| ARTICLES » 20-06-2011 |
El Lens C.F. i la senyera catalana
| ARTICLES » 08-06-2011 |
En Ferran Cortès era un súbdit de la Corona d'Aragó
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa poc que En Pep Mayolas l'ha identificat amb l'Alfons d'Aragó i Gurrea. Ara, En Joanjo Albinyana ha trobat que al Carlo Famoso, d'En Lluís Çapata, al 1566, ja se'l feia, amb tota normalitat, aragonès.
| ARTICLES » 06-06-2011 |
Tortuga i Galápago en el lèxic i la toponímia colonial americana
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la catalanitat de la descoberta i primera colonització d’Amèrica per part dels europeus (més enllà de les incursions dels víquings). Tot i això, sempre cal revisar tots els indicis per tal de comprovar i reforçar una teoria, o bé descartar-la en cas que no expliqui els fets observats. Amb aquest ànim, vaig endegar una investigació dels noms dels animals americans, pensant que havien de mostrar indicis de catalanitat.
| ARTICLES » 27-05-2011 |
Sant Jeroni, Leonardo i Montserrat
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut per on va passar el quadre lleonardesc de Sant Jeroni i la constatació del seu darrer propietari ara permet restablir a en David Grau nous contactes entre el Mestre del Renaixement i el nostre país.
| ARTICLES » 25-05-2011 |
La senyera catalana esborrada de l'escut de Puerto Rico
En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en l'arranjament de l'escut de Puerto Rico.
| ARTICLES » 19-05-2011 |
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Descobrim una prova de catalanitat a la nau Victòria de Magallanes en un mapa antic de les Philipines exposat al Museu Etnològic de Barcelona
| ARTICLES » 12-05-2011 |
La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant en la toponímia, com en els cognoms o en el lèxic quotidià. Ara ens avança un estudi sobre la influència de la llengua catalana en els noms dels ocells, prou indicatiu i revelador de la relació de Catalunya amb Malta al llarg de la història.
| ARTICLES » 09-05-2011 |
Colom i La Casa Reial Catalana: impressions d'una pel·lícula
En Francesc Magrinyà ha anat a veure el documental Colom i la Casa Reial Catalana, que, després d'un mes, encara es projecta als Cinemes Girona, i ens n'ha fet una bona ressenya.
| ARTICLES » 07-05-2011 |
Fa 700 anys, a Atenes
Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim Torra ens recorda que amb aquesta victòria, Atenes i l'Acròpoli foren catalanes durant 80 anys.
| ARTICLES » 02-05-2011 |
Els dos Leonardo: una mescla impossible
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una pagesa analfabeta: un pobre noi que va créixer sense cap mena de formació cultural, però que en canvi tenia tots els coneixements de la noblesa més refinada, l'escut d'armes de la casa reial catalana i vestia com els prínceps. En David Grau creu que som davant d'un muntatge on s'han barrejat dues vides irreconciliables: la d'un noiet analfabet de poble (si mai va existir) i la d'un noble cultíssim que va transformar els paradigmes de l'art i del coneixement.
| ARTICLES » 27-04-2011 |
La importància de les capitulacions colombines
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les terres del Nou Món, es van signar a la vila de Santa Fe, a Granada. Però, realment, va ser així? Què s'amaga darrera les Capitulacions ara que ja sabem que la Santa Fe granadina no era una vila, sinó un campament?
| ARTICLES » 18-04-2011 |
L'ànima secreta de Sant Jordi
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels mitològiques i antropològiques del patró de Catalunya i en cerca les fonts en cultes precatòlics.
| ARTICLES » 18-04-2011 |
Censura històrica als nostres dies
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment encara, davant dels nostres nassos. L’Albert Fortuny ens n’exposa una evidència recent: com un retall innocent d’un plafó dels Episodis de la Conquesta de Mèxic, del 1698, pot tenir i té connotacions polítiques.
| ARTICLES » 12-04-2011 |
Mariners catalans i 'marines' americans
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que s’apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
| ARTICLES » 04-04-2011 |
Per què Madrid és la capital d'Espanya?
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del govern? No funcionava com a capital? En Pep Mayolas respon, definitavament, aquests interrogants.
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]  Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+] Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube