catalana està guanyant la batalla del poder absolut. els documentals anlosaxons ja diuen que Colom, "és suposadament italià". Només és e principi. però comencem a trencar l'antic règim. Només manca posar en evidència les estructures d'estat heretades de antic règima França Espanya i Gran Bretanya.

  2. Guerau
    09-06-2014 19:22

    l'ambaixador de Ferran II davan Juli II Francisco de València, a vegades és Valenzuela. I així totes, apart totes les cartes signades a "Burgos"? per organitzar l'illa de La Hispaniola contenen catalanades a dojo. El tal Garcia de Padilla, primer bisbe de Sant Domingo podria ser un Garcia a seques que cita Bernat Boïl més amunt amb a aquesta pàgina web que replega les cartes que envia tots a personatges catalans.

  3. Guerau
    09-06-2014 16:54

    l'estratègia de Ferran perquè Castella obtingués la meitat de les Amèriques, ja que ren totes de la corona d'aragó fer la seva filla reina de castella solament. Burgos, 8 Mayo, 1512. Redonación de los diezmos y concordia entre los tres obispos y los reyes D. Fernando y doña Juana de Castilla. Hernáez, tomo I, páginas 21-24. Advierte este autor que sacó el texto de Frasso, cap. 19. In Dei nomine, Amén. Manifiesto sea á todos, los que el presente instrumento de capitulación é ordenación vieren, como el año del Nacimiento de Nuestro Señor Jesu Cristo de mil é quinientos é doce años, en la indicción quinta décima, á ocho días del mes de Mayo, en el año nono del Pontificado de Nuestro muy Santo Padre Julio, por la divina providencia, Papa segundo, en presencia de mi, Francisco de Valencia32, canónigo de Palencia, Notario público por la autoridad apostólica é Secretario del muy Reverendo en Cristo Padre Obispo de Palencia33, los muy altos y muy poderosos ?593? Príncipes, Don Fernando, Rey de Aragón é de las dos Sicilias é de Jerusalem, Rey católico, é Doña Juana su hija, Reina de Castilla é de León, etc., Nuestros señores, de la una parte, é cada uno de sus Altezas por s í y en su nombre, por la mitad que respective le pertenece de las Islas Indias y tierra firme del mar occéano, por vigor de las Bulas Apostólicas á sus Reales Magestades por el Papa Alejandro VI de felice recordación concedidas, cuyos tenores de verbo ad verbum, uno después de otro se sigue, é son tales. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-primer-apstol-y-el-primer-obispo-de-amrica-escrito-indito-de-fray-bernal-boyl-y-nuevos-datos-biogrficos-de-fray-garca-de-padilla-obispo-de-baina-y-de-santo-domingo-en-la-isla-de-hait-0/html/006e6d36-82b2-11df-acc7-002185ce6064_8.html#I_1_

  4. Jordi Bilbeny
    02-06-2014 13:06

    Ramon Carner, En Ramon Pané no ha existit mai. Apareix a les cròniques adulterades amb el nom de Roman Pane, sense accent, italianitzat. Els estudis posteriors el que han fet ha estat catalanitzar-li el nom, però no pas a partir de la seva autèntica identitat, sinó agafant el nom adulterat i posant-hi un accent a la e. Pané, doncs, és la catalanització, d'un nom adulterat. Dic tot això perquè des de l'Ulloa ençà s'ha vingut defensant que el primer antropòleg americà va ser en Ramon Ponç i no pas en Roman Pane. De fet, l'error del cognom és comprensible, a més, si tenim en compte que tot sovint la ç es tradueix per e. Així ho trobem al riu san loreme, que és el sant llorenç actual, al mapa d'en Sebastià Cabot. Sobre aquest primer evangalitzador i antropòleg caldria que llegissis els articles de l'Ulloa i el que jo també en deia al meu Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya. Salut!

