Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
HO SABIES? » 01-05-2010
18488 lectures

Una dita popular, nou indici de la catalanitat d'En Colom

30 de gener de 2009. Matí ennuvolat. En una residència geriàtrica del Maresme, al costat d'una finestra, una visitant habitual i una senyora resident intercanvien un comentari sobre el temps:

- Sembla que plourà, avui.
- Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet.

La darrera frase ha estat pronunciada per la senyora Paquita Badia, barcelonina de 90 anys d'edat. En preguntar-li d'on ha tret una expressió tan curiosa, explica que la deia un dels seus marits, que era de Girona. La senyora Paquita és vídua tres vegades i no recorda de quin poble gironí eren els pares del seu marit. Tampoc acaba de quedar clar si es tractava del segon o del tercer espòs, però el més important és allò que es desprèn d'una expressió que té tot l'aspecte d'una dita popular d'altre temps, pronunciada de manera espontània i natural com a resposta a un comentari prototípic sobre la meteorologia.

Tots sabem que beure a galet és l'acte de beure fent caure a la boca el raig prim de líquid (aigua, vi...) que brolla pel broc petit d'un càntir, un porró, etc. Beure a galet com a expressió figurada, però, vol dir "Creure-s'ho tot", segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana1. Al mateix diccionari, a continuació, la quarta accepció del mot galet diu, textualment:

"4 fer beure a galet fig Enganyar algú abusant de la seva credulitat"2.

Aquesta expressió, avui en desús com tantes i tantes que es van perdent del català genuí, l'havia sentida a la meva família en comentar com un nen de certa edat n'enredava un de més petit tot aprofitant-se de la seva innocència infantil. "Mira-te'l, pobret, com el fa beure a galet! Ja n'hi ha prou, va".

De l'expressió de la senyora Paquita, aleshores, se'n desprenen algunes reflexions interessants. "Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet" significa, ras i curt, "Que plogui molt, tant com vulgui. Que plogui tant, que fins en Colom begui a galet", d'on s'infereix que a en Colom era gairebé impossible de fer-lo beure a galet. En Colom, per tant, estaria a les antípodes de la persona crèdula i fàcil d'enganyar. La sentència podria referir-se al Descobridor o també al seu fill Ferran, que com sabem s'oposà eficaçment a l'erosió dels drets de la família Colom amb arguments jurídics que allargaren els plets colombins durant anys, fins que la seva vellesa i mort aplanà el camí a les pretensions de la Corona.

Si anem una mica més enllà, és fàcil de notar que hi hauria una idea prèvia segons la qual a en Colom (pare o fill) no l'havien pogut enganyar, o no es deixava enredar, i això es reflectiria a nivell popular en una dita recurrent, "a en Colom sí que no el feien beure a galet!", de la qual cosa es dedueix que hi havia altres personatges, càrrecs, nobles, mandataris o funcionaris, a qui sí que enredaven i feien beure a galet, sovint o de tant en tant. Això lligaria amb la situació coneguda de l'avenç gradual de la castellanitat a partir del segle XVI i següents, i que amb males arts, incompliments, abusos o pràctiques contra furs aniria esgarrapant parcel·les de llibertat i de poder tot abusant de la tebior o la bona fe dels polítics catalans de cada època. En aquell estat de coses, el record del temps del Descobridor acudiria sovint a l'imaginari col·lectiu, i de manera natural es deurien gestar refranys populars com la dita que ha arribat fins a nosaltres.

Així, Que plogui fins que en Colom begui a galet és el reflex de la percepció general que, a en Colom, ningú no el feia beure a galet. És una sentència genuïnament catalana, que només pren una significació plena en la nostra llengua. I el mateix passa amb el sentit figurat que s'atorga a la locució beure a galet: que només té raó de ser en català. Aleshores, si "en Colom" era el referent popular que la gent d'aquest país contraposava als altres nobles o polítics catalans que sí que bevien a galet, és que en Colom era notòriament català.

Pep Mayolas



1 Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 2002, pàg. 787.
2 Ídem, pàg. 787.

Fotografia: http://calaixdetardaboirosa.blogspot.com



Autor: Pep Mayolas




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    22-04-2012 10:34

    Si el COLOM de l'estatua vegués a galet, hauria de pujar el nivell del mar molt (60 mts.), i per tant ha de ploure com quan el diluvi

  2. txabi
    13-03-2012 11:33

    x Kè els p....fatxes k llegiu axò no posen quasi mai el nom???????? al penultim "comentarista"tu si k deus anar ben fumat puto pòtul

  3. El teu nom
    16-11-2011 16:14

    Pep, podrías enviarme unos cuantos gramos de lo que estás fumando??????

  4. El teu nom
    01-07-2011 14:59

    potser es refereix a la estàtua de Colon que hi ha al final de lar rambles de Barcelona, recordeu com te el braç.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36915 lectures
23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]