Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Vivim en un món fals i l’única forma de sortir-ne és admetre plenament allò que som i que constitueix la nostra realitat"
Manuel de Pedrolo
ARTICLES » 23-10-2014  |  LLEONARD I LA CORONA CATALANA
13993 lectures

Desmuntant Leonardo: la punta d'un enorme iceberg

El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més enllà de tota complicitat amb el discurs oficial, el nostre documental “vol arribar al moll de l'os per revisar un passat que sovint qüestionem molt poc”.

Fotografia: Sito Millán

El passat 10 de juliol s'estrenà a Barcelona un documental sobre la figura d'un geni universal reconegut per tothom: l'enorme Leonardo da Vinci. S'hi reflexiona entorn la imatge que ens ha arribat d'aquest artista inclassificable, però, sobretot, i aquí rau el nostre interès principal, la que no ens ha arribat tan definida. I és que Desmuntant Leonardo fa, al nostre entendre, un sa exercici d'apropar-nos a la història des de diferents angles de visió possible, angles que sovint ens aporten més preguntes que respostes.

Leonardo va ser –i continua sent– un personatge polièdric i mediàtic que no deixa mai indiferent al seu pas. Va ser un d'aquests humans intemporals, anacrònics i brillants que passen per aquest planeta cada cert temps i ens demostren, com una mena d'avatars, que la creativitat en el seu sentit més ample i elevat, és quelcom més que ens enlaira a un estadi superior d'existència.

A Desmuntant Leonardo no es posa en cap moment en dubte la gegantina figura d'aquest enorme creador, sinó que hi apareixen un seguit d'incògnites al voltant de la seva procedència en relació a un hipotètic però més que probable llinatge noble familiar. Certament, pensar que un noiet nascut en un poble perdut al mig de la Toscana i fill d'una mare analfabeta, pugui esdevenir un personatge cobdiciat per treballar a les més altes esferes europees de l'època, és el més semblant a una bon guió de l'últim film de la factoria Disney.

Sigui com sigui, els humans, vinguem de qualsevol cultura o civilització, estem molt acostumats a escoltar i creure tot tipus d'històries, mitologies, contes i fàules vàries per recrear una cosmovisió el més tangible i organitzada possible. Aquest documental ens ajuda a adonar-nos d'això mateix, que la Història no és més que un capítol d'aquest infinit llibre de contes que, de manera més aviat romàntica i infantil, tendim a recrear i a perpetuar en el temps.

Per tant, veiem en aquest desmuntatge històric, un tornar a organitzar uns fets que més enllà del discurs de sempre, d'aquesta HISTÒRIA escrita sempre pels mateixos, obre la porta a noves hipòtesis que probablement ens ajuden a entendre amb més veracitat la profunda realitat del nostre passat comú. El valor intrínsec del documental rau en voler arribar al moll de l'os per revisar un passat que sovint qüestionem molt poc. Des de l'opinió pública al mateix sistema educatiu universitari, i passant per alguns dels mateixos investigadors, sovint poc crítics i domesticats, sentim una manca d'afany de reinterpretacions que ens aportin més llum i noves informacions objectives. Aquesta manca de rigor i despreocupació històrica fa pensar que acceptem l'únic relat possible com a bo i únic; és a dir, que podem tenir la sensació de sentir-nos profundament manipulats i adoctrinats. Va ser aquesta mateixa sensació la que personalment vaig sentir en acabar el film. La meva flamant llicenciatura d'Història de l'Art, aconseguida l'any 2006, quedava en part qüestionada i posada en entredit. Allò que els millors especialistes del pais en el Quattrocento i Cinquecento italià em van explicar sobre el tema era, en part, una nova complicitat amb el “discurs històric oficial”. Deixeu-me dir de passada, que precisament la figura de Leonardo no s'estudiava gaire a la carrera: era massa “difícil de classificar”.

Finalment, quan acaben els 70 minuts de rodatge, t'envaiex la idea de saber que encara tenim una enorme feina per reubicar i reinterpretar uns documents i uns vestigis provinents de tants i tants personatges històrics plens, encara a dia d'avui, de clarobscurs i misteris per resoldre.

Leonardo és potser la punta d'un enorme iceberg.

Sito Millán

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona

14 d'ocuture del 2014



Autor: Sito Millán




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. David2
    05-06-2016 17:19

    Suposo que a totes les professions ens passa. És més fàcil atenir-se al que està establert o és generalment acceptat que qüestionar-se les coses i anar contracorrent.

    En la meva professió també passa. Hi ha molts informàtics, autèntics patates, que canten lloances de l'última versió de Windows, abans que embolicar-se en convèncer el client que és mil vegades millor fer el pas a Linux o Apple. És molt més còmode, ja us ho ben asseguro jo.

  2. Ricky Rubio
    26-10-2014 17:12

    I aquí tenim "David", un dels múltiples nicknames de la nostra Cheerleader en cap, que gairebé sempre és la primera en saltar a cada nou article o notícia de l'INH, efectuant les seves rutines amb obsessiva precisió, sacsejant els seus pom pom suats, remenant el maluc menopàusic, repetint-se fins a l'infinit amb fidelitat encomiable. Saps que gràcies a tu mantenim la quota de morbosos que entren aquí només per veure les Cheerleaders, encara que se sàpiguen de memòria els vostres alirets i notin que fa temps que no aporteu res de nou. És igual. Sou el nostre reclam, les qui ens manteniu el web a la llista dels més visitats i més actius. El preu que hem de pagar és que sou més repetitives que l'all, però què és això comparat amb tot el que ens aporteu? No defalliu, no abandoneu el nostre equip! La pista és vostra! Semper fidelis!

  3. Lluís
    26-10-2014 01:54

    Isidre: això mateix

  4. Isidre
    25-10-2014 22:13

    A vore, Llúís, et deus referir als historiadors construidors del relat oficial de la història, no? perquè resulta que la majoria d'aquests "historiadors" han hagut de menysprear i ignorar tots els elements que aportem com a prova d'adulteració/manipulació...

  5. Lluís
    25-10-2014 17:26

    Frederic: això no ha estat mai un impediment per als historiadors a l'hora d'explicar el passat amb certesa.

  6. Frederic
    25-10-2014 16:17

    No ho sé del cert, però sembla ser que ha quedat una ínfima part dels seus manuscrits, què són en els que es basa tot.

  7. Peix
    24-10-2014 10:17

    Jesucrist soc jo i cap ningú l'ha encertat. No teniu ni punyetera idea, però us ho perdono.

    En el tema de Lleonard sí que aneu ben encaminats, us ho dic JO.

  8. Joan
    23-10-2014 20:14

    Certament, un cas semblant pel que fa l'origen és el de Jesucrist, probablement hereu legítim de la corona de Israel, amb familiars directes membres del senedrí, molt culta això ho demostrà donant lliçons als propis sacerdots i de ven petit, que va viatjar molt i dedicat només uns tres anys a la vida pública ha deixat una empremta i un missatge del tot vigent encara avui dia.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36930 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
Quines son les conclusions del professor José Antonio Lorente, de la Universitat de Granada, sobre l'estudi...[+]
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]