Portada
 Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.»
 Margarit Esmenard (1379-1411), agent del Papa, decapitat a AvinyóResseguim la trajectòria vital d’un sabadellenc, Margarit Esmenard, que operà com a agent del papa Benet XIII, que ha passat a la història com el papa Luna. Després d’un ràpid judici, Esmenard fou condemnat a mort i executat a Avinyó seguint les ordres del rei de França.
 Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativaQuè en sabem els catalans de la història de la nostra pròpia Bíblia en català? En disposem d’una riquesa documental per bé que no extensa, sí que amb un enorme significat, i això malgrat la implacable persecució i destruccions comeses per tota la classe de poders. I contextualitzada en el temps i presa en totes les seves parts, aporta coneixements imprescindibles per a la història del pensament religiós, de la lingüística i d’altres camps importants de la història del poble català.
|
 Inscripcions obertes a l'11a Universitat Nova HistòriaJa us podeu inscriure a l'11a Universitat Nova Història dels propers 3-7 d'agost a Montblanc.
 Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència ArtificialEn Bienve Prados ha fet un seguit de preguntes a la Intel·ligència Artificial sobre la censura i la manipulació de la història. Aquí us en presentem les respostes.
 Catalans en les independències americanesLa presència de catalans, o de patriotes americans d’origen català, en els processos d’independència nacional dels nous estats d’Amèrica és una constant al llarg de tota la durada d’aquests.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Espanya ens esborraEn Josep M. Comajuncosa defensa en un article a El Punt/Avui que fa temps que s'explica malament la Història d'Espanya i reivindica el llibre d'En Pep Mayolas Erasme i la construcció catalana d'Espanya per entendre millor com havien d'haver estat els fets, si s'expliquessin més enllà de la versió distorsionada de la censura.
 Substitució de Tarragona per Aragó (part III)Tercer article de l’Ivan Giménez sobre textos que demostren l’existència d’un 'Regnum tarraconensium' que hom mira de substituir per 'Reino de Aragón'. Per què els estudiosos silencien tota al·lusió a aquest 'regnum Tarraconensium' i només esmenten el 'reino de Aragón'?
 De quan a Cartagena es parlava en catalàFins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques d’un idioma que es va parlar a la zona de Cartagena durant molts segles: fins al XVI.
 Ponç Guerau de Cabrera, propietari de CastellaRecuperem un antic article d'En Carles Camp que està penjat al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Va dedicat al noble català Ponç Guerau de Cabrera, que es va instal·lar a la Castella i Lleó d'Alfons VII, i hi va exercir un paper primordial. Després del rei, en va ser la personalitat més poderosa.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]  En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva...[+]  La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]  Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube