Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 21-01-2015  |  LLEONARD I LA CORONA CATALANA
7095

El rostre d’En Leonardo

Siefried Woldhek estudia quina cara va tenir En Lleonard al llarg de la vida i la musicòloga Andrea Hernàndez ens ho ressenya en aquesta notícia.

A partir de la investigació d’un prestigiós il·lustrador alemany, Siegfried Woldhek, ens arriba el descobriment de dos nous autoretrats del mestre Leonardo. Woldhek, que ha realitzat milers d’estudis i el seu talent per il·lustrar, analitzar i pintar rostres humans, suggereix que la pintura sobre oli “Retrat d’un músic” i “L’home de Vitrubi”, vindríen a ser dos autoretrats del mateix Leonardo.

La teoria de Woldhek arriba a la conclusió que els contemporanis d’En Leonardo només podrien realitzar autoretrats mitjançant els miralls; per tant, només podrien pintar un autoretrat frontal o ¾ de perfil. És així com va adonar-se de les similituds que deixaven entreveure les pintures següents:

leonardo-edats

L’any 1485 pintà el “Retrat d’un músic”, el 1490 “L’home de Vitrubi” i l’última il·lustració correspon més o menys cap al 1513. A les tres il·lustracions, hi podem observar tres homes, amb el front ample, les celles horizontals, el nas llarg, les línies corbes dels llavis i el mentó ben definit. Els ulls guarden també la mirada perduda o fixada cap a l’infinit.

Pero no només tenim l’evidència d’aquestes tres il·lustracions. Woldhek reafirma la seva postura sobre el rostre d'En Leonardo, mitjançant també una obra d'En Verrocchio, el “David”; on podem veure el rostre d’En Leonardo als 15 anys. Observem-la:

leonardo-verrochio

La mateixa forma dels ulls, els cabells arrissats, el nas llarg, les celles horizontals, els llavis i mentó ben definits. Sorprenentment té un rostre massa semblant a les anteriors pintures. Woldhek pren com a refrència l’estàtua d’En Verocchio per reafirmar i arribar a la conclusió que els rostres que estem observant són els d'En Leonardo; el de l’estàtua d'En Verrocchio, als 15 anys; al “Retrat d’un músic” en tenía 33; a “L’home de Vitrubi”, 38 i, finalment, a l'“Autoretrat” que es troba a la Biblioteca de Torí, li correspondria l’edat de 63 anys.

Però val a dir que la il·lustració del 1513, on Woldhek assegura que tendría l’edat de 63 anys, si l'observem bé, ens podem adonar que el rostre d'En Leonardo denota una edat ben entrada als 80 anys de vellesa. Això quadraria amb l’article d’en Jordi Bilbeny “ La data de naixement i l’edat d’En Lleonard”, on ens apunta les informacions d’Antoni de Beatis, extretes del seu diari que ens deia que En Leonardo “era un home vell de més de 70 anys”. Així mateix, el Còdex Magliabechiano ens diu que tenia 72 anys. Llavors, ens adonem que part de la história de la vida d'En Leonardo és plena d’incongruències fins més enllà de saber quants anys tenia en realitat.

Gràcies a la perspicàcia de Woldhek ara podem posar un rostre al mestre Leonardo, des de l’adolescéncia fins a la maduresa. I, amb el retrat de Torí, podem desterrar part dels errors comesos, per donar llum a la autèntica edat de vellesa que En Leonardo ens va oferir a la seva il·lustració.

Andrea Hernàndez



Autor: Andrea Hernàndez




versió per imprimir

  1. ANTI-TIA
    26-01-2015 19:47

    Amb el teu idioma: Se cree el ladrón que todos son de su misma condición".

    Però amb gent com tu, l'Aznar & company cada vegada serem mes.

    Diego: "Son países independientes, algo que Cataluña, obviamente, no será nunca."

    Sense l'exercit no?...je, je, je.

  2. Diego
    26-01-2015 19:08

    Perdóname por hablar de política. Efectivamente, los catalanes que escriben aquí son tan tan objetivos que sus creencias políticas no tienen nada que ver con sus conclusiones y/o sus comentarios.

