Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 13-09-2023  |  MEMòRIA HISTòRICA
907 lectures

Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del país

Publiquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.

Mapa de Catalunya del segle XVII.

Wassy (Província de la Xampanya, regne de França), 1 de març de 1562. Fa 459 anys. Francesc de Lorena —duc de Guisa— ordenava l’assassinat de vint-i-tres feligresos calvinistes que s’havien congregat en una granja local per a oficiar la seva litúrgia. Aquella massacre, anomenada la Matança de Wassy, impulsaria la primera de les tres mal anomenades Guerres de Religió, un conflicte polític entre les principals cases nobiliàries franceses que devastaria, sobretot, Occitània. El conflicte francès acceleraria un fenomen migratori que resultaria decisiu per a Catalunya. Des de 1540, però sobretot a partir de 1562, i fins el 1640; milers d’immigrants occitans —que fugien de la guerra i de la devastació— van travessar els Pirineus i es van establir a Catalunya. Un fenomen demogràfic, cultural, i econòmic; que canviaria per sempre la fesomia del país.


Gravat de Perpinyà (1642) / Font: Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

Per què a Catalunya?

La Pesta Negra del segle XIV i les Guerres Civils del segle XV, havien conduit el país a mínims demogràfics històrics només comparables a la centúria de l’any 1000. Però la victòria remença (1486) —que marcava el principi de la fi del règim feudal— va transformar Catalunya en un país d’oportunitats; en una societat que, ràpidament, transitaria d’un paisatge de semiesclavitud a un model de petits propietaris o de llogaters en condicions molt millorades. La recuperació de masos i finques abandonats durant la pesta i els seus rebrots; la transformació de grans masses forestals en terres de conreu; la reconstrucció d’infraestructures destruïdes durant les guerres (camins, ponts, regs, hostals), i l’obertura de noves rutes comercials cap a l’Atlàntic; van generar una fortíssima demanda de mà d’obra que l’escassa massa poblacional del país no podia cobrir.


Gravat de Tarragona (segle XVII) / Font: Biblioteca de la Universitat de València.

Qui eren aquells occitans?

Les fonts documentals revelen que la primera gran onada migratòria occitana (segle XVI) va ser, bàsicament, masculina. Aquells immigrants, generalment homes joves i solters, van passar a ocupar l’estrat més baix de la societat; com a jornalers agraris i ramaders, com a aprenents de l’aparell artesanal, o com a grumets de la marina mercant catalana. No obstant això, ben aviat van adquirir un paper destacat en la societat catalana de l’època. Es pot ben dir que la Catalunya del segle XVI era un país de vídues. Els accidents laborals, les epidèmies cícliques o el clima de violència generalitzat —que desembocaria en el fenomen del bandolerisme—; atacaven, especialment, la població masculina adulta; i en aquest punt es on entrarien en joc els occitans. Entre 1540 i 1620, el 25% dels matrimonis que es van celebrar al país van ser entre una vídua catalana i un fadrí occità.