  5. ramon carner i llonch
    29-05-2014 01:23

    ESTIC A REP. DOMINICANA , PREPARANT UNA PEL.LICULA SOBRE RAMON PANER , TINC INTERES EN SABER , SI HI HA ALGU QUE EM PUGUI DONAR MES INFORMACIO DE LA QUE JA TINC , PEL QUE HE VIST MES AMUNT NINGU PARLA D.ELL , QUAN ES EL PRIMER QUE VIU AMB ELS INDIS , I QUE LA SEVA HISTORIA ES TERGIVERSADA PER BARTOLOME DE LAS CASAS .

  6. Trol
    24-05-2014 18:50

    No querría ser "agosserat", pero leyendo esta pieza de historiografía propia del INH, no puedo dejar de pensar que todavía existen miles y miles de documentos en España y en el resto del mundo, muchos de los cuales escritos en latín, idioma que, por desgracia, no domina la inmensa mayoría de la comunidad historiográfica. Miles de documentos están a la espera de que los desentierren o los reinterpreten. Los que amamos La Verdad estamos esperando un gran libro que desmonte todas las mentiras y falacias "del 11 de setembre de 1714". Queremos saber La Verdad, y no la que nos cuentan los ultranacionalistas catalanes, más mentirosos que Pinoche.

  7. joan
    24-05-2014 08:30

    Joan, el món dels bibliòfils (mai col·leccionistes de llibres) no funciona així... D'altra banda, el que tu proposes només aconseguiria un resultat: aquell llibre pel qual avui es demana 100, l'endemà se'n demanaria 800.

  8. Josep Maria Roig
    24-05-2014 04:51

    El (senyor) José María Reig ens diu, en nom del català correcte, que no es pot fer servir l'article definit davant de nom i cognom. Que ho sap, què és el català correcte? Em podria explicar on diu que no hi pot anar? És ben galdós voler censurar els suposats vicis d'escriptura d'un altre quan un mateix és incapaç de veure, per exemple, que "acabar amb" amb el sentit d'"eliminar" és un castellanisme com una casa de pagès.

  9. Lluís
    23-05-2014 20:49

    El "Tesoros Verdaderos de las Yndias" de 1681, de F. Iván Meléndez, a la pàg 38 del 1er PDF que hi ha a la BDH, diu que els escriptors de les índies estan tips de voler editar llibres i que no surtin. Com que per fer-ho els han d'enviar a Madrid, "es perden". Citant: habiendola el Santo Obiso remitido, para que se la imprimiesen a algun su correspondiente, la qual no se efectuó, que todo este riesgo tienen los pobres Escritores de las Yndias, que remiten sus libros à imprimirlos a España, que se quedan con el dinero, los correspondientes, siendo tierra en que lo saben hacer, porque hay muchas necesidades, aun estando presentes los dueños, quanto más en las largas distancias de las Yndias, y echan el libro al Carnero, y al triste Autor en olvido.

  10. Guerau
    23-05-2014 19:09

    fantàstic, ni una sola alusió a la gran indústria del vaixell a Castella 1400-1600 només que a Sevilla feien Tonells i galetes per als vaixells, tota la resta portuguès i mediterrani, durant l'època del descobriment. ja sé que es wikipedia però es simptomàtic. http://en.wikipedia.org/wiki/Iberian_ship_development,_1400%E2%80%931600

  11. Guerau
    23-05-2014 18:29

    Ens ho estan dient continuament qui va ser l'artifex de la conquesta resulta que Portugal i la Corona d'Aragó van ser els que construïen l'aramada equipada amb foc. extret de la wikipedia sobre els conqueridors americans: Firearms The introduction of gunpowder in Europe in the late 14th century led to the increased preference for infantry-oriented professional armies and gave birth to heavy infantry armoured like a knight, with mailed armour and maybe an iron helmet and gunpowder artillery. Other heavy infantry would probably be armed with little armour and maybe a gunpowder weapon that was capable of penetrating armour. When traders from Portugal introduced Arquebuses and Muskets, Iberian warlords were quick to adapt them, giving them a large advantage. Iberian kingdoms developed expertise in both cannon manufacturing and shipbuilding. Aragon's Crown and Portugal constructed warships equipped with firearms and advanced gunpowder cannons. http://en.wikipedia.org/wiki/Conquistadors

  12. Guerau
    23-05-2014 18:22

    extret de la wikipedia en anglès. ens ho estan dient directament, que les lleis catalanes van ser aplicades a Amèrica i que qui regia era Ferran el catòlic. Ferdinand incorporated the American territories into his domain and then withdrew the authority granted to governor Christopher Columbus and the first conquistadors. He established direct royal control with the Council of the Indies, the most important administrative organ of the Spanish Empire, both in the Americas and in Asia. After unifying Castile, Ferdinand introduced to Castile many laws, regulations and institutions such as the Inquisition, that were typical in Aragon. These laws were later used in the new lands.