  3. Poudeglaç
    26-01-2015 10:00

    Diego, aquí parlem d'història. No de política. Quina dèria ténen els espanyols a barrejar-ho tot!!! Records al Marianu i al Margallu

  4. Diego
    26-01-2015 09:45

    Pues es así. Todo está conservado en la reserva secreta de la Biblioteca Nacional. Uno de los documentos más interesantes que tenemos es un manuscrito de Ariost que explica el verdadero significado de su Orlando Furioso. Resulta que, tal como explica un investigador del INH, es una alegoría de buena parte de a historia robada de Cataluña. Incluso habla de algunos artistas "venecianos" del renacimiento que eran, de hecho, catalanes. Y en la pared de la reserva hay un gran cuadro de Albert Durer que muestra la llegada de Colom a Barcelona, un acontecimiento que Durer presenció. El cuadro incluso está mencionado en un libro sobre Durer publicado hace un par de siglos, pero el aparato de censura del estado declaró que se trataba de una falsificación y lo hizo desaparecer. (Y no te burles de latinoamérica. Son países independientes, algo que Cataluña, obviamente, no será nunca.)

  5. Poudeglaç
    26-01-2015 03:37

    Dieguito, ets un catxonde!!!
    Ja només falta que aprenguis a escriure bé castellà i seràs un gran agent del CNI.
    Per cert, de quin país de llatinoamèrica vens? És una pena que per calés hagis d'estar a sou de qui us va condemnar a ser tercer món per sempre...

  6. Poudeglaç
    26-01-2015 03:31

    Diego, és evident que les versions originals es van cremar per a no deixar rastre. Des de quan un criminal guarda les probes del crim? O sigui que la teva ironia "cni-esca" no té cap gràcia.

  7. Diego
    25-01-2015 01:51

    Trabajaba durante 35 años en la reserva de la Biblioteca Nacional. Durante muchos años era el responsable de controlar y vigilar los libros más "peligrosos" de la colección. Allí, cuidadosamente guardados (y desconocidos por casi todo el mundo), había ejemplares de las primeras ediciones de Don Quixot, de la Celestina, del Llàtzer de Tormos, de las Obres de Santa Teresa, Fray Lluís, San Joan de la Creu, etc. Todos en catalán, con fechas anteriores a las primeras ediciones tradicionalmente reconocidas. La primera edición de Don Quixot, por ejemplo, era de 1594. Allí también hay cartas, también en catalán, de Ferrán Colom a su padre, el Descubridor. Ferrán le explicaba que había asumido el nombre "Erasmus". Y también hay documentación que demuestra que Albert Durer, Jeroni Bosch, Surbarà, Velasques, Tintoret y muchos otros artistas eran catalanes. Toda esta documentación es propiedad del pueblo español, y siempre estaba en favor de publicarla. Pero decían mis superiores que tenían sus órdenes, y que había que guardar el secreto. Felicidades a los investigadores del INH por haber desvelado tantos misterios.

  8. Gustau
    22-01-2015 17:39

    http://es.m.wikipedia.org/wiki/Jeiredd%C3%ADn_Barbarroja
    Troll, et dese l'enllaç de la wikipedia. Com podràs llegir, aquest pirata va ser conegut com a Barbaros (sic en català) o Barbarossa (en italià); és a dir, aquest malnom li van donar els mariners que aleshores viatjaven pel mediterrani. Cap menció a mariners espanyols, que només el coneixien per referències o traduccions.
    Abans d'opinar, Trollito, estudia.

  9. Sargantana
    22-01-2015 15:33

    Ostres Troll, qué n'ets de pesat. Deixa-ho estar, home, que tanta angoixa acumulada al final et matarà. No val la pena, home. Deixa de llegir aquesta web i no patiras tant. Sempre pota anar a altres webs (fundació franciscu francu, elcano, real academia de hustòria, etc...) on t'explicaran allò que vols sentir i et relaxaras. Ànims! Seà millor per la teva salud i pels lectors d'aquesta web

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34988
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]