Portada
 Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.»
 Margarit Esmenard (1379-1411), agent del Papa, decapitat a AvinyóResseguim la trajectòria vital d’un sabadellenc, Margarit Esmenard, que operà com a agent del papa Benet XIII, que ha passat a la història com el papa Luna. Després d’un ràpid judici, Esmenard fou condemnat a mort i executat a Avinyó seguint les ordres del rei de França.
 Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativaQuè en sabem els catalans de la història de la nostra pròpia Bíblia en català? En disposem d’una riquesa documental per bé que no extensa, sí que amb un enorme significat, i això malgrat la implacable persecució i destruccions comeses per tota la classe de poders. I contextualitzada en el temps i presa en totes les seves parts, aporta coneixements imprescindibles per a la història del pensament religiós, de la lingüística i d’altres camps importants de la història del poble català.
|
 Inscripcions obertes a l'11a Universitat Nova HistòriaJa us podeu inscriure a l'11a Universitat Nova Història dels propers 3-7 d'agost a Montblanc.
 Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència ArtificialEn Bienve Prados ha fet un seguit de preguntes a la Intel·ligència Artificial sobre la censura i la manipulació de la història. Aquí us en presentem les respostes.
 Catalans en les independències americanesLa presència de catalans, o de patriotes americans d’origen català, en els processos d’independència nacional dels nous estats d’Amèrica és una constant al llarg de tota la durada d’aquests.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 València, capital de les Espanyes i seu dels Reis CatòlicsEn Perepau Ximenis ens fa arribar les seves impressions després de llegir l’obra d’En Pep Mayolas.
 Els síndics de comptes i la nació catalanaDe quan són els primers síndics i sindicatures de comptes? És cert que els més antics d'Espanya són els de Navarra? Per què s’anomenen, doncs, “Camaras de Comptos”, amb terminologia catalana tan vistent? Hi tindrien quelcom a veure les comptaduries del rei Jaume I creades al 1228? En Jaume Manel Oronich ens ho explica en aquest article.
 Goya no era GoyaPolèmica. Segons un historiador, era un fill bastard d’un Borbó. La resposta a qui era realment "es troba a l’armari número 38 de l’Arxiu Vaticà". Això sosté l’autor d’un llibre sobre el pintor, al qual atribueix 170 noves obres que no havien estat considerades seves. El seu nom, diu, el va adoptar perquè era maçó. Article de la Irene Hernández per a 'El Mundo' de l'1 de juny del 2019.
 La llengua dels ibers, l'èuscar i el catalàEn Jordi Bilbeny escriptor i investigador. llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, cap de Recerca de l’Institut Nova Història, parla en aquesta entrevista al programa La Clau de la Nostra Història, de dimecres 14 de febrer del 2018, sobre la llengua dels ibers i de la seva relació amb el català.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]  Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]  La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original...[+]  En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube