Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Arturo Pérez-Reverte
ARTICLES » 17-10-2018  |  PROJECTE COLOM
2379 lectures

Tres proves de la catalanitat de la descoberta d’Amèrica

Aquest 17 d'octubre, precisament quan es publicava aquest escrit, finava En Marcel Mañé, col·laborador nostre. Aquest ha estat el darrer article seu i en vida seva en aquesta pàgina web, confegit amb els apunts que ell mateix ens va fer arribar. Home d'una gran afabilitat, va creure ferventment en el projecte de Nova Història. Descansi en pau. Descansa en pau, Marcel—. En Marcel Mañé ha trobat tres proves més que indiquen que els catalans van descobrir Amèrica —des d'una perspectiva europea—. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

1a prova: la caravel·la «Santa Maria»


Anvers d'un bitllet d’una pesseta amb la llegenda ‹Santa Maria› (any 1940)

El 4 de setembre del 1940 el Banco de España va emetre 95 milions de bitllets d’una pesseta, els quals es varen posar en circulació el 18 d’abril del 1941. Aquests bitllets mesuraven 91X42 mil·límetres i els va imprimir l’empresa Rieusset, S.A. de Barcelona.

En l’anvers de cada exemplar s’hi mostra una imatge de la caravel·la Santa Maria. A sota, s’hi pot llegir el rètol ―precisament― «Santa Maria». Ara bé, «Santa Maria» en català. És a dir, sense accent a la lletra i.

Aquest petit detall semblaria indicar que els qui varen dissenyar el bitllet ―i potser també els qui el varen aprovar― creien, durant els anys més foscos del franquisme, en la catalanitat de la descoberta d’Amèrica. Potser pel fet que havien llegit el llibre Cristòfol Colom fou català. La veritable gènesi del descobriment, escrit el 1927 pel peruà Luís Ulloa.

2a prova: curiositat colombina a Sevilla
Traslladem-nos al Real Alcázar de Sevilla. En concret, a l’anomenada Sala de las Bóvedas o Sala de las Fiestas. Allí s’hi desplega una tela pintada que s’assembla a un tapís. Mesura 3 metres de llarg per 4 metres d’alçada.

En va ser l’autor En Gustavo Bacarisas, que la va confegir en motiu de la celebració, el 1929, de la Exposición iberoamericana de Sevilla. Així ens ho fa saber En Juan Carlos Hernández Núñez al llibre El Real Alcázar de Sevilla.

Al capdamunt del tapís, hom pot contemplar una imatge fictícia i en perfil d’En Cristòfor Colom, mentre que a la dreta hi veiem una caravel·la amb la creu de Sant Jordi. A la banda esquerra i a segon terme una caravel·la amb la senyera catalana.


Tapís a la ‹Sala de la bóvedas› del Real Alcázar de Sevilla. La creu de Sant Jordi


Detall del tapís: Cristòfor Colom


Un altre detall del tapís: la senyera catalana

Una inscripció a la part baixa de la tela fa així: “CUSTODIA PORTUS, MARIS ET TERRAE” (“sentinella del port, del mar i de la terra”).

El nostre pintor va néixer a Gibraltar i va morir a Sevilla. Nosaltres ens demanem el següent: on o en què o en qui es devia inspirar?

3a prova: documents oficials, públics i certificats sobre el descobriment català d’Amèrica
Tornem, però, al paper imprès. Des de l’any 1992 fins al 2002 van circular uns quants milions de “documents”, tots ells idèntics, que certifiquen oficialment que les caravel·les descobridores d’Amèrica portaven la bandera catalana. Aquests documents estan firmats per tres alts càrrecs del Banc d’Espanya: En Luís Ángel Rojo, governador del Banc; L’Esteban Róspide, l’interventor, i En Jesús Urdiola que en va ser el caixer.

L’esbós dels documents en qüestió el va dissenyar En Reinhold Gerstetter, artista gràfic alemany que va treballar per a la Bundesdruckerei o Impremta Federal d’Alemanya, localitzada a la ciutat de Berlín. En va fer el disseny final la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid. Cadascun d’aquests milions de documents mesura 146 per 71 mil·límetres.

Van ser impresos amb data del 12 d’octubre de 1992 per commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica per part d’En Cristòfor Colom ―cal dir que en aquests comprovants el primer virrei d’Amèrica hi surt amb el nom Cristóbal Colón―. Molts i molts habitants d’Espanya se’n van servir. Fins i tot, aquesta documentació certificada i oficial es va passejar per l’estranger.

En l’anvers hi llegim l’escrit “CINCO MIL PESETAS”. També hi trobem una imatge de l’Almirall i una altra del rei Ferran II el Catòlic, ―rei de la Confederació Catalana―, que hi apareix al costat de la seva muller Isabel. Així mateix, hi capim un mapa del continent americà. Finalment, entre d’altres elements hi endevinem dues caravel·les... amb la bandera catalana: una mostra ben clara i fefaent de la catalanitat de la Descoberta. I així la gran veritat es va escampar en aquells anys pels quatre vents.


Anvers d'un bitllet de 5000 pts


Detall del bitllet

Fa, doncs, de molt bon lloar que uns càrrecs tan encimbellats del Gobierno de España atribueixin, certifiquin i exposin públicament i de manera ben oficial la catalanitat del descobriment d’Amèrica. Probablement això va ser possible gràcies al fet que el 12 d’octubre del 1992 el Reino de España ja feia més de 15 anys que estava en el període de normalització democràtica.

Durant els anys que aquests justificants van estar en circulació, hi hagué professors que, en rebre el salari a final de mes, en mostraven a llurs alumnes un exemplar per donar fe de l’error històric que atribuïa el descobriment d’Amèrica al regne de Castella.

Marcel Mañé




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc 2
    27-11-2018 10:06

    Anton, per dir-ho suaument: faltes a la veritat. I no t'has llegit els llibres. I t'agrairia que no comentessis res més en aquesta entrada. La persona que va escriure les notes és morta. Respecte als finats. Reprodueixo les teves paraules::"Vaya, no había reparado en lo del deceso. Creo que lo que toca ahora es finalizar los comentarios por respeto al finado. Descansi en pau". Si ho fas, se t'haurà d'esborrar el comentari, No és cap amenaça. És respecte als difunts.

  2. Francesc 2
    26-11-2018 23:20

    Bona nit, David. Et responc per reivindicar la memòria de la persona que ens va fer arribar aquesta infprmació, persona ja finada, la qual ja no pot replicar-te. La qüestió de la catalanitat d'En Colom va començar en vida d'En....Colom. I tenim testimonis d'això que es remunten als segles XV, XVI, XVII XVIII XIX i XX. En aquest web s''han publicat articles i articles sobre el tema. O en d'altres webs com la del centre català d'història o histocat. També ens hem fet ressò de llibres sobre l'afer. Ja és una mica cansat de repetir-los. Només cal posis "colom" al cercador i podràs accedir als articles i llibres que en parlen. Llegeix-los, si us plau. Si us plau llegeix-los.

    Quant a la informació que ens va fer arribar En Marcel Mañé, es tracta de dades curioses que vénen a matisar altres informacions. No pretenia res més. Crida l'atenció la bandera catalana i la creu de Sant Jordi en els vaixells. Per què hii és si el descobridor era un genovès que treballava per Castella?

    I la informació bàsica,i fonamental sobre l'afer és, d'una banda el cognom del descobridor, les catalanades desl seus escrits, que digui que el seu senyor natural va ser el rei Ferran i, finalment, allò que s'expressa en les capitulacions colombines.: que en Colom marxa a Amèrica amb càrrecs i títols que pertanyien únicament a l'organigrama jurídic i polític de la Nació Catalana: virrei, capità general, governador general i Almirall general. Aquests càrrecs eren d'encuny català i només els podien ostentar persones nobles i membres de la reialesa de Catalunya, tal com queda provat en el llibre "Colom, príncep de Catalunya" d'en Jordi Bilbeny. Francament, crec que abans d'emetre un judici negatiu, tens el deure ètic de llegir aquest llibre i els altres d'en Bilbeny sobre la matèria, com també els d'en Pep Mayolas, d'en Luís Ulloa en Caius Parellada o en Charles Merrill https://www.cossetania.com/tasts/colom500anys.pdf


    Que tinguis una bona nit.

  3. David Escobedo
    26-11-2018 19:12

    La primera prova del que veritablement va succeir al 1492 és un bitllet de 1940.
    La segona és un tapís de 1929.
    La tercera és un billet de 1992.
    Si us plau, si us plau, us ho prego de genolls, deixeu de dir i publicar bestieses com aquesta perquè esteu fent que els catalans semblem imbècils arreu del mon.
    Totes les idees són benvingudes i el seu confrontament és positiu pel coneixement, però és imprescindible que qualsevol hipòtesis tingui darrere un raonament basat en un mètode científic. Si no es així no serveixen per res més que pel descrèdit dels seus defensors i, en aquest cas, de tots els catalans.
    La nostra història és un tema seriós. Si us plau, una mica de dignitat.
    Tingueu respecte pel nostre poble!!

  4. Francesc 2
    20-10-2018 13:18

    Moltes gràcies, Antón.

  5. Antón Martín
    20-10-2018 09:30

    Vaya, no había reparado en lo del deceso. Creo que lo que toca ahora es finalizar los comentarios por respeto al finado. Descansi en pau.

  6. Francesc 2
    19-10-2018 23:11

    Gràcies, Santo i Frede, per les vostres paraules. Penso que més enllà de les diferències de tota mena que puguem tenir,els uns amb els altres i que aquí es manifesten, és important recordar que darrere sempre hi ha persones de carn i ossos..Cal tenir-ho en compte, sobretot quan fem ús d'aquest mitjà en el qual no ens veiem les cares al natural ni sentim les nostres pròpies veus i restem ocults rere un pseudònim, i mercès al qual actuem, massa sovint, amb molta impunitat. També en el cas de la persona que acaba de finar. A banda de les vostres opinions sobre el que En Marcel Mañé ha exposat, crec que és molt important tenir un record sobre la seva persona. La persona per damunt de tot Moltes gràcies.

  7. Santo Job
    19-10-2018 22:17

    Francesc, mis condolencias. No te diré que te acompaño en el sentimiento porque no sería verdad, ya que yo no conocía de nada a Marcel Mañé y tú es obvio que sí, con lo que mis sentimientos no pueden ser los mismos que los tuyos. Aun así, te doy mi pésame por la pérdida de tu compañero y amigo.

  8. Frede
    19-10-2018 21:39

    Tota la raó Francesc. Ho sento. M'he deixat portar. Descansi en pau el company Marcel.

  9. Francesc 2
    19-10-2018 21:16

    Gairebé cap mot de condol o de recordança per a la persona finada per part vostra? Quina societat estem construint? Vergonya i fàstic.

  10. Santo Job
    19-10-2018 12:12

    Corrección: Proamuna probablemente sea Bournemouth.

  11. Santo Job
    19-10-2018 12:05

    Unos ejemplos de esto que decía de la universidad de mercaderes de Burgos. Los documentos que señalo proceden del Archivo General de Simancas, sección Registro General del Sello:

    AGS, RGS,LEG,148711,23. Carta a petición del prior de la universidad de los mercaderes de Burgos, levantando el embargo a unos navíos que están en Bilbao y Laredo, cargados de lana y hierro para Flandes, Inglaterra y Francia.

    AGS, RGS,LEG,148804,50. Al duque de Bretaña para que haga restituir las naos y mercancías tomadas por un capitán de su armada a unos mercaderes de Burgos, Vizcaya y Guipúzcoa; a petición del prior y cónsules de la universidad de mercaderes de la citada ciudad de Burgos

    AGS, RGS,LEG,148910,122. Al corregidor del señorío v tierra llana de Vizcaya, sobre el derecho de prebostaje que se exigía en Bilbao y Portugalete; a petición del prior y cónsules de la universidad de mercaderes de Burgos.



    Y ahora algunos ejemplos de las actividades marinas no siempre honradas de la gente de Palos, villa hoy llamada Palos de la Frontera:

    AGS, RGS,LEG,147711,235 . A Alfonso Vélez y a Alvaro Alfonso Prieto, vecinos de Palos, ordenándoles que entreguen a Gómez de Nebro, escribano de Cámara, el quinto de las carabelas que pertenece a SS. AA. que fueron tomadas por Juan de la Guerra y Alfonso Izquierdo, vecinos de dicha villa.

    AGS, RGS,LEG,147908,47. Comisión al doctor Alcocer a petición de Juan Beloque y otros mercaderes vecinos de San Juan Luz, sobre el ataque y presas que les hicieron en sus navíos ciertos vecinos de Palos, Huelva y Moguer

    AGS, RGS,LEG,147809,73. Emplazamiento a petición de Felipe Barque (o Verque), vecino de 'Proamuna' (¿Pto. Amuna, Portimao?), en el reino de Inglaterra, contra Juan Martínez de Monja, vecino de Palos, que le robó ciertas mercaderías de su nave, mientras estuvo anclada en el puerto de Muros.

    AGS, RGS,LEG,147801,147. Comisión a Juan de Aranda para que haga justicia a petición de la ciudad de Lorca en ciertos vecinos de Palos, cuyos nombres se expresan, que tomaron y saquearon una nao en que la dicha ciudad enviaba trigo al reino de Valencia.

