Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 02-12-2022  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
2090 lectures

Viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny. Novembre del 2022

Na Montse Montesinos ens fa un resum, personal i meravellat, del darrer viatge a Malta d'aquest passat mes de novembre, organitzat per l'Instritut Nova Història.

Foto de grup del viatge amb En Jordi Bilbeny.

Aquesta és la quarta vegada que l’Institut Nova Història organitza el viatge col·lectiu a Malta per conèixer in situ la petjada que hi va deixar la dominació catalana als segles XIII, XIV i XV, d’una manera directa i als segles XVI, XVII i XVIII, de manera indirecta a través de l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, que van ser introduïts al govern i patronatge de l’illa per l’emperador Carles I al 1530. En Jordi Bilbeny ens va informar de bon principi de tota la història que calia saber per entendre i apreciar els vestigis que han quedat a l’arxipèlag del pas dels nostres ancestres. Els catalans hi van començar la seva història insular el 1283, al vèncer Roger de Llúria l’armada francesa a la famosa batalla de Malta i incorporant les illes a la Corona catalana.  Això ens ho explica al seu últim llibre “Descobrint la Malta catalana”.

El dia 7 de Novembre ens vam aplegar 29 persones a l’aeroport junt amb el nostre cap de colla i conductor, en Jordi, per endinsar-nos en l’aventura que, per alguns, era la segona anada. Val a dir que per la meva banda i la del Joan, el meu marit, era un coneixement totalment verge, car no en sabíem gairebé res. Vestigis catalans a Malta? De veritat? Dons si! I Molts! Vam tenir quatre dies per testificar-ho, molt ben aprofitats! Abans de nosaltres ja ho havien fet tres expedicions més el 2018 i el 2019, de les quals queda certa constància en sengles cròniques al Web de l’INH, que es poden consultar.

De l’arxipèlag maltès no en sabíem res i vam haver d’anar aprenent coses de nou en nou.  Unes que tenen a veure amb el caire propi de l’illa, independentment del record de la petja catalana, i d’altres que ens remeten tot seguit a costums nostrats, al llenguatge, a la història, a la cultura més general... En Jordi ho explica molt bé al seu llibre, que va ser el nostre full de ruta. I cada cop que s’hi va, s’hi redescobreixen nous vestigis.

Malta m’ha sorprès molt agradablement. No esperava trobar la seva magnificència: la bellesa i grandiositat dels seus monuments, antics i moderns, dignes d’un gran país. La majoria estan restaurats i llueixen amb les seves pedres, de color torrat: els palaus, el teatre a l’aire lliure, les muralles, el Parlament, els jardins, les fonts, les escultures contemporànies... És patrimoni de la Humanitat per la Unesco i a fe que s’ho mereix.

Deixant constància que el clima ens hi va acompanyar amb la seva bonança, que les menjades eren molt saboroses i variades i que vam fer passejades quilomètriques sense cansament excessiu, a molts ens van sobtar algunes coses genuïnes, com per exemple la conducció per carreteres i pel centre de les ciutats. El nostre autocar, sobretot el primer dia, no corria, sinó que volava per les corbes sinuoses de l’estreta carretera, inclús per dins els carrers de les ciutats, que ens feien anar amb l’ai al cor. Però els conductors eren experts i això els redimia.




La passejada nocturna per la capital, La Valletta, que ens va portar fins al port, va ser tot un espectacle: les construccions il·luminades profusament es reflectien a l’aigua amb els seus diferents colors: una vista màgica. Vam passejar pels carrers admirant la seva arquitectura eclèctica, grandiosa i singular, tant l’antiga com la moderna, d’estils variats però sumptuosos, on hi reconeixíem clares influències de casa nostra en balconades i detalls de construcció. Ens sorprenia, de tant en tant, trobar-hi el nom d’un carrer, d’un cartell, d’una botiga, que ens remetia al nostre idioma català, com el rètol  que ens evocava directament el llenguatge medieval d’una joielleria (de joiell). Quin nom més bonic! Nosaltres, a Catalunya l’hem perdut i en diem Joieria. I allà el conserven.