EN
Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»
ARTICLES » PROJECTE MEMÒRIA HISTÒRICA
Data de publicació: 25-01-2023  3245

Marc Pons

Un pagès de remença apunyala Ferran el Catòlic

Joan de Canyamars se sentia profundament traït pel difunt Joan II i pel seu fill i hereu Ferran el Catòlic.

Quadre retrat del rei Ferran el Catòlic.

El 7 de desembre de 1492, fa 530 anys, a les escales del Palau Reial de Barcelona; el pagès de remença Joan de Canyamars apunyalava Ferran el Catòlic. Segons les fonts de l’època, abans de cometre l’intent d’assassinat, Joan de Canyamars havia passat moltes hores a les proximitats del Palau; fins a quedar inadvertit, com un captaire més dels molts que es congregaven als accessos dels grans edificis de la ciutat. Segons les mateixes fonts, quan Ferran el Catòlic va sortir a la plaça per la porta principal de l’edifici, Joan de Canyamars el va atacar per sorpresa amb un punyal de grans dimensions. Algunes fonts afirmen que li va clavar el punyal al pit i d’altres a l’esquena.

Sigui com sigui, el rei Ferran va caure greument ferit. Joan de Canyamars va ser detingut en aquell mateix escenari; i conduït a les masmorres del Palau, al soterrani de l’edifici, on va ser sotmès a un brutal interrogatori. Les fonts revelen que en un primer moment, la guàrdia del rei va sospitar que actuava per ordre d’alguna poderosa conspiració; i van treure Ferran de Barcelona perquè van estimar que, a la capital catalana ja no estava segur. Va ser ingressat al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on es recuperaria de les ferides durant quatre mesos. Per aquest motiu quan Colom va retornar del primer viatge, s’hi va entrevistar en aquell monestir jerònim.

Finalment, la guàrdia del rei va estimar que Joan de Canyamars havia actuat per iniciativa pròpia i el va catalogar de pertorbat mental. No obstant això, va ser brutalment torturat, amputat en vida, executat i esquarterat. La investigació historiogràfica moderna ha esbrinat que Canyamars era un pagès de l’elit remença (un dels dirigents locals del moviment revolucionari a la zona de l’Alt Maresme), que se sentia profundament traït pel difunt Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic, que s’havien compromès amb la causa remença a canvi del suport de la pagesia a la corona en la Guerra Civil catalana (1462-1472); i després, la monarquia no havia complert amb els pactes subscrits.

Marc Pons

Podeu lllegir l'article original en el següent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/pages-remensa-apunyala-ferran-catolic_929970_102.html



Autor: Marc Pons




Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 5730€
    de 8000€
    Queden 14 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    41453
    24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è SimposiLlista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
    Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
    Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
    A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc...[+]