Crea el teu compte
Accedeix
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart

Articles

Tradicionalment, s'ha dit que l'inventor del tennis modern havia sigut el britànic Walter Clopton Wingfield, però a hores d'ara ja podem afirmar rotundament que això és fals.


»

144

Arran de la recent publicació del nou llibre d'En Víctor Cucurull "El secret de la V baixa", el programa Vull una resposta d'En Jaume Marfany al Grup ETV-Terramar ha entrevistat l'historiador, l'enregistrament del qual compartim en aquesta publicació.


»

270

Finalment, se’ns revelen més similituds entre la llengua de Garcilaso i la de Corella i Ausiàs March, i copsem la més que probable catalanitat del nostre suposat poeta castellà.


»

356

Us adjuntem el programa d'aquest nou viatge amb la intenció que us entusiasmi la proposta i ens hi vulgueu acompanyar. Per apuntar-vos-hi heu de contactar amb Viatges Alemany.


»

571

En la tercera part d’aquest estudi, En Marc Vicent Adell ens fa conèixer els trets que Garcilaso comparteix amb Joan Pujol i Jordi de Sant Jordi.


»

309

“La conquesta d'Amèrica va ser catalana, no castellana”


»

992

En aquesta segona part de l’estudi d’en Marc Vicent Adell continuem descobrint els vincles que Garcilaso manté amb diferents poetes catalans, concretament ara amb Pere Serafí.


»

439

La cigarreta va sorgir al segle XVIII gràcies al paper d'ensigarrar, un invent català que consistia en un paper especial per fumar petits cigars. Sí, el paper de caragolar tabac.


»

937

Presentem per escrit la conferència que Marc Vicent Adell defensà el 2022 a Arenys de Munt sobre els vincles entre el poeta Garcilaso de la Vega i la literatura catalana antiga, i us n'oferim la primera part.


»

980

Durant un segle i mig, Catalunya i Provença van estar governades pel Casal de Barcelona.


»

522

Publiquem el text de la comunicació que Biel Ferrer Puig, filòleg reusenc, va presentar, a la memòria de l’historiador, professor i amic Joaquim Comas Dellà, al 24è Simposi de la Història censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt. En aquesta transcripció, l’autor ha ampliat la comunicació fent una anàlisi comparativa del cas dels silencis al voltant de Curial e Güelfa amb altres textos catalans que presenten interrogants pendents de ser resolts amb noves recerques: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Tirant lo blanc, el Quixot, obres medievals i modernes susceptibles d’haver patit l’acció de la censura inquisitorial que condiciona la Història de la Literatura Catalana i que la converteix, durant segles, en una literatura espoliada, en una literatura (gairebé) abolida.


»

855

Publiquem el text de la comunicació de l’estudiós reusenc Ramon Farré que va presentar al 24è Simposi de la Història Censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt.


»

949

Entrevista a l’autor Quim Gibert, que presenta el seu darrer llibre, 'Allà d'allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent', a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.


»

696

En Xavier Climent ens fa adonar que si la cartografia moderna ha superat les antigues representacions cartogràfiques del món, imprecises i deformades, la historiografia moderna també hauria de superar mirades errònies i posar-se al dia mercès a fer-se preguntes sobre les noves dades i les noves aportacions aparegudes modernament.


»

576

La tradició diu que l'inventor del telescopi va ser Hans Lipperhey, el primer en intentar patentar-lo el 2 d'octubre de 1608, però la història ha demostrat que en realitat aquest mèrit recau en la família Roget, establerta entre Barcelona i Girona.


»

597

En Jordi Bilbeny, filòleg, escriptor i cap de Recerca de l’Institut Nova Història, i En Biel Ferrer Puig, filòleg, professor (jubilat) de Llengua Catalana i Literatura a diversos instituts del Camp i de l’Ebre i secretari del Consell Rector de la Universitat Nova Història, ens expliquen el viatge que van fer plegats, dimecres, 24 de setembre de 2025, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, fins a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, per tal de visitar la casa d’un pilot que la tradició oral documenta relacionat amb un Colom amic seu que va descobrir el Nou Món.


»

836
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40801
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
Si Miguel de Cervantes es deia verament Miguel, com és que en un gran tou d'obres d'arreu del món apareix...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Hispanoamericanitzar Espanya
Recuperant les arrels catalanes de Malta
La bandera espanyola: història d’una apropiació
Madrid sí que paga els traïdors
Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
La fòrmula valenciana de la Coca-cola
Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
EL MÉS COMENTAT
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
EL MÉS LLEGIT
Miquel Servet, català universal
Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Cervantes, català
“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
La barretina i la seva implicació a Amèrica
'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)