    AGS, RGS,LEG,148310,117. Emplazamiento contra San Juan, piloto, y otros vecinos de Palos, San Sebastián y Rentería, por el asalto a una nao cargada de sardinas a la altura de Bayona de Galicia, a petición de su propietario Fernando Gómez, regidor de Noya.

    AGS, RGS,LEG,148001,54. Comisión al asistente de Sevilla a petición de Bernaldo Galamo y consortes, vecinos de Ibiza, sobre la presa de un ballener que les fué tomado por Martín Alonso y Vicente Yáñez Pinzón, vecinos de Palos.

  12. Antón Martín
    19-10-2018 09:14

    Frede, por centésima vez: Castilla propiamente dicha nace... a orillas del Cantábrico. Los puertos de Santoña, Laredo y Santander han sido castellanos desde que hay castellanos. Añádele además los puertos del Señorío de Vizcaya (Bilbao), todos los asturianos, Galicia entera con sus rías y toda la costa que va de Ayamonte a Cartagena; todo eso era Corona de Castilla.

    Lo de 'mal anomenada' para la Corona de Aragón ya pertenece al mundo de la nebulosa delirante.

  13. Santo Job
    18-10-2018 20:56

    Frede, por si no lo sabes, la Corona de Castilla tenía muchísima costa y no andaba precisamente escasa de navegantes del Atlántico. Precisamente la gente de Palos y toda esa zona eran poco menos que los corsarios de confianza de la Corona, haciendo frecuentes presas contra navíos portugueses procedentes de Guinea, siendo apartó vulgarmente activos entre los años 1475 y 1480. En varias ocasiones capturaron presas a la altura del cabo Bojador.

    En cuanto a los consulados, Castilla tenía centralizado el comercio de la lana (harto lucrativo) en el Consulado de Burgos también conocido como "universidad de mercaderes". Desde allí se formalizaban los envíos y se hacían los trámites de lo que luego se cargaba en los navíos de la Hermandad de las Cuatro Villas, conocida también como Hermandad de las Marismas. El comercio se terminaba de resolver en Flandes, donde había dos delegaciones del Consulado de Burgos: en Brujas, y en Amberes. De ambos consulados hay abundante documentación en los archivos municipales de Brujas y Amberes.
    También se comerciaba con otros sitios como Inglaterra, donde había un nutrido grupo de mercaderes de la Corona de Castilla que formaban una hermandad.

  14. Frede
    18-10-2018 20:28

    diu en Job ...la reina Isabel aportó las naves y tripulantes,... De tots els intents amb solemnitat erudita del Job per desprestigiar les investigacions de l'INH aquest és el més simpàtic. Las naves y tripulantes. Per anar a on? De Burgos a Caceres? Que no cuela. Que qui disposava de barcos era la Corona mal anomenada d'Aragó. On són los Consulados marinos del Reyno de Castilla? Realment hi ha coses que fan molta gràcia.

  15. Santo Job
    18-10-2018 20:19

    No he dicho que la bandera regia fuese la de Castilla sino la que combinaba las armas de Castilla y Aragón, que sería algo como esto:
    https://www.worldflags.es/imagenes/productos/392p_ESTANDARTE%20DE%20LOS%20REYES%20CATOLICOS%20S%20XV.jpg

    O más bien como esto otro, con las armas grandes:
    https://www.worldflags.es/imagenes/productos/1644p_GUION%20REAL%20DE%20LOS%20REYES%20CATOLICOS%20S%20XV.jpg

    En cuanto a los Eanes, no he negado que sean portugueses, pues tales caballeros son conocidos y están perfectamente acreditados en sus actividades, pero nada tuvieron que ver en absoluto con el descubrimiento de América. Y al contrario de lo que afirma Bilbeny, no existió jamás ningún caballero portugués de apellido Anes Pinson. Tal cosa es invención pura. Lo que sí había es un Afonso Eanes Nogueira, con otros parientes suyos en el séquito de Pedro el Condestable, ninguno de ellos apellidado Anes Pinson, y ninguno llamado Vicente.

  16. Johan Padró
    18-10-2018 18:24

    Tal como dices... supones que la bandera regia era la de Castilla, pero no hay más descripción en los textos de la época.
    Los Yañez, Ianes o Eanes eran portugueses, por mucho que te pese, y el hecho que lo prueba és precisamente que desplegaron una bandera de la orden de Avis. No desplegaron ningún emblema de alguna orden militar de Castilla como por ejemplo la orden de Calatrava, la que desplegaron fué precisamente la de Avis que era portuguesa y especialmente vinculada a la familia del rey Pedro IV de Cataluña.

