Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
ARTICLES » 27-02-2020  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
4961 lectures

Un llibre publicat a Madrid al 1733 assegura que els germans 'Pinzón' eren 'Catalans'

En Manel Capdevila ens recorda que En Miquel Llaurador ja havia trobat al 2013 uns escrits editats a Madrid per religiosos franciscans, que al 1733 declaren amb tota la naturalitat del món que els germans Pinzón eren "Catalans" i no pas naturals de Huelva, i corroboren així les teories d'En Jordi Bilbeny i de l'Institut Nova Història.

Diario Histórico Político-Canónico y Moral del 1733

En Miquel Llaurador ha trobat uns llibres escrits per religiosos franciscans al 1733 a Madrid, on, tot i la forta censura borbònica, diuen amb tota la naturalitat del món que els germans Pinzón eren catalans, i corroboren així les teories d'En Jordi Bilbeny.

Es tracta del Diario Histórico, Político-Canónico y Moral d'En Joseph Álvarez de la Fuente, ‎editat el 1733 a Madrid, on, en concret, a la pàgines 216 i 217, corresponents al dia XI d'octubre del 1492, hi diu:

Aviendo Christoval Colòn navegado en busca del Nuevo Mundo, desde el dia 3 de Agosto del mismo año, con tres Caravelas, que sacò del Puerto de Palos de Moguer, con dos pilotos, ambos hermanos, Catalanes, llamados Martin Pinzon, y Alonso Pinzon; y con ciento y veinte hombres de Compañia, descubrieron las Islas Lucaias en las Indias.

L'autor del document afirma, com aquell qui res, que els germans Pinzon eren "Catalans", fet que encaixaria amb el cèlebre treball de la Núria Coll i Julià dels anys 50, on trobava un Vicenç Anes (o Yañez) Pinson, "de la vila de Pals", que el 1477 ataca unes naus al port de Barcelona. La historiografia oficial va aconseguir de fer creure que es tractava del Palos andalús, atès que a la notícia de l'atac també hi figurava un patró o capità d'una altra nau empadronat a Sevilla. I, així, la lògica territorial els feia a tots andalusos, encara que anys més tard es van trobar uns Anes Pinçon documentats també a Pals.

Si en una obra del 1733, en els temps tan pro-castellans de Felip V, ens diuen, sense cap mena de retòrica ni cap inconvenient, que els "Pinzones", els mateixos que fan el primer viatge amb Colom on es fa la Descoberta d'Amèrica, eren "Catalanes", tenim raons fonamentades per posar de manifest, una vegada més, que la manipulació de documents es va produïr per tal d'amagar la nació de procedència dels protagonistes de la gesta nàutica. Recordem que els germans Pinzon (o Pinçon), eren tres: Martin Alonso Pinzon, Francisco Martin Pinzon i Vicente Yanyes Pinçon, -tres navegants procedents d'una nissaga portuguesa, família nobiliària de Coïmbra que acompanyà el Conestable Pere a Catalunya el 1464, però que d'ençà d'aquesta data els trobem ja instal·lats a Catalunya i ben documentats a la vila de Pals de l'Empordà.

 



El llibre és gratuït i es pot visualitzar gràcies a Google Books a través de següent enllaç:
https://books.google.es/books?id=avek2IeIv1QC&pg=RA2-PT94

Tot i que el llibre està escrit després del Decret de Nova Planta i diu fal·làcies com que el rei Ferran va cedir el regne d'Aragó a Castella, sembla que, al 1733, a Felip V i als censors no els importava reconèixer que els germans Pinzón eren catalans.

Manel Capdevila

 

Us deixem també el videu amb l'explicació detallada d'En Miquel Llaurador al 13è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica, celebrat a Arenys de Munt al novembre del 2013:

https://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-Simposi-d'Arenys-de-Munt-2013/Miquel-Llaurado-Els-germans-Pinzon,-catalans,-segons-un-llibre-del-segle-XVIII




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. admirador
    28-02-2020 15:35

    També seria interessant saber que n'opina el senyor Partal.

    Un tuit que he trobat per la xarxa :

    "Una cosa que no entenc. Si resulta que en @bilbenyjordi i el @inhcat són un frau per què les grans ments de la historiografia catalana perden tan de temps en desacreditar-los? Imagineu l' Einstein perdent el temps publicant obres contra un xarlatá? No em quadra".

  2. Sen Jo
    28-02-2020 13:17

    Mmmmmmm... De manera que el xerroquí del sr. Baydal havia fet xerri-piquin! Havia omès (ni esmentat!) un document com aquest i només pren els documents que a ell li convenen? Aha! Molt interessant. Sí senyor. En Baydal és un pseudohistoriador. És un xerri-píquer, podríem dir. Ell xerra i a vejam qui pica. Però una cosa és ell i una altra l'Acadèmia, no ens confonguem. No titllem tota una institució per un o dos o sis o deu dels seus membres. Aitals maneres de procedir no foren científiques. Als que fan això de criticar tota una institució pel que diuen alguns dels seus membres, en català, sempre se n'ha dit xerri-pressing, que vol dir que si hi ha un albercoquer que com se sap produeix albercocs, però nosaltres mostrem un préssec a algú acompanyant tal mostra d'una frase de l'estil "veieu aquell albercoquer, doncs ha fet aquest préssec", aleshores aquell a qui hem dit i mostrat tal préssec creurà com un energumen que els albercoquers fan préssecs. Com il-lustro, de tals actuacions irresponsables en català se'n diu xerri-pressing, en referència a les presses per xerrar sobre préssecs.

    Per això, que per més que hi hagi algun préssec, també cal tenir en compte els albercocs.

  3. Lluíslluís
    28-02-2020 12:05

    És una informació molt valuosa. Gràcies

    Què en deu opinar el sr. Baydal d'informacions coma aquesta?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
21971 lectures

Aconseguits 5755€
de 6000€
Queden 19 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]
Tot seguit mostrem una sèrie de quadres de Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan...[+]