Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 26-07-2011  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
5488

Una llegenda sobre la protecció del Rei Jaume I a Sant Francesc

Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi construís el seu primer convent. En Jordi Bilbeny ens innova com la memòria oral lliga perfectament amb el que sabem de la història documentada: que el rei Jaume també va donar terres als occitans que es van voler instal·lar al Principat, després de la desfeta de Muret.

Fresc del Giotto a la basílica de Sant Francesc a Assís on s'observa
el sant predicant als ocells

Fullejant el llibre de l'Alícia Sánchez i la Maria Pomés,Historia de Barcelona. De los orígenes a la actualidad (Editorial Òptima, Barcelona, 2001) trobo que les autores dediquen un apartat del capítol V a explicar l'arribada dels ordes mendicants a Barcelona.Així, després d'exposar que els dominics van entrar a la capital l'any 1219, les autores ens adveren: "Poc després de l'arribada dels dominics, s'establiren a Barcelona els franciscans, concretament a prop de l'actual plaça del duc de Medinaceli, on existia un petit hospital de pelegrins: Sant Nicolau. Diu la tradició queel mateix Sant Francesc d'Assís arribà un dia al port de Barcelona i que al punt que hi desembarcà, començà a predicar. La seva senzillesa i el seu vestit, més propis d'un pobre que d'un clergue, aixecaren expectació als ciutadans. Sant Francesc els profetitzà dues coses. La primera, que el cos de Santa Eulàlia, que havia estat amagat abans de les invasions sarraïnes, seria trobat; i la segona, que aviat existiria a Barcelona un gran edifici religiós des d'on s'auxiliaria els pobres i es donaria consol als afligits. Com que l'hospital era molt petit i mancava de capella, Sant Francesc aconseguí que li cedissin un pati contigu per construir-ne una amb les almoines que pogués aplegar. Poc després, havent-se complert la primera de les profecies, la fama del sant començà a créixer. Jaume I decidí oferir-li la seva protecció i l'obsequià amb un terreny perquè pogués construir un convent i un temple. Tota la ciutat va col·laborar a la construcció amb els seus donatius. La nova construcció fou coneguda amb el nom de convent de Framenors" (p. 63-64).
De la llegenda, em crida fortament l'atenció que el sant arribés poc després de la derrota de Muret i que aixequés expectació entre els barcelonins per la seva forma de vestir. Potser Francesc no volia amagar el seu hàbit religiós i l'exhibia amb ostentació? Potser la gent admirava aquest gest perquè es tractava d'un orde religiós perseguit per Roma?
També em sobta moltíssim que un estranger acabat d'arribar a la ciutat ja pogués profetitzar que es trobaria el cos amagat de la seva futura patrona. I no cal dir que el fet que el rei Jaume I el protegís i l'obsequiés amb un terreny, s'adiu a la perfecció amb el que la història ens reporta de la protecció que el monarca català va atorgar als seus súbdits occitans, espoliats per França i el Vaticà, atorgant-los noves terres i possessions dins dels seus dominis. Fet que, de retruc, també s'adiu amb el que sabem de la vida del sant: que venia de França i per això se li deia familiarment "Francesc".

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. AliBay
    27-12-2015 16:11

    Gerard, molt bo el teu hi-hi-ha-ha. Ara, tens algun argument o tot el que se t'acut és fer el ridícul?

  2. PAolo
    30-07-2011 09:32

    aquest article m'ajuda a entendre un paràgraf de la descripció de la vida de Sant Francesc, tret del diccionari bibliogràfic italià Treccani, molt bo per cert, que un cop traduït recita: "La formació cultural del laic, burgès i mercader, la seva mentalitat, la tensió per assolir els ideals cavallerescos i cortesos, penetren profundament els anys en què Francesc va madurant la seva vocació religiosa, viscuda al principi - i en part també després - com una mena d'aventures on cada cop va desapareixent la ideologia cavalleresca, mentre al contrari perdura la cultura cortesa (en mantenen la memòria, en particular, la tradició que va estar encapçalada pel frare Lleó, i un escrit anònim al·legòric , el Sacrum Commercium). En aquest context es col·loquen uns episodis que tenen lloc molt més enllà de la joventut i primera maduresa de Francesc: per exemple, parlant i cantant en l'idioma gàl·lic, el llenguatge del cant de la literatura secular i cortès, els records del qual sorgeixen quan, per exemple, Francesc es compara al "herald del gran Rei", o assimila si mateix i els altres germans als Cavallers de la Taula Rodona, o quan va pidolant en aquest idioma (es a dir, gàl·lic), durant un pelegrinatge a Roma." Curiós el fet que la difusió del gàl·lic i de la seva cultura cortesa arribes amb tanta força i perdures en la ment d'un comerciant de província del centre d'Itàlia de l'època, probablement cas únic d'aleshores. Es podia permetre una biblioteca en gàl·lic? I mestres d'idioma, i cercles literaris on discutir i compartir aquesta cultura d'elit.... I quina mena de comerç tenia el pare d'ell per anar-se'n fins a França? Està documentat aquesta mena d'intercanvi? Per terra o per mar? Era normal el fet de canviar el nom del fill, de "Giovanni" a "Francesco", si es tornava viu de un viatge comercial de França?

  3. El teu nom
    29-07-2011 17:06

    Així que els papes d'Avinyó eren tolerants i per això toleraven els càtars, segons entenc aquí. Encara serà que en realitat era el rei de França que va fer allò de la creuada i perseccució.

  4. james hetfield
    28-07-2011 17:27

    Jordi, que no t'agrada la lletra hac?

  5. Pere
    28-07-2011 17:11

    Se sap d'on treu aquesta llegenda? Cita les fonts? I hi ha d'altres llegendes, oi? A més, l'Ermita de Sant Francesc S'hi Moria per allà a Osona, no?

  6. Jordi Bilbeny
    28-07-2011 14:19

    El que a mi em sembla és que era fill d'occitans perseguits. Per això vestia com els bons omes i actuava com els bons omes i pensava com els bons omes. Però és clar: documentar-ho amb precisió i crear un cos d'arguments que ho provin amb contundència ja és una altra istòria.

  7. Gustau
    26-07-2011 14:31

    Potser, sant Francesc fos català del nord que després de la primera croada anticatalana va haver de fugir per la persecució religiosa i haver-se d'arribar a Barcelona. http://gustau1975.flog.cat

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21424
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]