  17. Santo Job
    18-10-2018 18:03

    Te falla un punto evidente: no había un solo portugués en el primer viaje colombino. Además, los Eanes, pues tal es el apellido portugués, no tenían nada que ver con el descubrimiento de América.

    En cuanto a la cruz verde en fondo blanco con las letras F e Y, era un emblema particular de los reyes para sus navíos, pero además sacó Colón la bandera regia, que suponemos que sería la habitual con el águila de San Juan soportando el blasón con las armas combinadas de Castilla y Aragón así como la granada en punta.

  18. Johan Padró
    18-10-2018 17:59

    Descansi en pau Marcel Mañé...
    el vaig coneixer personalment en el curset que vam fer junts a Manresa. Em va semblar una persona humil i molt entregada a la recerca històrica. Molt contundent en les seves idees i pensaments que quedaran com a racort de la seva valuosa tasca plasmada en els articles que ha publicat i en nombrosos correus electrònics que enviava a els seus amics.
    Descansi en pau.

  19. Johan Padró
    18-10-2018 17:40

    Job y Martín...
    La cruz de San Jorge y las cuatro barras, cuando van juntas, identifican claramente a Cataluña. Que se sepa Castilla nunca a utilizado la cruz de San Jorge y mucho menos las cuatro barras.
    La cruz verde de los Yanes és el estandarte de la Orden portuguesa de los Avis. Si tenia una F y una Y, es porque estaban a las órdenes de los reyes Católicos y no de los reyes de Portugal.

    Pedro IV rey de Cataluña durante la Guerra Civil Catalana fue gran maestre de la orden de Avis y los Ianes seguramente eran nobles de esa famosa orden portuguesa. Por eso cuando pisaron las tierras del Nuevo Mundo desplegaron el estandarte de su orden militar portuguesa.

    No nos vendan gato por liebre.

  20. Santo Job
    18-10-2018 17:20

    Tampoco veo nada sorprendente en ese tapiz. La empresa colombina fue una empresa regia, de ambos reyes: la reina Isabel aportó las naves y tripulantes, y el rey Fernando puso la mitad del coste, en efectivo.
    En el tapiz se puede ver clarísimamente el escudo de Castilla y León por debajo de la escena en el lugar central, con lo que aparecen elementos de Castilla y de Aragón, lo cual es perfectamente válido.
    La bandera que lucirían los barcos en lo alto del mástil no lo sabemos, pero sí sabemos que el estandarte con que Colón tomó posesión de los territorios era blanco, con una cruz verde y las letras F e Y igualmente verdes, tal como lo refiere Fernández de Oviedo, que obtuvo sus informaciones de Vicente Yáñez Pinzón, Hernán Pérez Mateos y otros testigos de vista.

    De la misma manera, y siguiendo al mismo cronista, tenemos una descripción del aspecto de Colón, que por cierto no encaja con ese tapiz. El almirante era pelirrojo, pecoso, y de ojos claros cuando lo vio Oviedo en Barcelona en 1493.

  21. Antón Martín
    18-10-2018 17:04

    El tapiz es de 1929. Si sabes contar, significa que fue elaborado 437 años después de los hechos que pretende reflejar. Es un tapiz, no una foto. La cruz de San Jorge se ve en los emblemas o banderas de (entre otros lugares):

    Almería
    Aragón
    Barcelona
    Bolonia
    Calahorra
    Cerdeña
    Coblenza
    Friburgo
    Génova
    Georgia
    Huesca
    Inglaterra
    La Almunia de Doña Godina
    Lincoln
    Londres
    Milán
    Montreal
    Padua
    Renania
    Teruel
    Tudela
    York
    Zaragoza








    Y sí, supongo que pica, porque debe de estar tejido con lana

  22. Donec Perficiam
    18-10-2018 15:12

    Sí, sí, els bitllets…, però el tapís pica, ein?!

  23. Antón Martín
    17-10-2018 12:19

    Sobre todo porque ver una senyera en el billete de cinco talegos ya es directamente un problema oftalmológico. Lo de llamar 'curiosidades' a estas tres tontunas es muy fino a la par que elegante.

  24. Santo Job
    17-10-2018 09:12

    Estas tres curiosidades no tienen carácter probatorio alguno.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 3570€
de 4000€
Queden -58 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16248 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]