Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 26-07-2011  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
4937

Una llegenda sobre la protecció del Rei Jaume I a Sant Francesc

Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi construís el seu primer convent. En Jordi Bilbeny ens innova com la memòria oral lliga perfectament amb el que sabem de la història documentada: que el rei Jaume també va donar terres als occitans que es van voler instal·lar al Principat, després de la desfeta de Muret.

Fresc del Giotto a la basílica de Sant Francesc a Assís on s'observa
el sant predicant als ocells

Fullejant el llibre de l'Al√≠cia S√°nchez i la Maria Pom√©s,Historia de Barcelona. De los or√≠genes a la actualidad (Editorial √íptima, Barcelona, 2001) trobo que les autores dediquen un apartat del cap√≠tol V a explicar l'arribada dels ordes mendicants a Barcelona.Aix√≠, despr√©s d'exposar que els dominics van entrar a la capital l'any 1219, les autores ens adveren: "Poc despr√©s de l'arribada dels dominics, s'establiren a Barcelona els franciscans, concretament a prop de l'actual pla√ßa del duc de Medinaceli, on existia un petit hospital de pelegrins: Sant Nicolau. Diu la tradici√≥ queel mateix Sant Francesc d'Ass√≠s arrib√† un dia al port de Barcelona i que al punt que hi desembarc√†, comen√ß√† a predicar. La seva senzillesa i el seu vestit, m√©s propis d'un pobre que d'un clergue, aixecaren expectaci√≥ als ciutadans. Sant Francesc els profetitz√† dues coses. La primera, que el cos de Santa Eul√†lia, que havia estat amagat abans de les invasions sarra√Įnes, seria trobat; i la segona, que aviat existiria a Barcelona un gran edifici religi√≥s des d'on s'auxiliaria els pobres i es donaria consol als afligits. Com que l'hospital era molt petit i mancava de capella, Sant Francesc aconsegu√≠ que li cedissin un pati contigu per construir-ne una amb les almoines que pogu√©s aplegar. Poc despr√©s, havent-se complert la primera de les profecies, la fama del sant comen√ß√† a cr√©ixer. Jaume I decid√≠ oferir-li la seva protecci√≥ i l'obsequi√† amb un terreny perqu√® pogu√©s construir un convent i un temple. Tota la ciutat va col¬∑laborar a la construcci√≥ amb els seus donatius. La nova construcci√≥ fou coneguda amb el nom de convent de Framenors" (p. 63-64).
De la llegenda, em crida fortament l'atenció que el sant arribés poc després de la derrota de Muret i que aixequés expectació entre els barcelonins per la seva forma de vestir. Potser Francesc no volia amagar el seu hàbit religiós i l'exhibia amb ostentació? Potser la gent admirava aquest gest perquè es tractava d'un orde religiós perseguit per Roma?
Tamb√© em sobta molt√≠ssim que un estranger acabat d'arribar a la ciutat ja pogu√©s profetitzar que es trobaria el cos amagat de la seva futura patrona. I no cal dir que el fet que el rei Jaume I el proteg√≠s i l'obsequi√©s amb un terreny, s'adiu a la perfecci√≥ amb el que la hist√≤ria ens reporta de la protecci√≥ que el monarca catal√† va atorgar als seus s√ļbdits occitans, espoliats per Fran√ßa i el Vatic√†, atorgant-los noves terres i possessions dins dels seus dominis. Fet que, de retruc, tamb√© s'adiu amb el que sabem de la vida del sant: que venia de Fran√ßa i per aix√≤ se li deia familiarment "Francesc".

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. AliBay
    27-12-2015 16:11

    Gerard, molt bo el teu hi-hi-ha-ha. Ara, tens algun argument o tot el que se t'acut és fer el ridícul?

  2. PAolo
    30-07-2011 09:32

    aquest article m'ajuda a entendre un par√†graf de la descripci√≥ de la vida de Sant Francesc, tret del diccionari bibliogr√†fic itali√† Treccani, molt bo per cert, que un cop tradu√Įt recita: "La formaci√≥ cultural del laic, burg√®s i mercader, la seva mentalitat, la tensi√≥ per assolir els ideals cavallerescos i cortesos, penetren profundament els anys en qu√® Francesc va madurant la seva vocaci√≥ religiosa, viscuda al principi - i en part tamb√© despr√©s - com una mena d'aventures on cada cop va desapareixent la ideologia cavalleresca, mentre al contrari perdura la cultura cortesa (en mantenen la mem√≤ria, en particular, la tradici√≥ que va estar encap√ßalada pel frare Lle√≥, i un escrit an√≤nim al¬∑leg√≤ric , el Sacrum Commercium). En aquest context es col¬∑loquen uns episodis que tenen lloc molt m√©s enll√† de la joventut i primera maduresa de Francesc: per exemple, parlant i cantant en l'idioma g√†l¬∑lic, el llenguatge del cant de la literatura secular i cort√®s, els records del qual sorgeixen quan, per exemple, Francesc es compara al "herald del gran Rei", o assimila si mateix i els altres germans als Cavallers de la Taula Rodona, o quan va pidolant en aquest idioma (es a dir, g√†l¬∑lic), durant un pelegrinatge a Roma." Curi√≥s el fet que la difusi√≥ del g√†l¬∑lic i de la seva cultura cortesa arribes amb tanta for√ßa i perdures en la ment d'un comerciant de prov√≠ncia del centre d'It√†lia de l'√®poca, probablement cas √ļnic d'aleshores. Es podia permetre una biblioteca en g√†l¬∑lic? I mestres d'idioma, i cercles literaris on discutir i compartir aquesta cultura d'elit.... I quina mena de comer√ß tenia el pare d'ell per anar-se'n fins a Fran√ßa? Est√† documentat aquesta mena d'intercanvi? Per terra o per mar? Era normal el fet de canviar el nom del fill, de "Giovanni" a "Francesco", si es tornava viu de un viatge comercial de Fran√ßa?

  3. El teu nom
    29-07-2011 17:06

    Així que els papes d'Avinyó eren tolerants i per això toleraven els càtars, segons entenc aquí. Encara serà que en realitat era el rei de França que va fer allò de la creuada i perseccució.

  4. james hetfield
    28-07-2011 17:27

    Jordi, que no t'agrada la lletra hac?

  5. Pere
    28-07-2011 17:11

    Se sap d'on treu aquesta llegenda? Cita les fonts? I hi ha d'altres llegendes, oi? A més, l'Ermita de Sant Francesc S'hi Moria per allà a Osona, no?

  6. Jordi Bilbeny
    28-07-2011 14:19

    El que a mi em sembla és que era fill d'occitans perseguits. Per això vestia com els bons omes i actuava com els bons omes i pensava com els bons omes. Però és clar: documentar-ho amb precisió i crear un cos d'arguments que ho provin amb contundència ja és una altra istòria.

  7. Gustau
    26-07-2011 14:31

    Potser, sant Francesc fos català del nord que després de la primera croada anticatalana va haver de fugir per la persecució religiosa i haver-se d'arribar a Barcelona. http://gustau1975.flog.cat

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17703
La història d'estat: entrevista a en Jordi Bilbeny
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]