  13. Pedrito
    23-05-2014 09:09

    Gràcies Joaquim, Si tens raó Joann Calvet d'Estrella és un personatge perfectament identificat, això no treu que la història oficial l'hi tradueixi el nom. En Henry Kamen buscant informació sobre Felip II el troba com a cronista a on l'anomenen "Calvete" tot i que en cercar la correspondència original veu que l'autor havia signat com "Calvet". Crec que esta en un punt semblant al "Lapidario de Burgos"

  14. Joaquim
    23-05-2014 07:30

    Pedrito; en Cristóbal Calvete de la Estrella era sabadellenc de naixement, gran humanista, cronista de les Índies, poeta, patge reial, mestre de patges reial, mestre del príncep i cronista oficial del rei... Un personatge massa desconegut per tota la seva trajectòria excepcional. Tots els seus escrits i llibres son inèdits o estan publicats -a posteriori- fora dels regnes catalans, a Salamanca, Valladolid, Anvers,... Espero tenir-ne llest una aproximació a la seva biografia real en breu.

  15. José María Reig
    23-05-2014 04:36

    Jo només vull dir que en català correcte no s'escriu l'article definit davant del nom complet de la persona. És a dir: podeu escriure 'la Montse' o bé 'la Montesinos', però mai 'la Montse Montesinos'. A veure si acabeu amb aquest vici d'escriptura que trobo en molts dels vostres articles, per altra banda en general magnífics. Gràcies.

  16. Guerau
    22-05-2014 23:55

    Tots aquests llibres que s'esmenta aquí estan escrits en l'original en català. Jo he comprovat només un i és una vergonya (pels investigadors) la quantitat de catalanades i males traduccions del català al castellà. Del inventat Francisco Cevantes de Salazar: http://www.readme.it/libri/Letteratura%20spagnola/Cr%C3%B3nica%20de%20la%20Nueva%20Espa%C3%B1a.shtml

  17. Pedrito
    22-05-2014 23:13

    I també "Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de D. Pedro Gasca" editada el 1889 de l'humanista català Joan Calvet d'Estrella, al qual la història oficial l'hi tradueix el nom i anomena Cristobal Calvete.

  18. Joan
    22-05-2014 21:47

    Senyors, De ben segur que a Catalunya hi han col·leccionistes de llibres que pagarien fortunes per aconseguir algun dels llibres originals primeres edicions o manuscrits que permetin reescriure la història de la descoberta i especialment sobre la catalanitat del Sr. Colom. Potser fora una iniciativa positiva, que aquestes persones oferissin el preu màxim que estarien disposats a pagar i a través dels mitjans difondre al món que s'ofereix un determinat preu per una determinada obra (semblant a una recompensa). D'aconseguir-ho, el col.col·leccionista disposaria d'una peça única d'incalculable valor i l'entitat gestora (la que faria d'intermediari entre l' oferent i l' ofertora), tindria el privilegi d'estudiar-lo i donar-lo a conèixer a la comunitat científica internacional.

  19. uri
    22-05-2014 18:49

    Quan l'article diu que una obra és citada per molts estudiosos abans de ser publicada, hem de deduïr que hi va haver una edició anterior a aquesta primera oficial?

  20. Guerau
    22-05-2014 16:22

    Per fer la recerca de la nostra història cal tenir un estat independent i unes universitats i investigadors que es dediquen a la recerca. Quan aconseguim això, s'estudiarà tot de nou.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21778
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]
L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica amb una ruta per...[+]